Grau en Enginyeria de Sistemes de Telecomunicació

Forma't per treballar com a Enginyer de Telecomunicació i desenvoluparàs la teva carrera en un sector estratègic i en constant creixement

Laboratori de comunicacions

Descripció
L´assignatura de Laboratori de Comunicacions Digitals és una assignatura eminentment pràctica, que instrueix als alumnes per a que coneguin i es familiaritzin amb els elements i sistemes electrònics que intervenen en les comunicacions digitals. D´aquesta forma, l´assignatura aconsegueix ser un nexe d´unió entre les assignatures de l´especialitat de telecomunicació i a més a més reforça i amplia els coneixements teòrics adquirits, en aquesta i altres assignatures, d´una forma pràctica. L´assignatura de Laboratori de Comunicacions Digitals es centra concretament en les següents àrees: - Sistemes de comunicacions òptiques. - Simulació de sistemes de radiofreqüència. - Sistemes de Radio - Sistemes de ràdio freqüència i microones - Sistemes de telefonia - Modulacions digitals - Comunicacions mòbils - Antenes
Tipus assignatura
Tercer - Obligatoria
Semestre
Anual
Curs
3
Crèdits
4.00

Professors Titulars

Coneixements previs

Per l´explicació de la teoria continguda a les pràctiques, es parteix dels coneixements adquirits en els cursos anteriors de l´especialitat de sistemes de telecomunicació, però, concretament, l´alumne ha de tenir uns coneixements bàsics en:
- Modulacions analògiques.
- En sistemes de transmissió i recepció i en els aspectes que conformen el receptor superheterodí.

Objectius

Els graduats del nostre programa adquireixen els coneixements i desenvolupen les habilitats que s´indiquen a continuació:

Objectiu 1. Coneixements bàsics de l'assignatura.
Teoria de funcionament i característiques dels dispositius que formen part d´un sistema de comunicacions digitals. S'ha de saber la teoria associada a cada sistema que s'estudia i a cada mesura que es realitza.

Objectiu 2. Capacitat per aplicar els coneixements a la pràctica.
S'ha d'entendre la teoria associada suficientment com per poder posar-la en pràctica, entendre les mesures que es realitzen i ser capaç d'avaluar la bondat i correctesa de les mateixes.

Objectiu 3. Comunicació oral i escrita en la pròpia llengua.
L'alumne ha de ser capaç d´expressar de forma clara i precisa els seus coneixements. A més a més també es valorarà la rapidesa i correctesa amb la qual respon a les qüestions que li pugui plantejar el professor.

Objectiu 4. Habilitat per treballar de forma autònoma.
Les pràctiques es realitzen de forma autònoma. L'alumne ha de ser capaç d'entendre per ell mateix el contingut de la mateixa. El professor estarà per recolzar i resoldre els dubtes, però no realitzarà cap classe magistral.

Continguts

A continuació es detalla el contingut separat per àrees que engloben una o varies pràctiques a realitzar:

Modulacions digitals: Conèixer les tècniques digitals de modulació que s'utilitzen per transmetre informació. Es disposa d´un generador de RF digital, d´un analitzador vectorial, d'un software per realitzar demodulacions digitals avançades i d´altres elements auxiliars. S´estudiaran i analitzaran diferents tipus de modulacions digitals: QPSK, FSK, QAM..., i s'introduirà a l'alumne en els problemes més habituals que pot trobar, per a què comprengui millor tot el procés de modulació - demodulació.

Comunicacions mòbils: Els sistemes de comunicacions mòbils han adquirit una gran importància, la telefonia mòbil GSM i el sistema de telèfons sense fils DECT en són dos clars exemples. El coneixement d'aquests sistemes és imprescindible per un enginyer en sistemes de comunicació. En aquest cas es disposa d'un analitzador GSM, PCS i DCS-1800 i d´un analitzador DECT.

Antenes: Conèixer i saber mesurar els paràmetres que caracteritzen una antena. S´estudien les agrupacions d´antenes. El sistema de mesura està format per un analitzador d'espectres, un ordinador i un sistema posicionador.

Circuits i sistemes de microones: En aquesta pràctica s'estudiaran i carateritzaran els diferents elements que composen un radioenllaç de microones. La instrumentació, en aquest cas, està formada per un analitzador de xarxes de 20 GHz, un sistema de mesura de figura de soroll, un generador de RF fins a 20 GHz, i altres elements auxiliars.

