Doble Grau en Filosofia, Política i Economia i Filosofia la salle campus barcelona

Doble Grau en Filosofia, Política i Economia i Filosofia

Història del Pensament Econòmic

Descripció
Amb aquesta assignatura l'alumnat incorporarà al seu bagatge intel·lectual el coneixement de les principals teories, pensadors i fets que han conformat el pensament econòmic i la seva materialització a la història, des del món clàssic fins als nostres dies. En aquest sentit, cal assenyalar que es dedicarà una especial atenció als desenvolupaments teòrics més recents. Les idees i conceptes econòmics es contextualitzen en l'estudi del marc socioeconòmic, polític i cultural per entendre'n el sorgiment i el desenvolupament. Aquest recorregut es farà en sentit cronològic, presentant, a través de grans etapes històriques, blocs homogenis de teories, conceptes i fets. Coherentment amb l'esperit d'aquest Grau, una segona característica és la confrontació del cànon “ortodox” a l'economia actual globalitzada amb les aportacions del pensament econòmic crític. L'assignatura es planteja amb un enfocament interdisciplinar –coherent amb la pròpia titulació- on entraran en joc principis filosòfics i polítics, conceptes econòmics o perspectives històriques i socials.
Tipus assignatura
Tercer - Obligatoria
Semestre
Primer
Curs
2
Crèdits
6.00
Coneixements previs
Objectius

Aquesta assignatura capacitarà l'alumnat en el proper rol professional per disposar d'un esperit analític i crític sobre les causes que originen els diferents punts d'avui per afrontar els reptes econòmics, nacionals i internacionals, de les societats actuals. Perquè amb ella l'alumnat haurà adquirit:

• Coneixement dels principals pensadors, conceptes i fets econòmics a la història.

• Capacitat per detectar problemes socials causats pels diferents punts de vista econòmics –política econòmica– i la seva aplicació fàctica a l'hora d'adoptar decisions coherents amb els principis de la justícia social.

L'alumnat incorporarà al seu bagatge professional els coneixements suficients per prendre decisions de caire socioeconòmic i polític (polític econòmic) coherents amb els principis fonamentals de la justícia social i l'humanisme cristià, així com amb la missió d'aquesta universitat catòlica: formar homes per servir els homes, per millorar el món.

Avui no sembla que res s'escapi a l'economia. Es parla de finançarització de l’economia, però també del sotmetiment de la política a l’economia; fins i tot de la supeditació de la governança als dictats de l’economia. D'una economia avui global que arriba al nostre dia a dia inexorablement i presidit per variables econòmiques; el deute públic, l'estat del benestar, l'atur o la inflació, per citar-ne només alguns exemples. Són problemes reals i polièdrics, però el seu abordatge al marge de l'economia sembla impossible. Però aquesta decisió no és neutral, es basa en posicionaments teòrics, i n'hi ha diversos, tot i que sempre en la història n'aparegui algun com a dominant. Per això, el seu estudi i coneixement no sembla una qüestió gratuïta en un grau com aquest. En fi, es capacitarà l'estudiant perquè sigui capaç d'adoptar una posició crítica respecte al complex món contemporani on viu i on desenvoluparà la seva activitat professional.

Continguts

PRESENTACIÓ: L'ECONOMIA, PENSAMENT I HISTÒRIA.
0.1 Presentació general
0.2 Programa i metodologia

UNITAT 1: LA PREHISTÒRIA DE L'ECONOMIA
1.1 D'Aristòtil a Sant Tomàs d'Aquino, les primeres reflexions sobre l'economia.
1.2 El mode de producció antic/esclavista
1.3 El Feudalisme
1.4 William Petty i el naixement de l'economia política

UNITAT 2: LA TRANSCIÓ AL CAPITALISME I EL NAIXEMENT DE L'ECONOMIA POLÍTICA
2.1 Thomas Mun i Malynes: el mercantilisme
2.2 François Quesnay i el Marquès de Mirabeau: els fisòcrates
2.3 Adam Smith i la “mà invisible del mercat”
2.4 Els plantejaments econòmics i la Revolució Francesa.

