El dimarts 8 de setembre, a partir de les 17.00 h, tindrà lloc a la Sala de Graus de La Salle Campus Barcelona la defensa de tesi doctoral de la doctoranda Selene Caro Via, titulada 'De la interacció amb robots a la connexió amb persones: Obrint camins sociocomunicatius en la diversitat TEA', que ha dut a terme sota la direcció del Dr. Xavier Canaleta Llampallas i el Dr. Javier Herrero Martín. La doctoranda forma pat del grup de recerca HER.
El tribunal està integrat per la presidenta, la Dra. Ariadna Maria Llorens Garcia; el secretari, el Dr. Josep Campos Rius; i el vocal, el Dr. Miguel Ángel Conde González.
Resum de la tesi
La present tesi doctoral analitza el potencial de la robòtica social com a eina de mediació en intervencions psicoeducatives adreçades a alumnat amb Trastorn de l’Espectre Autista (TEA). Emmarcada en el projecte DivInTech, la investigació examina com la integració de robots socials en contextos educatius reals pot afavorir els processos comunicatius, atencionals i d’interacció social.
L’estudi parteix de la hipòtesi que la robòtica social contribueix a millorar habilitats instrumentals mitjançant activitats personalitzades. Per a això, es plantegen tres preguntes de recerca orientades a: (1) comparar l’eficàcia del robot davant de la intervenció exclusiva del professorat, (2) analitzar diferències en l’execució de tasques entre alumnat amb TEA i neurotípic, i (3) avaluar l’impacte de la interacció triàdica robot-educadora-dispositiu en la modulació de l’atenció.
Metodològicament, la investigació s’estructura en dues fases: una fase exploratòria, centrada en el disseny i la validació d’activitats robotitzades, i una fase avaluativa, orientada a ampliar l’evidència empírica en diferents contextos educatius. La recollida de dades combina mesures conductuals i fisiològiques, incloent-hi registres audiovisuals i variables fisiològiques com la freqüència cardíaca (HR) i l’activitat electrodèrmica (EDA). Els resultats indiquen que el robot actua com un mediador complementari que potencia l’espontaneïtat comunicativa i la participació verbal, sense substituir el rol docent. Així mateix, s’observa una reducció d’indicadors d’estrès durant la interacció robotitzada i un efecte d’ancoratge atencional, situant el robot com a eix central de la interacció triàdica.
Atès el seu caràcter exploratori (amb una mostra total de 7 alumnes amb TEA i 7 alumnes neurotípics), els resultats s’han d’interpretar amb cautela. No obstant això, la tesi conclou que la robòtica social constitueix un recurs pedagògic prometedor per facilitar la transició cap a la interacció social amb persones, tot subratllant la importància de la personalització de les activitats i oferint orientacions pràctiques per a la seva implementació en contextos educatius inclusius.