Descripció
Religió i Cultura. Tres aproximacions fenomenològiques: Levinas, Marion, Lacoste. Aquesta assignatura proposa l’aprofundiment filosòfic de les relacions entre religió i cultura contemporània, oferint a l’alumne lectures i mètodes que obrin nous horitzons per a la seva pròpia vocació investigadora. En el present curs es centrarà l’atenció en la proposta d’alguns grans autors de l’anomenat «gir teològic de la fenomenologia francesa contemporània».
Tipus assignatura
Primer - Obligatoria
Semestre
Segon
Curs
1
Crèdits
5.00
Coneixements previs
Objectius
Continguts

UNITAT 1: Introducció. Fenomenologia, religió i cultura

Tema 1: Fenomenologia, religió i cultura
Tema 2: El mètode de Husserl, la religió i la qüestió de Déu
Tema 3: Heidegger, la pregunta per l’ésser i els problemes de la metafísica

UNITAT 2: Tres aproximacions fenomenològiques

Tema 4: Emmanuel Levinas (1906-1995)
4.1. La metafísica, l’altre i la idea de l’Infinit.
4.2. Aproximacions levinasianes a la qüestió de Déu.

Tema 5: Jean-Luc Marion (*1946)
5.1. Déu sense l’ésser.
5.2. L’impossible i els «fenòmens saturats».

Tema 6: Jean-Yves Lacoste (*1953)
6.1. Experiència i absolut.
6.2. La fenomenicitat de Déu.

Metodologia

Metodología Presencial

La metodologia docent que es farà servir en la impartició de l’assignatura es concreta en:

Treball a l’aula:

1. Classes magistrals. Les classes magistrals fan referència a l’exposició per part del professorat dels continguts teòrics de l’assignatura, l’orientació de l’alumnat sobre lectures bàsiques i avançades així com fonts d’informació complementària i l’establiment de pautes i claus per a la realització de les tasques teòriques i pràctiques.
2. Avaluació Contínua. L’avaluació és una part integrada en el procés d’ensenyament-aprenentatge. En aquesta assignatura es realitzarà una avaluació contínua que combinarà el lliurament i la presentació de tasques. Alhora, el professorat donarà dels progressos de l’alumnat.

Treball o activitats fora de l’aula:

3. Treball autònom de l’alumnat. El treball autònom de l’alumnat consisteix, d’una banda, en la lectura de textos seleccionats i en l’elaboració de esquemes, guions, mapes conceptuals, etc. a partir dels mateixos; i, d’altra banda, en la preparació dels treballs individuals, especialment assajos i presentacions orals,.
4. Tutories. Tot l’alumnat tindrà la possibilitat de sol·licitar tutories individuals o grupals, prèvia cita, amb el professorat. Aquestes tutories podran estar dirigides a resoldre dubtes tant de contingut com d’elaboració de les tasques.

Avaluació

Treball escrit. Treball escrit sobre alguna qüestió, obra o autor en relació amb l’assignatura, pactat prèviament amb el professor. Es valorarà la recerca personal, l’ús adequat de les fonts textuals, el plantejament del treball, la correcta redacció i l’aplicació de les convencions formals pròpies d’un treball acadèmic. 70%

Presentació oral. Exposició oral a l’aula sobre algun dels textos proposats al llarg del curs. Es valorarà la capacitat de defensar públicament les idees, la capacitat d’aprofundiment en la qüestió filosòfica abordada i la claredat expositiva. 20%

Participació activa a l'aula. Es valorarà la interacció entres els alumnes i el professor; la capacitat de escolta, empatia, comprensió de posicions alienes; la capacitat de suggerir preguntes, respostes, alternatives, objeccions, amb sentit de l'oportunitat; la capacitat per al diàleg específicament filosòfic i l’ús correcte de vocabulari filosòfic; i la capacitat de realitzar aportacions que signifiquin un progrés en l'esdevenir de la classe i en relació amb els seus objectius. 10%

Criteris avaluació

CONVOCATÒRIA EXTRAORDINÀRIA:

Els criteris d’avaluació són els mateixos que a la convocatòria ordinària, de manera que cal guardar totes les activitats d’avaluació considerades en el curs. Es guardaran les notes de les activitats realitzades, a l’espera de que es realitzin les activitats pendents. En aquesta avaluació s’aplicaran els mateixos criteris que a l’avaluació ordinària.

Bibliografia bàsica

Emmanuel Levinas:

Emmanuel LEVINAS, Totalidad e infinito. Ensayo sobre la exterioridad (trad. Miguel García-Baró), Salamanca: Sígueme 2012.
Emmanuel LEVINAS, De otro modo que ser o más allá de la esencia (trad. Antonio Pintor Ramos), Salamanca: Sígueme 2011.
Emmanuel LEVINAS, De Dios que viene a la idea (trad. Graciano González R. Arnaiz y Jesús María Ayuso Díez), Madrid: Caparrós 2001.
Emmanuel LEVINAS, Dios, la muerte y el tiempo (trad. María Luisa Rodríguez Tapia), Madrid: Cátedra 2005.

Jean-Luc Marion:

Jean-Luc MARION, El ídolo y la distancia (trad. Sebastián M. Pascual y Nadia Latrille), Salamanca: Sígueme 1999.
Jean-Luc MARION, Siendo dado: Ensayo para una fenomenología de la donación (trad. Javier Bassas Vila), Madrid: Síntesis 2008.
Jean-Luc MARION, Dios sin el ser, (trad. Carlos Enrique Restrepo, Daniel Barreto y Javier Bassas Vila), Castellón: Ellago 2010.
Jean-Luc MARION, Certitudes négatives, Paris: Grasset 2010.

