Aquesta assignatura té com a objectiu aportar als estudiants de Filosofia, Política i Economia una perspectiva històrica de les idees que han inspirat les formes de govern mitjançant les quals s'han organitzat les societats al llarg de la història. Es recolza en l'anàlisi dels corrents de pensament polític més destacats, establint la connexió dels conceptes i idees amb els contextos culturals i socioeconòmics en què es van gestar, i en què van influir poderosament. La Història de les Idees i de les Formes polítiques proporciona així instruments per a una comprensió contextualitzada de qualsevol realitat de poder, deixant constància tant del paper que juguen els contextos socials en el substrat ideològic de la política, com de l'impacte de les idees a l'esdevenir històric; així prepara l'alumnat per comparar entre diferents models i comprendre'ls, oferint claus d'anàlisi diferents i complementàries a les de la Filosofia, la Política i l'Economia.
UNITAT 1: INTRODUCCIÓ
Tema 1. Conceptes i fonaments teòrics
UNITAT 2: EL LLEGAT CLÀSSIC I L'EDAT MITJANA
Tema 2: El naixement de la política i de la democràcia a Grècia i Roma
Tema 3: La cultura política a l'Edat Mitjana
UNITAT 3: L'EDAT MODERNA: DEL RENAIXEMENT AL PENSAMENT IL·LUSTRAT
Tema 4: Renaixement, Reforma, absolutisme i el primer liberalisme
4.1. Els descobriments, lhumanisme i els progressos de la ciència.
4.2. Renovació ideològica i avançament de l'Estat Modern. Maquiavel.
4.3. L´època de l´absolutisme i el primer liberalisme. Les teories de Hobbes i Locke.
Tema 5: La política i les idees de la Il·lustració
5.1. Montesquieu, Voltaire, Rousseau
Condorcet
5.2. El feminisme com a teoria crítica de la societat: Olympe de Gouges, Mary Wollstonecraft
Tema 6: Revolució i contrarevolució
6.1. L'esfondrament de l'absolutisme i l'impacte de les Revolucions Atlàntiques
6.2. La Restauració absolutista
UNITAT 4: EL PENSAMENT POLÍTIC A L'ERA CONTEMPORÀNIA
Tema 7: Els nous camins del segle XIX
7.1. Romanticisme polític, conservadorisme, liberalisme i nacionalisme: el cicle de les Revolucions
7.2. El feminisme com a agent de canvi social: Seneca Falls i el moviment sufragista.
7.2. Limperialisme i la crisi duna civilització.
Tema 8: Les idees de la revolució social
8.1. Socialisme pre-marxista
8.2. Marxisme.
8.3. Anarquisme.
8.4. El desenvolupament del moviment obrer internacional.
Tema 9. Les formulacions del segle XX
9.1. Feixisme i nacionalsocialisme.
9.2. Els marxismes.
9.3. El desenvolupament del feminisme: moviment social i teoria crítica.
9.4. Les democràcies contemporànies: crisis i debats; socialdemocràcia; tradició conservadora.
9.5. Ideals i rebel·lió a finals dels 60: 1968. L'avenç neoliberal.
La metodologia docent que s'utilitzarà en la impartició de la modalitat presencial de l'assignatura es desenvolupa de la manera següent:
Sessions teòriques:
Activitats inicials d'indagació sobre els coneixements previs de l'alumnat
Exposició dels continguts teòrics clau de lassignatura
Orientacions sobre els textos de suport i establiment de les pautes per a la realització de les tasques grupals i individuals.
Exposicions i presentacions dels estudiants
Sessions pràctiques:
Desenvolupament d'activitats que condueixin a la reflexió i la posada en pràctica de les habilitats i coneixements adquirits mitjançant les sessions teòriques i les lectures.
Debats
Algunes de les sessions pràctiques es dedicaran a organitzar, pautar i comentar els avenços del treball en grup.
Activitats i feina fora de l'aula: lectures i treball personal (elaboració de mapes conceptuals i resums); anàlisi de textos històrics i recensió crítica d'una o diverses monografies. Preparació del treball en grup i assistència a tutories.
Convocatòria ordinària: Per poder ser avaluat a la convocatòria ordinària s'han d'haver realitzat totes les activitats objecte d'avaluació. Les activitats avaluables s'han de lliurar en les dates indicades pel/per la professor/a. Si per alguna raó degudament justificada i comunicada al/la professor/a, no s'haguessin pogut lliurar en el període fixat, es podrà fer abans de la data de realització de l'examen de l'assignatura, de manera que el/la professor/a les pugui qualificar, encara que en aquest cas no estarà obligat a remetre a l'alumne/a els seus comentaris sobre aquestes activitats. D'altra banda, l'alumne/a té dret a realitzar la prova escrita final, encara que no hagi lliurat totes les altres activitats objecte d'avaluació, però només es calcularà la nota final de l'assignatura si ha lliurat totes les activitats i segons els criteris davaluació i les ponderacions establerts en aquesta guia docent. En cas de no haver lliurat o realitzat alguna activitat objecte d'avaluació, constarà a l'acta com a "No presentat" a la convocatòria.
Convocatòria extraordinària: Els criteris d'avaluació són els mateixos que a la convocatòria ordinària, per la qual cosa cal aportar totes les activitats d'avaluació considerades al curs. Es guardaran les notes de les activitats realitzades (inclosa la de la prova escrita final), a lespera que es realitzin les activitats pendents. En aquesta avaluació s'aplicaran els mateixos criteris de ponderació que a l'avaluació ordinària. Aquesta mesura s'aplica únicament a cada curs en vigor, de manera que, si no supera la convocatòria extraordinària, la renovació de la matrícula suposarà la repetició de l'assignatura completa.
