La celebració de les eleccions als Estats Units d’Amèrica (EUA) centra les mirades del món i La Salle Campus Barcelona, membre fundador de la Universitat Ramon Llull, no és aliena a l’actualitat i s’erigeix com un espai de debat i anàlisi per tractar de donar respostes a les preguntes que ens ocupen. En paraules del director general del campus, Josep M. Santos: “En una trobada anterior organitzada per la Facultat de Filosofia parlàvem de la universitat com una comunitat de mestres i aprenents, i això és el que volem ser: espais de debat, d’aprenentatge, de democratització del saber, de recerca i transferència de coneixement a la societat”. En aquest sentit, la Facultat de Filosofia La Salle vol ser un agent actiu del canvi i organitza periòdicament col·loquis per debatre pausadament sobre temes d’actualitat.
En aquesta ocasió, el cicle portava el nom de Democràcies en perill?: Debat sobre les eleccions dels Estats Units i va reunir experts de les ciències polítiques, el dret constitucional i la filosofia política per analitzar les conseqüències de la victòria de Donald Trump a les eleccions del passat 5 de novembre als Estats Units. Els ponents de l’acte van ser Pablo Simón, doctor en Ciències Polítiques i Socials i professor de la Universidad Carlos III; Jordi Feixas, doctor en Filosofia Política i professor de la Facultat de Filosofia La Salle; i Montserrat Nebrera, doctora en Dret i professora de Dret Constitucional a la Universitat Internacional de Catalunya. El moderador de l’acte va ser Santi Vila, doctor en Història Contemporània i professor de la Facultat de Filosofia La Salle.
Els resultats de les eleccions als EUA, al centre del debat
El principal tema de debat era analitzar els resultats de les eleccions als EUA. Va iniciar el torn de paraula Pablo Simón, que va apuntar a un “re-alineament dels posicionaments als Estats Units, amb les classes populars donant més suport al partit republicà i les elits al partit demòcrata”; i a l’economia: “La crisi inflacionària ha tingut un pes fonamental en els resultats electorals”. Per la seva banda, Montserrat Nebrera va posar el focus en aspectes com la polarització, la desinformació i la voluntat popular de trencar amb “uns partits polítics que s’han convertit en col·locadores i facilitadores de feina”, i que “poden acabar convertint-se en una trampa”.
La perspectiva filosòfica de Jordi Feixas apuntava que les democràcies liberals estan en crisi des del segle XIX: “Tenim la sensació que és una crisi nova però l’estem vivint des de fa anys i és conseqüència d’una crisi d’idees morals”. Feixas va aprofundir en la qüestió econòmica plantejada per Pablo Simón: “Quan no pots pagar una cosa perds més que la compra de béns materials, perds una posició social, un punt de trobada amb la comunitat i una manera de fer i de viure. Trump ha apel·lat a la pèrdua d’aquesta posició social mentre els demòcrates centraven les seves lluites en guerres culturals que no alteren al dia a dia de moltes persones”.
Dels EUA al món: crisi de les democràcies liberals?
El debat sobre els Estats Units es va extrapolar a la resta de democràcies liberals del món, amb la qüestió de fons de si els valors democràtics s’estan ressentint. Montserrat Nebrera va criticar que la mirada es faci des d’una perspectiva europea: “Què entenem per voluntat democràtica? Perquè si és només quan hi estem d’acord tenim un problema”, i va apuntar a un dels motius de l’auge de molts autoritarismes: “Entre llibertat i seguretat, molts prefereixen seguretat”. Pablo Simón va recórrer a l’escriptor Mark Twain per dir que “la història no es repeteix, però rima”, i va observar una novetat respecte als darrers anys: “Tot i que havíem trigat milers d’anys, ara havíem aconseguit que persones que pensen diferent s’intercanviïn pacíficament el poder, però ara hi ha un fet nou: es nega la legitimitat dels resultats democràtics”. Simón també va analitzar un factor que propicia “autoritarismes electorals”: “Moltes persones pensen que no mereix la pena un sistema democràtic que no sigui capaç de garantir el seu benestar”.
Finalment, Jordi Feixas va manifestar que “quan es produeix un desequilibri, les parts reaccionen hiperbòlicament. Hem vist una reacció hiperbòlica entre la tendència a l’emancipació demòcrata i la tendència a l’arrelament republicà”. I va concloure: “Per molt que el món liberal es faci la il·lusió que cada persona pensa diferent, a sota cada pensament hi ha un ideal comú. Les persones d’una comunitat riuen i ploren per les mateixes coses, però això ara ha canviat, i quan això passa venen els problemes”.
La universitat com a fòrum de debat
Al torn de preguntes, els estudiants del campus van posar de manifest el seu coneixement i pensament crític aportant temes de debat com ara les dificultats del partit demòcrata per connectar amb les classes populars, el poder real que hauria de tenir un govern i l’absència d’un debat sobre salut pública als EUA, entre d’altres.
La Sala de Graus va congregar estudiants de les diferents àrees de coneixement que integra el campus, així com membres del patronat de FUNITEC, degans i directors d’escola, coordinadors acadèmics, professors i investigadors. Provinents de diferents àmbits i disciplines, la seva presència va evidenciar l’objectiu que, en paraules del degà de la Facultat de Filosofia La Salle, Carles Llinàs, tenen els cicles polítics que organitza la facultat: “Volem que aquests col·loquis reuneixin professors i estudiants de diferents disciplines i poder aportar la nostra perspectiva humanista al debat que es genera al campus”. L’objectiu es va complir: ponents i assistents de diferents àmbits van formar un espai de debat, d’aprenentatge, de recerca i de transferència de coneixement a la societat. Una comunitat de mestres i aprenents, al cap i a la fi.
