Grau en Arquitectura tècnica i edificació La Salle Campus Barcelona - URL

Grau en Arquitectura Tècnica i Edificació

El Grau en Arquitectura Tècnica i Edificació queda temporalment pausat per a nous alumnes

Descripció
1. Dades descriptives de l´assignatura: 1.1. Codi: AS020 1.2. Tipus d´assignatura: Obligatòria 1.3. Impartició: Semestral 1.4. Crèdits ECTS: 3 1.5. Professor responsable: Jesús Jiménez 1.6. Professors ajudants: Pere Mascareñas, Antonio Ortí, Carles Campanyà 1.6. Idioma: Català
Tipus assignatura
Optativa
Semestre
Primer
Crèdits
3.00

Professors Titulars

Coneixements previs

Introducció a les estructures d´edificació, Fonaments matemàtics de l´arquitectura, Ampliació de les Matemàtiques i Física Aplicada, Estructures arquitectòniques.

Objectius

3. Competències que l´assignatura vol contribuir a desenvolupar:

Competències instrumentals (IS):
- IS1. Capacitat d´anàlisis i síntesis
- IS3. Coneixements generals bàsics sobre l´àrea d´estudi
- IS4. Coneixements bàsics de la professió
- IS9. Resolució de problemes
- IS10. Presa de decisions

Competències interpersonals (IT):
- IT2. Treball d´equip
- IT4. Capacitat de treballar en un equip interdisciplinari

Competències sistèmiques (CS):
- CS1. Capacitat d´aplicar els coneixements a la pràctica
- CS2. Habilitats d´investigació
- CS3. Capacitat d´aprendre
- CS8. Habilitat per treballar de forma autònoma
- CS9. Disseny i gestió de projectes
- CS11.Preocupació per la qualitat i millora contínua
- CS12.Motivació per a aconseguir nous reptes

Competències específiques (CE):

- GRUP A: Habilitats
- A2. Projectes executius.
- A3. Direcció d´obres.
- A17. Projectes de fonamentació
- A28. Anàlisi tècnica de projectes.
- A30. Gestió de normes constructives.

- GRUP B: Sabers
- B20. Càlcul matemàtic.
- B24. Mecànica estructural i del terreny.
- B26. Sistemes constructius convencionals.
- B27. Sistemes constructius industrialitzats.

4. Objectius d´aprenentatge de l´assignatura:

L´objectiu principal dels cursos d´estructures de l´Escola d´Arquitectura de La Salle, dels quals l´assignatura de quart curs constitueix l´última etapa, serà aconseguir, dels alumnes, el perfecte coneixement del comportament estructural de les obres arquitectòniques i poder familiaritzar-se, així, amb el dimensionament i el càlcul dels seus elements resistents elementals i combinats. L´orientació del curs anirà dirigida a l´assoliment d´aquests objectius, però, sobretot, posant èmfasi en l´esforç intel-lectual i creatiu, en l´aspecte projectual de l´estructura, en la seva interrelació amb l´obra globalment considerada, i en la resolució numèrica de l´estructura.
En resum, en finalitzar la formació estructural de l´Escola es pretén que, a més a més d´arribar a estar capacitats per a calcular-la, han de poder projectar-la, desenvolupant amb criteri i encert l´estructura entesa com a consubstancial amb el projecte conjunt i no de manera disgregada i independent. Sobretot, ha d´assolir el grau de formació suficient per poder arribar a realitzar plantejaments tipològics estructurals idonis per als seus projectes arquitectònics.

Continguts

5. Blocs temàtics en que s´organitzen els continguts de l´assignatura:

GEOTÈCNIA

1. Coneixement bàsics de geologia i generalitats geològiques de Catalunya. Mapes geològics i fotografia aèria. Tipologia de terreny: roques i sòls. Isotropia i representativitat. Identificació, classificació i característiques. L´aigua: superficial i subterrània.

2. Obtenció de dades en obra. Prospeccions geofísiques (elèctrica, sísmica, georadar, tomografies). Cales. Sondeigs. Extracció de testimonis. Penetròmetres: estàtic i dinàmic. Obtenció de mostres discontínues: inalterades i representatives. Assaigs discontinus: Spt, penetròmetres i escisòmetre de ma, pressiòmetre, molinet (Vane test), placa de càrrega. Criteris d´aplicació.

