Professors Titulars
Professors Docents
2. Prerrequisits:
SDR I.
Coneixements bàsics sobre història de l'arquitectura i de l'art; capacitat d'expressió gràfica amb mitjans tradicionals (dibuix, maquetes) i informàtics; capacitat per al pensament visual i escrit; coneixement a nivell d´usuari de programes informàtics estàndard (Photoshop, AutoCAD, 3dStudioMax, Premiere).
L'objectiu d'aquesta assignatura és subministrar una base de coneixement que permeti a l'estudiant d'arquitectura concebre i representar la forma i l'espai d'acord amb les maneres de pensar contemporanis i utilitzant les tècniques de representació pròpies de la nostra època.
L'assignatura té un caràcter interdisciplinari, ja que permet relacionar diverses àrees de coneixement (estètica i composició, comunicació visual, tecnologies de la informació i comunicació, geometria i dibuix) en un nou espai educatiu.
Les tecnologies de la informació juguen un paper important en el curs, i s'utilitzen en combinació amb les tècniques considerades tradicionals (dibuix, fotografia, vídeo). Els programes informàtics creats especialment per a aquesta assignatura faciliten la creació intuïtiva de formes i espais. Així mateix, s'utilitzen entorns d'aprenentatge a través de la Xarxa per a promoure el treball creatiu en col-laboració.
Objectius d´aprenentatge de l´asignatura:
Dotar als alumnes dels mecanismes cognitius i les estratègies de les estratègies de disseny necessàries per a comprendre el món contemporani, a través de diversos sistemes de representació.
Concretament, a través de les activitats realitzades en el curs, els estudiants aprenen a:
- Concebre objectes tridimensionals a través de llenguatges formals basats en la línia, el pla i el sòlid.
- Comprendre les múltiples relacions recíproques entre la forma i l'espai, en les seves múltiples dimensions i escales.
- Concebre objectes tridimensionals com a resultat d'un procés de generació, obert i compartit.
- Representar i comunicar, a través del llenguatge de la imatge fotogràfica, la ciutat contemporània.
- Percebre, recrear i representar l'espai arquitectònic, en les seves múltiples dimensions i escales, mitjançant el llenguatge audiovisual.
- Utilitzar la llum com a material en la creació de l'espai arquitectònic.
Els temes que s'aborden en cada un dels quatre sistemes de representació que comprenen el curs, i els treballs que duen a terme els alumnes en cada un d'ells:
OBJECTE
Temes: Els llenguatges formals basats en la línia, el pla i el sòlid. La forma com a resultat d'un procés: morfogènesi. La relació entre forma i espai, a l'escultura i l'arquitectura.
Activitats: Desenvolupar un objecte tridimensional a partir dels llenguatges formals de la línia, el pla i el sòlid; traduir un objecte tridimensional d'un llenguatge formal a un altre, i d'un medi a un altre (del model digital a la maqueta, de la maqueta al model digital); conceptualitzar i representar el procés de generació d'una forma en l'espai.
IMATGE
Temes: L'evolució de la imatge: de la pintura a la fotografia. La imatge en la publicitat. Fotografia i fotomuntatge en les avantguardes artístiques. La imatge en la cultura digital.
Activitats: Fer fotografies de la ciutat que reflecteixin les idees extretes de la lectura de textos sobre teoria urbana; reflexionar sobre la ciutat contemporània a partir de les idees suggerides per fotografies; crear fotomuntatges que transmetin de manera efectiva una idea sobre la ciutat i l'arquitectura contemporànies, utilitzant tècniques audiovisuals i mitjans digitals.
ESPAI
Temes: Conceptes d'espai. L'espai com a experiència i com a representació. La representació de l'espai en la pintura. El llenguatge cinematogràfic i la representació de l'espai en el cinema.
Activitats: Percebre i representar l'espai a través de mitjans audiovisuals; representar l'experiència de l'espai viscut mitjançant el llenguatge cinematogràfic.
