La Salle Campus Barcelona, membre fundador de la Universitat Ramon Llull, acollirà del 16 al 18 de juliol el congrés internacional Livable Cities, organitzat per la xarxa acadèmica internacional AMPS (Architecture, Media, Politics, Society). Sota el títol “L’experiència urbana: de la política social al disseny”, la conferència reunirà investigadors, docents i professionals d’arreu del món per reflexionar sobre els reptes de l’habitabilitat a les ciutats contemporànies.
La Salle-URL ha estat seleccionada com una de les dues seus d’aquesta edició, juntament amb l’Institut Universitari de Lisboa, per ser un centre universitari compromès amb el desenvolupament territorial, econòmic i social de l’entorn construït i habitat a través de diverses línies de recerca i la transferència de coneixement.
A més, la ubicació del campus és especialment rellevant en aquest congrés, ja que la ciutat de Barcelona és un referent global de ciutat habitable, però també un exemple paradigmàtic de les tensions urbanes actuals: accés a l’habitatge, gentrificació, pressió turística, desigualtat social o impacte mediambiental. En aquest context, el campus acollirà una conferència que proposa una reflexió transdisciplinària per repensar què significa avui viure en una ciutat i com dissenyar entorns urbans més justos, sostenibles i humans.
Conferències - AMPS Keynotes
- Barcelona: Challenges and Opportunities, per Maria Buhigas (Dimecres, 16 de juliol de 2025, de 9.30 h a 10.45 h - Auditori)
Les ciutats d’arreu del món s’enfronten a una pressió creixent per adaptar-se a condicions climàtiques, demogràfiques i econòmiques canviants. Tot i que l’objectiu general de millorar l’habitabilitat és àmpliament compartit, les característiques úniques de cada context urbà exigeixen enfocaments personalitzats, adaptats a condicions locals específiques, a les seves històries i dinàmiques socials. Barcelona, una metròpolis mediterrània amb un ric patrimoni cultural i un teixit urbà consolidat, exemplifica aquestes complexitats. Actualment, la ciutat s’enfronta a dos reptes crítics i interconnectats. En primer lloc, ha de redefinir els elements que constitueixen la nova qualitat urbana, repensant els espais públics, el rendiment ambiental, la inclusió social i la vitalitat econòmica. En segon lloc, Barcelona necessita adaptar l’entorn construït existent per tal d’alinear-lo amb aquests objectius redefinits de qualitat urbana.
Arquitecta i urbanista, des del 2023 Maria Buhigas exerceix com a arquitecta en cap de l’Ajuntament de Barcelona. És llicenciada en Arquitectura per l'Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB-UPC) i va cursar un màster en Urbanisme (Master of Science in Urban Planning) a la Universitat de Columbia. Ha col·laborat amb l’agència UN-Habitat en projectes a Colòmbia, Mèxic, Perú, Paraguai, l’Equador i Cuba. També ha treballat com a professora associada al Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i ha estat membre del Patronat de la Fundació Catalunya Europa Pasqual Maragall. Anteriorment, va formar part de l’equip de Barcelona Regional (1999–2013), on va dirigir el Departament d’Estratègia Urbana (2006–2013), i va gestionar el seu propi despatx especialitzat en estratègia i planificació urbana (del 2014 al 2023). Ha estat membre del comitè científic assessor de la European Observation Network for Territorial Development and Cohesion (ESPON) (2017–2019) i regidora de l’Ajuntament de Barcelona (2019–2020).
- From Evidence to Action: Planning Healthier, More Sustainable Cities – Experiences from Barcelona, per Mark Nieuwenhuijsen (Dijous, 17 de juliol de 2025, de 9.30 h a 10.45 h - Auditori)
Les pràctiques de planificació urbana i del transport tenen un impacte significatiu en la salut de la població. L’evidència actual suggereix que la càrrega de malaltia associada als enfocaments de planificació predominants és considerable, fet que posa de manifest una clara oportunitat de millora. Aquesta xerrada resumirà les evidències més recents sobre els impactes en la salut derivats de la planificació urbana i del transport, i presentarà estratègies per dissenyar ciutats més habitables, saludables i sostenibles. A partir d’exemples a Barcelona, la ponència il·lustrarà com les intervencions de planificació integrades —com les superilles, les iniciatives d’espais verds i les polítiques de mobilitat activa— poden generar beneficis mesurables en salut i medi ambient.
