El dimarts 21 de juliol, a partir de les 11.00 h, tindrà lloc a l'aula MF S.01 de La Salle Campus Barcelona la defensa de tesi doctoral del doctorand Ángel Manuel Martín Cojo, titulada 'L'apropiació de l'espai com a motor i objectiu de les transformacions urbanes. El barri de Vallcarca a Barcelona', i que ha dut a terme sota la direcció de la Dra. Anna Martínez Duran i del Dr. Enric Pol Urrutia. El doctorand forma part del grup de recerca HER.
El tribunal està integrat per la presidenta, la Dra. Carla María Sentieri Omarrementería; la secretària, la Dra. Mónica Vanesa Sánchez Sepúlveda; i el vocal, el Dr. Josep Vivas Elias.
Resum de la tesi
La pràctica urbanística contemporània ha incorporat de manera progressiva una atenció creixent a les dimensions socials, experiencials i relacionals de l'habitar. En aquest context, la transformació de la ciutat contemporània —marcada per processos de renovació urbana, dinàmiques de canvi social i la diversificació de les maneres d'habitar— ha posat de manifest la necessitat de comprendre com és viscuda, interpretada i utilitzada pels qui l'habiten.
L'espai habitat, entès com un espai sociofísic, es configura com un entramat de relacions en el qual conflueixen pràctiques quotidianes, memòries, significats i formes d'ús que condicionen la manera en què les persones es vinculen amb el seu entorn. Aquestes relacions no depenen exclusivament de la configuració física de l'espai, però sí que es veuen facilitades o limitades per ella, la qual cosa situa a l'arquitectura i l'urbanisme en una posició clau en la construcció d'entorns capaços d'acollir i sostenir aquests vincles.
En aquest marc, la recerca s'aproxima a l'estudi de l'espai habitat des d'una perspectiva interdisciplinària, articulant aportacions de l'arquitectura, l'urbanisme i la psicologia ambiental. A partir d'aquest plantejament, es proposa una estructura d'anàlisi que permet identificar els principals factors que incideixen en la relació entre les persones i el seu entorn, organitzats en cinc àmbits: memòria del lloc, naturalesa, forma urbana, programa i implicació veïnal. Aquestes categories permeten abordar l'espai habitat com una realitat complexa i multiescalar, en la qual interactuen dimensions físiques, socials i simbòliques.
La recerca es desenvolupa a través de l'estudi del barri de Vallcarca, a Barcelona, un territori caracteritzat per un prolongat procés de transformació urbana en el qual se superposen dinàmiques de planejament, iniciatives veïnals i experiències d'ús i gestió col·lectiva de l'espai. A partir d'aquest cas, es planteja una anàlisi comparada entre l'espai habitat i les propostes de dos models d'intervenció —un desenvolupat sense participació veïnal i un altre que sí que la incorpora—, la qual cosa permet identificar com cadascun d'ells integra, omet o reinterpreta els factors que incideixen en la construcció de vincles entre les persones i el seu entorn.
Aquesta anàlisi permet identificar i categoritzar un conjunt de condicions espacials i socials que afavoreixen la generació de vincles entre les persones i el lloc, així com posar a prova una metodologia capaç de relacionar els coneixements derivats de l'experiència quotidiana dels habitants amb els instruments de projecte i planificació urbana.
A partir d'aquests resultats, la recerca formula criteris operatius orientats a integrar aquestes dimensions en la pràctica urbanística contemporània. En aquest sentit, la identificació i sistematització dels factors que condicionen la relació entre les persones i l'espai habitat es planteja com una eina capaç d'orientar el projecte cap a entorns més habitables i socialment significatius.
Finalment, la tesi proposa el concepte de “ciutat apropiable” com un marc des del qual repensar el paper de l'urbanisme en la configuració d'entorns més oberts, inclusius i capaços de sostenir relacions significatives entre les persones i el lloc.