UNITAT 1: Lectura i estudi de Walden, o la vida als boscos (1854) d'Henry David Thoreau (1817-1862)
Tema 1: Història sociopolítica dels Estats Units: De la Guerra de 1812 a la Guerra Civil (1861-1865)
1.1 La forja d'un imperialisme encobert: Industrialització, urbanització i el camí al gran capitalisme: La doctrina del Destí manifest (ca. 1840).
1.2 Els nuclis de resistència: Anarquisme cristià i no-resistència: Adin Ballou (1803-1890) i William Lloyd Garrison (1805-1879).
Tema 2: El transcendentalisme americà: Origen, història i evolució.
2.1 L'herència filosòfica europea: Kantisme i romanticisme (continental i britànic)
2.2 L'herència filosòfica oriental: Upanishads, Taoisme i Budisme.
2.3. El model a seguir: El sistema de Ralph Waldo Emerson (1803-1888)
Tema 3: La proposta de Thoreau: Anàlisi de l'estructura, temes i tòpics de l'obra.
3.1. Un «bon salvatge» modern.
3.2. Allò natural vs allò civil.
3.3. La tornada als «essencials».
UNITAT 2: Lectura i estudi de La metamorfosi (1912) de Franz Kafka (1883-1924)
Tema 1: La crisi de la raó europea: particularitats polítiques, intel·lectuals i culturals de l'espai germànic
1.1. La construcció i destrucció d'un imperi: L'Alemanya pre i postbismarckiana (1850-1890).
1.2. La qüestió de l'antisemitisme: conflicte social o cultural?
1.3. L'herència filosòfica i literària: Aufklärung, Classicisme de Weimar i Romanticisme alemany
Tema 2: La fallida del sistema antropològic: Arrels socials i filosòfiques de la teoria de la psicoanàlisi de Sigmund Freud (1856-1939)
2.1 La ment no és l'ànima: La caiguda de l'antropologia clàssica
2.2 «El Jo no és el subjecte»: La caiguda de tot constructe racionalista.
2.3 La relació Freud-Kafka: Un problema historicobiogràfic
Tema 3: Qui/Què és Gregor Samsa? Anàlisi de les principals imatges i símbols de la novel·la.
3.1. Ungeheuren Ungeziefer.
3.2. Llibertat, modernitat i alienació.
3.3. Grete Samsa.
UNITAT 3: Lectura i estudi de L'estranger (1942) d'Albert Camus (1913-1960)
Tema 1: El talps històric de la «crisi total»: La situació política d'Europa a la primera meitat del S. XX:
1.1. El fracàs de la identitat europea: L'auge dels sistemes totalitaris i la ruptura d'una tensió cultural mil·lenària.
1.2. Organicisme, col·lectivisme i eclecticisme: Noves vies de solució al problema del Jo i l'Estat.
Tema 2: La filosofia del Període d'Entreguerres: Els sistemes antropològics radicals
2.1. L'home vençut: Surrealisme i Dadaisme
2.2. L'home negat: Nihilisme i Filosofia de l'absurd
2.3. L'home «remenat»: L'existencialisme humanista de Jean Paul Sartre (1905-1980)
Tema 3: L'heroisme de Camus: Anàlisi dels principals temes i tòpics de la novel·la.
3.1. Novel·la i discurs: el lloc essencial de la consciència i el valor de la vida humana.
3.2. Elements de la moral de Camus al personatge de Meursault.
3.3. Organització simbòlica de lespai de la novel·la. Motius, símbols, temes, metàfores.
El treball de l alumnat es desenvoluparà bàsicament a laula. S'hi portaran a terme les activitats següents, que requeriran una participació activa de l'alumnat:
- Exposicions del professor a través de vídeos o videoconferències,
- Aprofundiment/treball personal de lalumnat a través de la recerca, lectura i estudi de la documentació proposada pel professor.
- Presentacions individuals dels estudiants, orals, sobre temes específics.
- Realització de comentaris de text o elaboració de treballs escrits,
- Participació en debats a classe supervisats per la professora, dialogant amb el context social dels alumnes.
- Tutories individuals personalitzades on es puguin aclarir dubtes, revisar treballs i exàmens, i discutir sobre aspectes formatius relacionats amb la matèria.
- Tutories grupals (si escau).
