Professors Titulars
Professors Docents
Grau en Estudis de lArquitectura o Fonaments de lArquitectura
Crear projectes arquitectònics que satisfacin alhora les exigències estètiques i les tècniques així com els requisits dels seus usuaris, respectant els límits imposats pels factors pressupostaris i la normativa sobre construcció.
Desenvolupament:
Es desenvolupa mitjançant la successiva revisió de la proposta de l'alumne, contrastant-la de forma crítica amb els coneixements estructurals teòrics adquirits en els cursos anteriors. S'interpel·la a l'alumne a justificar la idoneïtat del tipus estructural escollit i la seva coherència amb la resta del projecte i el seu entorn.
Una vegada definit el tipus estructural, l'alumne ha de procedir a predimensionar analíticament els elements més representatius de la seva estructura i, posteriorment, a comprovar mitjançant programes informàtics de càlcul numèric la idoneïtat del predimensionat realitzat. Aquesta comprovació de l'estructura del seu edifici haurà de complir amb tres objectius bàsics:
- l'estabilitat global,
- la resistència i
- el comportament deformacional.
Finalment l'alumne haurà de ser capaç de representar correctament la informació necessària per a la interpretació i la construcció d'aquesta estructura, per a això s'hauran contrastat exemples reals de representació de les diferents tipologies estructurals i s'haurà revisat de forma crítica la proposta gràfica i escrita.
Prepara a l'alumne per poder projectar les estructures resistents de les edificacions (projecte estructural). Conseqüentment, el capacita per desenvolupar el càlcul d'aquestes estructures (càlcul estructural i per trobar la forma, condició i comportament mecànic idoni per a cada situació programàtica, territorial, climatològica o d'ús (tipologia estructural). Tot això d'acord amb les característiques arquitectòniques i dels materials resistents proposats en el projecte (resistència de materials).
Índex de continguts
1. Idoneïtat del tipus estructural.
a. Relació del tipus i material estructural amb l'entorn.
b. Relació del tipus estructural amb la forma arquitectònica i el programa funcional.
2. Predimensionat dels elements estructurals més representatius del projecte
a. Predimensionat de l'estructura horitzontal:
Cantell dels forjats unidireccionals o bidireccionals.
Dimensions de bigues, les jàsseres de formigó armat o de fusta.
Dimensionament dels diferents elements de les encavallades metàl·liques.
b. Predimensionat dels suports de formigó, metàl·lics de fàbrica o fusta.
c. Predimensionat dels elements de contenció i fonamentació.
3. Comprovació del predimensionat realitzat mitjançant programes informàtics de càlcul numèric i verificacions analítiques.
a. Definició del model de càlcul coherent.
b. Revisió crítica dels resultats de càlcul obtinguts.
c. Verificació del compliment dels estats límits últims i de servei.
d. Redimensionat en cas que sigui necessari.
4. Representació gràfica de l'estructura projectada.
a. Estructura horitzontal, plantes i detalls.
b. Suports i estabilització, quadres de suports i seccions generals.
c. Fonamentació i contenció, plantes i detalls.
Desenvolupament:
La formació es realitzarà en forma de taller, combinant càlculs manuals de predimensionat amb l'ajuda de programes informàtics de càlcul. Es realitzarà la verificació de les seccions predimensionades d'acord a criteris estructurals, constructius i de projecte.
Les classes presencials es desenvolupen en forma de taller, on el contingut teòric es combina amb exercicis de predimensionat pràctic per verificar les propostes realitzades.
Una vegada realitzat el predimensionat, les classes presencials es desenvolupen a les aules informàtiques taller, amb el suport de programes informàtics de càlcul numèric on es verifiquen la idoneïtat dels models de càlcul i dels predimensionaments realitzats.
Finalment l'alumne desenvoluparà a casa o a l'aula la proposta gràfica i la memòria que descrigui amb rigor la seva estructura.
- Sessions teòriques i sessions pràctiques en les quals es durà a terme una correcció continua del projecte desenvolupat per l'alumne durant el semestre i l'exposició per part de l'alumne de la seva proposta.
- Les classes presencials es desenvolupen combinant l'exposició de continguts teòrics i exercicis pràctics de càlcul i predimensionament estructural per a la millor comprensió dels conceptes que es presenten en cada sessió i de la magnitud física del propi projecte.
- Els coneixements adquirits es van incloent i treballant en el projecte que els alumnes estan desenvolupant amb el suport del professor mitjançant sessions de correcció.
- El semestre es complementa amb la verificació numèrica per part de cada alumne (individual) dels elements de l'estructura del projecte.
15 % Asistencia i participació activa classe
15 %Presentació gràfica i oral
Definició executiva de Projectes destructura
20 % Pre dimensionat
20 % Verificació
10 % Modelo
20 % Justificació tipologia
Lavaluació del màster serà continua i vinculada als següents paràmetres:
- Assistència i participació en les sessions teòriques.
- Assistència, seguiment i participació en les sessions pràctiques i de correcció.
- Actitud participativa i motivació.
- Coherència de la tipologia estructural escollida.
- Correcte predimensionament i comprovació de lestructura.
- Presentació gràfica i oral dels exercicis proposats durant el curs. Avantprojecte, projecte bàsic i d'execució, en els quals quedi reflectit (de manera evolutiva) els coneixements adquirits. Els documents hauran de complir els continguts mínims a lliurar pautats pels professors, i el rigor i fàcil lectura, mitjançant arguments arquitectònics, de les decisions i solucions adoptades en el projecte.
Eduardo Torroja Razon y ser de los tipos estructurales. CSIC.
Francis D. K. Ching Manual de estructuras ilustrado Gustavo Gili.
Ministerio de Fomento Código Técnico de la edificación: www.codigotecnico.org
Ministerio de Fomento EHE-08 Instrucción del hormigón estructural. Boe.es
Ministerio de Fomento EAE Instrucción acero estructural. Boe.es
Bibliografia complementaria
Pedro Jimenez Montoya Hormigón armado Gustavo Gili
Monografías INTEMAC.
Ramon Argüelles Álvarez, Estructuras de acero