Grau en Filosofia, Política i Economia La Salle Campus Barcelona

Grau en Filosofia, Política i Economia

Desenvolupa una visió oberta a la societat del futur estudiant tres disciplines connectades entre elles.

Descripció
L'assignatura pretén familiaritzar l'alumnat amb el tractament filosòfic de la qüestió humana. O, reformulat: l'ésser humà com a pregunta filosòfica. Això suposa un nivell de reflexió que no exclou, sinó que incorpora, les dimensions biològica, social i cultural, que són essencials per a un enfocament adequat de la qüestió. S'exploraran tant els conceptes fonamentals que estructuren la disciplina com la dimensió històrica. I els actuals potencials de conflicte.
Tipus assignatura
Primer - Obligatoria
Semestre
Segon
Curs
1
Crèdits
6.00
Coneixements previs
Objectius

L'Antropologia és una investigació filosòfica sobre la naturalesa humana i les seves maneres de ser al món Aquesta assignatura aborda els conceptes fonamentals de l'Antropologia que té com a finalitat principal l'estudi de l'ésser humà des de les seves condicions naturals i històriques: socials i culturals. L'estudi i l'anàlisi de la variabilitat i de l'evolució cultural en els àmbits del parentiu, l'economia, la política, la religió i les representacions simbòliques ensenya com percebre, pensar i viure les diferències i les similituds culturals. La selecció de perspectiva peralta les qüestions sociopolítiques, ateses les orientacions del grau Per als estudiants de Filosofia, política i economia aquesta assignatura capacita, mitjançant la pràctica del pensament i del raonament antropològic, per captar i entendre el sentit i el significat de la diversitat de les relacions humanes i les seves diferents manifestacions (freqüentment conflictives) al món contemporani.

Continguts

UNITAT 1: Fonaments de l'Antropologia

Tema 1: La qüestió.
1.1. La pregunta filosòfica per l'ésser de l'home.
1.2. Quan el subjecte és lobjecte de la pregunta.
1.3 Intents de resposta i freqüències: teològica, biològica, sociològica, cultural, tècnica

UNITAT 2: La construcció de l'antropologia com a activitat de coneixement.

Tema 2: Filosofia: horitzó i concepte.
2.1. Territoris de l'anthropos.
2.2. Persona.
2.3. La construcció de la humanitat.

Tema 3: La mediació de les ciències socials
3.1. Observar i pensar la diversitat: Occident i consciència de l'alteritat social.
3.2. El procés de formació de l'antropologia com a activitat de coneixement.
3.3. Descripció dels principals corrents teòrics desenvolupats

UNITAT 3. Els vincles socials

Tema 4: Pressupostos de socialització
4.1. Espai i temps.
4.1.1. Dimensions físiques, socials i simbòliques.
4.2. Interaccions: producció, distribució, intercanvi.
4.3. Cultura(s).

Tema 5: Formes i normes.
5.1. Organització.
5.2. Estructura.
5.3. Sistema.
5.4. Sentit.

UNITAT 4. Realitat i representació

Tema 6: El nivell de la realitat.
6.1. Ontologia de l'ésser humà.
6.2. Ontologia de l'ésser social.
6.3. Ontologia de la imatge.

Tema 7: El nivell de la representació.
7.1. Representacions col·lectives.
7.2. Identitat i diferència.
7.3. Àmbits i potencials de conflicte.
7.4. Fronteres: fins i confins del/l'humà.

Metodologia

Anàlisi i exposició de continguts:

El professor coordinarà el desenvolupament del temari en sessions presencials, exposant i analitzant els conceptes, els arguments i les anàlisis bàsiques que cada estudiant haurà de preparar i ampliar, individualment o treballant en grup, per seguir cadascuna de les sessions presencials.

Resolució de casos:

Els estudiants elaboraran una sèrie d'exercicis per aplicar els coneixements i les capacitats de la matèria. La finalitat d'aquests exercicis és implicar teoria
antropològica i capacitat analítica amb informació real per conèixer i analitzar qualitativament realitats culturals. Cada estudiant farà obligatòriament un exercici pràctic sobre cadascun dels temes que componen l’assignatura.

