Professors Titulars
Professors Docents
Aquesta és una matèria eminentment teòrica. La seva raó de ser és contactar des del punt de vista analític amb el medi territorial, així com amb els processos històrics que han provocat modificacions en el medi urbà. És per això, com a primer contacte, que no és essencial partir de coneixements profunds en la matèria que vagin més enllà dels corresponents a la història general de les civilitzacions, que sens dubta ajuda a fixar els ensenyaments que s´imparteixin en la societat i en el temps.
La formació garantirà que l´interessat hagi adquirit els coneixements necessaris per exercir les següents competències:
- Aptitud de crear projectes arquitectònics que satisfacin per la seva part les exigències estètiques y les tècniques.
- Coneixement adequat de la història y de les teories de l´arquitectura, així com de les arts, tecnologia i ciències humanes relacionades.
- Coneixement de les belles arts com factor que pugui influir en la qualitat de la concepció arquitectònica.
- Capacitat de comprendre les relacions entre les persones i els edificis i entre aquests i el seu entorn, així com la necessitat de relacionar els edificis i els espais situats entre els mateixos en funció de les necessitats i de la escala humana.
- Capacitat de comprendre la professió d´arquitecte y la seva funció en la societat, en particular elaborant projectes que tinguin en consideració els factors socials.
Competències
Competències instrumentals:
- Capacitat d´anàlisi i síntesi.
- Capacitat d´organitzar i planificar.
- Coneixements generals bàsics sobre el medi urbá.
- Habilitats de gestió de la informació (habilitat per buscar i analitzar informació provinent de fonts diverses).
- Coneixements bàsics i fonamentals de l´àmbit de formació.
- Coneixements en alguna especialitat de formació.
Competències interpersonals:
- Capacitat de crítica i autocrítica.
- Treball en equip.
Competències sistèmiques:
- Capacitat d´aplicar els coneixements a la pràctica.
- Habilitats d´investigació.
- Capacitat d´aprendre.
- Habilitat per treballar de forma autònoma.
- Motivació per assolir nous reptes.
Competències específiques:
Coneixements disciplinaris ( saber ):
- Ciències socials sobre la ciutat.
Coneixements disciplinaris ( saber fer ):
- Coneixements generals bàsics sobre la forma i el desenvolupament de la ciutat.
- Entendre i relacionar tipologies formals espacials en la ciutat.
- Capacitat d´anàlisi i de síntesi davant d´una situació plantejada.
- Capacitat d´entendre els traçats dels elements de la ciutat.
Competències acadèmiques generals:
- Capacitat de raonament, discussió i exposició de les pròpies idees.
- Capacitat de recerca, anàlisi, síntesi i selecció d´informació.
- Hàbit d´estudi i metodologia de treball.
Els temes que s´estudien a l´assignatura Introducció a l´Urbanisme són els corresponents als models i a la història de la ciutat, així com determinades intervencions en la mateixa que s´assenyalen a continuació.
Bloc 1:
- Orient proper: Mesopotàmia i Egipte.
- El món clàssic: Grècia i Roma.
- L´Edat Mitja: tipus de ciutat, elements urbans i ciutats de nova planta
- La ciutat del renaixement: cultura artística, tratadistes. Model italià. Aportació espanyola.
- Roma als temps del barroc: concepció espacial. El pla regulador de Sixte V. Places romanes.
- Urbanisme francès del classicisme: Les places royales. Els grans eixos. El château i els jardins.
- Anglaterra als segles XVII i XVIII: Covent Garden. L´incendi de Londres i la seva reconstrucció. Les operacions de Bath.
- La Gran Bretanya després de la revolució industrial: societat i habitatge.
- Actuacions utopistes comunitàries: Owen, Fourier, Cabet, Godin.
- El París de Napoleó III i Haussmann: xarxes viàries, operacions urbanes, xarxes de serveis, política d´habitatge.
- Els eixamples: Viena, Barcelona.
- Teories de la ciutat als inicis del segle XX: la ciutat jardí, la ciutat industrial, la ciutat maquinista.
- L´urbanisme racionalista: Le Corbusier, la Bauhaus.
- Rússia després de la Revolució de 1917: economia i urbanisme soviètic.
- L´època dels `tercersposicionaments´ europeus i les seves actuacions urbanístiques: Itàlia, Alemanya.
Bloc 2:
- Dimensió múltiple de l´urbanisme: matèria tècnico-jurídica.
