Descripció
Veritat i raó. «Ment, Ciència i Societat: Qüestions Actuals». L’articulació ment-ciència-societat s’ha vist problematitzada en les darreres dècades entre les postures realistes i constructivistes relatives a la veritat i la ment. L’alumnat, a partir de l’estudi i la participació en el desenvolupament de les diferents unitats temàtiques, es podrà introduir de manera més general en el treball investigador autònom i adquirir els coneixements i les competències fonamentals per dur a terme una reflexió transdisciplinar i contemporània pròpia dels estudis de màster. A més, es facilitarà que l’alumnat conegui els models i les teories sobre la veritat que, al començament del segle XXI, s’han vist capgirades per les introjeccions i manifestacions socials i polítiques, que modifiquen el seu plantejament a cada moment en la pluralitat de les ciències. En conseqüència i a arran de qüestions de màxima actualitat que tractarem al nostre curs, l’alumnat disposarà de les eines i les claus de recerca per preguntar-se fenomenològicament pel nucli de veritat que pot resistir la societat de control, a fi de treure profit a l’experiència humana irreductible en una era del big data i de medicalització de la societat.
Tipus assignatura
Optativa
Semestre
Primer
Crèdits
5.00
Coneixements previs
Objectius
Continguts

UNITAT 1: Introducció

Tema 1: Preliminars
1.1 Ment
1.2 Ciència
1.3 Societat/Política. Articulació.

UNITAT 2: Articulació ment-ciència-societat

Tema 2: Coneixement i poder
2.1 Concepte de «biopolítica» (Foucault, Esposito, Deleuze). Crítiques.
2.2. Epistemicidi i revolució cognitiva en les teories actuals de la veritat.
2.3. El «dataïsme» i l’era numèrica/artificial.

Tema 3: Un cas actual: el transhumanisme
3.1. Introducció al transhumanisme.
3.2. El «biopoder» i la veritat.
3.3. Història política de la medicalització.
3.4. Medicalització biòtica vs. Medicalització biopolítica.

Tema 4: Relació amb la cultura
4.1. El concepte de «cos tecnològic».
4.2. «Tecnociència» i «tecnocultura»: malentesos d’uns conceptes.
4.3. La medicalització de la cultura i transcendència de la vida.

UNITAT 3: Veritat en clau contemporània

Tema 5: Veritat, bioveritat i post-veritat

5.1. «Bioveritat» i neurociències cognitives.
5.2. «Post-veritat»: acreditació de la veritat? Abús del prefix «post».
5.3. La teoria crítica de la veritat. La ciutat, necessària per justificar la veritat?
5.4. L’amor i la veritat: la transcendència que obre el logocentrisme.

Metodologia

Metodología Presencial

La metodologia docent que es farà servir a l’assignatura es concreta en:

Treball a l’aula:

1. Classes magistrals. Les classes magistrals fan referència a l’exposició per part del professorat dels continguts teòrics de l’assignatura, l’orientació de l’alumnat sobre lectures bàsiques i avançades així com fonts d’informació complementària i l’establiment de pautes i claus per a la realització de les tasques teòriques i pràctiques.
2. Avaluació Contínua. L’avaluació és una part integrada en el procés d’ensenyament-aprenentatge. En aquesta assignatura es realitzarà una avaluació contínua que combinarà el lliurament i la presentació de tasques amb el desenvolupament de proves objectives (escrites). Alhora, el professorat donaran feed-back dels progressos de l’alumnat.

Treball o activitats fora de l’aula:

3. Treball autònom de l’alumnat. El treball autònom de l’alumnat consisteix, d’una banda, en la lectura de textos seleccionats i en l’elaboració de esquemes, guions, mapes conceptuals, etc. a partir dels mateixos; i, d’altra banda, en la preparació dels treballs individuals, especialment, orals i escrits que seran avaluats tal i com es diu posteriorment.
4. Tutories. Tot l’alumnat tindrà la possibilitat de sol·licitar tutories individuals o grupals, prèvia cita, amb el professorat. Aquestes tutories podran estar dirigides a resoldre dubtes tant de contingut com d’elaboració de les tasques.