Per efectuar cadascun d'aquests exercicis, els estudiants rebran les directrius generals sobre aquesta tasca, i cada cas en la unitat corresponent. Posteriorment, hauran d'analitzar el material i efectuaran l'informe per lliurar-lo segons el calendari orientatiu següent: segona quinzena de març, segona quinzena d'abril i segona quinzena de maig. La data concreta de lliurament dels exercicis a cada quinzena l'assenyalarà el professor.

Avaluació

Convocatòria ordinària: Per poder ser avaluat a la convocatòria ordinària s'han d'haver realitzat totes les activitats objecte d'avaluació. Les activitats avaluables s'han de lliurar en les dates indicades pel/per la professor/a. Si per alguna raó degudament justificada i comunicada al/la professor/a, no s'haguessin pogut lliurar en el període fixat, es podrà fer abans de la data de realització de l'examen de l'assignatura, de manera que el/la professor/a les pugui qualificar, encara que en aquest cas no estarà obligat a remetre a l'alumne/a els seus comentaris sobre aquestes activitats. D'altra banda, l'alumne/a té dret a realitzar la prova escrita final, encara que no hagi lliurat totes les altres activitats objecte d'avaluació, però només es calcularà la nota final de l'assignatura si ha lliurat totes les activitats i segons els criteris d’avaluació i les ponderacions establerts en aquesta guia docent. En cas de no haver lliurat o realitzat alguna activitat objecte d'avaluació, constarà a l'acta com a "No presentat" a la convocatòria.

Convocatòria extraordinària: Els criteris d'avaluació són els mateixos que a la convocatòria ordinària, per la qual cosa cal aportar totes les activitats d'avaluació considerades al curs. Es guardaran les notes de les activitats realitzades (inclosa la de la prova escrita final), a l’espera que es realitzin les activitats pendents. En aquesta avaluació s'aplicaran els mateixos criteris de ponderació que a l'avaluació ordinària. Aquesta mesura s'aplica únicament a cada curs en vigor, de manera que, si no supera la convocatòria extraordinària, la renovació de la matrícula suposarà la repetició de l'assignatura completa.

Criteris avaluació

Prova escrita: 40%.

Prova oral: 10%.

Treballs en grup: 20%.

Anàlisi de tasques: 30%.

Bibliografia bàsica

Azcona, J. (1982) Para comprender la antropología. Verbo Divino, Estella.
Beorlegui, C. (1999) Antropología Filosófica, Universidad de Deusto, Bilbao.
Bohanann, P. (1996) Para raros, nosotros. Introducción a la antropología cultural, Akal, Madrid.
Bonte, P e Izard, M. (1996) Diccionario de etnología y antropología, Akal, Madrid.
Ember, C. R.; Ember, M. (1997) Antropología Cultural, Prentice Hall, Madrid.
Espina, A. B. (1992) Manual de Antropología Cultural, Amará ediciones, Salamanca.
Harris, M (1990) Antropología cultural, Alianza, Madrid.
Harris, M. (1991) Introducción a la Antropología General, Alianza, Madrid.
Kottak, C. Ph. (1996) Antropología. Una exploración de la diversidad humana, McGraw- Hill, Madrid.
Kottak, C. Ph. (1996) Antropología cultural. Espejo para la humanidad, McGraw-Hill, Madrid.
Laburtehe-Tolra, Ph. y Warnier, J. P. (1998) Etnología y Antropología, Akal, Madrid.
Lombard, J. (1997) Introducción a la etnología, Alianza, Madrid.
Maestre, J. (1983) Introducción a la antropología social, Akal, Madrid.
Morey , M. (1987) El hombre como argumento, Anthropos, Barcelona.
Mair , L. (1973) Introducción a la antropología social, Alianza, Madrid. Ortiz-Osés, A. y Lanceros, P. (2006) Diccionario de hermenéutica, Universidad de Deusto, Bilbao.
Peakock, J. L. (2005) La lente antropológica. Luz fuerte, enfoque suave, Alianza, Madrid.
Sahagún Lucas, J. (coord.) (1994) Nuevas antropologías del siglo XX, Sígueme, Salamanca.
Velasco, H.M. (1995) Lecturas de antropología social y cultural. La cultura y las culturas, UNED, Madrid.