Jean-Yves Lacoste:

Jean-Yves LACOSTE, Experiencia y absoluto (trad. Tania Checchi), Salamanca: Sígueme 2010.
Jean-Yves LACOSTE, La fenomenicidad de Dios. Nueve estudios (trad. Jesús María Ayuso Díez), Salamanca: Sígueme 2019.
Jean-Yves LACOSTE, Le monde et l’absence d’oeuvre, Paris: PUF 1999
Jean-Yves LACOSTE, Être en danger, Paris: Cerf 2011.

Material complementari

Hans Urs Von BALTHASAR, Gloria, una estética teológica. Vol. 4. Metafísica. Edad Antigua y Vol. 5. Metafísica. Edad Moderna (trad. Vicente Martín y Felipe Hernández), Madrid: Encuentro 1996.
Antonio BERGAMO, Levinas e la curvatura dello spazio intersoggettivo, Roma: Città Nuova 2018.
Philippe CAPELLE-DUMONT, Jean GREISCH, Richard KEARNEY, Jean-Luc MARION, Andreas SPEER, David TRACY, Métaphysique et christianisme, Paris: PUF 2015.
Catherine CHALIER, Lévinas: la utopía de lo humano (trad. Miguel García-Baró), Barcelona: Riopiedras 1995.
Catherine CHALIER, La huella del infinito. Emmanuel Levinas y la fuente hebrea (trad. María Pons Irazazábal), Barcelona: Herder 2004.
Steven DELAY, Phenomenology in France. A philosophical and theological introduction, London & New York: Routledge 2019.
Jacques DERRIDA, «Violencia y metafísica. Ensayo sobre el pensamiento de Emmanuel Levinas» en: La escritura y la diferencia (trad. Patricio Peñalver), Barcelona: Anthropos 1989 (Pensamiento critico/Pensamiento utópico, 38), 107-210.
Emmanuel FALQUE, Le Combat amoureux. Disputes phénoménologiques et théologiques, Paris: Hermann 2014.
Emmanuel FALQUE, Pasar el rubicón. Filosofía y teología: Ensayo sobre las fronteres (trad. Mercedes Huarte y Miguel García-Baró), Madrid: Universidad Pontificia Comillas 2016.
Miguel GARCÍA-BARÓ, Vida y mundo. La práctica de la fenomenología, Madrid: Trotta 1999.
Miguel GARCÍA-BARÓ, La compasión y la catástrofe. Ensayos de pensamiento judío, Salamanca: Sígueme 2007.
Jean GREISCH, Le buisson ardent et les lumières de la raison. L’invention de la philosophie de la religion. Tome II. Les approches phénoménologiques et analytiques, Paris: Cerf 2002.
Martin HEIDEGGER, El ser y el tiempo (trad. José Gaos), México: FCE 1971.
Martin HEIDEGGER, ¿Qué es metafísica? (trad. Helena Cortés y Arturo Leyte), Madrid: Alianza 2014. [Recoge tres textos también presentes en: Martin HEIDEGGER, Hitos (trad. Helena Cortés y Arturo Leyte), Madrid: Alianza 2006.
Edmund HUSSERL, Fenomenologia (ed. i trad. Francesc Perenya Blasi), Barcelona: Edicions 62 1999.
Edmund HUSSERL, Ideas relativas a una fenomenología pura y una filosofía fenomenológica. Libro primero: Introducción general a la fenomenología pura (trad. José Gaos, revisión de Antonio Zirión Quijano), México: FCE 2014.
Edmund HUSSERL, Meditacions cartesianes: una introducció a la fenomenologia (trad. Francesc Perenya Blasi i Joan González Guardiola), Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona 2016.
Hernán INVERSO, Fenomenología de lo inaparente, Buenos Aires: Prometeo 2019.
Dominique JANICAUD, La phénoménologie dans tous ses états, Paris: Gallimard (Folio Essais) 2009.
Richard KERNEY & Joseph S. O’LEARY (dirs.), Heidegger et la question de Dieu, Paris: PUF 2009.
Emmanuel LEVINAS, Descubriendo la existencia con Husserl y Heidegger, Madrid: Síntesis 2005.
Salomon MALKA, Emmanuel Lévinas. La vida y la huella (trad. Alberto Sucasas), Madrid: Trotta 2006
Jean-Luc MARION et Guy PLANTY-BONJOUR (dirs.), Phénoménologie et métaphysique, Paris: PUF 1984.
Jean-Luc MARION, Figures de Phénoménologie. Husserl, Heidegger, Levinas, Henry, Derrida (nouvelle éd. Augmentée), Paris: Vrin 2015.
Dermot MORAN, Introducción a la Fenomenología, Barcelona: Anthropos 2011.
Jan PATOČKA, Introducción a la fenomenología (trad. Juan A. Sánchez, revisión de Iván Ortega Rodríguez), Barcelona: Herder 2005.
Otto PÖGGELER, El camino del pensar de Martin Heidegger, Madrid: Alianza 1986.
Paul RICOEUR, De otro modo. Lectura de De otro modo que ser o más allá de la esencia de Emmanuel Levinas (trad. Alberto Sucasas), Barcelona: Anthropos 1999.
George STEINER, Heidegger, Madrid: FCE 2001.
Xavier ZUBIRI, «Lección V: Husserl» en Cinco lecciones de Filosofía, Madrid: Sociedad de Estudios y Publicaciones 1963, pp. 213-279.