3. Obtenció de dades de laboratori: identificació: granulometria, límits de plasticitat, humitat i densitat. Resistència i deformació: compressió simple, tall directe, triaxial, edomètric. Expansivitat: en aparell Lambe i en edòmetre. Anàlisis químiques de sòls i d´aigües; agressivitat al ciment del formigó. Criteris d´aplicació.

4. Reconeixement geotècnic. Informació i previsions prèvies. Programació de la campanya de reconeixement en funció de: extensió del terreny a reconèixer, homogeneïtat geològica, abast del projecte en planta i en fondària. Control dels treballs i possibilitat de variació de la campanya en funció dels resultats a mida que es van obtenint. Preus.

5. L´estudi geotècnic. Descripció de la metodologia de reconeixement, especialment dels aparells no normalitzats. Relació dels resultats. Interpretació. Seccions estratigràfiques o litològiques. Conclusions. Recomanacions de fonamentació, contenció, excavació, estabilitat. Signatura. Revisió de l´estudi geotècnic i de la seva qualitat.

6. Mecànica de sòls. Estabilitat de talussos. Lleis de tall. Efectes de la pressió, de la cohesió, la fricció i l´aigua; estudi de l´equilibri. Teoria de l´empenta: variables del sòl, variables dels sistema de contenció i variables externes. Alçada crítica d´un talús. Erosió.

7. Relació de l´estructura de l´edificació amb el terreny: fonaments. Condicionants dels fonaments: el sòl, l´aigua, la profunditat, l´estructura, la deformabilitat, els edificis immediats, l´execució, l´economia. Càrrega d´enfonsament, model de ruptura. Pressió admissible. Assentaments; bulb de pressions. Relació edifici/fonaments. Conveniència de soterranis. Condicions especials per a terrenys expansius i per a terrenys inestables.

8. Contenció de terres. Murs: tipologia, autoportants per gravetat i per flexió. Estabilitat del conjunt. Pantalles: definició, tipologia, procés constructiu.

9. Patologia constructiva deguda al fonament o a la seva relació amb el terreny. Estudi de les lesions i la seva evolució; interpretació. Auscultació i instrumentació. Assentaments. Expansivitat. Variacions d´humitat. Heterogeneïtats del terreny. Inestabilitat. Deformació o col-lapse. Drenatges. Defectes previs a la fonamentació: de projecte (heterogeneïtat del terreny, fonament inadequat al terreny) i de materials. Defectes simultanis a la fonamentació. Causes post execució (retracció, tensions tèrmiques, corrosió química o electrolítica, degradació del ciment) Nova prospecció. Reparació o reforç. Recalçats: superficials i profunds. Micropilons i `jet grouting´; tipologia i aplicacions.

10. Millorament del terreny

CÀLCUL DE FONAMENTS

1. Generalitats. Informació prèvia: entorn del solar i incidències que poden sortir. Lectura i comprensió d´un estudi geotècnic.

2. Distribució de les càrregues en el terreny. Bulb de tensions. Assentaments diferencials. Edificis confrontats.

3. Tipologia de fonaments. Principis de disseny, metodologia. Factors intrínsecs: tipus de terrenys, profunditat cimentacions, nivell freàtic, comprensibilitat de l´estrat de recolzament, expansivitat… Descripció genèrica de tipus de cimentacions superficial i profunda: sabates aïllades, sabates corregudes, lloses, pous de cimentació, pilotatge, pantalles, murs de contenció. Com i quan fer-los servir.

4. Sabates aïllades. Generalitats. Mètode general de càlcul per a sabates armades sotmeses a càrrega centrada. Compressió localitzada sobre la cara superior de la sabata. Unió de la sabata al pilar. Sabates sotmeses a moment flector. Sabates irregulars. Bigues de lligam. Sabates corregudes.

5. Sabates de mitgera. Càlcul sense element centrador. Càlcul amb biga centradora. Càlcul amb la col-laboració de la solera. Càlcul amb la col-laboració del forjat. Altres casos especials. Sabates de cantonada.

6. Sabates combinades. Càlcul de les tensions sobre el terreny. Càlcul de la sabata com a element estructural.

7. Lloses de fonamentació. Generalitats. Càlcul i armat (flexió, punxonament).

8. Determinació d´empentes. Empentes activa, passiva i al repòs.

9. Murs de contenció. Comprovació a lliscament. Comprovació a bolcada. Comprovació de les tensions sobre el terreny. Tipologies de murs. Comprovacions de la resistència del mur.

