Coneixements generals bàsics sobre la Construcció.
Habilitats en l´ús de l´ordinador i programes de CAD.
L´objectiu de l´assignatura és l´estudi de la fusta aplicada a la construcció com a eina per desenvolupar projectes arquitectònics, tant d´edificis de construcció integral en fusta, com d´edificis construïts amb tècniques mixtes.
Per comprendre millor el material com a instrument per projectar, dins del programa s´inclou l´anàlisi d´edificis en fusta de l´arquitecte Marcel Breuer, des del dibuix fins al càlcul de l´estructura.
La metodologia de treball parteix de l´estudi del material, passa per l´estudi dels diferents sistemes històrics i contemporanis de construcció en fusta, fins arribar al càlcul en nivell elemental de l´estructura. Paral-lelament es parla de la gran varietat de plafons, elements auxiliars, pintures i semiproductes que la indústria de la fusta subministra per a la construcció.
Un quadrimestre permet un plantejament global de l´assignatura, i dóna a l´alumne les bases per aprofundir en el coneixement de la construcció en fusta en els aspectes que més l´interessin.
EL MATERIAL. CARACTERÍSTIQUES DE LA FUSTA
Composició de la fusta. Estructura macroscòpica i microscòpica
Propietats físiques. Humitat, durabilitat, inflamació, combustió...
Propietats mecàniques. Elasticitat, flexibilitat, duresa, resistència al xoc, esforç de compressió, tracció, tallant i flexió, guerxament, desgast...
Limitacions causades pels propis defectes de la fusta. Nusos, clivelles...
Classificació de la fusta. Frondoses i coníferes, característiques i aplicacions
LES PATOLOGIES DE LA FUSTA EN GENERAL. PREVENCIÓ I CAUSES DE LESIONS
Reparacions d´elements i rehabilitació d´estructures
Factors de degradació abiòtics. Radiacions UV, humitat, foc, agressió química
Factors de degradació biòtics. Fongs i insectes
Factors de degradació per comportament estructural. Deformacions per esforç, ruptura, clivelles
Protecció de la fusta en obra nova. Tractaments preventius de protecció superficial i de profunditat
Reparació en obres de rehabilitació. Tractaments curatius d´elements existents degradats per factors abiòtics o biòtics
Sistemes d´intervenció enfront de problemes estructurals. Reforços o substitució d´elements de l´estructura
Rehabilitació integral d´estructures de fusta. Doblegament de sostres i consolidació
ELS SISTEMES CONSTRUCTIUS. TIPOLOGIES DE CONSTRUCCIÓ AMB FUSTA
Descripció dels elements, jàsseres i pilars, muntants i biguetes. Les escairades i tècniques de desplaçament. El mòdul en la construcció lleugera (platform)
La construcció amb fusta com a tècnica sostenible. L´explotació forestal de repoblació
Plec de condicions i control de qualitat de la fusta
Estructures mixtes de parets de fàbrica i sostres de fusta. Evolució dels sistemes tradicionals a noves tècniques mixtes
Sistema d´entramat lleuger (platform frame). Desenvolupament pràctic d´un edifici, el projecte, la memòria, plec particular de condicions dels elements de fusta. La modulació i la seva representació gràfica
Taulers i ferramentes especials. Sistema de preconstrucció amb fusta. Plafons lleugers i sistemes integrals
La fusta laminar. Cobertes de grans llums. Comparació d´idoneïtat enfront del formigó i l´estructura metàl-lica
EL CÀLCUL DE L´ESTRUCTURA DE FUSTA
Normativa de càlcul. Classificació resistent de les fustes massisses i dels taulers. La importància dels segells de qualitat
Comportament estructural de l´entramat lleuger (platform). Estructura difosa de petits elements. Estabilitat de l´edifici, plans horitzontals i vertical. El paper del tauler estructural
Càlcul d´elements (jàssera, bigueta, muntant). Diferenciació de les càrregues permanents o instantànies
Càlcul de pòrtics de fusta laminar. Els problemes de les grans llums i grans escairades. Estabilitat de l´estructura enfront d´esforços horitzontals
Criteri de predimensionament en estructures d´entramat lleuger de fusta. La importància del mòdul en el càlcul
Estimació de la capacitat resistent en obres de rehabilitació. Reconeixement del funcionament de l´estructura, identificació de l´espècie de fusta i de la seva classificació resistent. El càlcul d´un element estructural existent
Classes magistrals per part del professor en tot l´horari de l´assignatura. Els alumnes investiguen i amplien coneixements fora d´horari segons instruccions del professor.
Capacitat d'anàlisi i síntesi.
Comunicació oral i escrita en la pròpia llengua.
Habilitats bàsiques en l'ús de l'ordinador.
L´assignatura consta de dues parts, la construcció en fusta i el càlcul de l´estructura, amb un professor responsable per a cada part. La valoració d´ambdues parts es farà mitjançant un examen final convocat un cop finalitzin les classes. Per aprovar l´assignatura en primera convocatòria de juny caldrà que l´alumne, a més de superar l´examen, faci una pràctica de dibuix i càlcul d´un edifici. La convocatòria de setembre serà un examen per recuperar les dues parts.
Objectiu 1:
- L´estudiant ha de demostrar tenir els coneixements de la construcció lleugera en sec, bàsicament en fusta, per a la pràctica de la Arquitectura [A].
Objectiu 2:
- L´estudiant ha de demostrar habilitat per a identificar, formular i resoldre problemes de confort, solidesa i estètics [A].
Objectiu 3:
- L´estudiant ha de demostrar que ha comprès l´impacte de la construcció sostenible en la societat i la importància de treballar en un entorn professional i èticament responsable [A].
Objectiu 4
- L´estudiant ha de demostrar habilitat per a utilitzar les tècniques i noves eines de la construcció més avançada [A].
Francisco Arriaga; Xavier Casanovas; Ario Ceccotti; Guglielmo Giordano; Ramon Graus; Joaquín Montón; Ángeles Navarrete; Liliana Palaia; Felice Regazzo; Gennaro Tampone; Luca Uzielli. `Manual de diagnosi, patologia i intervenció en estructures de fusta´. Col-legi d´Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona. Febrero de 1995.
Arriaga, F.; Casanovas, X.; Ceccotti, A.; Giordano, G.; Graus, R.; Montón, J.; Navarrete, Á.; Palaia L.; Regazzo, F.; Tampone, G.; Uzielli, L. Manual de diagnosi, patologia i intervenció en estructures de fusta. Col-legi d´Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona, 1995.
Stungo, N. The new wood architecture. Seuil, 1998.
Peraza, J. E.; Arriaga, F.; Arriaga, C.; Martitegui; González, M. A.; Peraza F.; Rodríguez, M. A. Casas de madera. Asociación de Investigación Técnica de las Industrias de la Madera y Corcho (AITIM), 1995.
Arriaga, F.; González, M. A.; Medina, G.; Ortiz, J.; Peraza, F.; Peraza, J. E.; Touza, M. C. Guía de la madera. AITIM, 1994.
Revista Bulletin bois. Lignum (trimestral). A/e: info@lignum.ch.
Revista Tectónica. Núm. 11 i 13. ATC Ediciones.
Revista 2G «Casas americanas MARCEL BREUER». Gustavo Gili.