Aquesta assignatura contribueix a la formació interdisciplinària de l'alumne: l'Idealisme i la Dialèctica, dins la història de la filosofia a la Modernitat, informen de manera central la ciència política, econòmica, jurídica i estètica dels segles XIX i XX. En aquest sentit, l'estudiant no només completa amb aquesta assignatura una etapa més de la seva preparació a la història de la filosofia, sinó que domina una sèrie de categories sociohistòriques d'interpretació, que li resultaran fonamentals com a professional de l'àrea de l'economia i la política . Posem, a títol d'exemple, temes tan crucials com ara: la fonamentació filosòfica de la discussió entorn del concepte d'Estat desenvolupat per Hegel i els seus seguidors; les interconnexions entre el pensament romàntic i els pressupostos de la identitat nacional; la crítica de les bases econòmiques i polítiques dels cicles revolucionaris burgesos del XIX, de França a Alemanya, a l'estela del tractadisme de Marx i Engels; o, per esmentar només alguns aspectes, l'ascens de l'utilitarisme anglosaxó com a determinació de nous criteris de convalidació de les institucions socials i ètico-jurídiques. D'altra banda, la "dialèctica" -molt especialment mitjançant els seus desenvolupaments especulatius i/o materials, a partir de Hegel i Marx respectivament- és un dels entorns de pensament més productius fins als nostres dies, en les disciplines d'anàlisi més variades dins de les Ciències Humanes i Socials des de l'Estètica a la teoria de l'Estat.
UNITAT 1: Els orígens de l'escola romàntica
Tema 1.1 Herències i hereus de l'Sturm und Drang: Goethe, Schiller, Fr. Schlegel
Tema 1.2 Cap a una fundació poètica de la filosofia al món romàntic alemany: Novalis, Hölderlin i Jean Paul
UNITAT 2: El naixement de l'idealisme alemany com a nova mitologia de la raó moderna: la unitat de pensament i ésser
Tema 2.1 Fichte: la Doctrina de la Ciència i la lliure afirmació del Jo
Tema 2.2 F.W.J. Schelling, de l'Idealisme transcendental a la Filosofia Positiva.
Tema 2.3 Friedrich Heinrich Jacobi o l'altra banda de l'idealisme: nihilisme, creença i especulació
UNITAT 3: G. W. F. Hegel
Tema 3.1 Fenomenologia de lesperit: una filosofia per al món real i el canvi humà
Tema 3.2 El que és real és racional? La dialèctica de l'amo i l'esclau.
Tema 3.3 Filosofia del dret: per a una ètica de compatibilitats entre individu, societat civil i Estat
UNITAT 4: Els joves hegelians i les seves dissidències
Tema 4.1 La teologia intempestiva de Bruno Bauer i David Friedrich Strauss: crítica evangèlica i mitificació
Tema 4.2 Ludwig Feuerbach: el trànsit desmitificador de l'idealisme absolut al materialisme històric
Tema 4.3 Crítica de la crítica crítica: Marx i Engels, lectors de Hegel.
Tema 4.4 Valències de la dialèctica, de Marx a Wagner: la ideologia alemanya i els cicles revolucionaris burgesos
UNITAT 5: Confins del romanticisme: les fonts del liberalisme europeu i el gir utilitarista anglosaxó
Tema 5.1 Memòries de la contrarevolució o la deriva reaccionària del pensament, el cas Chateaubriand
Tema 5.2 Leopardi: la ultrafilosofia com a documentació de l'estat social de la Itàlia dels vuit-cents
Tema 5.3 Alexis de Tocqueville, a la recerca de lequilibri entre igualtat, Estat i llibertat
Tema 5.4 Jeremy Bentham i John Stuart Mill: redefinint els límits del poder de la societat sobre l'individu
UNITAT 6: Filosofies per orientar l'existència o les possibilitats de la metafísica: Kierkegaard i Schopenhauer
Tema 6.1 O una cosa o l'altra: Kierkegaard contra Hegel? D'un cert to existencialista que s'imposa (religiosament) a la filosofia.
Tema 6.2 Una nova metafísica és possible: Arthur Schopenhauer
Tema 6.3 Una introducció pràctica al Món com a voluntat i representació
Mètode expositiu: presentació del contingut teòric mitjançant classe presencial i documentació a la plataforma (lectures escollides a partir de la bibliografia proposada, etc.).
Anàlisi de textos i documents: lectura personal dels materials que recullen els continguts principals de lassignatura. Preparació individual i posada en comú, en sessions grupals (presencials o virtuals)
Mètode de debat: juntament amb la participació a les exposicions magistrals i l'anàlisi crítica i personal de les fonts, l'estudiant ha de saber posar a prova els seus coneixements de forma intersubjectiva, per mitjà de debats supervisats que contribueixin a fer més plàstic el contingut de cada unitat i més accessibles els resultats, sempre intentant dialogar amb el context social i històric que envolta l'alumne.
