Doble Grau en Filosofia, Política i Economia i Filosofia la salle campus barcelona

Doble Grau en Filosofia, Política i Economia i Filosofia

Història i Filosofa de l'Art

Descripció
L'assignatura introdueix l'alumne en l'estudi de les obres d'art on es reflecteixen les grans qüestions que més han preocupat i ocupat als homes i dones al llarg de la història. No és un curs cronològic d'història de l'art, sinó que se segueixen uns ambients temàtics on l'especulació dels temes filosòfics es veu concretada en referents iconogràfics.
Tipus assignatura
Tercer - Obligatoria
Semestre
Primer
Curs
2
Crèdits
6.00
Coneixements previs
Objectius

L'assignatura analitza el pensament de les diverses escoles filosòfiques que, prenent com a punt de referència la filosofia de l'art de Hegel, tracen el camí d'aquesta disciplina al llarg dels segles XIX i XX. Es tracta d'aprofundir en la capacitat d’anàlisi i crítica dels textos i les problemàtiques que es susciten a l’entorn de l’art.

Continguts

UNITAT 1:

Tema 1: La filosofia de la imatge

1.1 El llenguatge de les pedres V. CIRLOT (1955).

1.2 La proporció àurea i la natura P. HEMENWAY.

1.3 Arquitectura i filosofia.

UNITAT 2:

Tema 2: Proporció i perspectiva

2.1 El codi secret. 2.2 La perspectiva invertida segons P. Florensky (1882-1937).

UNTAT 3

Tema 3: L’art com a autoexpressió

3.1 L’art, via de coneixement.

3.2 El rol de l’artista.

UNITAT 4

Tema 4: L’art via de coneixement

4.1 Art i silenci.

4.2 El retrat i l’autoretrat.

4.3 Els cenacles artístics.

4.4 Art i transdiciplinarietat.

UNITAT 5

Tema 5: El dolor i les seves respostes

5.1 L’art com a lenitiu de la sofrença.

5.2 Art i teràpia.

UNITAT 6

Tema 6: Art i joc

6.1 L’homo ludens de J.Huizinga.

6.2 Art i alegría de viure.

UNITAT 7:

Tema 7: La progressiva interiorització de la mort

7.1 Les danses de la mort.

7.2 Art funerari a orient i occident.

UNITAT 8

Tema 8: L’espiritual en l’art

8.1. W. Kandinsky (1866-1944).

UNITAT 9

Tema 9: La imatge de Déu al llarg de la història

9.1 L’ull interior: De la mística al surrealisme. V. Cirlot (1955).

9.2 La proporció àurea en la mística P. Hemenway.

9.3 La imatge prohibida en A. BESANÇON.

UNITAT 10

Tema 10: L'art i mass media

10.1 Art i comunicació J. Derrida (1930-2004).

10.2 S. Dalí i la publicitat.

10.3 Art en l’era d’internet.

UNITAT 11

Tema 11: La filosofia de l’art segons Hegel i l’escola hegeliana

Hegel i Les lliçons sobre l’estètica. Els seguidors de l’estètica hegeliana: Th. Vischer.

UNITAT 12

Tema 12: . El positivisme en l'art: Taine (1828-1893)

El positivisme. La sobreestimació del medi: Taine (1828-1893). El concepte d'estil, la

teoria del milieu, el geni. La sobreestimació de la tècnica: Semper (1803-1879). La

síntesi de base naturalista i l'interès per la tècnica.

UNITAT 13

Tema 13: L'escola de l'Einfühlung

La influència kantiana. L'Einfühlung i la psicologia de l'estil. G. Th. Fechner (1801-

1887), Th. Lipps (1851-1914), J. Volket (1848-1930) i Worringer (1881-1965). El

sentiment vital. Abstracció i Einfühlung.

UNITAT 14

Tema 14: La reacció anti-hegeliana: els formalistes

La reacció antihegeliana: els formalistes. K. Fiedler (1841-1895), J.F. Herbart (1776-

1846), R. Zimmermann (1824-1898), H. von Marées (1837-1887): peoners de la teoria

de la Reine Sichtbarkeit i dels models formalistes. A. von Hildebrand (1847-1921), la

doble visió: Nachbild i Fernbild. H. Wölfflin (1882-1945): les tres arrels i la relativitat de

l'estil; els cinc parells d'universals en l'art. H. Focillon (1881-1943): la forma com a

característica fonamental de l'art. B. Berenson (1865-1959): la forma és

comunicació. R. Fry (1866-1934) i C. Bell (1881-1964).

