grau en filosofia la salle campus barcelona

Grau en Filosofia

Estudia una filosofia aplicada a les àrees més rellevants de la societat a través de la reflexió, l'anàlisi i el desenvolupament del pensament crític.

La Filosofia a l'Antiguitat Occidental

Descripció
La història de la filosofia antiga està concebuda aquest curs com la primera escola de la filosofia. És en el pensament grec i hel·lenístic on el filòsof es troba, per dir-ho així, amb el planter primitiu del qual va ser extreta la major part dels nostres conceptes; i és també allà on es conserva l'empremta de la primera experiència, individual i social, de la sorpresa davant del que és real. D'aquí que ocupar-se amb l'obra dels que van iniciar la tradició del pensament occidental sigui una ocasió molt favorable per despertar la vocació del filòsof. Aquest curs proposa aconseguir que aquesta vocació sorgeixi o s'estableixi.
Tipus assignatura
Primer - Obligatoria
Semestre
Primer
Curs
1
Crèdits
6.00
Coneixements previs
Objectius

Aquesta assignatura contribueix al perfil professional guiant l'estudiant a la Història de la filosofia de Grècia i Roma des d'una doble perspectiva orientada a conèixer les preguntes i la millor manera de plantejar-les, i a conèixer els assaigs de resposta sempre lligats als seus condicionaments històrics- i discernir què hem heretat del passat que ens configura. Coopera en la formació mitjançant l'exercici metòdic de la reflexió i del qüestionament crític sobre els problemes de l'existència humana. Cal tenir en compte que un gran percentatge dels conceptes essencials de la nostra cultura es van forjar a l'antiguitat clàssica. Aquesta assignatura, en tractar de comprendre'n l'origen, serveix d'introducció imprescindible a l'exercici de la filosofia en general i proporciona la base idònia per comprendre molts dels grans interrogants actuals.

Continguts

UNITAT 1: Inicis del pensament grec. Presocràtics, sofistes i Sòcrates

Tema 1.1. La sorpresa i la filosofia. Els grecs i la cultura occidental. Una orientació global sobre Homer, Hesíode i la diversitat religiosa de l’època arcaica de Grècia.
Tema 1.2. Els interrogants dels primers filòsofs
Tema 1.3. El pensament pitagòric i el seu llegat a la cultura.
Tema 1.4. Heràclit d'Efes
Tema 1.5. Parmènides i els sistemes postparmenidians
Tema 1.6. Els sofistes: l'ànsia de cultura
Tema 1.7. Sòcrates: la invitació a la interioritat
UNITAT 2: Plató i l'horitzó de la metafísica

Tema 2.1. El filòsof en el context
Tema 2.2. El Menó
Tema 2.3. Ser i conèixer
Tema 2.4. El Banquet

UNITAT 3: Plató: l'home i la societat

Tema 3.1. Concepció de l’home. El Fedó.
Tema 3.2. La cosmologia del Timeu
Tema 3.3. L'Estat ideal i les formes històriques. La República

UNITAT 4: Aristòtil i la primera sistematització del saber

Tema 4.1. Aristòtil en el seu context
Tema 4.2. Teoria de la ciència
Tema 4.3. La Filosofia primera
Tema 4.4. La Física com a filosofia de l'ens natural
Tema 4.5. Déu

UNITAT 5: Aristòtil: l'home i la societat

Tema 5.1. La psicologia
Tema 5.2. La vida pràctica: ètica i política

UNITAT 6: La filosofia hel·lenística

Tema 6.1. Situació de la filosofia després de la mort d'Aristòtil
Tema 6.2. L'epicureisme
Tema 6.3. La versió romana de la filosofia hel·lenística L'estoïcisme i Sèneca
Tema 6.4. La confluència del pensament bíblic amb l'hel·lenisme
Tema 6.5. El neoplatonisme. Plotí i el final de la filosofia antiga

Metodologia

Per al desenvolupament de l'assignatura es faran servir les estratègies següents:

Mètode expositiu: Presentació del contingut teòric mitjançant classe presencial i documentació a la plataforma.

Anàlisi de textos i documents: Lectura personal dels materials que recullen els continguts principals de l’assignatura.

Preparació individual i posada en comú, en sessions grupals (presencials o virtuals).

Mètode de presentació oral: exposicions i presentacions dels estudiants.

Mètode de presentació escrita: Contestació per part de l'estudiant i el lliurament dels qüestionaris de les unitats temàtiques.

Portafolis final. Presentació final dels qüestionaris.

Avaluació

Convocatòria ordinària: Per poder ser avaluat a la convocatòria ordinària s'han d'haver realitzat totes les activitats objecte d'avaluació. Les activitats avaluables s'han de lliurar en les dates indicades pel/per la professor/a. Si per alguna raó degudament justificada i comunicada al/la professor/a, no s'haguessin pogut lliurar en el període fixat, es podrà fer abans de la data de realització de l'examen de l'assignatura, de manera que el/la professor/a les pugui qualificar, encara que en aquest cas no estarà obligat a remetre a l'alumne/a els seus comentaris sobre aquestes activitats. D'altra banda, l'alumne/a té dret a realitzar la prova escrita final, encara que no hagi lliurat totes les altres activitats objecte d'avaluació, però només es calcularà la nota final de l'assignatura si ha lliurat totes les activitats i segons els criteris d’avaluació i les ponderacions establerts en aquesta guia docent. En cas de no haver lliurat o realitzat alguna activitat objecte d'avaluació, constarà a l'acta com a "No presentat" a la convocatòria.

