La Salle Campus Barcelona és un centre universitari amb més de 100 anys d’història. El 1903, al col·legi La Salle Bonanova els Germans de les Escoles Cristianes van iniciar els primers estudis de peritatge industrial en les especialitats de Mecànica, Química i Elèctrica. El 1965 es va constituir el primer grup d’alumnes que cursava l’especialitat d’Equips Electrònics. Així va sorgir l’Escola d’Enginyeria Tècnica de Telecomunicacions La Salle (EUETT), la primera escola universitària de telecomunicacions a Catalunya.
Aquest curs 2025-26 aquells primers estudis de Telecomunicacions compleixen 60 anys, i en tot aquest temps, l’educació, la tecnologia i la societat han viscut incomptables canvis. El que perdura és una manera de fer, un tarannà lasal·lià que impregna els estudis del campus i impulsa una educació en valors que forma professionals perquè es puguin adaptar a qualsevol mena de context. En 60 anys han sortit molts enginyers de La Salle Campus Barcelona. L’EUETT va evolucionar i posteriorment es va fusionar amb l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Electrònica i Informàtica La Salle i van formar l’actual Escola Tècnica Superior d’Enginyeria La Salle-URL (ETSELS). Des de llavors, cada dècada ha viscut diversos canvis tecnològics que han impactat en la societat, i el campus n’ha estat al capdavant per acompanyar-los i liderar-los, contribuint al desenvolupament territorial, econòmic i social del seu entorn.
La llavor plantada per l’Escola d’Enginyeria fa justament seixanta anys ha esdevingut un dels pilars fonamentals per a la resta del campus, i permet mantenir avui el tret tecnològic diferencial que impregna totes les escoles i defineix part de la seva identitat. En aquest temps, hem esdevingut un motor estratègic per al creixement del campus i hem ampliat l’oferta acadèmica tant en Enginyeria, com en Animació i Arts Digitals. Aquestes apostes formatives han impulsat la internacionalització, l’atracció de talent i la transdisciplinarietat, i han posicionat La Salle-URL com a referent en formació tecnològica
Guiomar Corral, directora de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria La Salle-URL
Anys 1970: primers enginyers de La Salle i la irrupció dels microprocessadors
Durant la dècada de 1970, quan sortien els primers enginyers de l’EUETT, al món de la tecnologia es vivia un punt d’inflexió per la miniaturització dels circuits i la irrupció dels microprocessadors. L'Intel 4004 és considerat el primer microprocessador comercial i va marcar l'inici d'aquesta nova era. Ismael Gutierrez, enginyer de Telecomunicacions per La Salle-URL, va treballar set anys a Intel abans d’incorporar-se a Apple, on treballa com a expert en xarxes cel·lulars.
Les xarxes cel·lulars van començar a desenvolupar-se als anys 80 amb la 1G, i des de llavors hem vist una nova generació aproximadament cada dècada: 4G cap al 2010, 5G cap al 2020, i ara ja ens preparem per a la 6G. Aquest progrés ha estat possible gràcies a un ecosistema global de recerca i a organismes com 3GPP, que coordinen els esforços de la indústria i defineixen estàndards comuns. Això permet que dispositius i serveis evolucionin alhora, millorant aspectes clau com la velocitat, la latència o l’eficiència energètica, tant per als usuaris com per als operadors. Ara, amb l’arribada de la 6G i l’expansió de la intel·ligència artificial, s’obre una pregunta important: continuarem dissenyant les xarxes de manera tradicional, pas a pas, o deixarem que la IA tingui un paper central en el disseny i l’optimització? I si és així, com entendrem i validarem aquests sistemes? La 6G no serà només una evolució més, sinó també un gran experiment per veure fins a quin punt la IA pot portar les xarxes més enllà del que fins ara han aconseguit els enginyers
Ismael Gutierrez, Cellular Systems Engineering & Algorithms a Apple
Anys 1980: l’ordinador personal, videojocs i el naixement de TV3
La dècada dels anys 80 va estar marcada per la progressiva popularització de l'ordinador personal, la irrupció massiva del compact disc i la consolidació dels videojocs com a indústria global. A Catalunya, la dècada també va deixar una fita fonamental: l'inici d'emissions de TV3. Els exalumnes Marc Farrús i Natalia Prats coneixen bé aquestes fites.
