Descripció
1. Dades descriptives de l´assignatura: 1.1. Codi: GA009 1.2. Tipus d´assignatura: Obligatòria 1.3. Impartició: Semestral 1.4. Crèdits ECTS: 6 1.5. Professor responsable: D. Viaplana, J. Girbau, J. Miró, N. Mateu 1.6. Idioma: Català - Castellà - Anglès
Tipus assignatura
Tercer - Obligatoria
Semestre
Primer
Curs
5
Crèdits
6.00

Professors Titulars

Coneixements previs

Per cursar aquesta assignatura és indispensable haver aprovat Taller II (AS025) i Projectes II (AS023).

Entre els coneixements previs recomanats cal citar:

- Coneixements generals sobre tipologies arquitectòniques, la seva història i la seva evolució.
- Coneixements generals de construcció: Materials, sistemes constructius i la seva posada en obra.
- Coneixements avançats en tècniques de representació: Tècniques manuals i programes vectorials i paramètrics de dibuix assistit per ordinador.
- Coneixements generals d'estructures en l'edificació: Sistemes estructurals, criteris sobre elecció.
- Coneixements generals d'instal·lacions i serveis: Criteris d'elecció, implantació i estesa de les instal·lacions. Exigències tèrmiques i acústiques, paràmetres de confort.
- Coneixements sobre sostenibilitat en arquitectura.
- Coneixements generals de normativa tècnica i urbanística.
- Coneixements generals en utilització de maquetes com a eina del projecte.

Objectius
Continguts

5. Blocs temàtics en què s'organitzen els continguts de l'assignatura:

El programa del curs consistirà en convertir l'exercici d'habitatge unifamiliar en un passatge de Barcelona, realitzat en Projectes de segon curs, en un edifici de habitatge col·lectiu de planta baixa, amb ús residencial o de locals comercials, més tres plantes d'ús residencial i un aparcament sota rasant, amb dues places per habitatge.
S'ha de disposar almenys un ascensor.
L'estructura serà obligatòriament de forjats unidireccionals industrialitzats sobre pòrtics en part de formigó i en part metàl·lics. S'haurà de construir una façana pesada que haurà d'harmonitzar compositivament amb una altra que ha de ser lleugera. A la coberta, si més no part, servirà per ser utilitzada com solàrium comunitari i haurà de disposar d'un umbracle lleuger suportat per encavallades i les consegüents famílies de capçals panells o corretges.
En una de les façanes com a mínim, ha de disposar una terrassa amb dispositius manipulables de control solar.
La transformació de l'edifici d'unifamiliar a plurifamiliar haurà de basar, en el possible, en la solució proposada per l'alumne en el curs passat, més que en arguments de màxims aprofitaments o adaptació a tipologies actuals per les quals es regeix el mercat.
A causa d'una consideració lògica sobre la ubicació del solar, es considera que els habitatges aquí construïbles seran d'un nivell mitjà-alt, per a clients cultes que valoren el paper de la bona construcció i la bona arquitectura.
S'ha d'entendre l'exercici com el seu nom indica exercici, és a dir: "practica didàctica" pel que haurà d'atendre la satisfacció d'uns requisits plantejats exactament com una cosa a complir o solucionar, més que intentar semblar a solucions anàlogues pròpies de l'activitat professional o de publicacions d'èxit o actualitat.
L'obligat compliment de la Normativa Vigent en la construcció de l'edifici, ens obligarà a conèixer els condicionants de partida que existeixen en l'elaboració d'un projecte. Al mateix temps, en regurgitar els coneixements apresos durant la carrera i estructurar, els convertirem en eina conscient per un resultat arquitectònic satisfactori.
Cada professor o grup de professors podrà durant el curs prendre les decisions que consideri oportunes segons els resultats que es vagin obtenint.