UNITAT 3: LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL I EL TRIOMF DEL CAPITALISME
3.1 Reformes legals i progrés tecnològic
3.2 La Revolució Industrial: Gran Bretanya i altres economies europees
3.3 Creixement de l'economia mundial (1848-1914): lliure comerç, proteccionisme, imperialisme
3.4. El pensament econòmic en la dialèctica del capitalisme: de David Ricardo a Karl Marx

UNITAT 4: L'ÈPOCA DE LES GRANS ESCOLES I TEÒRIES ECONÒMIQUES: NEOCLASICA, AUSTRIACA, CAMBRIDGE, SRAFFIANA…
4.1 Jevons i la teoria marginalista.
4.2 Marshall, llei de l'oferta i la demanda
4.3 Pigou i l'economia del benestar
4.4 Joan Robins i la competència imperfecta
4.5 Keynes i el paper de l'estat com a agent econòmic
4.6 Shumpeter i els cicles econòmics
4.7 Hayeck: la llibertat econòmica com a expressió màxima de llibertat

UNITAT 5: DE LA DESINTEGRACIÓ ECONÒMICA MUNDIAL A LA SEVA RECONSTRUCCIÓ (1914-1989). L'ÈPOCA DE LA FRAGMENTACIÓ I NOUS FONAMENTS
5.1 Les guerres mundials: recensió, revolució i destrucció de l’economia internacional
5.2 El Pla Marshal i els miracles econòmics
5.3 El bloc soviètic
5.4 Descolonització i Tercer Món
5.5 La psicologia, les matemàtiques i l'ètica a l'economia: Nuemann, Nash i la teoria de jocs i el behavioural economics; Solow i la teoria del creixement; la teoria el desenvolupament de Lewis; Frank i Prebisch i la Teoria de la dependència; Samuelson, les polítiques neokeynesianes i d'equilibri pressupostari; Friedman i el monetarisme; neoinstitucionalisme, desenvolupament sostenible, creixement-desenvolupament-progrés, etc.

UNITAT 6: EL TRIOMF DEL NEOLIBERALISME I L'ECONOMIA GLOBAL
6.1 De la caiguda del Mur de Berlín i la Gran Moderació a la Gran Recensió (2008)
6.2 Neoliberalisme, ruptura de consens keynesià
6.3 La bogeria dels banquers: la finançarització de leconomia. El moment Minsky, el deute públic i les polítiques d'austeritat
6.4 La globalització i els BRICs, ara Tigres
6.5 La globalització: turbocapitalisme, creixement del PIB i de la desigualtat (GINI, IDH). Les propostes alternatives: Amartya Sen, Akerlof, Piketty.

Metodologia

Atesa les peculiaritats de la formació no presencial, s'ha establert una metodologia específica per a aquesta modalitat.

1.- Exposició dels continguts de la matèria:

- Exposició magistral de cada mòdul mitjançant videoconferència pregravada.
- Vídeo amb presentació a power point.
- Lectura i compressió de materials (llibres, articles, vídeos, links…) relacionats amb el tema.
- Anàlisi de casos (fòrums virtuals).
- Participació en debats sobre qüestions de reflexió videoconferència en directe.
- Treballs pràctics relacionats amb les Qüestions de Reflexió.

2.- De forma complementària, com a mecanisme de suport als alumnes es programaran tutories grupals i individuals, així com, suport per a la cerca i tractament d’informació. Aquestes activitats tindran un horari establert a principi de curs perquè l'alumne estigui informat del millor moment per aprofitar aquests complements Tutories de grup a través de fòrum de dubtes. Suport per a la cerca i tractament de la informació.

Tutories individuals.

Avaluació

Convocatòria ordinària: Per poder ser avaluat a la convocatòria ordinària s'han d'haver realitzat totes les activitats objecte d'avaluació. Les activitats avaluables s'han de lliurar en les dates indicades pel/per la professor/a. Si per alguna raó degudament justificada i comunicada al/la professor/a, no s'haguessin pogut lliurar en el període fixat, es podrà fer abans de la data de realització de l'examen de l'assignatura, de manera que el/la professor/a les pugui qualificar, encara que en aquest cas no estarà obligat a remetre a l'alumne/a els seus comentaris sobre aquestes activitats. D'altra banda, l'alumne/a té dret a realitzar la prova escrita final, encara que no hagi lliurat totes les altres activitats objecte d'avaluació, però només es calcularà la nota final de l'assignatura si ha lliurat totes les activitats i segons els criteris d’avaluació i les ponderacions establerts en aquesta guia docent. En cas de no haver lliurat o realitzat alguna activitat objecte d'avaluació, constarà a l'acta com a "No presentat" a la convocatòria.