LLUM
Temes: Nocions de llum: física, sensorial i conceptual. La representació de la llum en la pintura i el cinema. La relació entre forma, espai i llum en l'arquitectura. L'art de la llum: la creació d'espais a partir de la llum.
Activitats: Crear espais emprant la llum com a material, utilitzant tècniques manuals i digitals; explorar la relació entre llum, color i so.
La metodologia es basa en el model d'aprenentatge combinat, que integra les activitats dutes a terme a l'aula amb les que es realitzen en entorns d'aprenentatge en línia; en l'aprenentatge basat en projectes, mitjançant el qual l'alumne proposa i desenvolupa un projecte al llarg de les activitats d'aprenentatge, i en el model basat en seqüències, pel que les activitats d'aprenentatge s'estructuren en blocs es connecten entre si de múltiples maneres a mesura que el curs avança.
Les classes magistrals es limiten a l'exposició dels temes clau ( "theory bits") que constitueixen una xarxa de relacions entre matèries i conceptes. Aquests continguts s'expliquen a l'aula i es desenvolupen de forma col·laborativa amb els alumnes. En aquest sentit, el model pedagògic adoptat és constructivista, en tant que el coneixement es construeix conjuntament per docents i discents. Es guia a l'alumne al llarg de el procés de creació i desenvolupament dels treballs, en les tutories i en sessions en grup. Els estudiants aprendre a fer servir els programes informàtics necessaris per realitzar els treballs, individualment i en grup, dins i fora de les classes.
S'utilitza l'entorn online ARCLASS per compartir els continguts d'aprenentatge i els treballs realitzats pels alumnes. En aquest entorn, les tasques -estructurades en seqüencies- es descriuen mitjançant una plantilla, que inclou: descripció, objectius, recomanacions, rúbriques i recursos d'aprenentatge. En ARCLASS, els treballs realitzats pels alumnes esdevenen en recursos d'aprenentatge per desenvolupar noves activitats. En aquest entorn online, alumnes i professors comenten els treballs lliurats, afegeixen referències, i creen relacions entre els continguts; els professors comenten i orienten el desenvolupament dels treballs dels alumnes.
L'avaluació del treball del curs es realitza de forma contínua i inclou totes les activitats d'aprenentatge realitzades dins i fora de l'aula. Les activitats de classe sotmeses a avaluació inclouen: la participació activa en les classes i en les reunions de grup, els exercicis realitzats a l'aula i les revisions amb els tutors.
Cada activitat d'aprenentatge s'avalua mitjançant una rúbrica analítica que es correspon amb els resultats d'aprenentatge aplicables a cada tasca. La qualificació global de l'activitat és el resultat de la valor assignat a cadascuna de les dimensions de la rúbrica. A cada activitat se li assigna un pes en la qualificació global del tema.
La qualificació global de cada tema (OBJECTE, IMATGE, ESPAI, LLUM) s'obté a partir de les qualificacions mitjanes ponderades de totes les activitats d'aprenentatge, incloses les activitats a classe. Les activitats d'aprenentatge representen el 70% de la qualificació de el tema i les activitats de classe el 30%.
La nota global de el curs s'obté a partir de la mitjana ponderada de les notes dels quatre temes (OBJECTE, IMATGE, ESPAI, LLUM). Per considerar-la com la mitjana, la nota d'una assignatura no pot ser inferior a 4 ni ser NP.
En cas de suspendre l'avaluació de el curs, caldrà millorar i / o repetir les activitats d'aprenentatge de cada tema qualificat com a suspens o no presentat. Els criteris d'avaluació seran els mateixos que els aplicats per avaluar els treballs realitzats durant el curs.
Hi ha dues avaluacions parcials en què es demana als alumnes que presentin un resum de la feina realitzada en una sessió pública, en el format indicat per l'ocasió.
ADES, Dawn. Fotomontaje. Barcelona: Gustavo Gili, 2002.
AILLAUD, Gilles. BLANKERT, Albert. Vermeer. Obra completa. Barcelona: Ediciones Polígrafa, 2007.