Material complementari

Adams, W. Y. (2003) Las raíces filosóficas de la antropología. Madrid, Trotta.
Agamben, G. (1987) Homo Sacer, Torino, Einaudi.
----- (2003) Stato di eccezione, Torino, Bollati Boringhieri.
----- (2002) Lo aperto. L’uomo e l’animale, Torino, Bollati Boringhieri.
Althusser, L. (2002) La revolución teórica de Marx, México, Siglo XXI.
----- (1977) Posiciones, Barcelona, Anagrama.
----- (1996) Ideología y aparatos ideológicos del estado, Buenos Aires, Nueva Visión.
Aramayo, R.; Oncina, F. (comp.) (1999) Ética y antropología: un dilema kantiano, Granada, Comares.
Aramayo, R.; Muguerza, R.; Valdecantos, A. (comp.) El individuo y la historia, Barcelona, Paidós.
Arendt, H. (1993) La condición humana, Barcelona, Paidós.
--------- (1999) La vida del espíritu, Barcelona, Paidós.
Aristóteles (1988) Acerca del alma, Madrid, Gredos.
----- (1990) Historia de los animales, Madrid, Akal.
----- (1981) La política, Madrid, Editora Nacional.
----- (1992) Retórica, Madrid, Gredos.
AA. VV. (2004) Jean-Luc Nancy. El cuerpo como objeto de un nuevo pensamiento
filosófico y político. Anthropos. Barcelona. N° 205.
AA. VV. (2001) Pongamos que se habla de Maurice Blanchot, Archipiélago, nº 49.
AA. VV. (2004) Sens en tous sens. Autour des travaux de Jean-Luc Nancy. Paris, Galilée.
Axinn, S. (1981) “Ambivalence: Kant’s View of Human Nature”, Kant-Studien 72, Heft 2, S. 169-174.
Balandier, G. (1988) Modernidad y poder. El desvío antropológico. Madrid, Júcar.
Balibar, E. (2005) Violencias, identidades y civilidad, Barcelona, Gedisa.
Barja, J. y Lanceros, P. (2016) Pasos. Los espacios del nómada, Abada, Madrid.
Barton, L. (comp.) (2008) Discapacidad y sociedad, Morata, Madrid.
Benítez, L.; L. Robles (comp.) (1993) El problema de la relación mente-cuerpo. México- UNAM.
Blanchot, M. (2002) Thomas el oscuro, nueva versión. Valencia, Pretextos.
Bollnow, O. (1972) Philosophische Anthropologie heute. München, Beck.
Bonilla, A. (1987) Mundo de la vida: mundo de la historia. Buenos Aires, Biblos.
----- (2006a) “¿Quién es el sujeto de la bioética? Reflexiones sobre la vulnerabilidad. En
Losoviz, A. Losovicz, D. A. Vidal y A. Bonilla (coord.) Bioética y salud mental, Buenos Aires, Akadia.
----- (2007) “Ética, mundo de la vida y migración”, en Salas Astrain, R. (Ed.), Sociedad y mundo de la vida, Santiago de Chile, Ediciones UCSH.
----- (2008) “El ‘otro’: el migrante”, en Fornet-Betancourt, R. (Hrg). Menschenbilder interkulturell. Kulturen der Humanisierung und der Anerkennung, Aachen, Verlagsgruppe
Mainz in Aachen, pp. 366-375.
----- (2010) „Vulnerabilidad vs. Autonomía. Conflictos de las migraciones contemporáneas“, Passagems, mayo.
Borsari, A. (2009) “Notes on ‘Philosophical Anthropology’ in Germany. An Introduction”, Iris. European Journal od Philosophy and Public Debate, pp. 113-129.
Brandimarte, R. et alii (cur.) (2006) Léxico di Biopolitica, Roma, Manifestolibri.
Buber, M. (1974) ¿Qué es el hombre? México, FCE.
Butler, J. (1997) Excitable Speech. A Politics of the Performative, New York/London, Routledge.
----- (2003) Cuerpos que importan: sobre los límites materiales y discursivos del sexo, Barcelona, Paidós.
