L'estudi del problema del coneixement constitueix una dimensió fonamental de la tasca filosòfica, i per això aquesta matèria examina qüestions essencials de la resta de la carrera. A més, l'alumne podrà adquirir la capacitat de lectura de textos sobre el mètode i la naturalesa de la reflexió filosòfica al voltant del coneixement; entendre el sentit i la profunditat de determinades qüestions clàssiques plantejades pels grans filòsofs; familiaritzar-se amb alguns debats actuals que impliquen filòsofs i científics, com el problema ment-cervell; comprendre el desenvolupament històric de la teoria del coneixement i les raons subjacents al sorgiment de determinades escoles. Atesa la naturalesa del grau de Filosofia, Política i Economia, s'insistirà en el curs en qüestions epistemològiques d'interès per a les disciplines socials i humanístiques, que permetin establir un intercanvi fecund entre la teoria del coneixement en la seva accepció més estrictament filosòfica i els problemes suscitats en l'àmbit de reflexió i de recerca de les humanitats, la política i l'economia.
UNITAT I: Part històrica
Tema 1: Introducció: la naturalesa del coneixement humà
1.1 Teoria del coneixement i teoria de la ciència.
1.2 La teoria del coneixement i les diferents disciplines filosòfiques.
Tema 2: Grans escoles epistemològiques fins al segle XIX
2.1 Filosofia clàssica (Plató i Aristòtil);
2.2 Filosofia medieval (Tomàs d'Aquino, Duns Escoto)
2.3 El naixement de la ciència moderna; el racionalisme i l'innatisme del segle XVII
(Descarts, Spinoza, Leibniz)
2.4 L'empirisme britànic: Locke, Berkeley i Hume
2.5 Kant i el gir copernicà
2.6 L'idealisme clàssic alemany: Fichte, Schelling i Hegel.
Tema 3: Grans escoles epistemològiques dels segles XIX i XX
3.1 La crisi de l'idealisme
3.2 El positivisme de Comte, Mill i Mach
3.3 La teoria de l'evolució
3.4 Marx i Engels
3.5 El neokantisme
3.6 L'epistemologia francesa: Poincaré i Duhem
3.7 La fenomenologia de Husserl
3.8 El naixement de la filosofia analítica
3.9 El neopositivisme del Cercle de Viena i el primer Wittgenstein
3.10 Gadamer i l'hermenèutica
3.11 L'escola de Frankfurt
3.12 L'epistemologia contemporània: Popper, Albert, Kuhn, Lakatos, Feyerabend
3.13 Les epistemologies evolutives contemporànies.
Tema 4: Grans fites en la neurociència i en les ciències cognitives contemporànies
4.1 Panoràmica sobre l'evolució del coneixement sobre el cervell i el sistema nerviós
4.2 La neuroanatomia del segle XIX i la localització de funcions mentals
4.3 La teoria de levolució i el desenvolupament del psiquisme humà
4.4 Cajal i la doctrina de la neurona
4.5 La psicologia empírica de Wundt
4.6 La psicoanàlisi de Freud
4.7 La teoria de la Gestalt
4.8 El conductisme; el naixement de la neurociència com a disciplina integradora
4.9 La revolució cognitiva
4.10 La cibernètica i la intel·ligència artificial
4.11 Descobriments actuals sobre memòria, aprenentatge, emocions, llenguatge i
consciència: el reforçament sinàptic, les neurones mirall.
UNITAT II: Part sistemàtica
Tema 5: El coneixement humà: elements, funcions, perspectives, evolució
5.1 Elements del coneixement humà: la realitat, la sensació, la percepció, la integració conscient.
5.2 Informació i coneixement.
5.3 El coneixement des de la biologia i la psicologia.
5.4 Nivells cognitius al llarg de levolució.
5.5 Funcions del coneixement.
Tema 6: Coneixement i teoria de la veritat: Empirisme. Idealisme. Positivisme. Realisme crític
6.1 Universalitat, necessitat i objectivitat
6.2 Coneixement, certesa i provisionalitat
6.3 Inducció, abstracció i deducció.
6.4 Coneixement i isomorfia entre pensament i realitat.
6.5 Ser, pensament, concepte i judici.
6.6 Particularitat i universalitat
6.7 Coneixement i teories del llenguatge i del símbol
6.8 El coneixement com a procés discursiu.
Tema 7: El mètode científic i l'ideal de coneixement: hipòtesis i contrastos.
7.1 Els judicis matemàtics
7.2 La física, la química i la biologia
7.3 Ciència i matematització
7.4 Ciència i constructivisme
7.5 Llei, model i normativitat
7.6 Determinisme i indeterminisme
7.7 Explicació i predicció
7.8 La divisió entre ciències naturals, socials i humanes
7.9 Cap a una integració dels sabers científics
Tema 8: La naturalesa de la ment humana
8.1 Perspectiva general
8.2 Desenvolupament històric
8.3 Principals propostes: monisme materialista, monisme espiritualista, dualisme interaccionista, materialisme emergentista, eliminativisme, materialisme no reductiu.
