grau en filosofia la salle campus barcelona

Grau en Filosofia

Estudia una filosofia aplicada a les àrees més rellevants de la societat a través de la reflexió, l'anàlisi i el desenvolupament del pensament crític.

Descripció
Aquesta assignatura pretén introduir sistemàticament l’estudiant en els conceptes i les estratègies deductives fonamentals de la lògica formal.
Tipus assignatura
Primer - Obligatoria
Semestre
Segon
Curs
1
Crèdits
6.00
Coneixements previs
Objectius

Després d’una primera aproximació a la noció mateixa de la lògica formal i a les principals etapes del seu desenvolupament històric, el curs es proposa examinar els conceptes centrals, la terminologia, les interpretacions filosòfiques (antiga-medieval, racionalista moderna, kantiana) i les formes d’inferència més importants de la lògica tradicional. Un ampli capítol final sobre la lògica matemàtica elemental (proposicional i de primer ordre) facilita l’accés de l’estudiant al canvi que comporta la lògica matemàtica contemporània tant en el terreny conceptual com en el de les tècniques deductives.

Continguts

UNITAT 1: Introducció
Tema 1: Introducció general
1.0. Comentaris preliminars: Programa. Bibliografia. Exàmens. Treballs.
1.1. Noció de la Lògica formal.
1.2. La Lògica formal i la investigació de fonaments.
1.3. Grans etapes de la història de la Lògica.

UNITAT 2: Lògica tradicional
Tema 2: Lògica tradicional. Introducció
2.1. Lògica, ontològica (metafísica) i gnoseològica (epistemològica).
2.2. Operacions fonamentals de l'intel·lecte.
2.3. Divisions de la Lògica tradicional.
2.4. Relacions de la Lògica tradicional amb altres branques del saber.

Tema 3: Lògica dels conceptes.
3.1. Simple aprehensió, concepte (noció o idea) i terme.
3.2. Concepte, essència i ens de raó.
3.3. Formació dels conceptes.
3.4. Concepte i imatge.
3.5. Comprehensió (intensió) i extensió d'un concepte.
3.6. Classes de conceptes.
3.7. La universalitat dels conceptes.
3.8. Terme, accepcions, ús i menció.
3.9. Analogia en els termes i en els conceptes (significat analògic dels termes i dels
conceptes).
3.10. Els predicables o categoremes.
3.11. Els predicaments o categories i els transcendentals.
3.12. Teoria de la definició.
3.13. Teoria de la divisió.
3.14. Correlacions entre els conceptes.

Tema 4: Lògica dels judicis.
4.1. Judici, proposició i enunciat.
4.2. Primeres propietats dels judicis.
4.3. Estructura del judici.
4.4. Divisions de les proposicions.
4.5. Correlacions de proposicions.
4.6. Obversió i conversió de proposicions.

Tema 5: Lògica dels raonaments.
5.1. Raciocini, raonament, argumentació.
5.2. La inferència immediata.
5.3. La inferència mediata. El sil·logisme.
5.4. Les regles del sil·logisme.
5.5. "Figures" i "modes" del sil·logisme.
5.6. Reducció de sil·logismes.
5.7. Reducció indirecta (o "reducció a l'absurd").
5.8. La qüestió de la 4ª figura.
5.9. Formes especials del sil·logisme categòric.
5.10. Els raonaments incorrectes.

UNITAT 2: Lògica matemàtica
Tema 6: Lògica matemàtica elemental.
6.1. Introducció. Trets fonamentals de la lògica matemàtica.
6.2. Lògica proposicional.
6.3. Lògica de primer ordre (càlcul restringit de predicats).

Metodologia

Activitats formatives:
1. Ensenyament-aprenentatge presencial:
- exposició del professor.
4
- exposició de l'estudiant.
- debats.
- examen final (escrit)
2. Ensenyament-aprenentatge dirigit:
- lectures orientades.
- tutories individuals.
- treball escrit individual i exposició a l'aula.
3. Ensenyament-aprenentatge autònom:
- lectures complementàries proposades pel professor.
- estudi personal.
- cerca d'informació i materials.

Avaluació

Asistència, participació i exercicis a l’aula.
Examen parcial escrit a mig semestre.
Examen final escrit a l’acabar el semestre.

Criteris avaluació

Asistència, participació i exercicis a l’aula: capacitat analítica i sintètica; coneixement i ús correcte dels conceptes; capacitat expositiva; exercicis de deducció: 10 %

Examen parcial escrit a mig semestre: capacitat analítica i sintètica; coneixement i ús correcte dels conceptes; capacitat expositiva; exercicis de deducció: 45 %

Examen final escrit a l’acabar el semestre: capacitat analítica i sintètica; coneixement i ús correcte dels conceptes; capacitat expositiva; exercicis de deducció: 45 % per a qui aprovés el parcial, 90 % per a qui suspengués el parcial.

