Grau en Filosofia, Política i Economia La Salle Campus Barcelona

Grau en Filosofia, Política i Economia

Desenvolupa una visió oberta a la societat del futur estudiant tres disciplines connectades entre elles.

La Filosofia a la Modernitat: Renaixement i Il·lustració

Descripció
La història de la filosofia moderna permet endinsar-se a les arrels del nostre temps. A partir del canvi cultural del Renaixement, els filòsofs moderns dels segles XVII i XVIII van aspirar a descobrir la veritat des de la raó, la ciència i l'experiència, establint les bases per a l'exaltació del coneixement i de la raó pròpia de la Il·lustració. En aquest recorregut es van donar cita noves formes d'organització social i política, noves formes de desenvolupament econòmic i financer, i nous coneixements que van contribuir a generar una imatge del món molt més àmplia, complexa i plural que la d'etapes anteriors, la centralitat de la qual ja requeia sobre l’ésser humà.
Tipus assignatura
Tercer - Obligatoria
Semestre
Primer
Curs
2
Crèdits
6.00
Coneixements previs
Objectius

Aquesta assignatura contribueix al perfil professional guiant l'estudiant a la Història de la filosofia moderna des d'una doble perspectiva orientada a conèixer les preguntes i la millor manera de plantejar-les, i a conèixer els diversos assaigs de resposta –vinculats a les circumstàncies històriques- i discernir què hem heretat del passat que ens configura. Aquesta assignatura proporciona la base idònia per comprendre molts dels grans interrogants actuals, ja que gran part dels conceptes essencials del nostre temps (no només filosòfics, sinó també socials, polítics, religiosos, econòmics) es van forjar a la Modernitat.

Continguts

UNITAT 1: Inicis del pensament modern. El renaixement
Tema 1.1. Caràcters generals del Renaixement
Tema 1.2. El Renaixement italià: diversitat de corrents
Tema 1.3. L'humanisme a la resta d'Europa: Erasme de Rotterdam, Tomás Moro,
Francisco de Vitoria i l'Escola de Salamanca.

UNITAT 2: El final del Renaixement: la qüestió religiosa i l'escepticisme
Tema 2.1 La reforma protestant de Martin Lutero i Juan Calvino.
Tema 2.2 L'escepticisme i el fideisme de Michel de Montaigne.
Tema 2.3 La qüestió religiosa al segle XVII

UNITAT 3: Racionalisme
Tema 4.1. Descartis en el context. El mètode per conèixer la veritat
Tema 4.2. Descartis. Meditacions metafísiques: idees principals
Tema 4.3. Baruch Spinoza: Els tractats Polítics
Tema 4.4. Gottfried Wilhem Leibniz: Metafísica i coneixement

UNITAT 4: Empirisme
Tema 5.1. Francis Bacon: el nou mètode
Tema 5.2. John Locke: llei natural i liberalisme polític
Tema 5.3. David Hume: Anàlisi del coneixement humà

UNITAT 5: Il·lustració
Tema 6.1. La Il·lustració francesa i l'Enciclopèdia
Tema 6.2. Inmanuel Kant: cim de la Il·lustració

Metodologia

Per al desenvolupament de l'assignatura es faran servir les estratègies següents

Mètode expositiu: presentació del contingut teòric mitjançant classe presencial.

Anàlisi de textos i comentaris: Lectura personal i comentari de textos clau que recullen els continguts principals de l’assignatura.

Presentació escrita: Elaboració de treballs individuals, que posteriorment seran discutits a tutories individuals o a l'aula.

Presentació oral: Exposicions dels mateixos estudiants, presentacions i discussions a tutories individuals o a l'aula.

Tutories: a la recerca de la màxima personalització del procés de coneixement, l'assignatura inclou un calendari de tutories on es poden aclarir dubtes, obrir
noves línies d'interès, revisar treballs i mantenir una actitud de formació contínua al voltant de la matèria.

Avaluació

Convocatòria ordinària: Per poder ser avaluat a la convocatòria ordinària s'han d'haver realitzat totes les activitats objecte d'avaluació. Les activitats avaluables s'han de lliurar en les dates indicades pel/per la professor/a. Si per alguna raó degudament justificada i comunicada al/la professor/a, no s'haguessin pogut lliurar en el període fixat, es podrà fer abans de la data de realització de l'examen de l'assignatura, de manera que el/la professor/a les pugui qualificar, encara que en aquest cas no estarà obligat a remetre a l'alumne/a els seus comentaris sobre aquestes activitats. D'altra banda, l'alumne/a té dret a realitzar la prova escrita final, encara que no hagi lliurat totes les altres activitats objecte d'avaluació, però només es calcularà la nota final de l'assignatura si ha lliurat totes les activitats i segons els criteris d’avaluació i les ponderacions establerts en aquesta guia docent. En cas de no haver lliurat o realitzat alguna activitat objecte d'avaluació, constarà a l'acta com a "No presentat" a la convocatòria.

Convocatòria extraordinària: Els criteris d'avaluació són els mateixos que a la convocatòria ordinària, per la qual cosa cal aportar totes les activitats d'avaluació considerades al curs. Es guardaran les notes de les activitats realitzades (inclosa la de la prova escrita final), a l’espera que es realitzin les activitats pendents. En aquesta avaluació s'aplicaran els mateixos criteris de ponderació que a l'avaluació ordinària. Aquesta mesura s'aplica únicament a cada curs en vigor, de manera que, si no supera la convocatòria extraordinària, la renovació de la matrícula suposarà la repetició de l'assignatura completa.

Criteris avaluació

Prova escrita: 40%.

Anàlisi de tasques: treballs escrits i comentaris de text: 20%

Proves orals: 20%

Anàlisi de tasques: exposició i defensa dels treballs realitzats i participació activa de l'estudiant, tant a l'aula com a les tutories: 20%.

Bibliografia bàsica

REALE, G Y ANTISERI, D., Historia del pensamiento filosófico y científico, vol. 2 Barcelona, Herder, 2010

MOISÉS GONZÁLEZ, Renacimiento y Modernidad. Madrid, Tecnos, 2017

GARCÍA MORENTE, M. Lecciones preliminares de Filosofía. Madrid, Encuentro, 2007

Material complementari

Es facilitarà Bibliografia complementària per a cadascuna de les Unitats del curs al començament de cada una d’elles.