Grau en Arquitectura tècnica i edificació La Salle Campus Barcelona - URL

Grau en Arquitectura Tècnica i Edificació

El Grau en Arquitectura Tècnica i Edificació queda temporalment pausat per a nous alumnes

Introducció a les estructures

Descripció
1. Dades descriptives de l´assignatura: 1.1. Codi: AR011. 1.2. Tipus d´assignatura: Obligatòria 1.3. Impartició: Semestral 1.4. Crèdits ECTS: 9 1.5. Professor responsable: Carles Campanyà i Castelltort 1.7. Idioma: Català - Castellà - Anglès
Tipus assignatura
Tercer - Obligatoria
Semestre
Anual
Curs
2
Crèdits
8.50

Professors Titulars

Coneixements previs

2. Prerequisits: Matemàtiques, Física.

Objectius

3. Competències que l´assignatura vol contribuir a desenvolupar:

Competències instrumentals:

IS3 - Que siguin capaços d'adquirir coneixements generals bàsics sobre l'àrea d'estudi.

IS4 - Que siguin capaços d'adquirir coneixements bàsics de la professió.

IS10 - Que siguin capaços de prendre decisions.

Competències interpersonals:

IT 2 - Que siguin capaços de treball en equip.

IT 4 - Que siguin capaços de treballar en un equip interdisciplinari.

Competències sistèmiques:

CS 1 - Que siguin capaços d'aplicar els coneixements a la pràctica.

Competències específiques:

A28 - Anàlisi tècnica de projectes

B20 - Càlcul matemàtic

B23 - Bases de mecànica general

4. Objectius d´aprenentatge de l´assignatura:

L´objectiu principal dels cursos d´estructures de l´Escola d´Arquitectura de La Salle, dels quals l´assignatura de segon curs constitueix una primera etapa, serà aconseguir, dels alumnes, el perfecte coneixement del comportament estructural de les obres arquitectòniques i poder familiaritzar-se, així, amb el dimensionament i el càlcul dels seus elements resistents elementals i combinats. L´orientació del curs anirà dirigida a l´assoliment d´aquests objectius, però, sobretot, posant èmfasi en l´esforç intel·lectual i creatiu, en l´aspecte projectual de l´estructura, en la seva interrelació amb l´obra globalment considerada, i en la resolució numèrica de l´estructura.
En resum, en finalitzar la formació estructural de l´Escola es pretén que, a més a més d´arribar a estar capacitats per a calcular-la, han de poder projectar-la, desenvolupant amb criteri i encert l´estructura entesa com a consubstancial amb el projecte conjunt i no de manera disgregada i independent. Sobretot, ha d´assolir el grau de formació suficient per poder arribar a realitzar plantejaments tipològics estructurals idonis per als seus projectes arquitectònics.

Continguts

5. Blocs temàtics en que s´organitzen els continguts de l´assignatura:

CONCEPTES BÀSICS
Introducció al disseny d´estructures
Tipologia estructural
Anàlisi estructural estàtica
Precisió en el càlcul
Metodologia de càlcul
Accions
Modelització i procés de disseny
Relacions entre esforços, tensions i materials
Determinació d´esforços
Esquemes generals i diagrames
Càlcul de tensions i deformacions
Axial: elements estructurals treballant a tracció i compressió
Tallant: formulació de Jourawski i tallant pur
Flexió: pura, simple, composta, simètrica, esbiaixada
Torsió: tensions i deformacions
Tensions combinades, cercle de Mohr
Deformacions per flexió
Resolució de casos d´hiperestatisme
Anàlisi i desenvolupament de polígons i estructures funiculars