Avaluació

-Treball de síntesi sobre alguns continguts del curs, concertat amb el professor i sota el seu seguiment tutorial. -Ús adequat de fonts textuals: textos filosòfics de referència. Organització textual i temàtica. Capacitat de plantejar problemes al voltant de les qüestions actuals de la ment, la ciència i la societat, tot articulant respostes filosòfiques adequadament argumentades. 60%

-Examen final sobre els continguts teòrics apresos. Claredat expositiva. Estructura lògica de l'exposició. Ordre conceptual de l’exposició. Suggerir problemes. 30%

-Participació activa i productiva en els diàlegs filosòfics suscitats a l'aula. Capacitat de escolta, empatia, comprensió de posicions alienes divergents. Capacitat de suggerir preguntes, respostes, alternatives, objeccions, amb sentit de l'oportunitat. Capacitat per al diàleg específicament filosòfic. Ús correcte de vocabulari filosòfic. 10%

Criteris avaluació

CONVOCATÒRIA EXTRAORDINÀRIA:

Els criteris d’avaluació són els mateixos que a la convocatòria ordinària, de manera que cal guardar totes les activitats d’avaluació considerades en el curs. Es guardaran les notes de les activitats realitzades, a l’espera de que es realitzin les activitats pendents. En aquesta avaluació s’aplicaran els mateixos criteris que a l’avaluació ordinària.

Bibliografia bàsica

• Arendt, H. Verdad y mentira en la política, Buenos Aires: Adriana Hidalgo, 2014.
• Byung-Chul, H. Psicopolítica, Barcelona: Herder, 2014.
• Castoriadis, C. La institución imaginaria de la sociedad, Buenos Aires: Tusquets Editores, 2007.
• Conrad, P. The medicalization of society. On the transformation of human conditions into treatable disorders, Baltimore, MA: The Johns Hopkins University Press, 2007.
• Corominas, J. & Vicens, J. A. «L’època de la postveritat», Perifèria, 5, 2018.
• Deleuze, G. (2006), «Post-scriptum sobre las sociedades de control», Polis. Revista Latinoamericana, 13, 2006.
• Echeverría, J. «De la filosofia de la ciencia a la filosofia de la tecnociencia», Δαιμων. Revista Internacional de Filosofía, 50, 2010, pp. 31-41.
• Esposito, R. Comunidad, inmunidad y biopolítica, Barcelona: Herder, 2009.
• Foucault, M. «Crisis de la medicina o la crisis de la antimedicina», Revista Cubana de Salud Pública, 44, 1, 2018, pp. 172-183.
• Foucault, M. Historia política de la verdad. Una genealogía de la moral, Madrid: Biblioteca Nueva, 2016.
• Foucault, M. El nacimiento de la clínica, una arqueología de la mirada médica, México, D. F: Siglo XXI Editores, 2001.
• Foucault, M. La verdad y las formas jurídicas, Barcelona: Gedisa, 1996.
• Foucault, M. «Historia de la medicalización», Educación médica y salud, 11, 1, 1977, pp. 3-25.
• Gallagher, S. How the body shapes the mind, Oxford: Oxford University Press, 2005.
• García del Muro, J. Goodbye, veritat!, Lleida: Pagés, 2018.
• Hierro Pescador, J. Filosofía de la mente y de la ciencia cognitiva, Madrid: Akal, 2005.
• Hobbs, S. & Chiesa, M. «The myth of the “cognitive revolution”», European Journal of Behavior Analysis, 12, 2, 2011, pp. 385-394.
• Husserl, E. La filosofía, ciencia rigurosa, Madrid: Encuentro, 2009.
• Lowe, E. J. Filosofía de la mente, Barcelona: Idea Books, 2000.
• Mejía Fernández, R. Pensar la Inteligencia Artificial. El legado de Hubert Dreyfus en fenomenología, Aula Magna - McGraw-Hill Interamericana, 2020 [en impremta].
• Mejía Fernández, R. «Caldrà una fenomenologia de l’amor? Un esbós a partir d’Emmanuel Lévinas i Jean-Luc Marion», Comprendre. Revista Catalana de Filosofia, 2020 [en impremta].
• Mejía Fernández, R. El giro fenomenológico en las neurociencias cognitives: de Francisco Varela a Shaun Gallagher, Barcelona: Edicions S. Pacià, 2019.
• Mejía Fernández, R. «El naturalismo no-reduccionista de la mente en Thomas Nagel. Una lectura de La mente y el cosmos», Comunicació, 136, 2019, pp. 25-48.
• Mejía Fernández, R. «Una lectura perspectivista de la neurofenomenología:

