Descripció
1. Dades descriptives de l´assignatura 1,1. Codi. AS021 1.2. Tipus d´assignatura: Obligatòria. 1.3. Impartició: Anual (semestres 7 i 8) 1.4. Crèdits ECTS: 12 1.5. Professor responsable: Manel Parés 1.6. Idioma: català - castellà Descripció de la matèria És una assignatura inèdita en relació als tradicionals plans d´estudis de grau en Arquitectura i, en conseqüència, un tret diferenciador d´aquesta universitat. Sens dubte el taller es l´espai idoni on l´alumne pot demostrar com ha assimilat els coneixements adquirits en cursos anteriors mitjançant la concreció i aplicació dels mateixos en un projecte arquitectònic complert i desenvolupat de forma multidisciplinar. Precisament aquesta particularitat, la convergència en el taller de coneixements tan diversos i propis d´altres assignatures de la carrera, com ara: Instal-lacions, estructures, construcció, dibuix,…, etc., comporta una especial exigència a l´alumne, la de ser capaç de relacionar i aplicar coneixements tan dispars. Per aquesta raó, encara que la tutela de l´alumne recau en el cos docent de taller, se ha considerat oportú i necessari establir una coodirecció conjunta amb les assignatures de Posta en obra de les instal-lacions i Estructures. Aquesta coorresponsabiltat s´instrumentalitza en correccions conjuntes del projecte. La relació transversal entre assignatures ha de permetre entendre a l´alumne que com a futur arquitecte cal coordinar les diferents disciplines que intervenen en el projecte d´edificació. L´adaptació de l´assignatura al procés de Bolonya ha obligat a adaptar el programa de l´assignatura. La pèrdua de hores lectives que comporta el procés d´adaptació europeu a favor de les hores de dedicació de l´alumne en casa obliga a implementar tota una sèrie d´eines disponibles a la pàgina web de l´assignatura. Entre les eines consolidades es troben els estàndards gràfics, EGLS i les recopilacions de treballs d´alumnes de cursos anteriors. Els estàndards gràfics La Salle, EGLS, es un sistema de dibuix arquitectònic que pretén unificar el llenguatge de representació utilitzat en el projecte i alhora subministrar útils de control sobre el contingut dels diferents documents gràfics que integren el projecte d´execució. Entre les eines de desenvolupament es troba el DTC, eina de desenvolupament tècnic - constructiu que té com objectiu guiar a l´alumne en els procediments d´elecció i execució de detalls constructius. Precisament se està estudiant la possibilitat del desenvolupament conjunt d´aquesta utilitat amb les assignatures de construcció. Per últim cal anomenar entre les activitats complementaries els treballs d´investigació representats per les guies gràfiques sobre edificis històrics i la publicació de projectes d´execució de professionals.
Tipus assignatura
Tercer - Obligatoria
Semestre
Anual
Curs
4
Crèdits
12.00
Coneixements previs

2. Prerequisits y corequisits

Per cursar aquesta assignatura es indispensable haver aprovat Construcció III (AR045) i Projectes I (AS017).

És corequsit d´aquesta assignatura la matriculació obligatòria de l´assignatura de Posta en obra de les Instal-lacions (AS024).

Entre els coneixements previs recomanats cal anomenar:

- Coneixements generals sobre tipologies arquitectòniques, la seva historia i llur evolució.
- Coneixements generals de construcció: Materials, sistemes constructius i llur posta en obra.
- Coneixements avançats en tècniques de representació: Tècniques manuals i programes vectorials i paramètrics de dibuix assistit per ordinador.
- Coneixements generales d´estructures en la edificació: Sistemes estructurals, criteris sobre elecció.
- Coneixements generals d´instal-lacions i serveis: Criteris d´elecció, implantació i estesa de les instal-lacions. Exigències tèrmiques i acústiques, paràmetres de confort.
- Coneixements sobre sostenibilitat en arquitectura.
- Coneixements generals de normativa tècnica i urbanística.
- Coneixements generals en l´utilització de maquetes com a eina del projecte.