L'arribada de l’ordinador personal, els videojocs i el compact disc va suposar la introducció de la tecnologia digital dins de les llars d'una forma massiva. Amb la popularització dels ordinadors personals es va democratitzar la computació: va deixar de ser exclusiva de grans empreses o laboratoris i va passar a estar a l'abast del gran públic. El compact disc va transformar profundament la manera de percebre la música. El so analògic va deixar pas al so digital, molt més acurat, sense degradacions i fàcil d'indexar. I els videojocs van canviar la forma d'entretenir-se de molts joves de la meva generació. La gran acceptació que van tenir va donar lloc a una indústria amb un volum de negoci enorme. Sony va tenir un paper principal en totes tres tecnologies, sobretot en el compact disc, que va desenvolupar conjuntament amb Philips, i en l'àmbit dels videojocs, amb el llançament de la consola PlayStation durant la dècada dels noranta. Segurament aquestes tecnologies digitals van despertar la curiositat de molts joves d'aquella època i van actuar com a detonant perquè molts d'ells es decidissin a estudiar Enginyeria a La Salle
Marc Farrús, Hardware Technical Manager a Technica Electronics
Amb el naixement de TV3, l’ecosistema audiovisual va canviar en molts aspectes: d’una banda, la ciutadania i el país va disposar d’una oferta televisiva en català i, per tant, d’una finestra als continguts de i per a la nostra gent. Que en diguem “La teva” no és casual, és la nostra raó de ser. Des del punt de vista del sector audiovisual, va aparèixer un agent dinamitzador de la indústria audiovisual catalana. La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, a més de la producció i difusió de continguts, està al costat i dinamitza el cinema i la producció de continguts en català. Des del punt de vista tecnològic, a més, ens va convertir en motor i referent per a molts altres radio difusors nacionals i internacionals. I de tot plegat, La Salle hi va tenir un rol molt important. La majoria de tècnics que van fer possible l’arrencada de TV3 provenien de La Salle. I al revés, alguns dels meus professors eren treballadors de TV3. Hi havia, i continua havent-hi, una relació universitat-empresa que facilitava la creació de talent i la transferència de coneixement cap a la tele. Jo mateixa vaig entrar a treballar a la Corporació amb un contracte en pràctiques. Gent jove, ben formada, amb talent i moltes ganes van ser clau per posar els fonaments del que ara tenim
Natalia Prats, directora d’Infraestructures Digitals i Tecnològiques de 3Cat
Anys 1990: arriba la telefonia mòbil, inauguració de SEAT a Martorell i els Jocs Olímpics
Als 90 va començar l'expansió real de la telefonia mòbil digital, i paral·lelament milions de llars van fer els primers passos a la xarxa gràcies a la connexió a Internet a través del cable telefònic. A l'àmbit industrial, es va inaugurar la nova planta de SEAT a Martorell, un dels complexos automobilístics més moderns d'Europa. El punt culminant de la dècada va ser la celebració dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992.
L’arribada d’Internet va transformar la meua manera de fer recerca: em va permetre passar d’un procés lent i manual a un de ràpid i eficient. Abans, accedir a l’estat de l’art implicava hores de cerca en revistes especialitzades com les de l’Institute of Electrical and Electronics Engineers (IEEE), sovint en format imprès. Amb Internet, aquest procés es va simplificar radicalment. La cerca per paraules clau va reduir hores de treball a minuts i em va permetre centrar els esforços en allò essencial: pensar, analitzar i crear. Fruit d’aquest enfocament, he desenvolupat la tecnologia de la qual soc inventor, Antenna Booster Technology per a dispositius d’Internet de les Coses, que va donar lloc a la creació de l’empresa Ignion. A més, a La Salle-URL som pioners en la formació d’estudiants en aquesta tecnologia disruptiva, contribuint a una societat i una indústria millor connectades. La telefonia mòbil va arribar en el moment adequat per a la meua recerca, centrada en el disseny d’antenes molt compactes i multibanda, ideals per als futurs telèfons mòbils. Parlem de finals dels anys noranta. Amb la tesi doctoral, la posterior recerca i els anys a Seül (Corea del Sud), on vaig liderar un centre d’R+D de Fractus, vam contribuir de manera decisiva a la transició de les antenes externes tipus “pal” a antenes internes més compactes, integrades dins del telèfon mòbil. La nostra tecnologia es va adoptar de forma massiva arreu del món
Jaume Anguera, IEEE Fellow, Fundador i CTO Ignion i professor catedràtic de la Universitat Ramon Llull
La inauguració de la planta de SEAT a Martorell l’any 1993 va suposar un canvi estructural per al teixit industrial de Catalunya i d’Espanya. Va permetre modernitzar profundament la indústria de l’automòbil, incorporant processos productius avançats i estàndards tecnològics alineats amb els principals fabricants europeus, en el marc de la plena integració de SEAT en el Grup Volkswagen. La nova planta va consolidar Catalunya com un dels principals pols industrials del sector de l’automoció, generant un fort efecte tractor sobre la indústria auxiliar i els proveïdors, especialment al Baix Llobregat. En termes d’ocupació, Martorell va permetre concentrar milers de llocs de treball industrials directes en una fàbrica concebuda per a una elevada capacitat productiva i amb vocació de continuïtat, alhora que va impulsar la creació d’ocupació més qualificada associada a noves tecnologies i mètodes de producció. A més, el desenvolupament d’un ampli ecosistema de proveïdors, logística i serveis industrials va contribuir de manera significativa a la generació d’ocupació indirecta a l’entorn. Així mateix, la planta va reforçar la capacitat exportadora de la indústria espanyola i, en un context posterior als Jocs Olímpics de 1992, Martorell es va convertir també en un símbol de la modernització econòmica del país i de la capacitat d’Espanya per competir industrialment en l’entorn europeu
Encarna Cabes, Auditor Senior Technical Audits de SEAT
Anys 2000: el 3G, primers smartphones i la xarxa RESCAT
La dècada dels 2000 va portar la implementació de la telefonia mòbil de tercera generació i l'arribada dels smartphones moderns. En l'àmbit de la seguretat i les emergències, Catalunya va fer un pas decisiu amb la implantació de la xarxa RESCAT, la xarxa pública de radiocomunicacions basada en tecnologia TETRA.