ALBERTI, Leon Battista. Sobre la pintura. Valencia: Fernando Torres, 1976.
ALPERS, Svetlana. The Art of Describing: Dutch Art in the Seventeenth Century. Chicago: University of Chicago Press, 1983.
ARGAN, Giulio Carlo. El concepto del espacio arquitectónico. Buenos Aires: Nueva Visión, 1966.
BAIGORRI, Laura. El vídeo y las vanguardias históricas. Col·lecció Textos Docents n. 95. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1997.
BARTHES, Roland. La cámara lúcida. Barcelona: Paidós, 1994.
BASILICO, Gabriele. Arquitecturas, ciudades, visiones. Reflexiones sobre la fotografía. Madrid: La Fábrica, 2008.
BECEYRO, Raúl. Ensayos sobre fotografía. Buenos Aires: Paidós, 2003.
BENJAMIN, Walter. Sobre la Fotografía. València: Pre-Textos, 2004.
BERNADÓ , Jordi. Very, very bad news. Barcelona: Actar, 2002.
BOCKEMUHL, Michael. J M W Turner 1775-1851 The World of Light and Color. Taschen, 1991.
BORDWELL, David, THOMPSON, Kristin. El arte cinematográfico: una introducción. Barcelona: Paidós Ibérica, 2002.
BOULLÉE, Étienne-Louis. Arquitectura. Ensayo sobre el arte. Barcelona: Gustavo Gili, 1985.
CAIRNS, Graham. La visión espacial del cine. El Arquitecto detrás de la cámara. La visión espacial del cine. Madrid: Abada, 2007.
CAMPO BAEZA, Alberto. La idea construida. La Arquitectura a la luz de las palabras. Madrid : Colegio Oficial de Arquitectos, 1996.
CARERI, Francesco. Walkscapes. El andar como práctica estética. Barcelona: Gustavo Gili, 2002.
CATALÀ, Josep Maria. La puesta en imágenes. Conceptos de dirección cinematográfica. Barcelona: Paidós, 2001.
EISENMAN, Peter. Houses of Cards. Oxford: Oxford University Press, 1987.
FLUSSER, Vilém. Una filosofía de la fotografía. Madrid: Síntesis, 2001.
FONTCUBERTA, Joan. El beso de Judas. Fotografía y verdad. Barcelona: Gustavo Gili, 2002.
GARCÍA ROIG, Manuel, MARTÍ ARIS, Carlos. La arquitectura del cine. Estudios sobre Dreyer, Hitchcock, Ford y Ozu. Barcelona: Fundación Caja de Arquitectos, 2008.
GARDNER, Carl, MOLONY, Raphael. Luz: reinterpretación de la arquitectura. México : McGraw-Hill, 2002.
GHYKA, Matila. Estética de las proporciones en la naturaleza y en las artes. Barcelona: Poseidon, 1983.
GIEDION, Sigfried. Espacio, tiempo y arquitectura. Madrid: Dossat, 1982.
GONZÁLEZ, Adolfo. El pensamiento constructivo: la aportación rusa en las vanguardias del arte y de la arquitectura. Ministerio de Fomento. Dirección General de la Vivienda, la Arquitectura y el Urbanismo. Vanguardia soviética : 1918-1933 arquitectura realizada. Madrid: Lunwerg, 1996.
GOROSTIZA, Jorge. Cine y Arquitectura. Alacant: Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, 2002.
GOVAN, Michael, BELL, Tiffany. Dan Flavin: a retrospective. Yale University Press, 2004.
HALE, Jonathan, FRASCARI, Marco, STARKEY, Bradley. From Models to Drawings: Imagination and Representation in Architecture. London: Routledge, 2007.
HEIDEGGER, Martin. Observaciones relativas al arte - la plástica - el espacio. El arte y el espacio. Cuadernos de la Cátedra Jorge Oteiza. Pamplona: Universidad Pública de Navarra, 2003.
