Durant el segle XX, la indústria de l'esport va créixer exponencialment des dels seus orígens com a passatemps amateur fins a convertir-se en un complex fenomen que mou milers de milions de dòlars a escala mundial. Encara que l'esport s'ha vist afectat per les tendències globalitzadores accelerades i ha contribuït a elles, es poden fer algunes distincions importants entre els models de la indústria de l'esport als Estats Units i a Europa (Symanski, 2009). Centrant-se en la indústria esportiva europea, aquest curs destaca les estructures i els sistemes de governança, així com la propietat, el finançament i la gestió de lligues, equips, instal·lacions i esdeveniments. Els estudis de cas examinats inclouen l'Eurolliga de Bàsquet, l'FC Barcelona, la Premier League anglesa, els Jocs Olímpics de Londres 2012 i les innovacions en el desenvolupament de nous estadis a Europa. La comparació continua amb una anàlisi de les negociacions dels drets dels mitjans de comunicació i els processos de comercialització dels principals esports, com el Criquet, la F1 i Moto Sports. Es compara el paper del marketing esportiu, en particular la gestió dels acords de patrocini i les marques de les principals empreses de roba esportiva, com Nike, Adidas i Puma, en els mercats estatunidenc i europeu. Al llarg del curs es duu a terme una anàlisi crítica de les qüestions i controvèrsies clau que afecten la indústria de l'esport a Europa, incloent-hi la sobrecomercialización de l'esport, els escàndols ètics relacionats amb les apostes esportives, i la sostenibilitat dels models de negoci dels equips i les lligues i les canviants innovacions tecnològiques en l'esport. En finalitzar el curs els estudiants seran capaços de: 1) Articular les complexitats de la indústria esportiva europea i la seva importància econòmica, social i cultural. 2) Comparar i contrastar les indústries esportives estatunidenca i europea en termes de sistemes de governança, models de propietat i de negoci, estratègies competitives, gestió financera, gestió de la tecnologia i la innovació, comportament dels aficionats, estratègies de comunicació i comercialització. 3) Analitzar críticament els principals problemes i controvèrsies als quals s'enfronta la indústria esportiva europea en el marc dels processos accelerats de globalització. 4) Identificar amb precisió i avaluar racionalment les tendències establertes i emergents en la gestió actual i futura de les entitats, instal·lacions i esdeveniments esportius a Europa.