Objectius

3. Objectius d´aprenentatge de l´assignatura

L´objectiu principal de l´assignatura es introduir a l´alumne en el complex procés empíric que suposa el desenvolupament d´un projecte arquitectònic. Durant el curs l´alumne es familiaritzarà amb les diferents fases en que s´estructura un projecte d´execució, la documentació gràfica que acostuma a integrar cadascuna de aquestes fases o acostumar-se a emprar els mètodes i les eines adients pel seu correcte desenvolupament.

La ingent quantitat de requeriments normatius i tècnics, les preexistències de l´emplaçament i llurs condicionals ambientals, les prescripcions de l´encàrrec o la incorporació multidisciplinar de diversos professionals en el projecte, son entre d´altres molts, factors que incideixen i condicionen el resultat final del procés de creació d´un edifici i que poden provocar en ocasions que un plantejament inicial arquitectònicament suggerent perdi la seva coherència o que els seus principis generadors es dilueixin en el cúmul d´aspectes que han de satisfer. Entendre que el desenvolupament d´un projecte és un procés d´enriquiment i maduració evitant que aquest esdevingui un procediment reductiu o de desnaturalització de l´obra arquitectònica es el propòsit pel qual ha de vetllar el cos docent de la assignatura, donant suport a l´alumne a adquirir consciència, habilitat i flexibilitat alhora d´evolucionar el projecte.

Objectius específics per a la arquitectura

1. Aptitud per crear projectes arquitectònics que satisfacin a la vegada les exigències estètiques i les tècniques.

5. Capacitat per comprendre les relacions entre les persones i els edificis i entre aquests i el seu entorn, així com la necessitat de relacionar edificis i els espais situats entre ells en funció de les necessitats i de l´escala humana.

7. Coneixement dels mètodes d´investigació i preparació de projectes de construcció.

8. Compressió dels problemes de la concepció estructural, de construcció i d´enginyeria vinculats als projectes d´edificació.

9. Coneixement adient dels problemes físics i de les diferents tecnologies, així com de la funció dels edificis, de forma que se´ls doti de condicions internes de comoditat i de protecció dels factors climàtics.

10. Capacitat de concepció per satisfer els requisits dels usuaris de l´edifici respectant els límits imposats pels factores pressupostaris i la normativa sobre construcció.

11. Coneixement adient de les industries, organitzacions, normatives i procediments per plasmar els projectes en edificis i per integrar els plànols en la planificació.

4. Competències que la assignatura vol contribuir a desenvolupar:

4.1. Competències generals.

Competències instrumentals (IS):

IS 1- Que siguin capaços d´analitzar i sintetitzar marcs conceptuals generant nous coneixements.
IS 2- Que siguin capaços d´organitzar i planificar l´aplicació dels nous coneixements.
IS 7- Que siguin capaços d´adquirir habilitats bàsiques en l´ús de l´ordinador.
IS 9- Que siguin capaços de resoldre problemes d´índole arquitectònic
IS 10- Que siguin capaços de prendre decisions (en projectes, sistemes constructius, organització, etc).

Competències interpersonals (IT):

IT 1- Que siguin capaços d´adquirir capacitat de crítica i autocrítica.
IT 2- Que siguin capaços de treballar en equip.
IT 4- Que siguin capaços de treballar en un equip interdisciplinari.
IT 9- Que siguin capaços de ser sensibles amb el medi ambient (en projectes, sistemes constructius, sostenibilitat, ..., etc.).

Competències Sistèmiques (CS):

CS 1- Que siguin capaços d´aplicar els coneixements a la pràctica.
CS 2- Que siguin capaços d´adquirir habilitats d´investigació.
CS 5- Que siguin capaços de generar noves idees (creativitat).
CS 8- Que siguin capaços de treballar de forma autònoma.
CS 9- Que siguin capaços de dissenyar i gestionar projectes.
CS 12- Que siguin capaços de assolir nous reptes (en la capacitat d´incorporar noves solucions i mètodes de treball).

4.2. Competències específiques

Grupo A: Habilitats.