El desplegament de la Xarxa de Radiocomunicacions d’Emergències i Seguretat de Catalunya (RESCAT) el 2005 va ser una decisió estratègica clau per millorar el sistema de seguretat i la gestió d’emergències. La xarxa va unificar les comunicacions dels principals cossos d’emergència —Mossos d’Esquadra, Bombers, Agents Rurals, policies locals, Protecció Civil i SEM—, que abans funcionaven amb sistemes separats. Aquesta integració va reforçar la coordinació operativa i la capacitat de resposta davant crisis. Actualment, RESCAT dona servei a uns 60.000 usuaris, cobreix el 99 % del territori català i gestiona prop de 60 milions de comunicacions anuals, demostrant una elevada fiabilitat fis i tot en emergències crítiques
Isidre Faijes, gestor d'Entrega de Servei d'Entorn Digital de Treball del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat de Catalunya (CTTI)
Anys 2010: el 4G, la fibra òptica i els cotxes elèctrics
La dècada del 2010 va estar marcada per l'arribada del 4G, la fibra òptica fins a la llar i el sistema de navegació europeu Galileu. Alhora, el sector de l'automoció va experimentar una revolució impulsada per l'electrificació, la connectivitat i la conducció autònoma.
Vaig llicenciar-me el 1988 i encara avui segueixo molt vinculat a La Salle, sobretot mitjançant el seu Consell d’Empreses, del qual en formem part i som una de les empreses fundadores. A més, vaig ser president de la comunitat Alumni entre els anys 2003 i 2008. En tots aquests anys hem impulsat tota mena d’activitats i projectes comuns i la tecnologia sempre n’ha estat el fil conductor. Diria que el principal canvi tecnològic dels darrers 20 anys ha sigut el desenvolupament de la intel·ligència artificial i que la revolució tecnològica dels propers anys seran les tecnologies quàntiques
Andreu Vilamitjana, director general de CISCO Espanya i Portugal
Anys 2020: IA, ciberseguretat, MareNostrum 5 i la nova carrera espacial
La dècada del 2020 està influïda per una digitalització accelerada: el 5G, la fibra òptica i la intel·ligència artificial. A més, Barcelona ha reforçat el seu paper estratègic amb l'entrada en funcionament de MareNostrum 5, una de les màquines més completes i versàtils del món al servei de la comunitat científica. D’altra banda, el vehicle elèctric viu un creixement sense precedents, en un context on la ciberseguretat s’ha tornat un punt clau per a les empreses i les agències espacials intensifiquen diversos projectes d’exploració.
Durant els meus anys a La Salle (1998–2004), l’avenç tecnològic que més em va marcar va ser la consolidació de les comunicacions digitals, especialment les comunicacions mòbils i en l’àmbit de les comunicacions per satèl·lit. A la universitat vaig viure com s’introduïen tècniques avançades de codificació i com es millorava la gestió de l’espectre de radiofreqüència. El processament digital del senyal es va convertir en una eina clau dins la meva formació a La Salle, que finalment es va traduir en el camí que vaig prendre professionalment. Haver-me format a La Salle em va proporcionar una base tècnica molt sòlida, que em va obrir les portes a l’hora de treballar al centre de control de l’Agència Espacial Europea (ESOC), però també una manera estructurada de pensar i resoldre problemes així com treballar en equip. La combinació de teoria i pràctica em van preparar molt bé per adaptar-me a entorns exigents, multiculturals i en constant evolució. Aquesta formació va ser clau per poder treballar en una institució com l’Agència Espacial Europea, on es requereix gran solidesa en els fonaments de l’enginyeria, rigor, capacitat d’innovació i capacitat de treball en equip
Gabriela Ravera, Ground Operations Manager a l’Agència Espacial Europea