UNITAT 15

Tema 15: La reacció anti-positivista: l'escola de Viena

La reacció antipositivita: L'escola de Viena J. Burckhard (1818-1897), M. Dvôrak

(1874-1923), A. Riegl (1858-1905).

UNITAT 16

Tema 16: La iconologia

La iconologia. La teoria del símbol i la iconologia. A. Warburg (1866-1929) i la

formulació del mètode. E. Panofsky (1892-1968): el relativisme cultural; iconografia i

iconologia. E. Gombrich (1909): la interpretació dels símbols, iconologia i

psicoanàlisi.

UNITAT 17

Tema 17: La sociologia de l'art

La sociologia de l'art. A. Hauser (1892-1978): art, procés social i ideologia de

classes. Altres autors: F. Antal (1887-1954), P. Francastel (1900-1969). La sociologia

marxista de l'art

UNITAT 18

Tema 18: La fenomenologia i l'existencialisme: Heidegger i Sartre

Fenomenologia i existencialisme: M. Heidegger (18

Metodologia

- exposició del professor

- exposició de l'estudiant

- debats

- examen final (escrit)

Ensenyament-aprenentatge dirigit:

- lectures orientades.

- tutories individuals.

- treball escrit individual i exposició a l'aula.

Ensenyament-aprenentatge autònom:

- lectures complementàries proposades pel professor.

- estudi personal.

- cerca d'informació i materials.

Avaluació

- Treball de lectura comprensiva dels temes i lectures proposades pel professor.
- Intervencions i exposicions a classe

Per a poder realitzar la prova escrita tant de la convocatòria ordinària com extraordinària cal haver realitzat la resta d’activitats que són objecte d’avaluació.

CONVOCATÒRIA EXTRAORDINÀRIA:

Els criteris d’avaluació són els mateixos que en la convocatòria ordinària, per la qual cosa cal aportar totes les activitats d’avaluació considerades en el curs. Es guardaran les notes de les activitats realitzades, a l’espera de que es realitzin les activitats pendents. En aquesta avaluació s’aplicaran els mateixos criteris de ponderació que en l’avaluació ordinària.

Criteris avaluació

- Treball de lectura comprensiva dels temes i lectures proposades pel professor: Subratllar les idees claus, relacionar-les amb les temàtiques d’altres autors. Comprensió analítica i sintètica. PES: 80%
- Intervencions i exposicions a classe: Aportacions que facin avançar i aprofundir en la temàtica exposada o general del curs. Es valorarà també aquelles aportacions que connectin amb temes generals i específics de la filosofia i que siguin objecte de la formació acadèmica. PES: 20%

Bibliografia bàsica

CIRLOT, V., La visión abierta. Del mito del grial al Surrealismo. El Árbol del Paraíso, Siruela, 2010.

FLORENSKY, P. La perspectiva invertida. Madrid, Siruela, 2005.

HEGEL, G. W. F., Lecciones de Estética, Madrid, Akal, 1989.

HEMENWAY, P. El código secreto. La misteriosa fórmula que rige el arte, la naturaleza y la ciencia. Köln, 2008.

MORPURGO-TAGLIABUE, G., La estética contemporánea, Buenos Aires, Losada, 1971.

PLAZAOLA, J., Introducción a la estética, Universidad de Deusto, 1991.

Material complementari

CIRLOT, J. E., Diccionario de símbolos, Barcelona, 1958.

HEIDEGGER, M., “L'origen de l'obra d'art”, en el vol. Fites, Barna, Laia, 1989.

HILDEBRAND, A. van, El problema de la forma en la obra de arte, Madrid, Visor, 1988.

JIMÉNEZ LOZANO, J., Los ojos del icono, Caja Ahorros Salamanca, 1988.

MENÉNDEZ PELAYO, M., Historia de las ideas estéticas en España, 1912.

MIRALLES, F., Història de l'art català, 8 vols., Barcelona, Ed. 62.

PANOFSKY, E., La perspectiva com a forma simbòlica, Barcelona, Ed. 62, 1987.

RESPINI, E (ed). Art in the age of internet, 1989 to today. Yale University Press, 2019.

SARTRE, J. P., Escritos sobre literatura (Situations I), Madrid, Alianza, 1985.

TAINE, H., Filosofía del arte, Madrid, Espasa, 1951.

WORRINGER, W., Abstracció i empatia, Barcelona, Ed. 62, 1987