8.4 El darwinisme neural
8.5 El model del Global Workspace Theory.
Tema 9: A manera de síntesi: què és el coneixement?
9.1 Filosofia, biologia i psicologia
9.2 Coneixement, llenguatge i llibertat
9.3 Coneixement i teoria de la ment.
Per al desenvolupament de l'assignatura es faran servir les estratègies següents: Mètode expositiu: Presentació del contingut teòric mitjançant classe presencial i documentació a la plataforma. Anàlisi de textos i documents: Lectura personal dels materials que recullen els continguts principals de lassignatura Preparació individual i posada en comú, en sessions grupals (presencials o virtuals). Mètode de presentació oral: Exposicions i presentacions dels estudiants Mètode de presentació escrita: Resposta per part de l'estudiant i entrega dels qüestionaris de les unitats temàtiques.
Convocatòria ordinària: Per poder ser avaluat a la convocatòria ordinària s'han d'haver realitzat totes les activitats objecte d'avaluació. Les activitats avaluables s'han de lliurar en les dates indicades pel/per la professor/a. Si per alguna raó degudament justificada i comunicada al/la professor/a, no s'haguessin pogut lliurar en el període fixat, es podrà fer abans de la data de realització de l'examen de l'assignatura, de manera que el/la professor/a les pugui qualificar, encara que en aquest cas no estarà obligat a remetre a l'alumne/a els seus comentaris sobre aquestes activitats. D'altra banda, l'alumne/a té dret a realitzar la prova escrita final, encara que no hagi lliurat totes les altres activitats objecte d'avaluació, però només es calcularà la nota final de l'assignatura si ha lliurat totes les activitats i segons els criteris davaluació i les ponderacions establerts en aquesta guia docent. En cas de no haver lliurat o realitzat alguna activitat objecte d'avaluació, constarà a l'acta com a "No presentat" a la convocatòria.
Convocatòria extraordinària: Els criteris d'avaluació són els mateixos que a la convocatòria ordinària, per la qual cosa cal aportar totes les activitats d'avaluació considerades al curs. Es guardaran les notes de les activitats realitzades (inclosa la de la prova escrita final), a lespera que es realitzin les activitats pendents. En aquesta avaluació s'aplicaran els mateixos criteris de ponderació que a l'avaluació ordinària. Aquesta mesura s'aplica únicament a cada curs en vigor, de manera que, si no supera la convocatòria extraordinària, la renovació de la matrícula suposarà la repetició de l'assignatura completa.
- Proves de síntesi parcial i final. Es faran per escrit i de forma presencial. La primera tindrà lloc a finals doctubre i la darrera durant la primera convocatòria ordinària: 30%.
- Exposicions individuals i participació a classe: 10%
- Anàlisi de tasques: treballs escrits en què es respon a les preguntes relatives a cada tema: 60%.
El professor no utilitzarà un manual pròpiament dit, sinó apunts sobre cada tema que anirà pujant a la plataforma Moodle de l'assignatura cada setmana.
Les següents obres poden servir com a orientació per als temes abordats:
- Baars, B.J. (ed.), Cognition, Brain, and Consciousness. Introduction to Cognitive
Neuroscience, Elsevier, Amsterdam 2010.
- Blanco, C. Grandes problemas filosóficos, Síntesis, Madrid 2015.
- Copleston, F. Historia de la Filosofía, Ariel, Barcelona 1999.
- Russell, B. El Conocimiento Humano. Su Alcance y Sus Límites, Planeta Barcelona
1992.
- Mejía Fernández, R. El giro fenomenológico en las neurociencias cognitivas: de
Francisco Varela a Shaun Gallagher, AUSP, Barcelona 2019.
-Sánchez Meca, D. Teoría del Conocimiento, Dykinson, Madrid 2001.
- Stanford Encyclopaedia of Philosophy (artículos online).
- Blanco, C. Historia de la neurociencia. El conocimiento del cerebro y la mente desde una perspectiva interdisciplinar, Biblioteca Nueva, Madrid 2014.
- Blanco, C. La integración del conocimiento, Evohé, Madrid 2018.
- Chalmers, D. (ed.), Philosophy of Mind: Classical and Contemporary Readings, Oxford University Press, Oxford 2002.
- Changeux, J.-P. Sobre lo verdadero, lo bello y el bien, Katz Editores, Buenos Aires 2010.
- Monserrat, J. Epistemología Evolutiva y Teoría de la Ciencia, Pontificia Universidad de Comillas, Madrid 1984.
- Rábade, S. Teoría del conocimiento, Akal, Madrid 1995.
- Russell, B. Los Problemas de la Filosofía, Labor, Barcelona 1994.