----- (2007) El género en disputa: el feminismo y la subversión de la identidad. Barcelona, Paidós.
----- (2009) Dar cuenta de sí mismo, Barcelona, Amorrortu.
Cabada, M. (1980) Feuerbach y Kant, dos actitudes antropológicas. Madrid, Universidad de Comillas.
Canguilhem, G. (1978) Lo normal y lo patológico, México DF, Siglo XXI editores.
Caro Baroja, J. (1983) La aurora del pensamiento antropológico. Madrid, CSIC.
Cassirer, E. (1971) Antropología filosófica. México, FCE.
----- (1971) Filosofía de las formas simbólicas. México, FCE.
Changeux, J.-P.; Ricoeur, P. (1999) Lo que nos hace pensar. La naturaleza y la regla. Barcelona, Península.
Choza, J. (2002) Las representaciones del sí mismo, Madrid, Biblioteca Nueva.
Christen, Y. (1989) El hombre biocultural. Madrid, Cátedra.
Clavier, P. et alia (2003) La philosophie de Kant. Paris, PUF.
Cottingham, J. (ed.) (1995) The Cambridge Companion to Descartes. New York, Cambridge University Press.
Cruz, M. (comp.) (1996) Tiempo de subjetividad. Barcelona, Paidós.
Darwin, C. (1921) El origen de las especies, Madrid, Espasa-Calpe.
De Beauvoir, S. (1949) Le deuxième sexe I et II, Paris, Gallimard. (Trad. Madrid, Cátedra, 1998).
De Boni, L.A., Jacob, G., Salzano, F. (org.) (1998) Ética e Genética, Porto Alegre, EDIPURGS.
De Boni, G.; Hofstadter, D. (1983) El ojo de la mente. Fantasías y reflexiones sobre el yo y el alma. Buenos Aires, Sudamericana.
Delacampagne, C (1987) L’invention du racisme. Paris, Fayard.
Deleuze, G. (2003) Foucault. Buenos Aires, Paidós.
----- (1972) Empirisme et subjectivité, Paris, PUF.
----- (2002) Diferencia y repetición, Buenos Aires, Amorrortu.
-----; Guattari, F. (1994) Mil mesetas, Valencia, Pre-textos.
-----; (1985) El Anti-Edipo, Buenos Aires, Paidós.
Descartes, R. (1990) El tratado del hombre. Madrid, Alianza.
----- (1997) Tratado de las pasiones del alma. Madrid, Tecnos.
----- (1980) “Meditaciones metafísicas” en Obras escogidas, Buenos Aires, Charcas.
Derrida, J. (1998) Espectros de Marx, Madrid, Trotta.
Dilthey, W. (1947) Hombre y mundo en los Siglos XVI y XVII, México, FCE.
Escritos de filosofía. Antropología filosófica. (1983) Buenos Aires.
Esposito, R. (2009) Comunidad, inmunidad y biopolítica, Barcelona, Herder.
--------(2016) Las personas y las cosa. Buenos Aires, Katz.
Ferrari, J. (1974) Kant o la invención del hombre, Madrid, EDAF.
Ferry, L.; Vincent, J.-D. (2000) Qu’est-ce que l’homme? Paris, Odile Jacob.
Feuerbach, L. (1995) La esencia del cristianismo. Salamanca, Sígueme.
----- (1964) Tesis provisorias para la reforma de la filosofía, trad. Eduardo Vázquez, Caracas, Universidad Central de Venezuela.
Fink, E. (1979) Grundphenomene des menschlichen Daseins. Freiburg, Alber.
Firla, M. (1983) Untersuchungen zum Verhältnis von Anthropologie und Moralphilosophie bei Kant. Bern, P. Lang.
Fornet-Betancourt, R. (Hrg.) (2008) Menschenbilder interkulturell. Kulturen der
Humanisierung und der Anerkennung, Aachen, Verlagsgruppe Mainz in Aachen.
Fornet-Betancourt, R. (1998) Aproximaciones a José Martí, Aachen, Ed. Concordia.
Foucault, M. (1999) Entre filosofía y literatura. Barcelona, Paidós.
----- (1968) Las palabras y las cosas. México, Siglo XXI.
----- (1985) Vigilar y castigar, México, Siglo XXI.