A1. Projecto bàsic arquitectònic urbà.
A2. Projectes executius.
A6. Ideació gràfica

Grupo B: Saberes

B14 Ecologia i sostenibilitat.
B25 Materials de construcció
B26 Sistemes constructius convencionals
B27 Sistemes constructius industrialitzats

Continguts

4. Bloques temàtics en els quals s´organitzen els continguts de l´assignatura.

Per abastar el desenvolupament del projecte d´edificació, en el nostre cas un equipament o edifici públic, es convenient estructurar el temari de la assignatura de forma anàloga a les fases en que s´acostuma a dividir un encàrrec professional d´aquest tipus: Estudis previs - avantprojecte, projecte bàsic i projecte d´execució. La aproximació de la docència a la realitat professional ha de permetre conscienciar a l´alumne sobre la transcendència del procés que escomet.

La primera fase d´aquest treball, l´avantprojecte - document on es mostra el plantejament inicial de l´edifici i on s´exposen de forma sintètica els principals criteris o estratègies projectuals - es un exercici que es realitza en la part final del curs anterior de l´assignatura de projectes 1. Aquest document hauria d´incloure almenys els següents panells temàtics en format DIN A-3: 1. Implantació, 2. Programa y espais, 3. Estructura, 4. Instal-lacions, 5. Evolvent, 6. Espai singular o tipològic.

Es pretén amb aquesta col-laboració, a més d´un guany substancial en hores invertibles en un millor desenvolupament del projecte, mostrar a l´alumne que els coneixements que s´imparteixen en diferents assignatures tendeixen a relacionar-se entre sí envers de ser estancs.

La intenció de dotar de realitat a l´assignatura, subjacent en la pròpia elecció del exercici proposat. que consensuat entre ambdues assignatures, projectes i taller, tendeix clarament cap un apropament de la docència universitària a la pràctica professional, tant en l´elecció d´un emplaçament pròxim i visitable, en l´ús, en el programa funcional com en el contacte directe entre el client o agents especialitzats i vinculats amb el tema escollit.

Així doncs rebut un avantprojecte, son objecte d´aquest curs les dues fases restants anomenades anteriorment, projecte bàsic i d´execució i, que conscientment s´han fet coincidir temporalment amb els dos semestres en els que es desenvolupa l´assignatura.

Semestre 7: Projecte Bàsic.

En aquesta primera fase que es perllonga des de l´inici del curs fins al final del mes de Gener, coincidint amb el període d´exàmens, es defineixen les característiques generales de l´edifici mitjançant la adopció i justificació de solucions concretes. És el moment en que s´incorporen totes les disciplines del projecte arquitectònic. L´elecció i integració arquitectònica en l´edifici del sistema estructural i de les instal-lacions com a part indissoluble del mateix. També en aquesta fase quan s´han de tenir en compte els codis tècnics i altres normatives específiques o sectorials d´obligat compliment.

La incorporació de totes les demandes anteriorment anomenades provoca generalment modificacions i alteracions puntuals del avantprojecte inicial, fet que obliga a verificar, una cop més, la sostenibilitat o viabilitat tècnica del projecte resultant que ha de satisfer igualment les superfícies especificades en el programa funcional, els accessos, comunicacions verticals i circul-lacions, la relació entre els diferents espais, els paràmetres d´aprofitament urbanístic,..,etc.

Al final d´aquesta fase el projecte es troba en un estat òptim per desenvolupar-se constructivament. El document que s´ambiciona a la assignatura pretenc ser quelcom més que un projecte bàsic entès en la seva accepció tradicional, es a dir, s´aspira a un treball que apart de mostrar de forma precisa la configuració general de l´edifici integri informació dirigida a la resta de disciplines que intervenen en el projecte, entre aquests documents, es troben les plantilles de replanteig estructural o els plànols d´implantació de les instal-lacions.

Per últim cal aclarir que el projecte bàsic és un document suficient semblant al que en el mon professional serveix per sol-licitar els tràmits administratius de llicencia d´obres, però, insuficient per abordar la seva materialització sent necessària la definició constructiva del mateix que se afronta en el segon semestre de l´assignatura.

Semestre 8: Projecte d´execució.

