Descripció
Grans literats i corrents literaris. Vincle i Relació: Cap a una Poètica narrativa des de la psicoanàlisi. Aquest curs pretén oferir una panoràmica alhora històrica i temàtica de la categoria de la lectura des d’una perspectiva psicoanalítica. S’ha escollit un espectre representatiu d’autors i crítics contemporanis, de diverses cultures i llengües europees, a fi de ressaltar les dinàmiques de creativitat i de responsabilitat davant de la pregunta pel sentit i el significat que planteja el fenomen estètic i concretament el literari en la seva vessant narrativa.
Tipus assignatura
Optativa
Semestre
Primer
Crèdits
5.00
Coneixements previs
Objectius

L’acte de la lectura serà interpretat com una resposta que no converteix el text en un pretext, sinó que hi veu l’inici d’una «relació» irreductible que compromet a cada lector concret i, per tant, a l’alumnat ara i aquí.

L’assignatura tindrà com a punt de partida la noció relacional de «vincle» analitzada des d’una perspectiva psicoanalítica, a partir de l’esquema de Melanie Klein. L’obra literària de caire narratiu es convertirà en el fil conductor d’aplicació de l’articulació de la imaginació de l’autor amb l’autodescobriment de les ressonàncies afectives que suscita en la del lector.

Des d’un punt de vista fenomenològic i psicològic, l’alumnat haurà d’observar el dinamisme que el fet de la lectura ha introduït en la seva història personal, condicionant les seves respostes tant personals com acadèmiques.

La lectura haurà de ser analitzada com una tasca creativa, que no només serveix per diagnosticar els comportaments humans, sinó per explorar la capacitat alliberadora de la imaginació.

Continguts

UNITAT 1:

Tema 1: Conceptes bàsics
1.1 Teoria literària i psicoanàlisi.
1.2 Llenguatge i inconscient: narcisisme i interpretació
1.3 Per una psicologia relacional: la narració dels relats populars com a setting.

UNITAT 2: Les relacions familiars i la narrativa modernista

Tema 2: El pare i el fill
2.1 La Llei del Pare: l’Odissea. Telèmac vs. Edip.
2.2. El conflicte totèmic: Els germans Karamázov, de F. Dostoievski.
2.3. L’absència paterna: Laurus, d’E. Vodolazkin.

Tema 3: La mare i el/la fill/a
3.1. El trencament del vincle. Medea vs. Rut.
3.2. Objecte intern i projecció identificadora: Pel camí de Swamm, de Marcel Proust.
3.3. Omnipotència i frustració: Mrs. Dalloway, de Virginia Woolf.

Tema 4: El/la fill/a i els pares
4.1. La pèrdua i la carència. Orestes vs. Antígona.
4.2. Les parafílies i el desig narratiu: Lolita, de Vladimir Nabokov.
4.3. Melancolia i narcisisme: Retorn a Brideshead, de Evelyn Waugh.

UNITAT 3: Psicosi i neurosi com a símbols d’una narrativa (post)modernista

Tema 5: Obsessions i fòbies
5.1. La fixació eròtica i l’escriptura: Lolita de V. Nabokov.
5.2. Religió i espiritualitat: Laurus, d’E. Vodolazkin.

Tema 6: Agressions i reparacions
6.1. La mort de Déu (i del pare): Els germans Karámazov,de F. Dostoyevski.
6.2. La memòria del paradís i l’esperança de la gràcia: Retorno a Brideshead, de E. Waugh.

Metodologia

Metodologia Presencial

La metodologia docent que es farà servir en la impartició de l’assignatura es concreta en:

Treball a l’aula:

1. Classes magistrals. Les classes magistrals fan referència a l’exposició per part del professorat dels continguts teòrics de l’assignatura, l’orientació de l’alumnat sobre lectures bàsiques i avançades així com fonts d’informació complementària i l’establiment de pautes i claus per a la realització de les tasques teòriques i pràctiques.
2. Avaluació Contínua. L’avaluació és una part integrada en el procés d’ensenyament-aprenentatge. En aquesta assignatura es realitzarà una avaluació contínua que combinarà el lliurament i la presentació de tasques amb el desenvolupament de proves objectives (escrites). Alhora, el professorat donaran feed-back dels progressos de l’alumnat.