----- (2004) La hermenéutica del sujeto, Buenos Aires, FCE.
----- (2005) Defender la sociedad, Buenos Aires, FCE.
----- (2006) Seguridad, territorio, población, Buenos Aires, FCE.
----- (2007) El nacimiento de la biopolítica, Buenos Aires, FCE.
----- (2009) Una lectura de Kant. Introducción a la Antropología en sentido pragmático. México, Siglo XXI.
Gadamer, H. & P. Vogler (1972) Neue Anthropologie, Stuttgart, Georg Thieme Verlag.
-------(1984) Verdad y método, Salamanca, Sígueme.
-------(1992) Verdad y método II, Salamanca, Sígueme.
Gehlen, A. (1993) Antropología filosófica. Barcelona, Paidós.
----- (1980) El hombre. Salamanca, Sígueme.
Geras, N. (1994) Marx and Human Nature. Refutation on a Legend. London, Verso.
Goffman, E. (2001) Estigma. La identidad deteriorada, Buenos Aires, Amorrortu.
Gosselin, G. (dir.) (1994) Les nouveaux enjeux de l’Anthropologie. Paris, L’Harmattan.
Gramsci, A. (2004) Los intelectuales y la organización de la cultura, Buenos Aires, Nueva Visión.
----- (1978) Introducción a la filosofía de la praxis, Barcelona, Península.
----- (1984) El materialismo histórico y la filosofía de Benedetto Croce, Buenos Aires, Nueva Visión.
----- (2003) Notas sobre Maquiavelo sobre la política y el Estado moderno, 1ª ed. 3ª reimp., Buenos Aires, Nueva Visión.
Greich, J. (2001) El cogito herido. La hermenéutica filosófica y la herencia cartesiana,
Buenos Aires, Baudino/UNSAM.
Grüner, E. (2010) La oscuridad y las luces. Capitalismo, cultura y revolución. Buenos Aires, Edhasa.
Habermas, J. EL discurso filosófico de la Modernidad. Madrid, Taurus.
----- (2002) El futuro de la naturaleza humana. ¿Hacia una eugenesia liberal? Barcelona, Paidós.
Harris, J. (1992) Superman y la mujer maravillosa, Madrid, Tecnos.
Harris, M. (1978) El desarrollo de la teoría antropológica. Madrid, Siglo XXI.
Hegel, G. W. F. (2015) Ciencia de la Lógica, Trad. F. Duque, Abada, Madrid.
----- (2016) Enciclopedia de las Ciencias Filosóficas, Madrid, Abada.
----- (1983) Fenomenología del Espíritu, México, FCE. pp. 259-268.
----- (1988) Principios de la filosofía del derecho o derecho natural y ciencia política, Barcelona, Edhasa.
Heidegger, M. (2009) Ser y tiempo, Madrid, Trotta.
----- (1954) Kant y el problema de la Metafísica, México, FCE.
Heller, A. (1984) Crítica de la Ilustración. Barcelona, Península.
Heller, A.; Feher, F. (1995) Biopolítica: la modernidad y la liberación del cuerpo. Barcelona, Península.
Höffe; O. (1992) “Kant, morale et anthropologie”, Ph. Pol. 2, pp. 143-157.
Hopenhayn, M. (1997) Después del nihilismo, de Nietzsche a Foucault. Santiago de Chile, Editorial Andrés Bello.
Höres, W. (1993) Offenheit und Distanz. Grünzuge eines phänomenologische Anthropologie. Frankfurt, Dunker & Humboldt.
Hume, D. (1977) Tratado sobre la naturaleza humana, 2 v. Madrid, Editora Nacional.
----- (1990) Disertación sobre las pasiones y otros ensayos morales, Barcelona, Anthropos.
Husserl E. (1997) Ideas relativas a una fenomenología pura y a una filosofía fenomenológica. Libro Segundo: Investigaciones fenomenológicas sobre la constitución,
México DF, UNAM.
----- (1986) “Fenomenología y Antropología”, Anuario de Filosofía jurídica y social, pp.363-377.