Aquesta fase s´inicia al Febrer i es perllonga fins al final del curs. El projecte d´execució s´ha d´entendre com un document construïble, la materialització de l´obra d´arquitectura es l´objecte final desitjat per l´arquitecte, en conseqüència, el desenvolupament del mateix s´ha d´orientar des de una concepció general en el projecte bàsic a un altre on l´esforç de concreció cal dirigir-lo a l´acte de construir, aquest requisit, li confereix al procés de redacció del projecte d´execució una especial transcendència i alhora comporta un nivell d´exigència superior. La minuciositat com a requeriment ineludible, el rigor en la resolució tècnica i la precisió en la representació del detall com en el ordre en que es presenta la informació no es un luxe erudit, sinó una condició necessària per garantir una interpretació inequívoca. Cal conscienciar-se que es tracta d´un exercici amb una gran dosis de responsabilitat civil. La informació continguda en aquest document, en el món professional, hauria de ser suficient per poder licitar el projecte i permetre el començament de l´obra.

El projecte d´execució, al contrari del projecte bàsic que no té implicacions en la construcció, és el document indispensable per iniciar l´obra i en conseqüència ha de contenir de forma detallada totes les especificacions, propietats i característiques de tots els sistemes constructius utilitzats en el projecte, els materials que els composen llur dimensions i processos de posta en obra.

L´elaboració d´aquesta documentació requereix en primer lloc el propi coneixement de l´ofici, però, també un procés d´investigació per a la correcta implementació dels propis sistemes. Les directrius del projecte han de permetre al projectista mantenir en tot moment el control sobre el procés d´execució, sobre tot alhora de bussejar en el extens ventall de solucions que ofereix la industria actual escollint amb criteris projectuals aquells sistemes que millor se adeqüen al projecte.

Metodologia

6. Metodologia i activitats formatives

La metodologia de l´assignatura, tal com indica el seu nom, és la d´un taller semipresencial complementat amb una sèrie d´activitats formatives.

Centrats en aquestes activitats i dins de les hores lectives, es a dir, aquelles que es realitzen a classe, es distingeixen bàsicament dos tipus: Classes de caràcter expositiu, limitades intencionadament a una sèrie de conversacions de presentació de les diferents entregues on s´aprofita per donar recomanacions de caràcter general sobre estratègies que ajudin al desenvolupament del projecte i, per altra banda, conferencies de professors de l´assignatura, professorat d´altres assignatures que comparteixen amb el taller el propòsit de desenvolupar el projecte o ponents externs convidats en qualitat d´especialistes en algun aspecte relacionat amb l´exercici. La resta d´hores lectives es destinen a sessions de treball pràctic amb correccions individuals o en grup. L´alumne disposa d´una sèrie d´hores tutelades on poden treballar en classe sota supervisió del professor.

La vessant eminentment aplicada de l´assignatura es demostra no tan sols pel percentatge d´hores destinades a sessions de treball en el període lectiu, sinó sobre tot, per l´elevat percentatge d´hores que es preveu que l´alumne destini a casa al desenvolupament del projecte, pràcticament, la meitat de les hores totals previstes. Per aquesta raó, l´assignatura porta anys implementant una sèrie de eines de recolzament a l´alumne dins de la seva pàgina web i que s´analitzen en l´apartat vuitè d´aquesta fitxa.

La resta d´hores es reserven per a visites guiades a edificis existents similars a l´exercici del curs i una sessió de correcció pública amb un jurat format per convidats externs que es desenvolupa coincidint amb la conclusió de la fase de projecte bàsic i, que culmina en una exposició dels treballs dins de la jornada de `projectes oberts´ organitzada per l´ Universitat.

En relació a l´organització del curs el professorat es distribueix coordinant grups de 15 a 20 alumnes. L´assignatura ofereix, indistintament, l´alumnat la possibilitat de realitzar el curs individualment o en grup de dues persones. En l´esquema adjunt es desglossen al detall les hores en relació a les diferents modalitats de treball i activitats programades en l´assignatura.