Mètodes de presentació oral: exposicions i presentacions dels mateixos estudiants, fomentant el debat entre ells, sota la moderació del professor.
Mètodes de presentació escrita: després de cada unitat, l'estudiant elaborarà les respostes al qüestionari que se li presentarà a través de plataforma, un treball que permetrà actualitzar i aprofundir per escrit en la matèria presentada i debatuda a classe, de manera reflexiva i personal.
Tutories: a la recerca de la màxima personalització del procés de coneixement, l'assignatura inclou un calendari de tutories on es poden aclarir dubtes, obrir noves línies dinterès, revisar treballs i mantenir una actitud de formació contínua al voltant de la matèria.
Convocatòria ordinària: Per poder ser avaluat a la convocatòria ordinària s'han d'haver realitzat totes les activitats objecte d'avaluació. Les activitats avaluables s'han de lliurar en les dates indicades pel/per la professor/a. Si per alguna raó degudament justificada i comunicada al/la professor/a, no s'haguessin pogut lliurar en el període fixat, es podrà fer abans de la data de realització de l'examen de l'assignatura, de manera que el/la professor/a les pugui qualificar, encara que en aquest cas no estarà obligat a remetre a l'alumne/a els seus comentaris sobre aquestes activitats. D'altra banda, l'alumne/a té dret a realitzar la prova escrita final, encara que no hagi lliurat totes les altres activitats objecte d'avaluació, però només es calcularà la nota final de l'assignatura si ha lliurat totes les activitats i segons els criteris davaluació i les ponderacions establerts en aquesta guia docent. En cas de no haver lliurat o realitzat alguna activitat objecte d'avaluació, constarà a l'acta com a "No presentat" a la convocatòria.
Convocatòria extraordinària: Els criteris d'avaluació són els mateixos que a la convocatòria ordinària, per la qual cosa cal aportar totes les activitats d'avaluació considerades al curs. Es guardaran les notes de les activitats realitzades (inclosa la de la prova escrita final), a lespera que es realitzin les activitats pendents. En aquesta avaluació s'aplicaran els mateixos criteris de ponderació que a l'avaluació ordinària. Aquesta mesura s'aplica únicament a cada curs en vigor, de manera que, si no supera la convocatòria extraordinària, la renovació de la matrícula suposarà la repetició de l'assignatura completa.
Proves escrites: 50%.
Anàlisi de tasques: altres treballs escrits, anàlisi de casos, qüestionaris i portafoli final: 10%.
Proves orals: 20%.
Treballs grupals: 20%.
BENTHAM, J. (2011). Panóptico. Madrid: Círculo de Bellas Artes.
_____ (2010). Un fragmento sobre el gobierno. Madrid: Tecnos.
FEUERBACH, L. (2013). La esencia del cristianismo. Madrid: Trotta.
FICHTE, J.G. (1987). Introducciones a la doctrina de la ciencia. Madrid: Tecnos.
GOETHE, J.W. (2010). Fausto. Madrid: Abada (versión de Helena Cortés).
HEGEL, G.W.F (2010). Fenomenología del espíritu. Madrid: Abada.
_____ (1998). Escritos de juventud. México: Fondo de Cultura Económica.
_____ (2017). Fundamentos de la Filosofía del Derecho. Madrid: Tecnos.
_____ (2017). Enciclopedia de las ciencias filosóficas (1830). Madrid: Abada.
HÖLDERLIN, F. (2009). Las elegías. Barcelona: DVD Ediciones.
_____ (1995). Hiperión. Madrid: Hiperión.
KIERKEGAARD, S. (2001). Temor y temblor. Alianza: Madrid.
LEOPARDI, G. (2013). Discurso sobre el estado presente de las costumbres de los italianos. Madrid: Pigmalión.
MARX, K.; ENGELS, F. (2014). La ideología alemana. Madrid: Akal.
_____ (2016). El 18 Brumario de Luis Bonaparte en Obras escogidas, 1. Madrid: Akal.
_____ (2005). El manifiesto comunista de Marx y Engels. Madrid: Turner.
MARX, K. (2014). Introducción a la crítica de la filosofía del derecho de Hegel. Valencia: Pre- Textos.
MILL, J. S. (2013). Bentham. Madrid: Tecnos.
_____ (2014). El utilitarismo. Madrid: Alianza editorial.
_____ (2014). Sobre la libertad. Madrid: Akal.
NOVALIS (2007). Estudios sobre Fichte y otros escritos. Madrid: Akal.
SCHELLING, F.W.J. (2005). Sistema del idealismo trascendental. Barcelona: Anthropos.