Convocatòria extraordinària: Els criteris d'avaluació són els mateixos que a la convocatòria ordinària, per la qual cosa cal aportar totes les activitats d'avaluació considerades al curs. Es guardaran les notes de les activitats realitzades (inclosa la de la prova escrita final), a l’espera que es realitzin les activitats pendents. En aquesta avaluació s'aplicaran els mateixos criteris de ponderació que a l'avaluació ordinària. Aquesta mesura s'aplica únicament a cada curs en vigor, de manera que, si no supera la convocatòria extraordinària, la renovació de la matrícula suposarà la repetició de l'assignatura completa.

Criteris avaluació

Proves escrites: 40%.

Anàlisi de tasques i treballs escrits: 30%

Proves orals, incloses l'exposició i la defensa dels treballs realitzats: 10%.

Treballs grupals i comentari de textos a l'aula: 20%.

Bibliografia bàsica

AMIGO, Mª L. (2007). La aurora del asombro. Guía para pensar con los filósofos griegos. Bilbao: Universidad de Deusto.

GARCÍA-BARÓ, M. (2009). Sócrates y herederos. Introducción a la historia de la filosofía
occidental. Salamanca: Sígueme.

REALE, G Y ANTISERI, D. (1991). Historia del pensamiento filosófico y científico, 1 vol.
Barcelona, Herder.

Material complementari

AUBENQUE, P. (1974). El problema del ser en Aristóteles. Madrid: Taurus.
BARNES, J. (1992). Los presocráticos. Madrid: Cátedra.
CORNFORD, F.M. Principium sapientiae. Los orígenes del pensamiento filosófico griego. Madrid: Visor.
CROMBIE, J.M. (1979). Análisis de las doctrinas de Platón (2 vols.). Madrid: Alianza.
DODDS, E. R. (1975). Paganos y cristianos en una época de angustia. Madrid: Cristiandad.
DÜRING, I. (1990). Aristóteles. México: Fondo de Cultura.
ELORDUY, E. (1972). El estoicismo. Madrid: Gredos.
FRIEDLÄNDER. (1991). Platón, verdad del ser y realidad de vida. Madrid: Tecnos.
GARCÍA-BARÓ, M. (2004). De Homero a Sócrates. Invitación a la filosofía. Salamanca:
Sígueme.
GARCÍA-BARÓ, M. (2004). La defensa de Sócrates. Salamanca: Sígueme.
GARCÍA-BARÓ, M. (2005). Filosofía socrática. Salamanca: Sígueme
GARCÍA-BARÓ, M. (2008). El Bien perfecto. Invitación a la filosofía platónica. Salamanca:
Sígueme.
GIGON, O. (197O). La cultura antigua y el cristianismo. Madrid: Gredos.
GIGON, O. (1971). Los orígenes de la filosofía griega. De Hesíodo a Parménides. Madrid:
Gredos.
GÓMEZ ROBLEDO, A. (1974). Platón. Los seis grandes temas de su filosofía. México: F.C.E.
GRUBE, G.M.A. (1983). El pensamiento de Platón. Madrid: Gredos.
GUARDINI, R. (1960). La muerte de Sócrates. Buenos Aires: EMECE.
HADOT, P. (1998). ¿Qué es la filosofía antigua? Méjico: FCE.
HADOT, P. (2006). Ejercicios Espirituales y Filosofía Antigua. Madrid: Siruela.
HAVELOCK, E. A. (1994). Prefacio a Platón. Madrid: Visor.
HYLAND, D.A. (1975). Los orígenes de la filosofía en el mito y los presocráticos. Buenos Aires:
El Ateneo.
JAEGER, W. (1947). Aristóteles. México: Fondo de Cultura.
JAEGER, W. (1962). Paideia. México: Fondo de Cultura.
JAEGER, W. (1965). Cristianismo primitivo y paideia griega. México: Fondo de Cultura.
JAEGER, W. (1982). La teología de los primeros filósofos. México: F.C.E.
KIRK, G. S. RAVEN,J.E.,SCHOFIELD, M. (1987). Los filósofos presocráticos. Madrid: Gredos.
LONG, A.A. (1975). La filosofía helenística. Madrid: Revista de Occidente.
MARTÍNEZ MARZOA, F. (1995). Historia de la filosofía antigua. Madrid: Akal.
MOREAU, J. (1972). Aristóteles y su escuela. Buenos Aires: Eudeba.
NESTLE, W. (1975). Historia del espíritu griego. Barcelona: Ariel.
NUÑO, J.A. (1963). El pensamiento de Platón. Caracas: Imprenta universitaria, Universidad
Central de Venezuela.
NUSSBAUM, M. C. (2003). La Terapia del Deseo. Teoría y práctica en la ética helenística.
Barcelona: Paidós.
PATOCKA, J. (1991). Platón y Europa. Barcelona: Península.
REALE, G. (1985). Introducción a Aristóteles. Barcelona: Herder.
RIST, La filosofía estoica. Barcelona: Crítica.
ROSS, D. (1986). Teoría de las ideas de Platón. Madrid: Cátedra.
SÁNCHEZ CUESTA, M. (2001). La ética de los griegos. Madrid, Clásicas.
SEVERINO, E. (1986). La filosofía antigua. Barcelona: Ariel.
SNELL, B. (1965). Las fuentes del pensamiento europeo. Madrid: Razón y Fe.
SZLEZÁK, Th. A. (1991). Leer a Platón. Madrid: Alianza.
ZELLER, E (1995). Sócrates y los sofistas. Buenos Aires: Nova.