TEMPORITZACIÓ ANUAL
Dedicació a l´assignatura = 12 crèdits a 26 hores/crèdit = 312 hores
Dedicació anual (semestres 7 i 8) = 38 setmanes (34 lectives + 4 de exàmens)
Dedicació setmanal = 289 hores/34 setmanes = 8,5 hores/setmana

Concepte Total hores
102 Lectives
Teoria………………………………………………………………………………………….. 17
Pràctica………………………………………………………………………………………… 85
187 Treball de l´alumne(individual i en grup)
Tutelat ……………...…………………………………………………………………………. 34
No tutelat ……...………………………………………………………………………………. 153
TOTAL HORES DEDICACIÓ AL MARGEN DE PRESENTACIONS…….......…………... 289
Hores de preparació a examen……………………………...…………………………………. 15
Hores presentaci󅅅……..………………………………………………………………. 8
Total………………………………………………………………………………………… 312

Avaluació

7. Sistema de avaluació de competències adquirides.

El seguiment i avaluació del treball de l´alumne es realitza de forma continuada mitjançant un sistema de control organitzat en lliuraments parcials o pre-entregues fins a arribar al treball final.

En consonància amb la mecànica de lliuraments proposada es distingeixen dos tipus d´exercicis amb finalitats i velocitats de redacció clarament diferenciables: Els panells i el documento d´execució.

La intenció de l´assignatura s´orienta cap l´obtenció d´un document equiparable a l´exigit en el punt 6 del reglament de la normativa del projecte de fi de carrera, PFC, que s´estructura en memòria (panells) i plànols (document bàsic i d´execució).

Els panells, entesos com una memòria eminentment gràfica del projecte, es caracteritza per ser documents de reflexió sobre aspectes concrets. Amb aquestes exercicis es pretén que l´alumne ordeni amb claredat expositiva el seu discurs arquitectònic i mediti llur decisions abans que dibuixar. Són exercicis breus, tot just abasten un parell de setmanes. No es consideren documents tancats, tot el contrari, es deuen actualitzar doncs evolucionen constantment i de forma paral-lela a l´altre document del curs, el projecte d´execució.

Els plànols del PFC tenen el seu equivalent dins de l´assignatura en el projecte bàsic i d´execució. Son documents de transcripció a net de les decisions projectuals, son extensos i de llarg recorregut, s´estructuren d´acord amb els estàndards gràfics de l´assignatura, EGLS, i la seva missió final es la construcció de l´obra arquitectònica.

Al final de cada semestre es realitza una correcció pública intermitja amb convidats externs a l´escola per garantir o afavorir la crítica independent.

Complementàriament als dos documents principals del curs, panells i document d´execució, es realitzen els anomenats treballs generales, TG. Tots els alumnes de l´assignatura, ja sigui en grup o individualment, se´ls hi assigna una sèrie de feines d´interès general, per exemple, la elaboració de documents comuns del projecte d´execució, com ara: la maqueta de l´entorn, el model tridimensional, els plànols de preexistències del grup general,…, etc. En el segon semestre aquests treballs versen sobre aspectes constructius: Es tracta d´estudis relacionats amb materials, sistemes constructius i llur posta en obra. El resultat d´aquest treballs reverteix en tot l´alumnat en forma de fitxes o plànols que s´integren en l´eina de desenvolupament tècnic constructiu de l´assignatura, DTC.

Per últim l´assignatura fa temps que implantà el blog personal de l´alumne com a principal eina de correcció en les sessions de treball. Aquesta aplicació assegura el seguiment no presencial del procés d´evolució del projecte.

7.1. Sistema de avaluació de competències adquirides

Dins d´aquest sistema d´avaluació continuada la valoració final del treball la realitza el tutor de l´assignatura de taller en coordinació amb els professors de les altres assignatures que intervenen en la coodirecció del desenvolupament del projecte.

Aquells alumnes que no superin la convocatòria ordinària de Juny poden esmenar les deficiències del treball en la convocatòria extraordinària de Setembre.

Criteris avaluació
Bibliografia bàsica

9. Fonts d´informació bàsica. Bibliografia.

Dins de la pàgina web de la assignatura, http://www.salle.url.edu/t1/, es subministra la bibliografia especifica de l´assignatura. Aquesta es composa de referències generals de la matèria i específiques de l´exercici proposat a desenvolupar anualment.

Material complementari