- Concepte de ciutat: èpoques i funcions.
- La ciutat medieval i renaixentista.
- La ciutat a la época barroca i industrial.
- Barris i districtes: subdimensions de la ciutat i característiques.
- Divisió del sòl segon el planejament urbanístic: classificació i qualificació.
- Elements de la ciutat: espais públics, sistemes i zones.
- Edificabilitat: concepte, índex, còmput.
- Densitat i compacitat: distribució de la població en el territori.
- Utilització del sòl: usos i activitats.
- Ecosistemes: sostenibilitat, agenda 21 local.
- Valoracions i taxacions: mètodes i càlculs.
- Directives europees: noció i afectació a l´urbanisme.
La matèria es desenvoluparan a través de sessions eminentment teòriques amb la introducció d´exercicis analítics.
El professor imparteix al llarg del curs els conceptes teòrics de l´assignatura a través de classes magistrals. En aquestes classes, el professor exemplifica el contingut de les lliçons a la vegada que resol els dubtes o casos d´interès proposats per els alumnes. És per la naturalesa de la matèria que la proporció de temps dedicada a les classes magistrals se situa en un 80% i la resta en el 20%.
TEMPORITZACIÓ: SEMESTRAL
Dedicació a la assignatura = 3 crèdits a 26 hores/crèdit = 78 hores
Dedicació semestral = 20 setmanes (15,5 lectives + 4,5 d´exàmens)
Dedicació setmanal = 78 hores/20 setmanes = 3,9 hores/setmana
Concepte Total hores
Classes teoria: 15,5 setm. lect. x 3 h./setm. = 46,5 h. 80% (24,8) 25
Classes pràctiques: 20% (6,2) 6
Exercicis a casa: 78-h.classes; h.dubtes; h.exàmens = 21 h. 51% (10,7) 11
Estudi individual: 49% (10,3) 10
Sessions dubtes: aprox. 10% h. lectives totals (3,1) 3
Tutories 1
Total hores dedicació fora d`exàmens (56,1) 56
Preparació exàmens: 4,5 setm. exàm. x 3,9 h./setm. = 17,6 resta (17,9) 18
Exàmens 4 4
Total dedicació semestral 78
Prova d´avaluació continuada dirigida al constatació de la comprensió de la matèria per l´alumne i examen ordinari. Examen extraordinari de recuperació.
PANERAI, P. i altr. Elementos de análisis urbano. Madrid: I.E.A.L., 1983.
LYNCH, K. La imagen de la ciudad. Barcelona: Gustavo Gili, 1998.
SITTE, C. L´art de bâtir les villes. Paris: Éds. du Seuil, 1996.
HEGEMANN, W.; PEETS, E. The American Vitruvius; edició espanyola, Arte Civil, Barcelona: Caja de Arquitectos - Gustavo Gili, 1992.
BRAUNFELS, W. Urbanismo occidental. Madrid: Alianza, 1983. (Alianza Forma, 37)
MORRIS, A.E.J. Historia de la forma urbana. Desde sus orígenes hasta la Revolución Industrial. Barcelona: Gustavo Gili, 19924 (1984). (Arquitectura / Perspectivas).
GRAVAGNUOLO, B. Historia del urbanismo en Europa 1750-1960. Madrid: Ediciones Akal, 1998.
BENEVOLO, L. Orígenes del Urbanismo Moderno. Madrid: Ed. Celeste. 1992.
ROSSENAU, H. La ciudad ideal. Madrid: Alianza Editorial, 1999. (Arte y Música).
SICA, Paolo. Historia del Urbanismo, Siglo XVII. Madrid: Instituto de Estudios de Administración Local, 1981.
SICA, Paolo. Historia del Urbanismo, Siglo XVIII. Madrid: Instituto de Estudios de Administración Local, 1981.
SICA, Paolo. Historia del Urbanismo, Siglo XIX. 2 vols. Madrid: Instituto de Estudios de Administración Local, 1981.
SICA, Paolo. Historia del Urbanismo, Siglo XX. Madrid: Instituto de Estudios de Administración Local, 1981.
MERLIN, Pierre. Las nuevas ciudades. Barcelona: Editorial Laia, 1978. (Urbanismo/Papel 451).
COSTA, Alberto. La Historia y sus Ciudades, vol. 1 i 2. Barcelona: La Salle. Universitat Ramon Llull, 2007 i 2009.