En aquesta assignatura els estudiants entraran en contacte amb la metodologia pròpia de la ciència i els conceptes clàssics de la física i la biologia. Se'ls introduirà al coneixement acumulat en ciència, així com sobre el funcionament de l'avenç científic.
UNITAT 1: UNA APROXIMACIÓ A LA FILOSOFIA DE LA CIÈNCIA
Tema 1: Una presentació de la filosofia de la ciència
1.1 Pretensions de la filosofia de la ciència
1.2 Panorama de la filosofia de la ciència
1.3 Fonts i nivells de coneixement
1.4 Inventari de les principals característiques de la ciència
1.5 Classificació de les ciències en la teoria moderna
Tema 2: Claus històriques de la filosofia de la ciència
2.1 El mètode aristotèlic
2.2 El model heliocèntric de Copèrnic
2.3 Una nova ciència del cel: Kepler i Galileu
2.4 Crítica a l'aristotelisme: Descartes i el mecanicisme
2.5 La filosofia experimental: Bacon
2.6 La mecànica racional newtoniana
Tema 3: La metodologia científica
3.1 Argumentació científica
3.2 Fonamentació de la inferència deductiva
3.3 Hipòtesis científiques
3.4 Contrastació dhipòtesis
3.5 Lleis científiques
3.6 El debat entre l'inductivisme i el deduccionisme
3.7 Teories científiques
3.8 Models científics
3.9 Conceptes científics
3.10 Explicació científica
3.11 El mètode científic
3.12 Realisme crític: Karl Popper
3.13 Ciència real: Thomas Kuhn
3.14 Contra el mètode: Paul Feyerabend
UNITAT 2: PLANTEJAMENT DELS CONCEPTES FONAMENTALS DE LA FÍSICA CLÀSSICA
Tema 4: Filosofia de la ciència real: matèria no vivent
4.1 El concepte despai i temps newtonians
4.2 El principi de gravitació de Newton
4.3 La construcció del cel
4.4 Els fonaments de la mecànica clàssica
4.5 La física experimental de la calor i el concepte denergia
4.6 La ciència de l'electricitat i el magnetisme
4.7 Camps clàssics: electromagnetisme
Tema 5: Filosofia de les ciències físiques clàssiques del segle XX
5.1 Matèria: models atòmics i agregats macroscòpics
5.2 Espai-temps relativista: una nova filosofia
5.3 Models cosmològics clàssics: la mort tèrmica de lunivers
5.4 Determinisme de les teories físiques
5.5 El problema de la consistència i l'estabilitat de l'univers
UNITAT 3: PLANTEJAMENT DELS CONCEPTES FONAMENTALS DE LA BIOLOGIA
Tema 6: Filosofia de la ciència real: matèria vivent
6.1 El concepte de matèria vivent
6.2 Pasteur i la teoria de la generació espontània de la vida
6.3 La vida i lenergia
6.4 La cèl·lula
6.5 Sensacions, emocions i sentiments
Tema 7: Filosofia de les ciències biològiques
7.1 El concepte de biologia molecular
7.2 El dogma central de la biologia
7.3 Determinisme genètic
7.4 Genètica i epigenètica
7.5 El problema de les causes de l'ordre biològic
Per al desenvolupament de l'assignatura es faran servir les estratègies següents:
- Mètode expositiu: Presentació del contingut teòric mitjançant classe presencial, diapositives i contingut audiovisual, així com documentació a la plataforma.
- Anàlisi de textos i documents: Lectura personal dels materials que recullen els continguts principals de lassignatura amb preparació individual i posada en comú, en sessions grupals.
- Mètode de presentació oral: Exposicions i presentacions dels estudiants Exposicions i presentacions dels estudiants amb un temps de rèplica per part del professor i la resta de lalumnat.
- Mètode de presentació escrita: Contestació per part de l'estudiant i entrega dels qüestionaris de les unitats temàtiques.
- Debats i intercanvis a classe guiats pel professor de l'assignatura. Juntament amb la participació a les exposicions magistrals i l'anàlisi crítica i personal de les fonts, l'estudiant ha de saber posar a prova els seus coneixements de forma intersubjectiva, per mitjà de debats supervisats que contribueixin a fer més plàstic el contingut de cada unitat i més accessibles els resultats, sempre intentant dialogar amb el context social i històric que envolta l'alumne.
Convocatòria ordinària: Per poder ser avaluat a la convocatòria ordinària s'han d'haver realitzat totes les activitats objecte d'avaluació. Les activitats avaluables s'han de lliurar en les dates indicades pel/per la professor/a. Si per alguna raó degudament justificada i comunicada al/la professor/a, no s'haguessin pogut lliurar en el període fixat, es podrà fer abans de la data de realització de l'examen de l'assignatura, de manera que el/la professor/a les pugui qualificar, encara que en aquest cas no estarà obligat a remetre a l'alumne/a els seus comentaris sobre aquestes activitats. D'altra banda, l'alumne/a té dret a realitzar la prova escrita final, encara que no hagi lliurat totes les altres activitats objecte d'avaluació, però només es calcularà la nota final de l'assignatura si ha lliurat totes les activitats i segons els criteris davaluació i les ponderacions establerts en aquesta guia docent. En cas de no haver lliurat o realitzat alguna activitat objecte d'avaluació, constarà a l'acta com a "No presentat" a la convocatòria.
Convocatòria extraordinària: Els criteris d'avaluació són els mateixos que a la convocatòria ordinària, per la qual cosa cal aportar totes les activitats d'avaluació considerades al curs. Es guardaran les notes de les activitats realitzades (inclosa la de la prova escrita final), a lespera que es realitzin les activitats pendents. En aquesta avaluació s'aplicaran els mateixos criteris de ponderació que a l'avaluació ordinària. Aquesta mesura s'aplica únicament a cada curs en vigor, de manera que, si no supera la convocatòria extraordinària, la renovació de la matrícula suposarà la repetició de l'assignatura completa.
Proves de síntesi parcial i final: 30%.
Exposicions individuals i participació a classe: 10%.
Treballs reflexius: Aquests treballs consistiran en tandes mensuals d'assajos a partir de textos i debats a classe: 60%.
(2013) BUNGE, M., La ciencia. Su método y su filosofía. Laetoli Editorial S.L.. Madrid
(1999) DÍEZ, J.A. & MOULINES, C. U., Fundamentos de Filosofía de la Ciencia. Ariel. Barcelona
(1988) HAWKING, S. W., Historia del tiempo. Crítica. Barcelona
(1981) LOSEE, J., Introducción histórica a la filosofía de la ciencia. Alianza editorial. Madrid
(1984) MONSERRAT, J., Epistemología evolutiva y teoría de la ciencia. UPCM. Madrid
(2013) SOLÍS, C. & SELLÉS, M., Historia de la ciencia. Espasa. Madrid
(2007) ORDÓÑEZ, J., NAVARRO, V, & SÁNCHEZ RON, J. M., Historia de la ciencia. Austral. Barcelona
(2008) CARREIRA, M., Ciencia y fe. ¿Relaciones de complementariedad? Voz de Papel. Madrid
(2002) HAWKING, S. W., El universo en una cáscara de nuez. Crítica. Barcelona
(2005) MAUDLIN, T.., Philosohpy of physics. University Press. Princeton
(2015) MONSERRAT, J., El gran enigma. Ateos y creyentes antes el enigma del más allá. San Pablo. Madrid
(1995) SAGAN, C., El mundo y sus demonios. Crítica. Barcelona