Professors Titulars
Professors Docents
Grau en Estudis de lArquitectura o Fonaments de lArquitectura
Crear projectes arquitectònics que satisfacin alhora les exigències estètiques i les tècniques així com els requisits dels seus usuaris, respectant els límits imposats pels factors pressupostaris i la normativa sobre construcció.
Desenvolupament:
Lassignatura Forma i Projecte té com a objectiu incidir en la importància de les lleis compositives en la construcció formal del projecte.
Atès que el Màster Habilitant es destina a l'exercici professional de l'arquitecte, amb aquesta assignatura es pretén consolidar els aspectes formals de la construcció del projecte per a la seva correcta adequació al context en el qual es construeix.
L'objectiu és que l'alumne reflexioni constantment sobre el seu projecte, ho posi en referència a altres propostes, verifiqui la seva adequació, la seva autenticitat.
Concebre i desenvolupar el projecte d'arquitectura en relació al lloc, físic, històric i cultural.
Adequar les lleis de la forma arquitectònica als requisits tècnics, d'ús, normatius, i pressupostaris.
Sintetitzar els conceptes importants del projecte i desenvolupar les diferents presentacions d'acord a ells, en forma gràfica, escrita i oral.
La matèria es guia per un procés creatiu que va des de l'estudi d'algunes obres arquitectòniques rellevants, continua amb una anàlisi formal i conceptual de tals obres, i finalitza amb noves propostes a partir dels principis formals i conceptuals descoberts.
S'incidirà en diferents aspectes del procés de projecte:
- Establir una lectura correcta del context, en els aspectes relatius a la història i a la geografia que afecten l'arquitectura.
- Determinar les lleis d'ordre intern pròpies de la construcció formal del projecte i les seves relacions amb la resta d'aspectes tècnics a complir.
-Incidir en la qualitat dels aspectes espacials, materials i ambientals, i en la seva correcta expressió gràfica. Confirmar la unitat arquitectònica del projecte, de la concepció al detall.
- Aportar els referents arquitectònics i artístics necessaris per a la seva incorporació en el desenvolupament de cadascuna dels aspectes del projecte.
- Argumentar gràficament (plànols i presentacions) i per escrit (memòria) el procés de projecte per a la seva presentació en diferents àmbits.
La metodologia s'adaptarà als projectes desenvolupats, combinant sessions de taller amb presentacions teòriques que s'adequaran a les necessitats detectades en el seguiment dels exercicis, i es combinaran amb exercicis pràctics per a la millor comprensió dels conceptes plantejats.
Es realitza un seguiment individual del procés de projecte, resolent els dubtes i proposant referències i bibliografia segons els interessos. També es realitzen presentacions conjuntes amb les altres disciplines en totes les fases del projecte, en les que lalumne ha de saber explicar el projecte duna forma unitària, ordenada i sintètica.
20 % Asistencia i participació activa classe
20 % Presentacions
20 % Treballs realitzats a casa o classe
40 % Projecte
Lavaluació de lassignatura és continua i vinculada als següents paràmetres:
Assistència, seguiment i participació a las sessions teòriques, pràctiques i de revisió.
Actitud entusiasta i motivació. Iniciativa.
Presentació grafica i oral dels exercicis dinvestigació proposats durant el curs.
Avantprojecte, projecte bàsic i dexecució, en els que hauran de quedar reflectits, de forma evolutiva, els coneixements adquirits. Els documents hauran de complir els continguts mínims, pautats pels professors. La redacció gràfica i escrita, rigorosa i de fàcil lectura, ha de sostenir, mitjançant arguments arquitectònics, el conjunt de decisions i solucions adoptades en el projecte.
JOHN BERGER, Modos de ver. Ed.Gustavo Gili, Barcelona 2002
FRANCESCO CARERI, Walkscapes. El andar como práctica estética, Ed.Gustavo Gili, Barcelona 2009
J.M.HERNÁNDEZ DE LEÓN, La resonancia del lugar, Ed. Círculo de Bellas Artes, Madrid 2007
CARLES MARTÍ, La cimbra y el arco. Ed.Caja de Arquitectos, Barcelona 2005
R.D.MARTIENSSEN, La idea del espacio en la arquitectura griega, Ed. Nueva Visión, Buenos Aires 1956
JUHANI PALLASMAA, La mano que piensa: sabiduría existencial y corporal en la arquitectura. Ed.Gustavo Gili, Barcelona 2012
GEORGES PÉREC, Especies de espacios, Ed.Montesinos 2007
STEEN EILER RASMUSSEN, Experiencia de la arquitectura, Ed. Reverté 2004
AMOS RAPOPORT, Aspectos de la calidad del entorno, Ed. La Gaya Ciencia, Barcelona 1974.
BERNARD RUDOFSKY, Arquitectura sin arquitectos, Ed. Universitaria, Buenos Aires, 1973.