En aquesta assignatura els estudiants desenvoluparan les competències principals i els coneixements bàsics per entendre els processos de comunicació social i els processos de generació d'opinió pública de les nostres societats. Comprendre els principals mecanismes pels quals es conforma l'opinió pública, així com el paper que hi tenen els mitjans de comunicació (i altres mitjans) i els diferents actors, és fonamental a l'hora interpretar la dimensió pública de la nostra realitat social. Partint dels principals marcs referencials de la matèria, s'abordaran debats, problemes i desafiaments actuals com la postveritat, les fake news, la manipulació dels processos electorals, etc. Tot això perquè des d'una base científica i analítica els alumnes desenvolupin la seva mirada crítica cap als processos de comunicació social i l'opinió pública.
UNITAT 1: HISTÒRIA I FONAMENTS DE L'OPINIÓ PÚBLICA
Tema 1: Introducció al concepte d'opinió pública
1.1. Definicions. Què és lopinió pública?
1.2. Principals elements del concepte opinió pública.
1.3. Història del concepte dopinió pública.
Tema 2: Processos de generació de lopinió pública
2.1. Qui és el subjecte de lopinió pública?
2.2. visions i corrents principals sobre el subjecte de l'opinió pública
2.3. La complexitat dels processos de conformació de lopinió pública
2.4. Elements clau en la generació de lopinió pública
Tema 3: Mitjans de comunicació i opinió pública
3.1. Funcions i efectes dels mitjans de comunicació a l'opinió pública
3.2. Principals teories sobre la relació dels mitjans i l'opinió pública
3.3. visions principals sobre la relació entre l'opinió pública i el sistema polític
3.4. Les funcions clàssiques de l'opinió pública a les democràcies liberals
3.5. Debats actuals
Tema 4: Mesurar l'opinió pública
4.1. Història dels mesuraments de l'opinió pública
4.2. Enquestes i altres formes de mesura
4.3. Dificultats actuals per mesurar lopinió pública
UNITAT 2: COMUNICACIÓ POLÍTICA
Tema 5: Introducció a la comunicació política
5.1. Breu història de la comunicació política
5.2. Principals elements en la comunicació política
5.3. Comunicació electoral o de campanya
5.4. Comunicació de les institucions públiques
Tema 6: La comunicació política avui
6.1. Espectacularització de la comunicació política
6.2. El poder de la imatge i l'audiovisual
6.3. Transformacions generades pels mitjans digitals
6.4. Principals corrents actuals
Tema 7: Gestionar la comunicació política
7.1. Processos, actors i eines per a la gestió de la comunicació política
7.2. La planificació estratègica de la comunicació política.
Amb caràcter general s'espera que els estudiants acudeixin a classe i s'estimularà el desenvolupament del pensament crític i la capacitat analítica a través de debats sobre temes d'actualitat en l'opinió pública, vinculats al coneixement que van acumulant sobre el tema. Es combinaran classes teòriques d'exposició de continguts, amb sessions pràctiques on s'aniran elaborant les diferents activitats tant individuals com grupals. Així mateix, es plantejaran diferents debats, conferències convidades i workshops, en què s'abordaran casos pràctics i reals que il·lustrin el contingut que es va desenvolupant a l'assignatura. A més d'això, els alumnes hauran de treballar fora de les sessions presencials de l'aula, a les diferents activitats, lectures i estudis que hauran de realitzar.
Convocatòria ordinària: Per poder ser avaluat a la convocatòria ordinària s'han d'haver realitzat totes les activitats objecte d'avaluació. Les activitats avaluables s'han de lliurar en les dates indicades pel/per la professor/a. Si per alguna raó degudament justificada i comunicada al/la professor/a, no s'haguessin pogut lliurar en el període fixat, es podrà fer abans de la data de realització de l'examen de l'assignatura, de manera que el/la professor/a les pugui qualificar, encara que en aquest cas no estarà obligat a remetre a l'alumne/a els seus comentaris sobre aquestes activitats. D'altra banda, l'alumne/a té dret a realitzar la prova escrita final, encara que no hagi lliurat totes les altres activitats objecte d'avaluació, però només es calcularà la nota final de l'assignatura si ha lliurat totes les activitats i segons els criteris davaluació i les ponderacions establerts en aquesta guia docent. En cas de no haver lliurat o realitzat alguna activitat objecte d'avaluació, constarà a l'acta com a "No presentat" a la convocatòria.
Convocatòria extraordinària: Els criteris d'avaluació són els mateixos que a la convocatòria ordinària, per la qual cosa cal aportar totes les activitats d'avaluació considerades al curs. Es guardaran les notes de les activitats realitzades (inclosa la de la prova escrita final), a lespera que es realitzin les activitats pendents. En aquesta avaluació s'aplicaran els mateixos criteris de ponderació que a l'avaluació ordinària. Aquesta mesura s'aplica únicament a cada curs en vigor, de manera que, si no supera la convocatòria extraordinària, la renovació de la matrícula suposarà la repetició de l'assignatura completa.
