El divendres 17 de juliol, a partir de les 10.00 h, tindrà lloc a la Sala de Graus de La Salle Campus Barcelona la defensa de tesi doctoral de la doctoranda Araceli Navarro Gallardo, titulada 'El repte dels Drets de la Natura: del reconeixement fins a la implementació. Un marc conceptual i el rol facilitador de les tecnologies emergents', que ha dut a terme sota la direcció del Dr. Francesc Miralles Torner, el Dr. José Daniel Barquero Cabrero i el Dr. Alfredo Rocafort Nicolau. La doctoranda forma part del grup de recerca Smart Society.
La crisi ecològica global de l'Antropocè evidencia la profunda insuficiència dels marcs predominantment antropocèntrics per comprendre i protegir els sistemes socioecològics. Els Drets de la Natura han estat reconeguts formalment en marcs constitucionals (Equador, 2008), decisions jurisprudencials (riu Atrato, Colòmbia, 2016) i instruments legislatius (Mar Menor, Espanya, 2022; riu Whanganui, Nova Zelanda, 2017). Tanmateix, persisteix una bretxa entre el reconeixement legal formal i la implementació efectiva, que apunta a dimensions ontològiques, epistemològiques i funcionals no resoltes. Aquesta tesi parteix de la detecció intuïtiva d'aquesta bretxa i en desenvolupa una resposta científica sistemàtica.
La pregunta central de recerca és: fins a quin punt és factible un marc conceptual per representar els Drets de la Natura de manera que la relació Ésser humà-Natura, mediada per tecnologies emergents, contribueixi a desplaçar una comprensió estrictament antropocèntrica?
Prenent el Realisme Crític (Bhaskar, 1978) com a fonament epistemològic, la recerca integra marcs teòrics que inclouen els Sistemes Socioecològics (SES/SETS), l'Ontologia Relacional i la Filosofia de la Cura. El treball empíric va combinar l'anàlisi qualitativa de quinze entrevistes en profunditat a experts internacionals, l'anàlisi sistemàtica de cinc casos emblemàtics (Equador, riu Atrato, riu Whanganui, Mar Menor i riu Tins) i un qüestionari complementari d'escala Likert. La Metodologia Gioia (Gioia et al., 2013) va estructurar la construcció abductiva de tres nivells del marc conceptual, garantint la traçabilitat completa des de les veus expertes fins a l'arquitectura teòrica.
L'anàlisi va produir dotze proposicions fonamentals organitzades en tres dimensions analítiques: ontològica (O1-O4), epistemològica (E1-E5) i funcional (F1-F3). Una troballa empírica significativa és la identificació d'un gir epistemològic al camp: l'atenció dels experts s'ha desplaçat dels debats ontològics fundacionals cap als mecanismes de construcció del coneixement, la transformació cultural i la governança per a la implementació efectiva. La dimensió epistemològica concentra la convergència més alta entre els quinze experts, reflectint les prioritats actuals del camp.
La contribució teòrica central és el Marc Conceptual de la Natura com a Subjecte de Relació (NSR), estructurat al voltant de cinc eixos conceptuals —Entitats, Atributs, Relacions, Xarxes d'Expertesa i Entorn— i tres fases operatives: Captació, Interpretació i Activació. Les tecnologies emergents es posicionen no com a solucions centrals, sinó com a facilitadores transversals que operen a través dels cinc eixos, subordinades a principis de cura, apoderament comunitari i no extractivista.
El marc NSR respon directament a la bretxa identificada: aborda la bretxa tecnicojurídica proposant formes de representació més enllà del mer reconeixement declaratiu, i confronta la bretxa epistemològica transformant la visió objectual de la Natura en una de relacional. La plausibilitat empírica del marc queda recolzada pel contrast sistemàtic amb cinc casos emblemàtics i la triangulació densa documentada en quatre apèndixs complementaris.
Aquesta recerca contribueix al camp científic dels Drets de la Natura oferint una arquitectura conceptual fonamentada teòricament, sustentada empíricament i orientada operativament, que estableix els fonaments ontològics, epistemològics i funcionals per orientar futures implementacions operatives dels Drets de la Natura cap a una governança socioecològica relacional i no antropocèntrica.
El tribunal està integrat pel president, el Dr. José María Baldasano Recio; el secretari, Dr. David López López; i la vocal, Dra. Maria dels Àngels Calvo Torras.