Metodologia

6. Enfocament metodològic d´ensenyament-aprenentatge per assolir els objectius:

Per a l´assoliment d´aquests objectius es proposa començar els treballs, des del principi del curs, simultàniament en tres camps diferents:
o Tipologia estructural i conceptes formals.
o Eines matemàtiques de càlcul i comprovació.
o Comportament estructural i característiques mecàniques dels diversos materials estructurals.
Atesa la càrrega eminentment pràctica d´aquesta assignatura, les classes teòriques seran acompanyades, en nombre similar, per les corresponents classes pràctiques, desenvolupades en grups més reduïts per tal de facilitar, així, per part dels professors, l´evolució i l´orientació de l´aprenentatge dels alumnes.
Aquesta proposta metodològica persegueix despertar l´interès de l´alumne en l´estudi de l´assignatura, en poder intuir ja de manera immediata, quins seran, a la llarga, els resultats del seu esforç, minimitzant, en la mesura que sigui possible, la duresa dels imprescindibles coneixements teòrics, en simultaniejar-los amb conceptes globals més atractius que els que exigeixen la dissecció i seqüenciació en elements singulars, que són inevitablement necessàries per a la bona comprensió i ordenació dels processos de càlcul.

TEMPORITZACIÓ: SEMESTRAL

Dedicació a la assignatura = 9 crèdits a 26 hores/crèdit = 234 hores
Dedicació semestral = 19 setmanes (17 lectives + 2 d`exàmens)
Dedicació setmanal = 234 hores/20 setmanes = 12,3 hores/setmana
Concepte Total hores

Classes presencials 96
Classes pràctiques 32

Treball tutelat 47
Treball no tutelat 42

Total hores dedicació fora d`exàmens 217

Preparació exàmens 16
Exàmens 4

Total dedicació semestral 234

Avaluació

7. Avaluació del nivell d´assoliment dels objectius:

S´imparteixen unes classes teòriques que es complementen amb uns exercicis pràctics, amb problemes d´aplicació directa per realitzar treballs a casa. El curs es completa amb treballs realitzats en grups reduïts d´alumnes sobre edificis singulars d´especial rellevància, on l´estructura planteja aspectes de destacat interès.
Així mateix s´imparteixen vàries sessions, conferències o classes amb periodicitat mensual amb mitjans audiovisuals i projecció d´imatges dels exemples més destacats d´estructures arquitectòniques, tant d´antigues com de contemporànies.
Exàmens. Aporta el 70% de la nota.
Treballs fets a casa. Aporta el 10% de la nota.
Informes i treballs en grup. Aporta el 10% de la nota.
Participació a classe. Aporta el 10% de la nota.

Criteris avaluació
Bibliografia bàsica

8. Fonts d´informació bàsica. Bibliografia:

BIBLIOGRAFIA BÀSICA
Brufau, R.; Batlle, M. Estructuras I. (vol. 1, 2, 3). Apunts ETS. Arquitectura del Vallès.
Corbou. Resistencia de materiales. Editorial Aguilar.
López Almansa, F.; Urbano, J. Introducció a les estructures. Edicions UPC.
Navés, F.; Llorenç, M. Càlcul d´estructures. Edicions UPC.
Rodríguez Avial. Resistencia de materiales.
Salvadori, M.; Heller, R. Estructuras para arquitectos. Editorial CP67.
Stiopin. Resistencia de materiales. Editorial Mir.
Timoshenko, Y. Resistencia de materiales. Editorial Espasa Calpe.
Timoshenko, Y. Elementos resistencia de materiales. Editorial Montaner.
Torroja, E. Razón de ser de los tipos estructurales. Instituto Eduardo Torroja de la Construcción y del Cemento.
BIBLIOGRAFIA COMPLEMENTÀRIA
AITIM; Argüelles, R.; Arriaga, F. Estructuras de madera. Diseño y cálculo.
AITIM; Argüelles, R.; Arriaga, F. La estructura metálica hoy. Librería Técnica Bellisco.
Calavera, J. Cálculo y estructuras de Cimentación. INTEMAC.
Calavera, J. Muros de contención y muros de sótano. INTEMAC.
Jiménez, P.; García, A.; Morán, F. Hormigón armado. Gustavo Gili.
Martínez, J.; Ortiz, J. Construcción Mixta. Hormigón-Acero. Rueda.
Prontuario Ensidesa.
Shueller, W. The Vertical Building Structure.

Material complementari