Professors Titulars
Professors Docents
No en té
Lobjectiu daquesta assignatura és conèixer larquitectura de tots els temps, seguir pensant en la història, no oblidar-la. Aprendre com fer preguntes als llocs històrics, per a resoldre problemes actuals.
El més important per nosaltres és forçar-vos a observar, despertar la vostra curiositat, i disfrutar larquitectura. També ser actius, intel·ligents, reflexius, autònoms.
Aprendrem de larquitectura antiga i moderna. No es plantegen talls en la història, que separen o divideixen períodes o llocs.
Finalment, la història no es pot aprendre només amb els recursos que ofereix laula. Sha dexperimentar, viure, tocar, descobrir. Hem de poder oferir la ciutat de Barcelona, amb tota la seva riquesa i diversitat arquitectònica, com a aula, també a les assignatures dhistòria.
Presentarem la història amb una visió mediterrània. El Mediterrani com a espai de relació i font de cultura, origen i referència de la modernitat.
Contemplar la història des dun punt de vista contemporani implica fer-ho amb un criteri de sostenibilitat, de la cerca de lequilibri amb la naturalesa, i atenció als problemes socials més punyents del moment.
11 blocs temàtics, coincidint amb les setmanes lectives.
1. Temps i Context(I).
-Escala i proporció
-Cronologia.
2. Temps i Context(II).
-La Muralla Romana superposicions.
-Barcelona (primer període)
-La ciutat histórica.
3. Arquitectura i Ciutat(I).
-Palimpsest urbà.
-Lectures sobre la ciutat.
4. Arquitectura i Ciutat(II).
-Ciutat Medieval
-Muralles i evolució urbana
5. Ciutat i Territori(I)
-Sobre la tècnica.
-Consolidació del territori.
6. Ciutat i Territori(II)
-De lEixample a la ciutat contemporània.
7. Paisatge(I)
-Jardins.
-La representació del paradís.
8. Paisatge(II)
-Parcs Urbans.
-Natura democratitzada.
-El jardí anglès.
-Parc urbà.
9. El Recinte(I)
-El temple : Tipología y edifici.
-El temple funerari.
-La catedral gótica.
-Partenó de Pericles y Panteó DAgripa.
10. El Recinte(II)
-El Monestir.
-Introducció a la tipología
-Exemple : Monestir de Pedralbes.
11. La Llar(I)
-Lunivers Domèstic
-Introducció i evolució de la tipologia
-Habitatges de lEixample i introducció a la obra dAntoni Gaudí
Enfocament metodològic d´ensenyament/aprenentatge per assolir els objectius:
Dedicació a l´assignatura 6 Crèdits ECTS a 26 crèdits/hora=78 hores
Dedicació anual 28 setmanes (24 lectives + 2 exàmens)
Dedicació setmanal 3 hores / setmana lectiva
Concepte Total hores
72 hores lectives
Teoria
.
. 48
Pràctiques
24
31 hores treball de l´alumne (individual i en grup)
Tutelat
. 9
No tutelat
. 22
TOTAL HORES DEDICACIÓ AL MARGEN DE EXÀMENS 78
Hores preparació examen
..8
Hores d´examen
. 2
TOTAL DEDICACIÓ SEMESTRAL 80
Activitats formatives:
- Anàlisis conjunto de conceptes en seminaris. 35%
- Anàlisis conjunto (professor i alumne) en casos d´estudi. 20%
- Comprensió, posta en comú, debat i comentaris dels treballs dels alumns.10%
- Treballs a desenvolupar presencialment o en un espai virtual, compartint a la xarxa la resolució de las propostes.35%
7. Avaluació del nivell d´assoliment dels objectius
L´assignatura s´avalua mitjançant tres activitats, tot comptant amb el suport del material dipositat a l´eStudy i de la bibliografia complementària:
Lavaluació serà continua, i es comptarà lassistència i la participació activa a clase.
A. ASSISTÈNCIA 10%
L'avaluació serà contínua i s'avaluarà l'assistència i la participació a la classe.
L'assistència és obligatòria (80%).
B. RELATE TO 40%
Pràctica: seguirà les pautes de contingut i format establertes.
C. EXÀMENS 40%
Exàmens: control intermig, final i de recuperació.
D. ACTIVITATS TRANSVERSALS 10%
Format a decidir
Exercicis dAulaBCN, realitzats amb les alters assignatures.
Shan daprovar les tres parts A, B i C per a poder superar el curs.
Els alumnes suspesos a la convocatòria ordinària tenen una altra oportunitat d´aprovar l´assignatura a l´examen de la convocatòria extraordinària. Aquesta recuperació és un examen global de tota l´assignatura (sense tenir en compte la nota de cap activitat d´avaluació anterior).
