El curs es proposa destudiar alguns dels principals referents dun dels corrents de pensament que més ha contribuït a la renovació de la filosofia europea del s. XX: lespiritualisme francès. Començarà presentant les seves arrels en els orígens del pensament modern, concretament en la reacció davant del racionalisme cartesià. Analitzarà a continuació les implicacions de lemergència del positivisme a mitjans del s. XIX i lorigen dallò que coneixem pròpiament com a filosofia espiritualista. Abordarà finalment, de forma més aprofundida, la proposta de dos autors del s. XX que, si bé han estat sovint compresos en un mateix univers espiritual, presenten de fet propostes notablement divergents en la seva compartida intenció de reivindicar la possibilitat i vigència del pensament metafísic: Maurice Blondel i Henri Bergson.
UNITAT 1: Genealogia de lespiritualisme francès
Tema 1: Pascal i la reacció anticartesiana
Tema 2: El paradigma positivista
Tema 3: Referents de lespiritualisme al s. XIX: Maine de Biran i Ravaisson
UNITAT 2: Lespiritualisme al s.XX (I): Maurice Blondel
Tema 4: Els desafiaments: esteticisme, nihilisme, positivisme
Tema 5: Fenomenologia de lacció. Lobertura al sobrenatural
Tema 6: Metafísica de lacció. El pancristisme
Tema 7: El problema de lextrinsecisme
UNITAT 3: Lespiritualisme al s. XX (II): Henri Bergson
Tema 8: Temps i espai
Tema 9: La metafísica de la vida. Entre determinisme i llibertat
Tema 10: Moralitat i mística
Metodología Presencial
La metodologia docent que es farà servir en la impartició de lassignatura es concreta en:
Treball a laula:
1. Classes magistrals. Les classes magistrals fan referència a lexposició per part del professorat dels continguts teòrics de lassignatura, lorientació de lalumnat sobre lectures bàsiques i avançades així com fonts dinformació complementària i lestabliment de pautes i claus per a la realització de les tasques teòriques i pràctiques.
2. Avaluació Contínua. Lavaluació és una part integrada en el procés densenyament-aprenentatge. En aquesta assignatura es realitzarà una avaluació contínua que combinarà el lliurament i la presentació de tasques. Alhora, el professorat donarà raó dels progressos de lalumnat.
Treball o activitats fora de laula:
3. Treball autònom de lalumnat. El treball autònom de lalumnat consisteix, duna banda, en la lectura de textos seleccionats i en lelaboració de esquemes, guions, mapes conceptuals, etc. a partir dels mateixos; i, daltra banda, en la preparació dels treballs individuals, especialment assajos i presentacions orals.
4. Tutories. Tot lalumnat tindrà la possibilitat de sol·licitar tutories individuals o grupals, prèvia cita, amb el professorat. Aquestes tutories podran estar dirigides a resoldre dubtes tant de contingut com delaboració de les tasques.
Treball escrit o examen. Lestudiant tindrà la possibilitat descollir entre els dos models de prova. El treball escrit tractarà dalguna qüestió, obra o autor en relació amb lassignatura, i estarà pactat prèviament amb el professor. Es valorarà la recerca personal, lús adequat de les fonts textuals, el plantejament del treball, la correcta redacció i laplicació de les convencions formals pròpies dun treball acadèmic. Lexamen consistirà, o bé en el comentari dun fragment dalgun dels autors tractats, o bé en el desenvolupament de un tema general vinculada amb la problemàtica del curs. 60%
Presentació oral. Exposició oral a laula sobre algun dels textos proposats al llarg del curs. Es valorarà la capacitat de defensar públicament les idees, la capacitat daprofundiment en la qüestió filosòfica abordada i la claredat expositiva. 30 %
Participació activa a l'aula. Es valorarà la interacció entres els alumnes i el professor; la capacitat de escolta, empatia, comprensió de posicions alienes; la capacitat de suggerir preguntes, respostes, alternatives, objeccions, amb sentit de l'oportunitat; la capacitat per al diàleg específicament filosòfic i lús correcte de vocabulari filosòfic; i la capacitat de realitzar aportacions que signifiquin un progrés en l'esdevenir de la classe i en relació amb els seus objectius. 10%
CONVOCATÒRIA EXTRAORDINÀRIA:
Els criteris davaluació són els mateixos que a la convocatòria ordinària, de manera que cal guardar totes les activitats davaluació considerades en el curs. Es guardaran les notes de les activitats realitzades, a lespera de que es realitzin les activitats pendents. En aquesta avaluació saplicaran els mateixos criteris que a lavaluació ordinària.
BERGSON, H., Essai sur les données immediates de la conscience, PUF, París, 2011 [trad. espanyola: Ensayo sobre los datos inmediatos de la conciencia, Salamanca, Sígueme, 2020].
, Les deux sources de la morale et de la religion, PUF, París, 2013 [trad. espanyola: Las dos fuentes de la moral y de la religión, Trotta, Madrid, 2020].
, La pensée et le mouvant, PUF, París, 2013 [trad. espanyola: El pensamiento y lo moviente, Cactus, Buenos Aires, 2013].
BLONDEL, M., Laction (1893), París, PUF, 2013 [trad. espanyola: La acción, BAC, Madrid, 1996].
, Lettre sur les exigences de la pensée contemporaine en matière dapologétique, París, PUF, 1944 [trad. catalana: Carta sobre lapologètica. Història i dogma, Pòrtic, Barcelona, 2012].
PASCAL, B., Pensées, Gallimard, París, 2004 [trad. catalana: Pensaments i opuscles, Adesiara, Barcelona, 2021].
MAINE DE BIRAN, De laperception immédiate, Livre de Poche, París, 2004.
RAVAISSON, F., De lhabitude, Allia, París, 200 [trad. espanyola: Del hábito, Cactus, Buenos Aires, 2015].
BEAUFRET, J., Notes sur la philosophie en France au XIXe siècle Pocket, París, 2011.
BRÉHIER, É., Histoire de la philosophie, PUF, París, 2012
MARION, J.L., Sur le prisme métaphysique de Descartes, PUF, París, 2004.
MESNARD, J., Les Pensées de Pascal, Sedes, París, 1995.
VEILLARD-BARON, J.L., Le spiritualisme français, Cerf, París, 2021.
WORMS, F., La philosophie en France au XXe siècle, Gallimard, París, 2009.