Treball o activitats fora de l’aula:

3. Treball autònom de l’alumnat. El treball autònom de l’alumnat consisteix, d’una banda, en la lectura de textos seleccionats i en l’elaboració de esquemes, guions, mapes conceptuals, etc. a partir dels mateixos; i, d’altra banda, en la preparació dels treballs individuals, especialment, assajos i presentacions orals,.
4. Tutories. Tot l’alumnat tindrà la possibilitat de sol·licitar tutories individuals o grupals, prèvia cita, amb el professorat. Aquestes tutories podran estar dirigides a resoldre dubtes tant de contingut com d’elaboració de les tasques.

Avaluació

Treball escrit. Elaboració d’un assaig sobre alguna obra o autor tractat durant l’assignatura. Es tindran en compte els següents criteris: originalitat del plantejament, la cura de la metodologia, la capacitat de l’estil i l’aplicació dels continguts. 40%

Presentació oral. Capacitat de defensar públicament la recerca pròpia i fer front a les critiques i suggeriments del grup. 20%

Tutories personalitzades i de grup Dues reunions mensuals de seguiment distribuïdes així: Una tutoria personal de seguiment de l’elaboració del treball; es valorarà la preparació del tema i el desenvolupament de l’estat de la qüestió. Una tutoria grupal de seguiment de l’aplicació de les lectures del procés d’aprenentatge. Es valoraran les lectures realitzades, els comentaris plantejats, l’originalitat de les propostes i la capacitat d’interacció entre els participants. 25%

Participació a classe. Es valorarà la interacció entre l’alumnat i el professorat a partir de les lectures proposades, tan teòriques (psicoanalítiques) com pràctiques (comentaris a les lectures literàries). 15%

Criteris avaluació

CONVOCATÒRIA EXTRAORDINÀRIA:

Els criteris d’avaluació són els mateixos que a la convocatòria ordinària, de manera que cal guardar totes les activitats d’avaluació considerades en el curs. Es guardaran les notes de les activitats realitzades, a l’espera de que es realitzin les activitats pendents. En aquesta avaluació s’aplicaran els mateixos criteris que a l’avaluació ordinària.

Bibliografia bàsica

Dostoievski, Fiodor. Los hermanos Karamázov. Madrid. Alianza Editorial, 2016.
Nabokov, Vladimir. Lolita. Barcelona: Tusquets, 2018.
Proust, Marcel. Por los caminos de Swamm. Madrid: Alianza Editorial. 2016.
Vodolazkin, Evgeni. Laurus. Madrid: Ed. Armenia, 2022.
Waugh, Evelyn. Retorno a Brideshead. Barcelona: Tusquets, 2010.
Woolfe, Virginia. La señora Dalloway. Barcelona: DeBolsillo, 2018.

Material complementari

Bachelard, Gaston. Poética del espacio. México: Fondo de Cultura Económica, 2012.
Bajtin, Mijail, Teoría y estética de la novela. Madrid: Taurus, 1989.
Bettelheim, Bruno. Psicoanálisis de los cuentos de hadas. Barcelona: Crítica, 1994.
Bowlby, John. Vínculos afectivos: Formación, Desarrollo y Pérdida.
Eco, Umberto, Lector in fabula: la cooperación interpretativa en el texto narrativo. Barcelona: Lumen, 2000.
Freud, Sigmund. El malestar de la cultura. Madrid: Alianza Editorial, 2015.
Freud, S. Más allá del principio de placer. Obras Completas XVIII. Buenos Aires: Amorrortu, 1992.
Freud, S. Tres ensayos de teoría sexual. Obras Completas VII. Buenos Aires: Amorrortu, 1992.
Hernández Espinosa, Víctor. Las psicosis. Sufrimiento mental y comprensión psicodinámica. Barcelona: Paidós, 2008.
Klein, Melanie. Amor, culpa y reparación. Barcelona: Paidós, 2016.
Kristeva, Julia. Le génie fémenin: Melanie Klein. París: Gallimard, 2002.
Lacan, Jacques. Los cuatro conceptos fundamentales del psicoanálisis. Barcelona: Paidós, 1999.
Lacan, J. Los cuatro conceptos fundamentales del psicoanálisis. Buenos Aires-Barcelona-México, 1999.
Mauron, Charles. Des métaphores obsédantes au mythe personnel. Paris: Corti, 1963.
Nicolò, Anna María. Psicoanàlisis y familia. Barcelona: Herder, 2015.
Sainz Bermejo, Francesc. Winnicott y la perspectiva relacional en el psicoanálisis. Barcelona: Herder, 2017.
Segal, Hanna. Introducción a la obra de Melanie Klein. Barcelona: Paidós, 2015.
Tizón, Jorge Luis. Pérdida, pena, duelo. Barcelona: Herder, 2013.