Projecte grupal: 30%.
Activitats individuals: 20%.
Seguiment i participació: 20%.
Prova escrita final: 30%.
- MONZÓN, C.: Opinión pública, comunicación y política: la formación del espacio público. Madrid: Tecnos, 2006.
- BOURDIEU, P.: Sobre la televisión. Barcelona: Anagrama, 1997.
- CANEL, M.J.: Comunicación política: técnicas y estrategias para la sociedad de la información. Madrid: Tecnos, 1999.
- BERINSKY, A.J.: New Directions in Public Opinion. New York: Routledge, 2016.
- BÖKELMAN, F.: Formación y funciones de la opinión pública. Barcelona: Gustavo Gili, 1983.
- CAMPOS ZABALA, M.V.: La opinión pública: del primer liberalismo a la era de la globalización. En red: http://hdl.handle.net/10115/3089.
- CANEL, M.J.: Comunicación de las instituciones públicas. Madrid: Tecnos, 2007.
- CAPELLAN, G.: Opinión Pública. Historia y presente. Madrid: Trotta, 2008.
- CASTELLS, M.: Comunicación y poder. Madrid: Alianza, 2009.
- CURRAM, J.; et al.: Sociedad y comunicación de masas. México: F.C.E., 1981.
- DADAMO, O.J.; GARCÍA BEAUDOUX, V.; FREIDENBERG, F.: Medios de comunicación y opinión pública. Ed. McGraw-Hill, 2007.
- DADER, J.L.: El periodista en el espacio público. Barcelona: Bosch, 1992.
- DEL REY MORATÓ, J.: Comunicación política, internet y campañas electorales: de la teledemocracia a la ciberdemocracia. Madrid: Tecnos, 2007.
- DONSBACH, W. y TRAUGOTT M.W. (ed.): The SAGE Handbook of Public Opinion Research. London: SAGE, 2008.
- ECHEVERRÍA, J.: Periodismo electrónico y señores del aire. En red: http://www.iecat.net
- FOX, E. (ed.): Medios de comunicación y política en América Latina. México: Gustavo Gili, 1990.
- GARCÍA FERRANDO; et al.: El análisis de la realidad social. Madrid: Alianza, 1986.
- GRABER, D.: El poder de los medios de la política. Buenos Aires: Latinoamérica, 1987.
- HABERMAS, J.: Historia y crítica de la opinión pública. Barcelona: Gustavo Gili, 1981.
- MARTÑINEZ Y COMA, F.: ¿Por qué importan las campañas electorales? Madrid: CIS, 2008.
- MARQUÉS, J.: Política y Propaganda. Medios de comunicación y opinión pública. Barcelona: UOC ediciones, 2016.
- MCQUAIL, D.: Introducción a la teoría de la comunicación de masas. Barcelona: Paidós, 1985.
- MONZÓN, C.: La opinión pública: teorías, conceptos y métodos. Madrid: Tecnos, 1990.
- MORAGAS, M. de (ed.): Sociología de la comunicación de masas. Barcelona: Gustavo Gili, 1985.
- MUÑOZ ALONSO, A.: Política y nueva comunicación. Madrid: Fundesco, 1989.
- MUÑOZ ALONSO, A.: La espiral del silencio en el País Vasco. En red: http://www.cuentayrazon.org/revista/pdf/033/Num033-077.pdf
- NOELLE-NEUMANN, E.: La espiral del silencio. Opinión pública: nuestra piel social. Barcelona: Paidós, 1995.
- PÉREZ GARCÍA, D.: Técnicas de comunicación política: el lenguaje de los partidos. Madrid: Tecnos, 2003.
- PRICE, V.: La opinión pública: esfera pública y comunicación. Barcelona: Paidós, 1994.
- REQUENA SANTOS, F.: Redes sociales y sociedad civil. Madrid: CIS, 2008.
- RUIZ SAN ROMÁN, J.: Introducción a la tradición clásica de la opinión pública.
- SAMPEDRO, V.: Opinión pública y democracia deliberativa: medios, sondeos y urnas. Madrid: Istmo, 2000.
- SAMPEDRO, V.: Opinión pública y democracia deliberativa: medios, sondeos y urnas. Madrid: Istmo, 2000.
- STOEZEL, J.; GIRAD, A.: Las encuestas de opinión pública. Madrid: C.I.S., 1982.
- VILLALOBOS, C.: Los inmigrantes y la delincuencia en prensa. Una imagen distorsionada. Sevilla: Universidad de Sevilla, 2009.
- ZALLER, J. R.: La naturaleza y los orígenes de la opinión pública. Madrid: C.I.S., 2014