S'espera que l'alumne es familiaritzi amb el problema i l'abast de la idea de religió com a element de gran importància històrica i sistemàtica en la reflexió filosòfica. S'haurà de plantejar en profunditat preguntes clàssiques sobre la naturalesa de la religió i el significat de nocions com Déu, fe, politeisme, monoteisme, panteisme, agnosticisme i ateisme. L'alumne haurà d'analitzar els interrogants bàsics que la filosofia de la religió ha plantejat al llarg de la història de la filosofia i integrar-los amb les contribucions més senyeres de la història, la sociologia i la psicologia. Així mateix, haurà d'entendre l'origen històric de les categories fonamentals emprades per les escoles més rellevants que han cultivat aquesta disciplina.
Temes:
1. Introducció. Principals disciplines que s'ocupen del fet religiós: teologia, història comparada de les religions, fenomenologia de la religió, antropologia, sociologia, psicologia. Història de la Religionswissenschaft. La filosofia de la religió com a síntesi de sabers.
2. La religió en la filosofia grega: els presocràtics, Plató, Aristòtil. El naixement del cristianisme i l'actitud envers la religió: Sant Pau, Tertul·lià, Sant Justí, Orígens d'Alexandria. La idea de religió a Sant Agustí i Sant Tomàs d'Aquino. La Reforma protestant: Luter i Calví.
3. La filosofia moderna davant de la religió. El naixement de la ciència. El cas Galileu. El racionalisme i la religió: Descartes, Spinoza i Leibniz. La religió a Hume ia l'escola empirista. L'escissió entre la teologia, la teologia natural i la filosofia de la religió.
4. La filosofia de la religió de la Il·lustració. Deisme i religió natural. Voltaire i Rousseau. Kant i la crítica de la teologia natural. Fe i raó. Religió i ètica.
5. Romanticisme, idealisme i religió: Schleiermacher i Schelling. Hegel i la religió com a determinació suprema de l'esperit. Art, religió i filosofia.
6. Feuerbach i la crítica antropològica de la religió. Religió i projecció antropomòrfica. La religió i lamor.
7. La crítica marxista de la religió: Marx, la religió i el concepte de superestructura. Bloch i esperança. L'escola de Frankfurt.
8. Nietzsche i la religió. La crítica del cristianisme. El superhome i el sentit de la terra. Nihilisme i etern retorn.
9. Freud, la psicoanàlisi i la religió. Les explicacions psicogenètiques del fet religiós.
10. Existencialisme i religió. Kierkegaard, Unamuno, Heidegger i Jaspers. Otto i allò totalment-un altre. Filosofia jueva de la religió (Buber, Rosenzweig i Lévinas). La religió a Barth, Bultmann i Tillich.
11. Religió i antropologia cultural: Tylor i Morgan; Weber; Durkheim i l'escola sociològica francesa; Malinowski; Lévi-Strauss; Harris i el materialisme cultural; Geertz i les antropologies simbòliques; Mircea Eliade; René Girard.
12. La religió a la filosofia anglosaxona: James, Russell, Wittgenstein, Ahir i Flew. La religió i el nou ateisme.
Per al desenvolupament de l'assignatura es faran servir les estratègies següents:
Mètode expositiu: Presentació del contingut teòric mitjançant classe presencial i documentació a la plataforma.
Anàlisi de textos i documents: Lectura de textos en relació amb els continguts principals de lassignatura. Preparació individual i posada en comú, en sessions grupals.
Presentació oral: exposicions i presentacions dels estudiants.
Treball escrit: Realització d'un treball escrit individual amb relació a un autor, llibre o tema relacionat amb l'assignatura.
Convocatòria ordinària: Per poder ser avaluat a la convocatòria ordinària s'han d'haver realitzat totes les activitats objecte d'avaluació. Les activitats avaluables s'han de lliurar en les dates indicades pel/per la professor/a. Si per alguna raó degudament justificada i comunicada al/la professor/a, no s'haguessin pogut lliurar en el període fixat, es podrà fer abans de la data de realització de l'examen de l'assignatura, de manera que el/la professor/a les pugui qualificar, encara que en aquest cas no estarà obligat a remetre a l'alumne/a els seus comentaris sobre aquestes activitats. D'altra banda, l'alumne/a té dret a realitzar la prova escrita final, encara que no hagi lliurat totes les altres activitats objecte d'avaluació, però només es calcularà la nota final de l'assignatura si ha lliurat totes les activitats i segons els criteris davaluació i les ponderacions establerts en aquesta guia docent. En cas de no haver lliurat o realitzat alguna activitat objecte d'avaluació, constarà a l'acta com a "No presentat" a la convocatòria.
Convocatòria extraordinària: Els criteris d'avaluació són els mateixos que a la convocatòria ordinària, per la qual cosa cal aportar totes les activitats d'avaluació considerades al curs. Es guardaran les notes de les activitats realitzades (inclosa la de la prova escrita final), a lespera que es realitzin les activitats pendents. En aquesta avaluació s'aplicaran els mateixos criteris de ponderació que a l'avaluació ordinària. Aquesta mesura s'aplica únicament a cada curs en vigor, de manera que, si no supera la convocatòria extraordinària, la renovació de la matrícula suposarà la repetició de l'assignatura completa.
Participació activa i comentari de texts a l'aula: 20%.
Treball escrit, consistent en fer una recensió i comentari personal d'un llibre acordat entre l'alumne i el professor: 40%.
Examen final escrit: 40%.
El professor pujarà apunts, textos clàssics i altres materials sobre filosofia de la religió. També aconsellarà oportunament la lectura d'obres fonamentals que han marcat aquesta disciplina. Tot i que no utilitzarà un manual específic, es recomana la lectura del llibre editat per M. Fraijó, Filosofía de la Religión. Estudios y Textos, Trotta, Madrid 1994, com a obra de referència per a la part històrica. Per a la part sistemàtica, el professor lliurarà materials d'autors com ara Otto, Eliade, Campbell, Dupuis i Panikkar. També es proporcionaran textos relatius al fenomen de la mística a les diferents tradicions religioses, ia la part final de l'assignatura es distribuiran materials al voltant de les bases neurobiològiques de la religió. S'aconsella també consultar el Tratado de Historia de las Religiones (Cristiandad, Madrid 2000) de Mircea Eliade, així com el llibre: Blanco, C. Más allá de la cultura y de la religión, Dykinson, Madrid 2016. Es recomana també com a obra de referencia: Jean GREISCH, Le buisson ardent et les lumières de la raison. Linvention de la philosophie de la religion, 3 vols., Paris: Cerf 2002-2004. Així com la lectura dalguns libres més introductoris i de caràcter general, com ara: Rémi BRAGUE, Sobre la religión, Madrid: Didaskalos 2019; Jean GRONDIN, La filosofía de la religión, Barcelona: Herder 2010.