Francisco Varela y Ronald Giere», Investigaciones Fenomenológicas, 14, 2017, pp. 167-190.
• Miller, G. A. «The cognitive revolution: a historical perspective», Trends in Cognitive Science, 7, 3, 2003, pp. 141-144.
• Nicolás, J. A. & Frápoli, M. J. Teorías contemporáneas de la verdad, Madrid: Tecnos, 2012.
• Ransom, T. G. & Gallagher, S. «Institutions and other things: critical hermeneutics, postphenomenology and material engagement theory», AI & Society, 2020, doi: https://doi.org/10.1007/s00146-020-00987-z
• Romero, J. & Mejía Fernández, R. «La teoría antropológica de Jürgen Habermas. Un naturalismo débil entre Kant y Darwin», Cuadernos Salmantinos de Filosofía, 46, 2019, pp. 113-140.
• Rorty, R. & Habermas, J. Sobre la verdad ¿validez universal o justificación?, Buenos Aires: Amorrortu, 2013.
• Rubén Blanco, J. «Las relaciones entre ciencia y sociedad: hacia una sociologia histórica del conocimiento científico», Política y Social, 14, 15, 1993-1994, pp. 35-45.
• Sousa Santos, B. Justicia entre saberes. Epistemologías del Sur contra el epistemicidio, Madrid: Morata, 2017.

Material complementari

-Es presentarà a l’inici de cada tema.

• Ferraris, M. Postverità e altri enigmi, Bolònia: Il Mulino, 2017.
• Gadamer, H.-G. Verdad y método, (I-II), Salamanca: Sígueme.
• Heidegger, M. La pregunta por la técnica (1954). Edicions diverses.
• Heidegger, M. De la esencia de la verdad (1943). Edicions diverses.
• Henry, M. Yo soy la verdad, Salamanca: Sígueme, 2005.
• López-González, H., Guerrero-Solé, F. & García-Jiménez, L. «La representación de la tecnología: tecnocultura, empoderamiento y transformación social», Journal of Spanish Cultural Studies, 16, 2, 2015, pp. 1-16.
• Mejía Fernández, R. «Foucault y el concepto biológico de raza: entre el poder y la ciencia», Relectiones, 2, 2015, pp. 77-94.
• Morin, E. Introducción al pensamiento complejo, Barcelona: Gedisa, 1994,
• Quintanilla, M.A., Parselis, M., Lawler, D. & Sandrone, D. (2017). Tecnologías entrañables: ¿es posible un modelo alternativo de desarrollo tecnológico?, Catarata, 2017.
• Quintanilla, M. A. Tecnología: un enfoque filosófico, Madrid: Fundesco D. L., 1989.
• Tomàs d’Aquino, Quaestiones disputatae: De veritate. Edicions diverses.
• VV.AA. Sopa de Wuhan. Pensamiento contemporáneo en tiempos de pandemias, Buenos Aires: ISPO, 2020.
• Vattimo, G. Adiós a la verdad, Barcelona: Gedisa, 2010.
• Žižek, S. ¡Pandemia! La covid-19 estremece al mundo, Barcelona: Anagrama, 2020.
• Zubiri, X. El hombre y la verdad, Madrid: Alianza Editorial, 1999.