Sistemes de comunicacions òptiques: Gran part de la informació que es transmet avui en dia, ho fa per fibra òptica. En aquesta pràctica s´estudien les diferents maneres de transmetre informació per una xarxa de fibra òptica i es verifica el bon funcionament d'aquest tipus de xarxes. Els instruments emprats són un reflectòmetre òptic juntament amb un analitzador d'espectres òptic. També s´analitzen diferents tipus de emissors i receptors òptics.

Simulació i implementació de circuits: Utilització d´un simulador de circuits de radiofreqüència i microones ADS (Advanced Design System), per al disseny, estudi i caracterització de diferents circuits i blocs de radiofreqüència que formen part dels sistemes de comunicacions.

Estudi de transceptors: S´estudien i mesuren les característiques més importants dels transmissors i receptors de ràdio, es realitzen proves d´homologació radioelèctrica d´acord amb les normatives de l´ETSI d´aplicació a cada tipus de sistema (Servei mòbil terrestre, marítim...) com per exemple: sensibilitat màxima utilitzable, selectivitat, intermodulació, respostes paràsites...etc. A més a més, s´introdueixen els problemes comuns en sistemes de comunicacions via ràdio i les formes de solucionar-los.

Sistemes de telefonia: Aquesta pràctica consta de dues centraletes telefòniques interconnectades i de la instrumentació que permet el seu estudi. S´analitza la senyalització, les funcionalitats, els tipus de serveis, i la programació que permeten aquestes centraletes.

Metodologia

A continuació detallem la metodologia i instruments didàctics de què es fa ús per tal d´impartir l´assignatura:

A. Taules Teorico-pràctiques. L´assignatura està constituïda actualment per 10 taules, a realitzar 1 cada dues setmanes. En cada una d´aquestes taules es desenvolupa, de manera que s´assoleixin els objectius de l´assignatura, un o diferents temes dels continguts abans esmentats.

Els alumnes es distribueixen per tant, en 10 grups. Cada 2 setmanes, cada grup farà la taula que li pertoqui, i després d´aquestes dues setmanes, rotaran a la taula següent, de forma inexorable. Per a la realització de les taules s´ha considerat oportú que els grups estiguin constituïts per 2 persones, ja que per experiència, més alumnes per grup provocaria que per les dimensions físiques de les taules on és realitzen les pràctiques, i pel temari a tractar, algun d´ells pogués no realitzar de forma correcta les pràctiques de les taules.

Cada taula es autocontinguda i es pretén que cada grup sigui autodidacta: L´alumne, amb la documentació - guia de la memòria de la taula i amb la seva experimentació, haurà de comprendre la teoria que hi ha, extreure´n conclusions i conèixer el funcionament bàsic de l´equipament de que disposa. L´alumne disposa durant part de les hores que ha de dedicar, d´un professor per resoldre dubtes i per guiar-lo i aconsellar-lo si es necessari.

Cada taula consta, no només del material necessari per a la realització de les pràctiques, sinó a més a més, amb material extra per a què l´alumne pugui experimentar per ell mateix, anant més enllà, i podent aprofundir més en la matèria.

B. Complements i fòrum en aula virtual. Es disposa de material complementari per a les taules. Aquest permet un major aprofundiment en determinat temes interessants pels alumnes, a més a més que els permet discutir i col-laborar entre ells.

Avaluació

L´assignatura s´avalua a través d´exàmens orals:

(a) Es realitza un examen al finalitzar cada taula (del qual només s´hi poden presentar un nombre màxim d´alumnes). Si s´aprova la taula, aquesta queda alliberada i ja no entra a l´examen final. A més, la nota pondera un 20 % de la nota final del semestre. Si la taula no s´aprova, la nota no influeix en la nota final del semestre, però si un alumne suspèn dues taules ja no pot tornar-se a presentar per alliberar una taula durant la resta del semestre.

(b) Es realitzen dos exàmens finals (un al final de cada semestre). El primer, al desembre, avalua les 5 primeres taules. El segon, al maig, avalua les 5 taules que queden. Si s´ha alliberat alguna taula durant el semestre, però, aquesta ja no entra a l´examen final. A la convocatòria extraordinària de setembre, els alumnes es presenten dels semestres que no hagin aprovat.