LES CLASSES
Les classes de cinc hores setmanals es desglossaran en:
Una hora i mitja de taller de correcció conjunta per a cada equip i per a cada grup.
Una hora i mitja de classe teòrica conjunta sobre els aspectes que s'explicaran a continuació.
Dues hores de classe de taller separats els estudiants de les dues carreres amb els responsables de grup corresponents, per comentar i aprofundir el que s'ha exposat fins ara.

Les classes teòriques conjuntes es referiran a:

Emplaçament i Replantejaments
-Consideracions sobre l'organització de l'obra, condicionants de l'entorn i de l'estudi geotècnic.
-Consideracions prèvies. Planejament vigent, topografia, cadastre, anàlisi del programa. -Plànols: De projecte d'obra i de mesura. Escales.

Moviment de terres:
-Buidats: El tall vertical, talús i dames. Condicionants del perímetre del solar. Maquinària.
-Rases i pous: Apuntalament.
-Drenatges i drenatges: Elements del drenatge, Drenatge de murs i soleres-terraplenats: Compactació i tipus de farciment.
-Plànols: De projecte d'obra i de mesura. Escales.

Fonamentació
-Murs: Tipus de murs, encofrats, perfils d'estanquitat, bentonita, armats.
-Sabates superficials: Tipus de sabates, rígides, flexibles, de mitgera, combinades, El cas de l'ascensor. Riostres, bigues centradores, formigó de neteja i armats.
-Soleres: Llosa solidària, solera, emmacat, impermeabilitzacions, aïllaments, juntes i segellats.
-Plànols: De replanteig, generals i de detall.

Estructura
-Estructures de formigó: jàsseres, suports i lloses d'escala. Tipus de formigó i d'acer, armadures longitudinals i transversals, cavalcaments, recobriments, solucions de suport i continuïtat, juntes de formigonat, posada en obra i encofrats.
- Estructures d'acer i mixtes: bigues i suports. Perfils simples i compostos, plaques d'ancoratge, tipus de suport i unió, soldadura, connectors, pintat i capes de protecció.
- Forjats unidireccionals industrialitzats: Tipus de bigueta i revoltó, fitxa d'idoneïtat tècnica, suports i massissats, capa de compressió i armats bàsics, posada en obra, apuntalaments i desapuntalament.

Envolvent:
- Façanes: Tradicional. Composició de la façana tradicional mediterrània, Tipus de fàbrica de maó per a façana, aparells, dimensions, característiques, morters, envà de càmeres, càmeres i aïllaments. La vora del forjat i el pas de pilars, barreres anti humitat i juntes. La llinda i el brancal, el ampit i el llindar. Posició de la fusteria i els elements de tancament de buit. El pont tèrmic. Gelosies d'obra i fàbrica de vidre emmotllat. Revestiments i aplacats.
- Recolzada o semi-recolzada. Composició de les fulles de façana. Tipus de tancaments, dimensions, característiques, morters i ancoratges, envà de càmeres, càmeres, aïllaments tèrmics i acústics. La vora del forjat i el pas de pilars, barreres anti humitat i juntes. La llinda i el brancal, el ampit i el llindar. Posició de la fusteria i els elements de tancament de buit. El pont tèrmic. Revestiments i aplacats.
- Penjada: Pesada o lleugera. Composició de les fulles de façana, panells prefabricats, tipus, dimensions i característiques, sistemes d'ancoratge, la façana ventilada, especejaments de coordinació, la junta, el segellat. Murs cortina, estructures auxiliars, base de fixació, ancoratge, elements de tancament, tipus de panells, estanquitat i rigidesa, la posada en obra, juntes, vidres especials de doble fulla, armats, en U, laminats, temperats i esmaltats.
- Coberta plana: Terrat transitable, no transitable i enjardinada. Terrassa a la catalana, formigons per pendents, aïllaments i impermeabilitzacions, la posició de les làmines, sistemes antiarrels, juntes, careners, aiguafons, vores i trobades. La coberta.