Jones, C.; Porter, R. (Eds.) (1994) Reassessing Foucault. Power, Medicine and the Body.
London/New York, Routledge.
Kahn, A. (2000) Et l’Homme dans tout ça? Plaidoyer pour un humanisme moderne. Paris, NiL.
Kamlah, W. (1976) Antropología filosófica y ética. Buenos Aires, Alfa.
Kant, E. (2009) Antropología en sentido pragmático. Trad. Mario Caimi, Buenos Aires, Losada.
----- (1990) Antropología práctica. Madrid, Alfaguara.
----- (2010) Crítica de la razón pura. Buenos Aires, Coligüe.
----- (1984) Crítica del juicio, Madrid, Espasa Calpe.
----- (1987) Ideas para una historia universal en clave cosmopolita y otros escritos sobre Filosofía de la Historia, Madrid, Tecnos.
Lanceros, P. (2014) Fuera de la ley. Poder, justicia y exceso, Abada, Madrid.
Lanceros, P. (2015) Orden sagrado, santa violencia, Aabada, Madrid.
Landmann, M. (1961) Antropología filosófica. México, UTEHA.
Landsberg, P. (1960) Einfürung in die Anthropologischen Philosophie. Frankfurt, V. Klostermann.
Laplantine, F. (1999) Antropología de la enfermedad. Buenos Aires, Ediciones del Sol.
Le Breton, D. (1999) L’Adieu au corps, Paris, Métailié.
----- (2002) Signes d’identité. Paris, Métailié.
Levi-Strauss, C. (1972) Race et histoire. París, Gonthier.
-------(1977) Antropología estructural, Eudeba, buenos Aires.
------ -(1964) El pensamiento salvaje, FCE, México.
Lyotard, J. (1996) Lo inhumano. Buenos Aires, Manantial.
Malefijt, A. (1983) Imágenes del hombre. Buenos Aires, Amorrortu.
Marion, J.-L. (2005) El fenómeno erótico, Buenos Aires, El cuenco de plata.
------ (2008) Siendo dado. Ensayo sobre la donación, Madrid, Síntesis.
------ (1999) El ídolo y la distancia, Salamanca, Sígueme.
Markus, G. (1978) Marxism and Anthropology (The Concept of Human Essence in the Philosophy of Marx), Assen, Van Gorcum.
Marx, K. (1999) Manuscritos de economía y filosofía, Madrid, Alianza.
-----; Engels, F. (1985) Feuerbach. Gegensatz von materialistischer und idealistischer Anschauung, Berlin, Dietz Verlag.
----- (2009) Crítica a la filosofía del derecho de Hegel, Santiago de Chile, Clinamen.
----- (1968) Crítica de la Filosofía de Estado de Hegel, México, Grijalbo.
Marx, K. (1987) Miseria de la filosofía, México, Siglo XXI.
Marx, K.; Engels, F. (1956) La ideología alemana, México, Grijalbo.
Merleau-Ponty, M. (1945) Phénoménologie de la perception. Paris, Gallimard.
Moltmann, J. (1973) El hombre. Salamanca, Sígueme.
Nancy, J.-L. (2003) Corpus, Madrid, Arena.
----- (2003) La creación del mundo o la mundialización, Barcelona, Paidós.
----- (2006) Ser singular plural, Madrid, Arena.
----- (2006) El intruso, Buenos Aires, Amorrortu.
----- (2007) 58 indicios sobre el cuerpo, Buenos Aires, La Cebra.
Nietzsche, F. (1967-1977) Sämtliche Werke. Kritische Studienausgabe. 15 B. Berlin/New York, DTV De Gruyter.
----- (1984) Ecce Homo. Madrid, Alianza.
----- (1992) Así habló Zarathustra. Barcelona, Planeta-Agostini.
----- (1972) Más allá del bien y del mal. Madrid, Alianza.
----- (1989) La Gaya Ciencia, Caracas, Monte Ávila.
Oksenberg –Rorty, A. (1995) “Descartes on thinking with the body”, en Cottingham, o.c., pp. 371-392.
París, C (1994) El animal cultural. Barcelona, Crítica.