Convocatòria ordinària: Per poder ser avaluat a la convocatòria ordinària s'han d'haver realitzat totes les activitats objecte d'avaluació. Les activitats avaluables s'han de lliurar en les dates indicades pel/per la professor/a. Si per alguna raó degudament justificada i comunicada al/la professor/a, no s'haguessin pogut lliurar en el període fixat, es podrà fer abans de la data de realització de l'examen de l'assignatura, de manera que el/la professor/a les pugui qualificar, encara que en aquest cas no estarà obligat a remetre a l'alumne/a els seus comentaris sobre aquestes activitats. D'altra banda, l'alumne/a té dret a realitzar la prova escrita final, encara que no hagi lliurat totes les altres activitats objecte d'avaluació, però només es calcularà la nota final de l'assignatura si ha lliurat totes les activitats i segons els criteris davaluació i les ponderacions establerts en aquesta guia docent. En cas de no haver lliurat o realitzat alguna activitat objecte d'avaluació, constarà a l'acta com a "No presentat" a la convocatòria.
Convocatòria extraordinària: Els criteris d'avaluació són els mateixos que a la convocatòria ordinària, per la qual cosa cal aportar totes les activitats d'avaluació considerades al curs. Es guardaran les notes de les activitats realitzades (inclosa la de la prova escrita final), a lespera que es realitzin les activitats pendents. En aquesta avaluació s'aplicaran els mateixos criteris de ponderació que a l'avaluació ordinària. Aquesta mesura s'aplica únicament a cada curs en vigor, de manera que, si no supera la convocatòria extraordinària, la renovació de la matrícula suposarà la repetició de l'assignatura completa.
Prova final: 35%.
Preparació individual d'un treball escrit de 2.500 paraules sobre un dels temes estudiats al programa de l'assignatura: 30%.
Participació activa a les activitats continuades durant el semestre: 35%.
M. Castro Santiago: Filosofía y literatura como formas de conocimiento, en: Diálogo Filosófico, 2004, vol. 60, pp. 491-500.
R. Crane: Literature, Philosophy and the History of Ideas, en: Modern Philology, 1954, vol. 52, n. 2, pp. 73-83.
B. Nanay: Philosophy versus Literature? Against the Discontinuity Thesis, en: The Journal of Aesthetics and Art Criticism, 2013, vol. 71, n. 4, pp. 349-360.
C. Thiebaut: Filosofía y Literatura: de la retórica a la poética, en: Isegoría, 1995, n. 11pp. 81-107.
Sobre Walden, o la vida en los bosques (1854)
D. Clares: La ética de Thoreau y su relevancia para la cultura global, Universidad de Murcia, 2020.
F. Hermo: Hacer de la vida un experimento: La filosofía en Henry David Thoreau, en: Hybris, vol. 11, n. 1, pp. 45-77.
J. McKenzie: The Political Thought of Henry David Thoreau: Privatism and the Practice of Philosophy, University Press of Kentucky, 2016.
P. Rojas Valencia: La estética de la sencillez: Una reflexión a propósito de La vida
en los bosques de Thoreau, en: Pensamiento, Palabra y Obra, 2018, vol. 19, pp. 26-39.
A. Versluis: The Esoteric Origins of the American Renaissance, Oxford University Press, 2001.
-------- American Trascendentalism and Asian Religions, Oxford University Press, 1993.
Sobre La Metamorfosis (1912)
J. Bogaerts: Sartre, Kafka and the Universality of the Literary Work, en: Sartre Studies International, 2014, vol. 20, n. 1, pp. 69-85.
C. Conchillo Martínez: La búsqueda de lo real en Kafka: Literatura y Filosofía, en: STOA, 2021, vol. 12, n. 24, pp. 5-41.
A. Cools y V, Liska (eds.): Kafka and the Universal, De Gruyter, Berlín, 2016.
L. La Rubia de Prado: Recursos narrativos y repercusiones filosóficas: El Doppelgänger en la literatura de ideas (Gógol, Dostoievski y Kafka), en Endoxa, 2010. Vol. 26, pp. 107-136.
----------- El laberinto kafkiano: Claves hermenéuticas para la comprensión de la obra de Franz Kafka y la categoría estética de lo «kafkiano», UNED, 1999.
Sobre El extranjero (1942)
V. d´Angelo: La rebelión existencial de Albert Camus, en: Azafrea, 2015, vol. 17, pp. 195-217.
E. Hugues: The Cambridge Companion to Camus, Cambridge University Press, 2007.
A. Ramírez Medina: La filosofía trágica de Albert Camus: El tránsito del absurdo a la rebelión, Universidad de Málaga, 2001.
------------- La rebeldía humanista y la educación socrática en Albert
Camus, en: Pensamiento, 2021, vol. 77, n. 296, pp. 773-785.
D. Walker: Albert Camus and the Political Philosophy of the Absurd: Ambivalence, Resistance and Creativity, Lexington, 2013.