Considerem especialment rellevants les connexions i diferències de la filosofia amb el mite que la precedeix i amb la teologia que lacompanya des dels seus inicis, i que es transforma enterament amb el cristianisme. Molts filòsofs es distingeixen precisament per la manera en què es defineixen ‒positivament, negativament‒ respecte daquest punt. La problemàtica que planteja lobjecte de la filosofia resulta, per altra banda, especialment clara des de la seva diferència amb la ciència moderna. La filosofia, com a pensament, posa sobre la taula la qüestió dels seus diversos modes (simbòlic, conceptual, etc.) i, en darrera instància, la de la condició humana en si mateixa.
UNITAT 1: Remarques inicials
Tema 1: Observacions inicials a la introducció a la Filosofia.
1.1. Presentació.
1.2. Un primer text.
1.3. Introducció a la introducció a la Filosofia.
Apèndix: Elements del tremp de la Filosofia.
Tema 2: La grecitat o hel·lenitat de la Filosofia.
2.1. Caràcter grec originari de la Filosofia. Un segon text.
2.2. Cristianisme, Modernitat i Filosofia.
Tema 3: Filosofia: aproximació etimològica.
3.1. Aproximació etimològica al concepte de la filosofia.
3.2. Saviesa divina i insuficiència de la Filosofia.
UNITAT 2: Filosofia i món de lésser humà
Tema 4: Filosofia i món del treball.
4.1. Filosofia i món del treball.
4.2. Obstacles actuals per a la Filosofia.
Tema 5: Filosofia i experiència humana
5.1. Experiències anàlogues a lexperiència filosòfica en lart i la religió.
5.2. Experiència conduent-conductora a-de la Filosofia: ladmiració.
Tema 6: Filosofia i condició humana.
6.1. Plantejament de la qüestió.
6.2. La condició de lésser humà.
6.3. Conclusió i transició.
UNITAT 3: Aproximació sistemàtica a la Filosofia
Tema 7: Filosofia: aproximacions a una definició sistemàtica.
7.1. Vessant positiu de la incommensurabilitat de la Filosofia amb el món del treball:
llibertat.
7.2. Filosofia: aproximacions a una definició sistemàtica.
7.3. Objeccions clàssiques a la Filosofia.
7.4. Divisions sistemàtiques de la Filosofia.
Tema 8: Filosofia i ciències.
8.1. Lobjecte de la Filosofia.
8.2. Filosofia i ciències.
UNITAT 4: Aproximació històrica a la Filosofia
Tema 9: Caràcter històric específic de la Filosofia.
9.1. Caràcter històric específic de la Filosofia.
9.2. Grans etapes històriques de la Filosofia.
Tema 10: Filosofia i mite, Filosofia i teologia cristiana.
10.1. Filosofia i mite.
10.2. Filosofia i teologia cristiana.
UNITAT 5: Filosofia i mètode
Tema 11: Instruments i mètodes de la Filosofia.
11.1. Símbol i concepte
11.2. La intuïció filosòfica.
11.3. Formes de lexposició filosòfica.
11.4. Mètodes filosòfics.
L'assignatura té una importància metodològica de primera magnitud, no només pel fet
d'estudiar la qüestió dels mètodes filosòfics, sinó encara més per tractar-se d'una iniciació
pràctica en ells, a través dels comentaris de text, l'anàlisi dels conceptes, les exposicions i
els debats a l'aula.
Activitats formatives:
1. Ensenyament-aprenentatge presencial:
- exposició del professor.
- exposició de l'estudiant.
- debats.
- examen final (escrit)
2. Ensenyament-aprenentatge dirigit:
- lectures orientades.
- tutories individuals.
- treball escrit individual i exposició a l'aula.
3. Ensenyament-aprenentatge autònom:
- lectures complementàries proposades pel professor.
- estudi personal.
- cerca d'informació i materials
Assistència i exercicis de comentari de text a laula i entregats al professor
Examen: Primera part. Comentari de text i qüestionari sobre els exercicis del curs
Examen: Segona part. Qüestionari sobre els temes del curs
Assistència i exercicis de comentari de text a laula i entregats al professor: capacitat de determinar les idees fonamentals dun text; capacitat destablir les connexions entre elles; capacitat destablir connexions amb temes del curs: 10 %
Examen: Primera part. Comentari de text i qüestionari sobre els exercicis del curs: capacitat analítica i sintètica; coneixement i ús correcte dels conceptes; capacitat expositiva: 30 %
Examen: Segona part. Qüestionari sobre els temes del curs: capacitat analítica i sintètica; coneixement i ús correcte dels conceptes; capacitat expositiva: 60 %
Henri Bergson, Introducción a la metafísica. La intuición filosófica, Buenos Aires: Siglo Veinte, 1973.
Martin Heidegger, ¿Qué es la filosofía?, Barcelona: Herder, 2004.
Gerhard Krüger, Eros y mito en Platón, Madrid: Guillermo Escolar Editor, 2017.
Josef Pieper, Obras. Volumen 3: Escritos sobre el concepto de filosofia, Madrid: Encuentro, 2000.
Giovanni Reale & Dario Antiseri, Historia de la Filosofía y de la Ciencia. Varias Ediciones en Herder de Barcelona.