Pandolfi, A. (2007) Naturaleza humana. Léxico de política, Buenos Aires, Nueva Visión.
Perspectivas bioéticas en las Américas.
Pico de la Mirandola (1984) De la dignidad del hombre, Madrid, Editora Nacional.
van de Pitte, F.P. (1971) Kant as Philosophical Anthropologist. The Hague, Martinus Nijhoff.
Pleger, W. (1988) Differenz und Identität. Die Transformation der philosophischen
Anthropologie im 20. Jahrhundert. Berlin, Duncker & Humboldt.
Plessner, H. (1965) Die Stufen des Organischen und der Mensch. Berlin, W. de Gruyter.
Rábade, S. (1985) Experiencia, cuerpo y conocimiento, Madrid, C.S.I.C.
Rabossi, E. (ed.) (1995) Filosofía de la mente y ciencia cognitiva. Barcelona, Paidós.
Ricoeur, P. (1990) Soi-même comme un autre, Paris, Seuil.
----- (2001) Le Juste II, Paris, Esprit.
Rombach, H. (1993) Strukturanthropologie. Freiburg i.B., Alber.
----- (1994) Der Ursprung. Philosophie der Konkreativität von Mensch und Natur. Freiburg i.B., Rombach.
Romero, F. (1952) Teoría del hombre. Buenos Aires, Losada.
Ryle, G. The Concept of Mind, Londres, Hutchinson.
San Martín, J. (1995) Antropología y filosofía. Estella, Verbo Divino.
Sartre, J.-P. (1943) L´Être et le Néant. Paris, Gallimard.
----- (1995) Crítica de la razón dialéctica, Buenos Aires, Losada, 4.ed.
Scheinin, M.; Toivanen, R. (Eds.) (2004) Rethinking Non-Discrimination and Minority Rights.
Turku y Berlin, Institute for Human Rights, Ǻbo Akademy University y German Institute for Human Rights.
Scheler, M. (1968) El puesto del hombre en el cosmos. Buenos Aires, Losada.
----- (1962) Ética. Madrid, Revista de Occidente.
Searle, J. (1985) Mentes, cerebros y ciencia. Madrid, Cátedra.
Singer, P. (1997) Repensar la vida y la muerte. Barcelona, Paidós.
Sontag, S. (1996) La enfermedad y sus metáforas y El sida y sus metáforas. Madrid, Taurus.
----- (2003) Ante el dolor de los demás. Buenos Aires, Alfaguara.
Sprinker, M. (ed.). (2002) Demarcaciones espectrales. En torno a Espectros de Marx de Jacques Derrida, Madrid, Akal.
Suzuki, D.; Knudtson, P. (1991) GenÉtica, Madrid, Tecnos.
Taylor, Ch. (1996) Las fuentes del yo. Barcelona, Paidós.
Thies, C. (2004) Einfuhrung in die philosophische Anthropologie, Darmstadt, WBG.
Tugendhat, E. (2001) Problemas. Barcelona, Gedisa.
Vallejo, G.; Miranda, M. (2010) Derivas de Darwin: cultura y política en clave biológica.
Buenos Aires, Siglo XXI.
Van Dijk, T. (1999 [1998]) Ideología. Una aproximación multidisciplinaria. Barcelona, Gedisa.
Van Dijk, T.2003 [1993]) Racismo y discurso de las élites. Barcelona, Gedisa.
Vattimo, G. (1989) Más allá del sujeto. Barcelona, Paidós.
Waldenfels, B. (1992) “La experiencia de lo extraño en la fenomenología de Husserl”,
Escritos de Filosofía: 3-20.
----- (1997) “Respuesta a lo extraño. Rasgos fundamentales de una fenomenología responsiva”. Δαίμμων: 17-26.
----- (2000) “Olvido y recuerdo corporal”, Escritos de Filosofía: 3-15.
----- (2004) “Habitar corporalmente el espacio”. Δαίμμων: 21-37
Wallerstein, I.; Balibar, É. (1988) Race, Nation, Classe. Les Identités Ambigües. Paris, De la Decouverte.
Wilkles, K.V. (1993) Real people. Oxford, Clarendon Press.
Woods, A. (1999) Kant’s Ethical Thought, New York, Cambridge University Press.

