L'assignatura es proposa facilitar una visió panoràmica sobre un dels problemes crucials de la tradició metafísica occidental, des dels seus orígens fins a l'època present: en quina mesura, per quines raons i com el discurs racional està capacitat per afirmar -o negar- l'existència d'una divinitat transcendent. La pretensió de respondre aquestes preguntes, que recorre tota la nostra història filosòfica, sembla de fet implicar una paradoxa en la seva mateixa formulació -paradoxa recordada per la cèlebre impugnació pascaliana del Déu dels filòsofs-: no hi ha potser contradicció a pretendre assolir , des de la immanència de la raó, allò que per la seva pròpia definició s'escapa de les possibilitats d'objectivació i justificació d'una racionalitat finita? En el recorregut per algunes de les respostes paradigmàtiques que les èpoques medieval, moderna i contemporània han donat a aquesta qüestió, el curs aspirarà a clarificar les diferents possibilitats entre les dimensions racional i irracional (o arracional) de l'existència humana. L'assignatura constitueix així el complement natural de la formació metafísica de l'alumnat, al qual pretén donar una visió cabal sobre la pertinència i la legitimitat de la qüestió de Déu en el panorama intel·lectual i social contemporani.
UNITAT 1: Introducció: Déu com a problema filosòfic
1.1 Delimitació del problema. Déu de la fe i Déu dels filòsofs.
1.2 Mutació del problema al llarg de la història: patrística, escolàstica, modernitat, edat contemporània.
UNITAT 2: La qüestió de les proves racionals de l'existència de Déu
2.1 La prova ontològica a Sant Anselm
2.2 La prova ontològica en el racionalisme modern
2,4 Les proves cosmològiques a Sant Tomàs
2.3 Les proves cosmològiques en el racionalisme modern
2.4 Crítica moderna a les proves metafísiques: Hume i Kant
UNITAT 3: Afirmacions a-(o anti-)intel·lectualistes de l'existència de Déu
3.1 Pascal i anticartesianisme francès
3.2 Déu com a postulat en el criticisme kantià
3.3 L'existencialisme o l'afirmació paradoxal de Déu: Kierkegaard i Chestov
3.4 L'afirmació de Déu des de la lògica de l'acció: Blondel
UNITAT 4: Mort de Déu?
4.1 El problema de la Teodicea en la modernitat
4.2 Idea de Déu en l'idealisme alemany
4.3 El nihilisme: Nietzsche i Heidegger
4.4 Replantejament de la qüestió de Déu a l'era post-metafísica
La metodologia que s'utilitzarà en la modalitat presencial es concreta en les estratègies següents:
- Mètode expositiu: presentació del contingut teòric mitjançant classe presencial i documentació a la plataforma.
- Anàlisi de textos i documents: lectura personal dels materials que recullen els continguts principals de lassignatura. Preparació individual i/o grupal i posada en comú en sessions grupals a l'aula.
Mètode de presentació oral: exposicions i presentacions dels estudiants.
- Mètode de presentació escrita: elaboració de comentaris, anàlisis i argumentacions de diversos textos o temes generals en forma de redacció o dissertació que els estudiants lliuraran per escrit.
Convocatòria ordinària: Per poder ser avaluat a la convocatòria ordinària s'han d'haver realitzat totes les activitats objecte d'avaluació. Les activitats avaluables s'han de lliurar en les dates indicades pel/per la professor/a. Si per alguna raó degudament justificada i comunicada al/la professor/a, no s'haguessin pogut lliurar en el període fixat, es podrà fer abans de la data de realització de l'examen de l'assignatura, de manera que el/la professor/a les pugui qualificar, encara que en aquest cas no estarà obligat a remetre a l'alumne/a els seus comentaris sobre aquestes activitats. D'altra banda, l'alumne/a té dret a realitzar la prova escrita final, encara que no hagi lliurat totes les altres activitats objecte d'avaluació, però només es calcularà la nota final de l'assignatura si ha lliurat totes les activitats i segons els criteris davaluació i les ponderacions establerts en aquesta guia docent. En cas de no haver lliurat o realitzat alguna activitat objecte d'avaluació, constarà a l'acta com a "No presentat" a la convocatòria.
Convocatòria extraordinària: Els criteris d'avaluació són els mateixos que a la convocatòria ordinària, per la qual cosa cal aportar totes les activitats d'avaluació considerades al curs. Es guardaran les notes de les activitats realitzades (inclosa la de la prova escrita final), a lespera que es realitzin les activitats pendents. En aquesta avaluació s'aplicaran els mateixos criteris de ponderació que a l'avaluació ordinària. Aquesta mesura s'aplica únicament a cada curs en vigor, de manera que, si no supera la convocatòria extraordinària, la renovació de la matrícula suposarà la repetició de l'assignatura completa.
Prova escrita final: 35%.
Treballs escrits: 35%.
Exposicions individuals i/o grupals: 20%.
Participació i assistència: 10%.
ANSELMO DE CANTERBURY, Proslogion, Tecnos, Madrid, 2009.
BLONDEL, M., La acción (1893), BAC, Madrid, 1996.
BUBER, M., Eclipse de Dios, Sígueme, Salamanca, 2014.
CHESTOV, L., Atenas y Jerusalén, Hermida, Madrid, 2018.
DESCARTES, R., Meditaciones metafísicas, Austral, Madrid, 2010.
KANT, I., Fundamentación de la metafísica de las costumbres, Austral, Madrid, 2016.
KIERKEGAARD, Temor y temblor, Tecnos, Madrid, 2000.
DOSTOIEVSKI, M., Los hemanos Karamázov, Cátedra, Madrid, 2001.
HEIDEGGER, M., Caminos de bosque, Alianza, Madrid, 2010.
LEVINAS, De Dios que viene a la Idea, Caparrós, Madrid 1995.
MARION, J.L.:
- Dios sin el ser, Ellago, Madrid, 2010.
- El ídolo y la distancia, Sígueme, Salamanca, 1999.
NIETZSCHE, F.:
- Así habló Zaratustra, Alianza, Madrid, 2003.
- El anticristo, Alianza, Madrid, 1995.
PASCAL, B., Obras, Alfaguara, Madrid, 1981.
TOMÁS DE AQUINO, Suma de Teología I, BAC, Madrid, 2006.
ZUBIRI, X.: Naturaleza, historia y Dios, Alianza, Madrid, 1994
GARCÍA BARÓ, M.:
- Sócrates y herederos, Sígueme, Salamanca, 2005.
- Descartes y herederos, Sígueme, Salamanca, 2014.
- Kant y herederos, Sígueme, Salamanca, 2019.
GILSON, É.: El tomismo, Eunsa, Pamplona, 2002.
GOLDMANN, L., Le Dieu caché, Gallimard, París, 1976.
GRONDIN, J.: Introducción a la metafísica, Herder, Barcelona, 2006.
HEIMSOETHM H.: Los seis grandes temas de la metafísica occidental, Revista de Occidente, Madrid, 1974.
LANGLOIS, L. et al., Les philosophes et la question de Dieu, PUF, París, 2006.
LÖWITH, K., De Hegel a Nietzsche, Katz, Madrid, 2011.
MARION, J.L., Le prisme métaphysique de Descartes, PUF, París, 2004.
PANNENBERG, W.: Una historia de la filosofía desde la idea de Dios, Sígueme, Salamanca, 2016.
SÈVE, B., La question philosophique de lexistence de Dieu, PUF, París, 1994.