Mark Nieuwenhuijsen és director de la Iniciativa de Planificació Urbana, Medi Ambient i Salut a l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal). Editor de vuit llibres, autor de més de 600 articles en revistes científiques amb revisió per parells i coautor de 39 capítols de llibres, es troba entre l’1 % dels científics més citats del món, segons Clarivate. L’any 2018 va rebre el Premi John Goldsmith de la ISEE per la seva contribució a l’epidemiologia ambiental, i l’any 2021 va ser reconegut com el principal científic en salut urbana. Actualment presideix la conferència biennal Urban Transitions i és editor en cap de la revista Environment International. Els anys 2020 i 2021 va ser president de la Societat Internacional d’Epidemiologia Ambiental (ISEE).
- Rethinking Dwelling: Education, Innovation, and Sustainability, per Leandro Madrazo (Divendres, 18 de juliol de 2025, de 9.30 h a 10.45 h - Auditori)
Aquesta conferència examina el concepte d’“habitar” com a marc unificador per abordar els reptes contemporanis en el desenvolupament de l’habitatge i l’espai públic, especialment en relació amb el desenvolupament sostenible. Es basa en coneixements adquirits a partir de dos projectes europeus recentment finalitzats. A-Place (2019–2023), cofinançat pel programa Europa Creativa, es va centrar en reforçar el sentit de lloc i de pertinença en societats multiculturals i interconnectades. A través d’activitats creatives de base comunitària —amb la participació de residents, artistes, estudiants, educadors, autoritats locals i organitzacions culturals— el projecte va fomentar connexions interculturals en sis ciutats europees, vinculant experiències locals i interpretacions de l’espai. RE-DWELL (2020–2024), una xarxa de recerca finançada per la UE en el marc de les accions Marie Skłodowska-Curie, tenia com a objectiu avançar en la provisió d’habitatge assequible i sostenible a Europa. Va reunir investigadors en fase inicial, universitats i institucions associades mitjançant la col·laboració transdisciplinària en tres àrees interconnectades: disseny, planificació i construcció, participació comunitària, i polítiques i finançament.
Leandro Madrazo és catedràtic a l'Escola d’Arquitectura La Salle-URL. Es va titular com a arquitecte a l'Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB-UPC) i va completar un màster en Arquitectura a la UCLA i a la Universitat de Harvard com a becari Fulbright. Va obtenir el doctorat a l’ETH de Zuric, on també va fer docència i recerca entre 1990 i 1999. Des de 1999, imparteix classes i fa recerca a l’Escola d’Arquitectura La Salle de la Universitat Ramon Llull, a Barcelona. La seva recerca se centra en l’habitatge sostenible i assequible, la regeneració urbana, les eines digitals aplicades a l’arquitectura i l’educació arquitectònica. Ha coordinat diversos projectes europeus sobre habitatge sostenible i desenvolupament urbà, com ara A-Place, RE-DWELL, TIMEPAC, OIKONET, OIKODOMOS i SEMANCO, així com investigacions finançades a escala estatal com PROHABIT i BARCODE HOUSING SYSTEM. La seva feina ha estat àmpliament publicada en revistes, congressos i llibres. Entre els seus volums editats més recents destaquen “Global dwelling: Intertwining Research, Community participation and Pedagogy” y “A-Place. Linking places through networked artistic practices”.
L’Escola d’Arquitectura, un espai per a la reflexió i el debat
Livable Cities és un congrés alineat amb la tasca i el compromís de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura La Salle-URL (ETSALS) de repensar la ciutat des de l’arquitectura, el disseny i la planificació, sempre amb un enfocament orientat a l’impacte social. Participar activament en aquest congrés permet vincular les línies de recerca de l’escola amb temes clau com el canvi climàtic, les migracions, l’equitat o la transformació de l’espai públic.
Així mateix, l’esdeveniment servirà com a plataforma per impulsar el diàleg entre investigadors, professorat i alumnat de doctorat, afavorint l’intercanvi amb experts internacionals i generant noves oportunitats de col·laboració acadèmica.