2. Antropología social y cultural

AppaduraiA. (1999) La modernidad desbordada, FCE, Buenos Aires.
Appadurai, A. (2007) El rechazo de las minorías, Tusquets, Barcelona.
Augé, M. y Colleyn, J. P. (2005) Qué es la antropología, Ediciones Paidós, Barcelona.
Augé , M. (2007) El oficio de antropólogo. Sentido y libertad, Gedisa, Barcelona.
Balandier, G. (1975) Antropo-lógicas, Península, Barcelona.
Bauman, Z. (2005) Vidas desperdiciadas. La modernidad y sus parias, Paidós. Barcelona.
Bhanha, H.K. (2002) El lugar de la cultura, Manantial, Buenos Aires.
Bourdieau, P. (1991) El sentido práctico, Taurus, Madrid.
Campillo, A. (2001) Variaciones de la vida humana, Akal, Madrid.
Carrithers, M. (1992) ¿Por qué los humanos tenemos culturas?, Alianza Editorial, Madrid.
Certeau, M. (1999) La cultura en plural, Nueva Visión, Buenos Aires.
Certeau, M. (2000) La invención de lo cotidiano, Iberoamericana, México.
Chakrabarty, D. (2008) Al margen de Europa, Tusquets, Barcelona.
Clifford, J. y Marcus, G. (1991) Retóricas de la antropología, Júcar; Madrid.
Delgado, M. (2007) Sociedades movedizas, Anagrama, Barcelona.
Derrida, J. (1997) El monolingüismo del otro, Manantial, Buenos Aires.
Douglas, M. (1996) Cómo piensan las instituciones, Alianza Editorial, Madrid.
García Canclini, N. (2001) Culturas híbridas, Paidós; Barcelona.
García Canclini, N. (2004) Diferentes, desiguales y desconectados, Gedisa, Barcelona.
Geertz, C. (1987) La interpretación de las culturas, Gedisa, Barcelona.
Geertz, C. (1994) Conocimiento local, Paidós, Barcelona
Geertz, C.; Clifford, J. (1996) El surgimiento de la antropología posmoderna, Gedisa, Barcelona.
Gellner, E. (1997) Antropología y política, Gedisa, Barcelona.
Godelier, M. (1990) Lo ideal y lo material. Pensamiento, economías, sociedades, Taurus, Madrid.
Harris, M. (1987) El desarrollo de la teoría antropológica, Siglo XXI, Madrid.
Harris, M. (2000) Teorías sobre la cultura en la era postmoderna, Crítica, Barcelona.
Jameson, F. y Zizek, S. (1998) Estudios culturales. Reflexiones sobre el multiculturalismo, Paidós, Barcelona.
Kuper, A. (2001) Cultura. La versión de los antropólogos, Paidós, Barcelona.
Maffesoli, M. (1990) El tiempo de las tribus, Icaria, Barcelona.
Parekh, B. (2005) Repensando el multiculturalismo, Istmo, Madrid.
Sahlins, M. D. (1988) Cultura y razón práctica, Gedisa, Barcelona.
Sassen, S. (2003) Contrageografías de la globalización, Traficantes de Sueños, Madrid.
Turner, V. (1980) La selva de los símbolos, Siglo XXI, Madrid.
Wieviorka, M. (2003) La diferencia, Plural, La Paz, 2003.
Winch, P. (1994) Comprender una sociedad primitiva, Paidós, Barcelona.