Littera et litterae, amb el canvi del singular al plural del cas nominatiu, mostra aquesta línia continua que els antics traçaven entre gramàtica i poesia. És possible prescindir daquest bagatge històric i social en una època on sacostuma a condemnar en conjunt el passat? Així doncs, mitjançant el comentari dalgunes de les obres més rellevants, durant el curs analitzarem els principals gèneres literaris que han guiat i caracteritzat la cultura occidental, com ara lèpica i la novel·la, la historiografia, la lírica i el drama. Com a objectiu final, ens proposem posar en relleu la petjada que han deixat aquestes pràctiques culturals en limaginari i la sensibilitat de lhome contemporani i de les creacions que encara continuen produint-se.
UNITAT 1: EL MÓN CLÀSSIC, AVUI
Tema 1: La civilització occidental entre mite i logos.
1.1. El sentit històric dels estudis clàssics: El cànon occidental i els grans llibres.
1.2. La crisi política i social del món clàssic.
1.3. Occident, una civilització mitopoètica?
UNITAT 2: LA CULTURA DE LA PARAULA I LA IMATGE
Tema 2: Èpica: De Troia a Roma
2.1. La narració com a font de coneixement històric i poètic.
2.2. Els orígens mitològics: Homer i Hesíode.
2.3. La continuïtat dels relats èpics: Odissea, Eneida i Ulysses. De Homer i Virgili a James Joyce.
2.4. La pervivència iconogràfica de la mitologia grecoromana.
Tema 3: Història: De la Polis a l'Imperi
3.1. Història o Poesia? La dimensió retòrica de la historiografia clàssica.
3.2. La guerra i la virtut ciutadana. Crueltat i compassió al món antic.
3.3. Heròdot i Tucídides: Guerres mèdiques i la Guerra del Peloponès.
3.4. Cèsar, Suetoni i Tàcit: L'Imperi Romà.
3.5. El deute clàssic de la historiografia moderna.
Tema 4: Lírica: Elegia, Oda i Himne
4.1. La Poètica i les seves maneres enunciatives.
4.2. La lloança i la commemoració: Píndar.
4.3. El sentiment i la passió: Safo i Calímac.
4.4. L'erotisme i la sàtira: Horaci i Ovidi. 4.5. El realisme classicista a la poesia contemporània.
Tema 5: La mimesi dramàtica
5.1. Aristòtil i la tragèdia.
5.2. De la tragèdia àtica a la romana: Sòfocles i Sèneca.
5.3. La comèdia, entre filosofia i diversió: Aristòfanes i Plaute.
5.4. Hi ha una tragèdia moderna? William Shakespeare i Jean Ainoulh
Fuentes primarias:
Homero, Odisea. Madrid: Gredos, 2014.
Ovidio, Tristes. Pónticas. Madrid: Gredos, 2001.
Sófocles, Tragedias. Madrid: Gredos, 2000.
Fuentes secundarias:
Auerbach, Erich. Mímesis: La representación de la realidad en la literatura occidental. México: Fondo de Cultura Económica, 2016.
Guillén, Claudio. Múltiples moradas. Ensayos de literatura comparada. Barcelona: Tusquets, 1998.
Steiner, George. Antígonas. La travesía de un mito universal por la historia de Occidente. Barceloina: Gedisa, 201