Xavier Zubiri, El saber filosófico y su historia, en Naturaleza, Historia, Dios, Madrid: E. Nacional, 1981.
Theodor W. Adorno, Terminología filosófica, 2 vols., Madrid: Taurus, 1976, 1977.
Aristóteles, Metafísica, Madrid: Gredos.
Hans Urs von Balthasar, El camino de acceso a la realidad de Dios, en Johannes Feiner y Magnus Löhrer (directores), Mysterium Salutis. Manual de Teología como historia
de la salvación, vol. 2, La historia de la salvación antes de Cristo, Madrid: Cristiandad, 1977, pp. 29-54.
Hans Urs von Balthasar, Herencia y deber cristiano, en Gloria. 5. Metafísica. Edad Moderna, Madrid: Encuentro, 1988, 559-603.
Hans Urs von Balthasar, Teológica. 1. Verdad del mundo, Madrid: Encuentro, 1997.
Jacques Bouveresse, La filosofia entre los autófagos, México: FCE, 2014.
René Descartes, Los principios de la filosofía, Madrid: Alianza, 1995.
Emmanuel Falque, Pasar el Rubicón. Filosofía y Teología: ensayo sobre las fronteras, Madrid: Universidad Pontificia Comillas, 2016.
Miguel García-Baró, De Homero a Sócrates. Invitación a la Filosofía, Salamanca: Sígueme, 2004.
Miguel García-Baró, Filosofía socrática, Salamanca: Sígueme, 2005.
Miguel García-Baró, El bien perfecto. Invitación a la Filosofía platómica, Salamanca: Sígueme, 2005.
Miguel García-Baró, Sócrates y herederos, Sígueme, 2009.
Miguel García-Baró, Descartes y herederos, Salamanca: Sígueme, 2014.
Miguel García-Baró, Kant y herederos, Salamanca: Sígueme, 2019.
Manuel García Morente, Lecciones preliminares de filosofia, Madrid: Encuentro, 2002.
Étienne Gilson, Introducción a la filosofia cristiana, Madrid: Encuentro, 2009.
Étienne Gilson, El realismo metódico, Madrid: Rialp, 1950.
Pierre Hadot, La philosophie comme manière de vivre, París: Albin Michel, 2001. Trad. cast. en Barcelona: Alpha Decay, 2009.
G.W.F. Hegel, Prólogo a la Fenomenología del Espíritu, (varias ediciones, una en catalán).
G.W.F. Hegel, Introducción a la Historia de la Filosofía, Madrid: Escolar y Mayo, 2012 (también, otra edición: Madrid: Aguilar, 1990).
Martin Heidegger, Introducción a la filosofía, Madrid: Cátedra, 1999.
Martin Heidegger, El final de la filosofía y la tarea del pensar, en Tiempo y ser, Madrid: Tecnos, 2013.
Martin Heidegger, ¿Qué es metafísica?, Madrid: Alianza, 2014.
Martin Heidegger, Introducción a la metafísica, Barcelona: Gedisa, 1993.
Edmund Husserl, La filosofía, ciencia rigurosa, Madrid: Encuentro, 2009.
Edmund Husserl, La crisis de la humanidad y la filosofía y La filosofía como autorreflexión de la humanidad, como autorrealización de la razón, en La crisis de las ciencias
europeas y la fenomenología trascendental, Barcelona: Crítica, 1991.
Karl Jaspers, Iniciación al método filosófico, Madrid: Espasa-Calpe, 1977.
Hans Krämer, Platón y los fundamentos de la Metafísica, Caracas: Monte Ávila, 1996.
Henri de Lubac, Por los caminos de Dios, Madrid: Encuentro, 1993.
Carlos Llinàs, La filosofía y su objeto. Algunas reflexiones iniciales, en José María Torralba (ed.), Mundos de papel. Las difusas fronteras entre ficción y filosofía, Madrid: Biblioteca Nueva, 2014.
Felipe Martínez Marzoa, Iniciación a la Filosofía, Madrid: Istmo, 1974.
Maurice Merleau-Ponty, Éloge de la philosophie, París: Gallimard, 1953, 1960.
Josep Olesti, Elogi de la història de la filosofia, Barcelona: Institut dEstudis Catalans, 2017.
José Ortega y Gasset, ¿Qué es filosofia?, Madrid: Rev. Occ/Alianza, 1982 (Austral, 2012).
Josef Pieper, Sobre los mitos platónicos, Barcelona: Herder, 1984.
Leonardo Polo, Introducción a la filosofía (Obras completas XII), Pamplona: EUNSA, 2015.
Platón, Diálogos (Gredos), Diàlegs (Bernat Metge).
Giovanni Reale, Platón: En búsqueda de la sabiduría secreta, Barcelona: Herder, 2001.
Giovanni Reale, Por una nueva interpretación de Platón, Barcelona: Herder, 2003.
Giovanni Reale, Eros, demonio mediador, Barcelona: Herder, 2004.
Karl Reinhardt, Los mitos de Platón, Barcelona: Herder, 2021.
Max Scheler, La esencia de la Filosofía y la conducción moral del conocer filosófico, Buenos Aires: Nova, 1970.