La Salle Campus Barcelona, membre fundador de la Universitat Ramon Llull, ha celebrat una taula rodona amb experts de diferents àrees per reflexionar i debatre sobre intel·ligència artificial i la cura de la persona humana amb la recent encíclica del papa Lleó XIV com a fil conductor. Sota el títol Cura de la persona humana i IA. A propòsit de l'encíclica ‘Magnifica humanitas’ del papa Lleó XIV, la sessió ha promogut un diàleg transdisciplinari sobre els desafiaments socials, educatius, filosòfics i tecnològics que planteja la revolució digital actual.
L’acte ha comptat amb la participació de la Dra. Rosa Ma. Alsina, provost de La Salle-URL; el Dr. Carles Llinàs, degà de la Facultat de Filosofia; el Dr. David Miralles, professor i investigador de La Salle-URL; i el Dr. Ricardo Mejía, professor de la Facultat de Filosofia. També ha participat en format online el Gmà. Alejandro González Cerna, degà d’Educació de la Universitat de Betlem. El moderador ha sigut el Dr. Armando Pego, director acadèmic del Programa de Doctorat en Filosofia: Humanisme i Transcendència.
Anàlisi de l'encíclica Magnifica humanitas des del diàleg entre disciplines
El moderador de l’acte, el Dr. Pego, ha començat l’acte incidint en la voluntat d’organitzar “una taula rodona que no sigui una suma de monòlegs, sinó més aviat una petita conversa que pugui traspuar trets característics de la encíclica i del nostre campus. I fer-ho des d’una mirada transdisciplinària i cristiana perquè al cap i a la fi l’encíclica és un document espiritual”.
El Dr. Ricardo Mejía ha iniciat el col·loqui expressant el principal eix característic de l’encíclica del papa Lleó XIV: “Ens trobem davant d’una encíclica social. No és un text que abordi temes dogmàtics ni doctrinals des del punt de vista teològic, és una encíclica social. Hi ha una relació amb l’encíclica Rerum novarum del papa Lleó XIII en el sentit que afronta una nova revolució, la revolució digital. L’encíclica no parla d’un simple canvi d’època, ens diu que és una revolució. Per a la filosofia és molt més fort parlar de revolució que de canvi. Sota el meu punt de vista, el papa ha estat molt valent i molt explícit. D’altra banda, el Dr. Carles Llinàs ha donat continuïtat a aquesta idea: “És indiscutible que es tracta duna encíclica social, i afegiria que no es una encíclica dogmàtica perquè no parla dels punts centrals de la fe, però si que em sembla que els punts centrals de la fe estan com a premissa de tot el que es diu a continuació. La encíclica no es tecnòfoba ni molt menys, però si que ens diu: o una determinada versió de l’esser humà o una altra”.
El contrapunt a la mirada filosòfica l’han aportat el Dr. Miralles i la Dra. Alsina. “El papa és matemàtic. Parla de conceptes que o ets del camp o no els coneixes i n’hi ha un que diuen que és el que s’ha d’aprofundir en la recerca científica, que és la representació interna dels models. És un constructe que fa la IA i també fem nosaltres en el cervell que ens ajuda a interpretar o aprendre decisions sobre una qüestió concreta, i que utilitzem molt al nostre grup de recerca”, ha recalcat el Dr. Miralles, que ha afegit: “Amb la interacció amb la màquina pots arribar a perdre el desig mateix de buscar realment a l’altre, quan tu parles amb un amic teu i li comentes els teus problemes, apareix alguna cosa mes perquè hi ha una altra persona, i sents la necessitat de conèixer-la, i això no apareix amb la maquina”. En aquest punt ha aprofundit el moderador, el Dr. Pego, exposant que “tota interacció amb les persones no saps què pot succeir, una màquina et contestarà, tu parles amb una persona i pot no fer-ho. Una màquina no deixarà mai de respondre”.
Per la seva banda, la Dra. Alsina ha combinat la mirada tecnològica amb l’educativa per abordar el seu punt de vista de l’encíclica: “Necessitem criteri i sentit crític, entendre la nova realitat que ens toca viure, que en el fons la IA no és nova en si mateixa, la que tenim avui i la democratització del que tenim avui si. Per tant, cal adaptar-se tant educativament com des del punt de vista de la recerca i de la indústria. Coincideixo amb el papa quan diu que la tecnologia no és neutral, que és un mantra molt usat. Hi ha dissenys tecnològics que tenen un propòsit inicial, i això afirmat de manera tan taxativa d’una personalitat tan rellevant no ho havia vist mai”.
Posar la persona al centre en el context tecnològic global
Al tram final, el Dr. Mejía ha recalcat que “el papa se situa rebutjant una tecnofòbia des d’un punt de vista racional, ell reconeix que la IA i les tecnologies emergents sens dubte fan be a la humanitat, però de l’altra també critica el que un teòleg britànic anomena tecnolatria. El darrer capítol, el que considero mes polític, parla d’un tecnofeixisme, que és el fet de consagrar el dogma de la innovació”. En aquest punt ha coincidit la Dra. Alsina: “A nivell global hem d’entendre que les estructures de poder ja no són les que tenim integrades de sempre, que hi son i segueix sent-hi, però el poder s’ha traslladat a ser un poder digital. Un poder que té una propietat que no es d’un senyor que has escollit cada quatre anys sinó que és un senyor amb un interès empresarial”. El Dr. Miralles ha conclòs la seva intervenció recalcant que “la veritat és un be comú i no propietat de qui té el poder”.
Finalment, la taula rodona ha comptat amb la intervenció online del Gmà. Alejandro González Cerna, degà d’Educació de la Universitat de Betlem, que s’ha mostrat agraït d’haver pogut participar en una xerrada “feta des de la lectura personal i comunitària” i que s’ha desenvolupat “compartint junts i no des del dogma. S’ha dit que el papa no ho fa i nosaltres tampoc ho hem fet”. I ha conclòs amb una mirada des del punt de vista lasal·lià: “Volem incorporar la IA com una eina que ens ajudi a veure les persones completes i ajudar-les a utilitzar els peus i el cap. Ajudem als nostres estudiants per a que competeixin contra organismes i algoritmes? O els estem capacitant precisament per al que l’algoritme no pot imitar? Com ara l’amor, el pensament disruptiu o la innovació verdadera”. I ha conclòs: “Coincideixo que la encíclica és social i no és cristocèntrica, però és profundament humana”.
La jornada s'emmarca en la voluntat de La Salle-URL de fomentar el diàleg entre tecnologia, humanitats i societat per afrontar els grans reptes contemporanis. Fidels a una tradició educativa que combina innovació, pensament crític i compromís amb la persona, el campus continua promovent espais de trobada que contribueixen a construir una transformació digital més humana, responsable i orientada al bé comú.