_____ (1993). Cartas sobre dogmatismo y criticismo. Madrid: Tecnos.
SCHLEGEL, F. (2011). Ideas (con las anotaciones de Novalis). Valencia: Pre-Textos.
SCHLEIERMACHER, F.D.E. (1990). Sobre la religión. Discursos a sus menospreciadores cultivados. Madrid: Tecnos.
SCHOPENHAUER, A. (2011). El mundo como voluntad y representación. Madrid: Akal.
TOQUEVILLE, A. DE (2016). Recuerdos de la Revolución de 1848. Madrid: Trotta.
WAGNER, RICHARD (2008). El anillo del nibelungo. Madrid: Turner.
ARNALDO, J (ed.) (2014, 3ª). Fragmentos para una teoría romántica del arte. Madrid: Tecnos.
BERLIN, I. (2015). Las raíces del romanticismo. Madrid: Taurus.
BLOCH, E. (1982) Sujeto-Objeto. El pensamiento de Hegel. Madrid/México: Fondo de Cultura Económica.
CHATEAUBRIAND (2006). Memorias de ultratumba. Barcelona: Acantilado.
CITATI, P. (2014). Leopardi. Barcelona: Acantilado.
DE MAN, P. (2007). La retórica del Romanticismo. Madrid: Akal.
DUQUE, F (1998). Historia de la Filosofía Moderna. La era de la crítica. Madrid: Akal.
HEINE, H. (2010). La escuela romántica. Madrid: Alianza Editorial.
GINZO FERNÁNDEZ A. (Ed.) (2021). Hegel y los jóvenes hegelianos. Madrid: CSIC.
GIUSTI, M. (2021). La travesía de la libertad. Ensayos sobre Hegel. Madrid: Abada.
GOETHE, J.W. (2000). Los años de aprendizaje de Wilhelm Meister. Madrid: Cátedra.
HARVEY, D. (2008). París, capital de la modernidad. Madrid: Akal.
HEINRICH, M (2020, 3ª). ¿Cómo leer El Capital de Marx? Madrid: Guillermo Escolar
_____ _____ (2020). Karl Marx y el nacimiento de la sociedad moderna. Biografía y desarrollo de su obra. Vol. 1: 1818-1841. Madrid: Akal.
HYPPOLITE, J. (1998). Génesis y estructura de la Fenomenología del espíritu. Barcelona: Península.
JACOBS, W. G. (2018). Leer a Schelling. Barcelona: Herder.
JAMESON, F. (2013). Valencias de la dialéctica. Buenos Aires: Eterna Cadencia.
_____ (2015). Las variaciones de Hegel. Sobre la fenomenología del espíritu. Madrid: Akal.
KOJÈVE, A. (2016). Introducción a la lectura de Hegel. Madrid: Trotta.
KOSELLECK, R. (2012). Historias de conceptos. Estudios sobre semántica y pragmática de lenguaje político y social. Madrid: Trotta.
_____ (2007). Crítica y crisis. Un estudio sobre la patogénesis del mundo burgués. Madrid: Trotta.
LEFEBVRE, H. (2007). Hegel, Marx, Nietzsche. México: Siglo XXI.
LISSAGARAY, P-O (2021). Historia de la comuna de París de 1871. Madrid: Capitán Swing.
LIEDMAN, S-E. (2020). Karl Marx. Una biografía. Madrid: Akal.
LUKACS, G. (1976). El joven Hegel. Barcelona: Grijalbo.
RICHTER, JEAN PAUL. (2015). Siebenkäs. (Bodegón de flores, frutas y espinas o Vida conyugal, muerte y nuevas nupcias del abogado de pobres F. St. Siebenkäs). Córdoba: Berenice.
RANCIÈRE, J. (2017). La noche de los proletarios. Buenos Aires: Ediciones Tinta Limón.
RIPALDA, J.M. (1978). La nación dividida. Raíces de un pensador burgués: G.W.F. Hegel. Madrid- México: Fondo de Cultura Económica.
SAFRANSKI, R. (2011). Schiller o la invención del idealismo alemán. Barcelona: Tusquets.
_____ (2011). Schopenhauer y los años salvajes de la filosofía. Barcelona: Tusquets.
SANCHEZ-MECA, D. (2013). Modernidad y romanticismo. Madrid: Tecnos.
STIRNER, M. (2014). El único y su propiedad. Madrid: Sexto Piso.
VILLACAÑAS, J. L. (1989). Nihilismo, especulación y cristianismo en F.H. Jacobi. Un ensayo sobre los orígenes del irracionalismo contemporáneo. Barcelona: Anthropos.
ZIZEK, S. (2016). Contragolpe absoluto. Para una refundación del materialismo dialéctico. Madrid: Akal.
_____ (2017). Antígona. Madrid: Akal.