Treball en grup (estudi de cas) i presentació resultats: 20%.
Tasques i assaigs: 20%.
Lectures individuals: Debats, recensió crítica: 20%.
Prova escrita: 40%.
- Antón, J. (ed.) (1998): Ideologías y movimientos políticos contemporáneos. Ed.Tecnos
- Ball, T.; Bellamy, R. (eds.). (2013). Historia del pensamiento político del siglo XX. Madrid: Akal
- Bobbio, N. (2003). Teoría general de la política. Ed. Trotta
- Carr, E. H. (2017). ¿Qué es la Historia?. Ed. Planeta.
- Chevalier, J. J. (2000). Los grandes textos políticos. Desde Maquiavelo a nuestros días. Madrid: Ed. Aguilar.
- Freeden, M. (2013). Ideología. Una brevísima introducción. Ed. Universidad de Cantabria.
- Hampser-Monk, I. (1996). Historia del pensamiento político moderno. Los principales pensadores políticos de Hobbes a Marx. Barcelona: Ariel
- Macridis, R. C. y Hulliung, M. L. (1998). Las ideologías políticas contemporáneas. Madrid: Alianza Editorial.
- Ory, P. (dir.). (1992). Nueva historia de las ideas políticas. Madrid: Mondadori.
- Offen, K. (2015). Feminismos europeos, 1700-1950. Una historia política. Ed. Akal Universitaria.
- Prieto, F. (1996). Manual de historia de las teorías políticas. Madrid: Unión Editorial.
- Prieto, F. (2001). Historia de las ideas y de las formas políticas. (Varios tomos),Madrid: Unión Editorial.
- Sabine, G. H. (2012). Historia de la teoría política. Madrid: Fondo de Cultura Económica.
- Skinner, Q. (1993). Los fundamentos del pensamiento político moderno (2 vols.). México: Fondo de Cultura Económica.
- Touchard, J. (1983). Historia de las ideas políticas. Madrid: Tecnos.
- Vallespín, F. (ed.). (1995). Historia de la teoría política. 6 vols. Madrid: Alianza Editorial.
- Wolin, Sh. (2001). Política y perspectiva. Continuidad y cambio en el pensamiento político occidental. Buenos Aires: Amorrortu.
- Álvarez Junco, J. (2022). Que hacer con un pasado sucio. Madrid: Galaxia Gutenbeg.
- Anderson, B., & Zinsser, J. (2007). Historia de las mujeres: Una historia propia. Ed. Crítica.
- Anderson, P. (1979). El estado absolutista. Madrid: Siglo XXI.
- Anderson, P. (2012). Consideraciones sobre el marxismo occidental. Madrid: Siglo XXI
- Anderson, P. (2012). Teoría política e historia. Un debate con E. P. Thompson. Madrid: Siglo XXI.
- Artola, M. (1982). Textos fundamentales para la Historia. Madrid: Alianza Universidad.
- Berlin, I. (1992). El fuste torcido de la humanidad. Capítulos de historia de las ideas. Barcelona: Península.
- Brown, W. (2017). El pueblo sin atributos. La secreta revolución del neoliberalismo. Malpaso ediciones.
- Casanova, J. (2020). Una violencia indómita. El siglo XX europeo. Ed. Crítica.
- Delgado, S. y Ruiz, F. (2010). Dando voz a los clásicos. Autores y textos clásicos para una Historia de las Ideas Políticas. Granada: Comares.
- Fraser, N (2015). Fortunas del feminismo. Madrid: Traficantes de Sueños.
- Fontana, J. (2000). Europa ante el espejo. Ed. Cátedra.
- Gentile, E. (2004). Fascismo. Historia e interpretación. Ed. Alianza.
- Guellner, E. (2008). Naciones y nacionalismo. Madrid: Alianza Editorial
- Hirschman, A.O. (2020). La retórica reaccionaria. Ed. Clave intelectual
- Hobsbawn, E. (2000). Naciones y nacionalismo desde 1780. Madrid: Crítica
- Hobsbawn, E. (2014). Trilogía Eras: La Era de la Revolución (1789-1848), La Era del Capital (1848-1875), La Era del Imperio (1875-1914). Madrid: Crítica.
- Judt, T. (2012). Pensar el siglo XX. Madrid: Taurus
- Lilla, M. (2017). Pensadores temerarios. Los intelectuales en la política. Ed. Debate
- Martino, G. de y Bruzzese, M. (2000). Las filósofas (Las mujeres protagonistas en la historia del pensamiento). Ed. Cátedra.
- Megías, J. J. (2016). Historia de las ideas políticas: de la democracia griega a la monarquía medieval. Cádiz: Universidad de Cádiz
- Traverso, E. (2016) ¿Qué fue de los intelectuales? Argentina: Siglo XXI
- Ubieto, A. (1976). Cómo se comenta un texto histórico. Valencia: Anubar Ediciones.
- Ullmann, W. (1983). Historia del pensamiento político en la Edad Media. Barcelona: Ariel.
- Zweig, S. (2001). El mundo de ayer. Memorias de un europeo. Ed. El Acantilado.
Col·leccions de textos
- Ebestein, W. (1965). Los grandes pensadores políticos. De Platón hasta hoy. Ed. Revista de Occidente.
- Prieto, F. (1989). Lecturas de historia de las ideas políticas. Unión Editorial.