Els criteris d´avaluació de resultats s´han basat en 3 objectius:
Objectiu 1:
- L´estudiant ha de demostrar habilitat per conèixer els fets, textos i obres més rellevants de l´arquitectura de la primera meitat del segle XX. (a)
Objectiu 2:
- L´estudiant ha de demostrar poder comunicar-se eficaçment tant de forma oral com escrita. (b)
Objectiu 3:
L´estudiant ha d´entendre tots els aspectes contemporanis relacionats amb l´exercici de la seva professió així com la necessitat de mantenir una formació permanent. (c)
Sistemes d´avaluació de competències adquirides SISTEMES % COMPETÈNCIES ADQUIRIDES
Exàmens 20 IS, IT, CS, GRUP A GRUP B
Treballs fets a casa 20 IS, IT, CS, GRUP A GRUP B
Informes/treballs fets en grup 20 IS, IT, CS, GRUP A GRUP B
Projectes 20 IS, IT, CS, GRUP A GRUP B
Participació a classe 20 IS, IT, CS, GRUP A GRUP B
D´acord amb l´Article 5 del Reial Decret 1125/2003, de 5 de setembre, els resultats obtinguts per l´alumne a cada una de les matèries del Pla d´Estudis, es qualificaran en funció de la següent escala numèrica de 0 a 10, amb expressió d´un decimal, a la que es podrà afegir la seva corresponent qualificació quantitativa:
0-4.9: suspès (SS) | 5.0-6.9: aprovat (AP) | 7.0-8.9: notable (NT) | 9.0-10: Excel·lent (SB)
DE SOLA MORALES, Manuel. Deu lliçons sobre Barcelona. COAC, 2008. (Catalan, Spanish and English edition).
HERNANDEZ CROS, J.E. MORA, G. POUPLANA, X. Arquitectura de Barcelona. COAC. Barcelona, 1990. (Catalan, Spanish and English edition).
BUSQUETS, Joan. La Ciutat Vella de Barcelona. Un passat amb futur. Ajuntament de Barcelona, 2003.
(Catalan, Spanish and English edition).
BUSQUETS, Joan. Barcelona: the urban evolution of a compact city. Actar. Barcelona, 2006.
La Carta Històrica de Barcelona
http://ajuntament.barcelona.cat/museuhistoria/cartahistorica/#map=14/242...
ACKERMAN, James. Palladio. Xarait, Madrid, 1981. (Spanish and English edition).
RYBCZYNSKI, Witold. The Perfect House. A Journey with the Renaissance Master Andrea Palladio. New York: Scribner, 2002.
NEUMANN, Stan (director). ARCHITECTURES. Andrea Palladio seen by Ricardo Bofill.
https://www.youtube.com/watch?v=IYt6b3b4ZdU
SUMMERSON, John. El lenguaje clásico de la arquitectura. Gustavo Gili, Barcelona, 1963 (Spanish and English edition).
MARTA, Roberto. Architettura Romana. Tecniche costruttive e forme architettoniche del mondo romano. Kappa. Roma, 1985.
TORRES, Elias. Luz cenital. COAC, 2005 (Spanish and English edition).
CHOISY, August. Historia de la arquitectura. Victor Lerú. Buenos Aires, 1978 (Spanish and English edition).
MARTIENSSEN, R.D. la idea del espacio en la arquitectura griega. Nueva Visión. Buenos aires, 1972 (Spanish and English edition).
SITTE, Camilo. Construcción de ciudades según principios artísticos, Viena, 1889.
BENEVOLO, Leonardo, Historia de la arquitectura del Renacimiento. Taurus, Madrid, 1973.
BLASER, Werner. Patios. Gustavo Gili. Barcelona, 2004. (Spanish and English edition).
Unitat 7+8
BALDON, Cleo. Steps & Stairways. Rizzoli, New York, 1989.
TUSQUETS, Oscar. Réquiem por una escalera. RqueR. Barcelona 2004 (Catalan, Spanish and English edition).
FARIELLO, Francesco. La arquitectura de los jardines. Reverté, Barcelona, 2004.
RUDOFSKY, Bernard. Arquitectura sin arquitectos. Ed. Universitaria, Buenos Aires, 1973 (English edition).
FLORES, Carlos. Arquitectura popular, Aguilar. Madrid, 1973.
GOLDFINGER, Myron. Arquitectura popular mediterránea, Gustavo Gili, Barcelona 1993 (English edition).
OLIVER, Paul (ed). Encyclopedia of Vernacular Architecture of the World, Cambridge University Press, 1997.