Convocatòria extraordinària: Els criteris d'avaluació són els mateixos que a la convocatòria ordinària, per la qual cosa cal aportar totes les activitats d'avaluació considerades al curs. Es guardaran les notes de les activitats realitzades (inclosa la de la prova escrita final), a l’espera que es realitzin les activitats pendents. En aquesta avaluació s'aplicaran els mateixos criteris de ponderació que a l'avaluació ordinària. Aquesta mesura s'aplica únicament a cada curs en vigor, de manera que, si no supera la convocatòria extraordinària, la renovació de la matrícula suposarà la repetició de l'assignatura completa.

Criteris avaluació

Prova final escrita: 40%

Treballs escrits individuals: 20%

Examen oral: 20%

Treball grupal i exposició pública: 20%

Bibliografia bàsica

- CAMERON. R. y NEAL, L. (2016). Historia económica mundial. Madrid: Alianza Editorial.

- KISHTAINY, N. (2019). Breve historia de la economía. Barcelona: Biblioteca Nueva.

Material complementari

- AMIN, S. (1999). El capitalismo en la era de la globalización. Madrid: Paidós.
- BAREA, M. y BILLÓN, M. (2002). Globalización y nueva economía. Madrid: Encuentro.
- BAUMAN, Zygmunt (2011). Daños colaterales. Desigualdades sociales en la era global. Madrid: Fondo de Cultura Económica.
----- ¿La riqueza de unos pocos nos beneficia a todos? Madrid: Paidós.
- EAGLETON, T. (2005). Ideología. Barcelona: Planeta.
- GONZÁLEZ C.F. (xxxx). El gran suelo de China. Tecno-socialismo y capitalismo de Estado. Madrid: Tecnos.
- GOODWIN, M. (2013). Economix, cómo funciona la economía (y cómo no) en palabras e imágenes. Barcelona: Planeta.
- HOBSBAWM, E. (2009). La era del capital. Barcelona: Critica
----- La era de las revoluciones. Barcelona: Crítica.
- INGHAM, G. (2008). Capitalismo. Madrid: Alianza Editorial.
- LINDBLOM, Ch. E. (2002). El Sistema de Mercado. Madrid: Alianza Editorial.
- MAESSO, Mª y GONZÁLEZ BLANCO, R. (2011). Manual de economía mundial. Madrid:
Pirámide.
- MILANOVIC, B. (2006), La era de la desigualdad. Madrid: Ed. Sistemas.
---- Capitalismo, nada más. Madrid: Taurus.
- PASSET, R. (2013). Las grandes representaciones del mundo y la economía a lo largo de la historia. Ed. Eudeba
- PAYNE, A. y PHILLIPS, N. (2011). Desarrollo. Madrid: Alianza Editoral.
- PIKETTY, Th. (2014). EL capital en el siglo XXI. Madrid: Fondo de Cultura Económica.
- RODRÍGUEZ BRAUN, C. (1997). Grandes economistas. Madrid: Ed. Pirámide.
- RONCAGLIA, A. (2017). Breve historia del pensamiento económico. Zaragoza: Prensas de la Unv. de Zaragoza.
- SCREPANTI, E. y ZAMAGNI, S. (2005). An Outline of the History of Ecionmic Thought. Oxford University Press.
- STEGER, M. B. y ROY, R. K. (2011). Neoliberalismo. Madrid: Alianza Editorial.
- STIGLITZ, J. (2002). “El desarrollo no es solo crecimiento del PIB”, ICONOS, 13, pp. 72 87.
- THE ECONOMIST (1993). Guía de los indicadores económicos. Madrid: Ediciones del Prado.
- TORRES LÓPEZ, J. (2015). Economía política. Madrid: Pirámide.
- WORLD BANK (2007). Atlas of Global Development. Washington: World Bank.
- WORLD BANK. World Development Indicators. http://databank.bancomundial.org
- JONES, E.L. (1990). El milagro europeo. Madrid: Alianza Editorial.
- TAMAMES, R. y DEBRASA, F. (-----). China Tercer Milenio. Barcelona: Planeta.
- VERGARA, F. (1999). Introduction a los fundamentos filosóficos del liberalismo. Madrid: Alianza Editorial.
- VV.AA. (2013). El libro de la Economía. Madrid: Akal.
- VV.AA. (2014). El libro de la Política. Madrid: Akal.
- ZURITA BORBÓN, A. (xxxx). Neoliberalismo reset. XXXX: Ed. SeKotia.