En aquests exàmens els alumnes han de presentar i demostrar que coneixen la teoria de les taules i que dominen el funcionament dels equips, davant les diferents preguntes/situacions que els planteja el professor.

La nota final es calcula ponderant les taules alliberades en un 20% cada una (si n´hi ha), i la nota final de l´examen amb el percentatge restant (que anirà disminuint quantes més taules alliberades tingui l´alumne).

Criteris avaluació

A continuació es relacionen els objectius de l´assignatura amb els instruments d´avaluació:

Objectiu 1. Coneixements bàsics de l'assignatura.
L'estudiant ha de demostrar que domina la teoria bàsica de l'assignatura i que és capaç d'aplicar-la. Això implica el coneixement de la teoria de funcionament i característiques dels dispositius que poden formar part d´un sistema de comunicacions digitals. S´inclouen simuladors i aparells relacionats amb la mesura i caracterització dels seus paràmetres més representatius, que poden ser utilitzats després en la professió.

Objectiu 2. Capacitat per aplicar els coneixements a la pràctica.

Objectiu 3. Comunicació oral i escrita en la pròpia llengua.
L'alumne ha de ser capaç d´expressar-se de forma clara i precisa. A més a més, a l'examen oral també es valorarà la rapidesa, correctesa de les explicacions.

Objectiu 4. Habilitat per treballar de forma autònoma.
Es valorarà l'aprofitament que realitza l'alumne de les classes. Es valorarà que l'alumne porti l'assignatura al dia i que hagi assolit els coneixements bàsics de la pràctica que pertoqui.

Bibliografia bàsica

L´assignatura disposa d´apunts que cobreixen tot el temari.

Material complementari

Comunicacions òptiques:
M. Carl i B. Saleh, Fundamentals Of Photonics. John Wiley & Sons Ltd, 1991. ISBN 0-471-83965-5.

Simulació de circuits d'RF:
D. M. Pozar, Microwave Engineering. Addison Wesley, 1990. ISBN 0-201-50418-9.

Transceptors de ràdio:
C. W. Bostian, H. L. Krauss and F. H. Raab, Solid State Radio Engineering. Wiley-Interscience, 1980. ISBN 0-471-03018-X.
ETS 300 086, ETSI Telecommunication Standard Radio Equipment and Systems (RES); Land mobile group; Technical characteristics and test conditions for radio equipment with an internal or external RF connector intended primarily for analogue speech.

Circuits de RF i micrones:
D. M. Pozar, Microwave Engineering. Addison Wesley, 1990. ISBN 0-201-50418-9.

Centraletes digitals:
J. M. Huidobro, Manual De Telefonia: Telefonia Fija Y Movil. Paraninfo, 1999. ISBN 84-283-2343-7.
G. Dicenet, Rdsi: Red Digital De Servicios Integrados; Tecnicas Y Ventajas. Masson S.A., 1992. ISBN 84-311-0612-3.

Modulacions digitals:
J. G. Proakis, Digital Communications. Mcgraw-Hill, 1989. ISBN 0-07-100269-3.
B. Sklar, Digital Communications: Fundamentals And Applications. Prentice-Hall, 2000. ISBN 0-13-084788-7.

Comunicacions mòbils GSM - DCS 1800:
A. Mehrotra, GSM System Engineering. Artech House, 1997. ISBN 089006-860-7.
M. Mouly i M. B. Pautet, The GSM System for Mobile Communications. Editat pels mateixos autors, 1992. ISBN 2-9507190-0-7.

Comunicacions mòbils DECT:
J. A. Philips i G, MacNamee, Personal Wireless Communication with DECT and PWT. Artech House, 1998. ISBN 0-89006-872-0.
ETS 300 175-1, Radio Equipment and Systems (RES); Digital Enhanced Cordless Telecomunications (DECT); Common Interface (CI); Part 1: Overview.

Antenes:
C. A. Balanis, Antenna Theory: Analysis And Design. John Wiley & Sons Ltd, 1997. ISBN 0-471-59268-4.
S. Blanch, A. Cardama i L. Jofre, Antenes. Universidad Politécnica de Catalunya, 1998. ISBN 84-8301-246-4.