Metodologia

6. Enfocament metodològic de l'ensenyament/aprenentatge per assolir els objectius

6.1. Descripció de l´assignatura
Primer quadrimestre.
Aplicació dels coneixements adquirits en Construcció I i II a projectes concrets. Col·laboració i treball en equip entre Arquitectura i Enginyeria d'Edificació. La Salle URL.

L'estudiant d'arquitectura ha d'aportar els treballs relacionats amb la concepció i la definició plàstica del projecte, en avinença amb les aportacions tècniques, i d'atenció al procés constructiu que, en paral·lel, ha d'aportar l'estudiant d'Edificació.
Serà el responsable de la major part del treball de dibuix propositiu, l'elaboració de plans generals o de detall, així com els dibuixos, renders o maquetes necessaris per a la verificació visual de la proposta. Haurà col·laborar en la descripció de les partides per portar el projecte a les seves intencions arquitectòniques i interessos plàstics.

Avaluació

7. Avaluació del nivell del compliment dels objectius:

7.1. Criteris de Valoració
La valoració del curs es fonamenta, igual que el contingut de l'assignatura en el procés, és a dir en el seguiment continuat i particular que es fa del treball de cada estudiant o grup d'estudiants durant el període docent.
Les qualificacions puntuals que es puguin anar fent al dels treballs, augmenten la seva importància a mesura que avança el curs. En construcció III les notes no són parcials sinó que mostren el nivell del presentat fins a aquest moment, la nota final serà conseqüència en el 70% del presentat al final del curs i un 30% de l'assistència a les classes teòriques impartides durant el curs.
No hi haurà per tant exàmens i l'avaluació extraordinària per al qual no aconsegueixi superar l'ordinària, consistirà a corregir, augmentar o posar al dia els arguments personalitzats, sobre cada treball, que el professor responsable de grup apunt.
Els alumnes que no superin aquesta avaluació per curs, o aquells que no lliurin tots els treballs teòrics i pràctics, hauran de presentar-se a les convocatòries extraordinàries

Criteris avaluació

D'acord amb l'article 5 del Reial Decret 1125/2003, de 5 de setembre, els resultats obtinguts per l'alumne / a en cadascuna de les matèries del pla d'estudis, es qualificaran en funció de la següent escala numèrica de 0 a 10 , amb expressió d'un decimal, a la qual es pot afegir la corresponent qualificació qualitativa:
0-4.9: Suspens (SS) | 5.0-6.9: Aprovat (AP) | 7.0-8.9: Notable (NT) | 9.0-10: Excel·lent (SB)

Bibliografia bàsica

8. Fonts de Informació bàsica. Bibliografia:

BIBLIOGRAFIA

Tractats generalistes
-Diccionari de l´art i dels oficis de la construcción. Miquel Fullana.
-Como debo construir. Pere Benavent de Barberá
-Així es construeix. Pere Benavent de Barberá
-Tratado de construcción. H. Schmitt.
-La construcción de la arquitectura. Los elementos, las técnicas, la composición. Ignacio Paricio.
-NTE- Normas Tecnológicas de la edificación. Ministerio de Obras públicas y transportes. ( No son de obligado cumplimiento).
Andrea Deplazes (Ed.) Constructing architecture - a handbook
Birkhäuser - Publishers for Architecture. Basel Boston Berlin 2004

Estructures de formigó
-Jiménez Montoya Hormigón armado. 15ª Edición basada en la EHE-2008 y ajustada al Código Modelo y al Eurocodigo EC-2. A. García Meseguer, F. Morán Cabré, J.C. Arroyo Portero.
-Fichas informativas de productos certificados de acero para hormigón. Calidad Siderúrgica.

Estructures metàl·liques
-La estructura metálica hoy. Teoría y práctica. R. Argüelles Álvarez

Publicacions d´actualitat
-Revista TECTONICA

Material complementari