HILDEBRAND, Adolf von. El problema de la forma en la obra de arte. Madrid: Visor, 1989.
JAFFÉ, Hans L. C. De Stijl: 1917-1931. Visiones de Utopía. Madrid: Alianza Editorial, 1986.
KEPES, Gyorgy. Language of Vision. Chicago: Paul Theobald, 1944.
KRAUSS, Rosalind. Lo fotográfico. Por una teoría de los desplazamientos. Barcelona: Gustavo Gili, 2002.
LAGUILLO, Manuel. La ciudad de la fotografía / The city of photography. Quaderns darquitectura i urbanisme, n. 183, pp. 70-77. Barcelona: Col·legi dArquitectes de Catalunya, 1989.
LALLEMAND, Henri. Monet: Impressions of Light. New York: Smith Mark, 1994.
LE CORBUSIER. Hacia una arquitectura. Barcelona: Apóstrofe, 1998.
LEWITT, Sol. Structures 1962-1993. Oxford: The Museum of Modern Art, 1993.
LOBELL, John. Between Silence and Light. Spirit in the Architecture of Louis Kahn. Boston: Shambhala Publications Inc., 1979.
LODDER, Christina. El constructivismo ruso. Madrid: Alianza Editorial, 1988.
LYNCH, Kevin. La imagen de la ciudad. Barcelona: Gustavo Gili, 1998.
MICHEL, Lou. Light: the shape of space: designing with space and light. New York: John Wiley, 1995.
MILLET, Marietta S. Light revealing architecture. New York: Van Nostrand Reinhold, 1996.
MOHOLY-NAGY, László. La nueva visión. Buenos Aires: Infinito, 1985.
MOLES, Abraham, ROHMER, Elisabeth. Psicología del espacio. Madrid: Ricardo Aguilera, 1972.
NIETO ALCAIDE, Víctor. La Luz, símbolo y sistema visual: el espacio y la luz en el arte gótico y del renacimiento. Madrid : Cátedra, 1993.
NORBERG-SCHULZ, Christian. Existencia, espacio y arquitectura. Barcelona: Blume, 1975.
OTEIZA, Jorge. Propòsit Experimental. Barcelona: Fundació Caixa de Pensions, 1988.
PEREC, George. Especies de espacios. Barcelona: Montesinos, 1999.
RASMUSSEN, Steen Eiler. La experiencia de la arquitectura. Barcelona: Laborcop. 1974.
RODCHENKO, Alexander. Rodchenko: Photography 1924-1954. Köln: Konemann Publishers, 1995.
RODCHENKO, Alexander. Spatial constructions. Ostfildern: Gerd Hatje, 2002.
ROWE, Colin, SLUTZKY, Robert. Transparency. Basel : Birkhäuser, 1997.
RUSSELL, Sage. The architecture of light: architectural lighting design concepts and techniques. La Jolla: Conceptnine, 2008.
SÁNCHEZ-BIOSCA, Vicente. El montaje cinematográfico: teoría y análisis. Barcelona: Paidós Ibérica, 1996.
SARTORI, Giovanni. Homo videns. Madrid: Taurus, 1998.
SONTAG, Susan. Sobre de la fotografía. Barcelona: Edhasa, 1980.
THOMPSON, D'Arcy W. Sobre el crecimiento y la forma. Madrid: Hermann Blume, 1981.
TOWNSEND, Chris. The Art of Bill Viola. London : Thames & Hudson, 2004.
TURRELL, James, ANDREWS, Richard, BRUCE, Chris. James Turrell: Sensing space: Henry Art Gallery, University of Washington Seattle, 1992. Henry Gallery Association, 1992.
WAGENSBERG, Jorge. La rebelión de las formas. Barcelona: Tusquets, 2004.
ZEVI, Bruno. Saber ver el espacio. Barcelona: Poseidón, 1998.
ZUMTHOR, Peter. Atmósferas. Barcelona: Gustavo Gili, 2006.