Bibliografia bàsica

Alfredo Deaño, Introducción a la lógica formal, Madrid, Alianza, 1999.
José Luis Falguera y Concepción Martínez, Lógica clásica de primer orden: estrategias de deducción, formalización y evaluación semántica, 2 vols., Madrid, Trotta, 2004.
Carmen García Trevijano, El arte de la lógica, Madrid, Tecnos, 2008.
Manuel Garrido, Lógica simbólica, Madrid, Tecnos, 2001.
Manuel Sacristán, Introducción a la lógica y al análisis formal, Barcelona, Ariel, 1964.
Juan José Sanguinetti, Lógica, Pamplona, EUNSA, 1985.
R. Verneaux, Introducción general y Lógica, Barcelona, Herder, 1980.

Material complementari

Lògica tradicional i lògica filosòfica

Aristóteles [1]: Tratados de lógica (2 vols.), Madrid, Gredos, 1988.
Aristóteles [2]: Metafísica, Madrid, Gredos, 1982.
Hans Urs von Balthasar, Teológica, 3 vols. (I-II: 1985, III: 1987), Madrid, Encuentro, 1997 (I-II),
1998 (III).
Joseph Gredt OSB, Elementa Philosophiae aristotelico-thomisticae (vol. I: Logica),
Barcelona, Herder, 1956.
Hegel [1812]: G.W.F.Hegel, Ciencia de la lógica (2 vols.), Buenos Aires, Solar, 1993.
Hegel [1817]: Lógica (Primera parte de la Enciclopedia) (2 vols.), Barcelona, Orbis, 1984.
Martin Heidegger, Lógica. La pregunta por la verdad, Madrid, Alianza, 2004.
Heidegger, Principios metafísicos de la lógica, Madrid, Síntesis, 2007.
Heidegger [1937/38]: Preguntas fundamentales de la filosofía, Granada, Comares, 2008.
Edmund Husserl, Philosophie de l'arithmétique, Paris, PUF, 1972.
Husserl, Investigaciones lógicas, 2 vols., Madrid, Alianza, 1982.
Husserl, Lógica formal y lógica trascendental, México, UNAM, 1962.
Immanuel Kant, Principios formales del mundo sensible y del inteligible (Disertación de 1770),
Madrid, CSIC, 1996.
Kant, Crítica de la razón pura, Madrid, Alfaguara, 1984.
Kant, Prolegòmens a tota metafísica futura que vulgui presentar-se com a ciència,
Barcelona, Laia, 1982.
Kant, Lógica (ed. Jäsche), Madrid, Akal, 2000.
Teodoro Lipps, Elementos de Lógica, Madrid, Daniel Jorro Editor, 1925.
Jan Lukasiewicz, La silogística de Aristóteles desde el punto de vista de la lógica formal
moderna, Madrid, Tecnos, 1977.
A. Pfänder, Lógica, Buenos Aires, Espasa-Calpe Argentina, 1938.
Helmut Seiffert, Introducción a la lógica, Barcelona, Herder, 1977.
Manuals de lògica matemàtica i temes connexos
Agazzi, E., La lógica simbólica, Barcelona, Herder, 1973.
Crossley, J. N., y otros, ¿Qué es la lógica matemática?, Madrid, Tecnos, 1983.
Dalla Chiara, M. L., Lógica, Barcelona, Labor, 1976.
Deaño, A., Las concepciones de la Lógica, Madrid, Taurus, 1980.
José Ferrater Mora y Hugues Leblanc, Lógica matemática, México, FCE, 1992.
David Hilbert y Wilhelm Ackermann, Elementos de lógica teórica, Madrid, Tecnos, 1975.
Richard C. Jeffrey, Lógica formal. Su alcance y sus límites, Pamplona, EUNSA, 1986.
Jean Ladrière, Limitaciones internas de los formalismos, Madrid, Tecnos, 1969.
Benson Mates, Lógica matemática elemental, Madrid, Tecnos, 1979.
Jesús Mosterín, Lógica de primer orden, Barcelona, Ariel, 1976.
Daniel Quesada, La Lógica y su Filosofía, Barcelona, Barcanova, 1985.
Willard V. O. Quine, Los métodos de la lógica, Barcelona, Ariel, 1981.
Patrick Suppes, Introducción a la Lógica Simbólica, México, Cía. Editora Continental, 1966.
Alfred Tarski, Introducción a la Lógica, Madrid, Espasa-Calpe, 1977.
Ernst Tugendhat y Ursula Wolf, Propedéutica lógico-semántica, Barna, Anthropos, 1997.

Manuals d'història de la lògica

J. M. Bochensky, Historia de la lógica formal, Madrid, Gredos, 1985.
William y Martha Kneale, El desarrollo de la lógica, Madrid, Tecnos, 1980.
P.H. Nidditch, El desarrollo de la lógica matemática, Madrid, Cátedra, 1980.
Arthur N. Prior (y otros), Historia de la Lógica, Madrid, Tecnos, 1976.