El dijous 25 de maig de 2023, a les 11h, es durà a terme la lectura de la tesi doctoral de Tomás González, titulada Capa física d'enllaç ascendent per a xarxes de sensors remots NVIS a canals hostils [traducció del títol original en castellà: Capa física de enlace ascendente para redes de sensores remotos NVIS en canales hostiles]. La tesi està dirigida pel Dr. Joan Lluís Pijoan. El doctorand forma part de la línia de recerca 'Communications' dintre del grup de recerca Smart Society.
L'objectiu de la tesi és estudiar i millorar la capa física d'un sistema NVIS per utilitzar aquesta tecnologia dins d'un ecosistema de sensors remots sobre canals hostils. La tesi s'ha desenvolupat en el transcurs del projecte SHETLAND-NET que tenia com a objectiu desplegar una xarxa de sensors NVIS per a l'arxipèlag de les illes Shetland del Sud. Es pretenia instal·lar una plataforma de baix cost i consum, que sigui capaç de transmetre senyals mitjançant propagació ionosfèrica, amb l'objectiu de comunicar dues illes antàrtiques per poder transferir dades de sensors.
S'ha realitzat un estudi de la bibliografia actual i sustentada amb estudis anteriors dels temes:
- Sondeig de canal HF amb diferents tècniques de millora de robustesa.
- Modulacions emprades en HF i en els nous estàndards de comunicació, fora del amplada de banda d'HF.
- Antenes comunes en aquests sistemes i millores en la miniaturització.
Amb aquests tres punts, es vol millorar les capacitats de la tecnologia NVIS, fent un sondeig de canal amb dues maneres de propagació amb l'objectiu d'utilitzar la tècnica de diversitat de polarització i així millorar-ne la robustesa.
D'altra banda, a partir d'aquest estudi de canal, es dissenya la modulació SC-FDE que es presenta com l'alternativa de l'OFDM a les capes ascendents, ja que redueix considerablement els efectes del PAPR que genera la subdivisió de subportadores, i és capaç de mantenir els avantatges de l'OFDM.
Per acabar, la millora que es proposa és la miniaturització de les antenes que s'utilitzen en aquests sistemes, proposant una antena de 15 metres de tipus Dipol Horitzontal que s'enterra sota terra, per tal de reduir la contaminació actual que generen aquestes antenes posant en context que són antenes de mides de mínim 15 metres de llarg.
Totes aquestes proves han estat desenvolupades experimentalment entre el radioenllaç de Barcelona i Cambrils a disposició de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de La Salle (ETSELS), que disten aproximadament 100 metres. Com a prova final, part d'aquests estudis s'han pogut provar a la Campanya de Recerca Antàrtica 2021-2022.
El tribunal l'integraran el Dr. Francesc Tarrés, com a president; la Dra. Rosa Maria Asina, com a secretària; i el Dr. José Antonio Morán, com a vocal.