10. Pilons. Tipus. Esforços i tensions implicades. Treball per punta i fregament. Condicionants en càlcul. Pilons en grups. Càlcul de capacitat del terreny. Límit estructural. Fregament negatiu. Diàmetre equivalent. Càlcul d´enceps.

11. Murs pantalla. Biga de coronament. Mètodes de càlcul. Càlcul manual de pantalles en vol. Càlcul manual de pantalles amb un ancoratge (base lliure i base encastada). Sistemes d´apuntalament. Càlcul d´ancoratges.

Metodologia

6. Enfocament metodològic de l´ensenyament-aprenentatge per assolir els objectius

Es proposa desenvolupar el curs de la manera següent, per assolir els objectius que es persegueixen:
- Coneixement del terreny. També com a material de construcció.
- Classes pràctiques on l´alumne pren contacte amb el que ha après.
- Eines de càlcul de fonaments (incloent les indicades a la normativa).
- Casos pràctics reals d´aplicació.

Aquesta proposta metodològica intenta incrementar l´interès de l´alumne en l´estudi de l´assignatura a partir de la identificació de situacions quotidianes de la professió. Tenint en compte que es tracta d´una etapa avançada dels seus estudis, permet que els alumnes visualitzin l´aplicació pràctica de totes les assignatures de la matèria.

TEMPORALITAT SEMESTRAL

Dedicació a la assignatura Un semestre = 3 crèdits a 26 hores/crèdit = 78 hores
Dedicació semestral 19 setmanes (17 lectives + 2 d`exàmens)
Dedicació setmanal 67 h / 17 setmanes = 4 hores/setmana

Concepte Total hores
Classes presencials 34
Classes pràctiques 11
Estudi individual 11
Treball tutelat 11
Total hores dedicació al marge dels exàmens 67
Hores preparació exàmens 7
Hores exàmens 4
Total dedicació semestral 78

Avaluació

7. Avaluació del nivell d´assoliment dels objectius:

S´imparteixen unes classes teòriques que es complementen amb uns exercicis pràctics, amb problemes d´aplicació directa, tant per realitzar a casa com per resoldre a classe. Es completa amb visites on l´alumne pot observar en persona el que està aprenent.
Els exàmens aporten el 90% de la nota
Els treballs fets a casa, la participació a classe i els treballs pràctics fets en horari de pràctiques tutelades aporten el 10% restant de la nota.

Criteris avaluació
Bibliografia bàsica

Bibliografia bàsica

- Recull de temes, a manera d´´apunts´ multicopiats, procedents de diferents textos, publicacions i esquemes i preparat pel professor encarregat de la part de l´assignatura

- GONZÁLEZ CABALLERO, Matilde, El terreno, Aula d´Arquitectura 44, Edicions UPC, Barcelona, 2001.

- GONZÁLEZ DE VALLEJO, Luís I., et al. Ingeniería Geológica, Prentice Hall, Pearson Educación, Madrid, 2002.

- Cálculo, construcción y patologías de forjados en edificación. J.Calavera (INTEMAC)
- Cálculo de estructuras de cimentación. J.Calavera (INTEMAC)
- Muros de contención y muros de sótano. J.Calavera (INTEMAC)

Bibliografia complementària

- CAMBEFORT, H. Geotécnia del Ingeniero. Reconocimiento de suelos, ETA, Barcelona, 1975

- CAMBEFORT, H. Reconocimiento de suelos y cimentaciones especiales, Omega, Barcelona, 1967

- COSTET, J. I SANGLERAT. G. Curso práctico de mecánica de suelos, Ed. Blume, Barcelona, 1975.

- DAPPLES, E.K. Geología básica en ciencia e ingeniería, Ed. Omega, Barcelona.

- GARCIA BOADA, J., MASCAREÑAS, P., VIDAL, J. i ZARROCA, M., Características mecánicas de los suelos, Publicaciones del Col. Oficial d´Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Catalunya. Cedesco Técnico, Barcelona, 1978.

- GRUAUX, D. Fundamentos de mecánica del suelo. Proyecto de muros y cimentaciones, Vol. I, Geotécnia aplicada, ETA,SA, Barcelona, 1970.

- JIMÉNEZ SALAS, J.L. Geotécnia y Cimientos, 4 vols. Ed. Rueda, Madrid.

- MAÑÁ, F., Cimentaciones superficiales, Ed. Blume, Barcelona, 1975.

- MAÑÁ, F., La información geotécnica, Col. Arquitectes de Catalunya, 1990.

- RODRÍGUEZ ORTIZ, J.M., SERRA, J., OTEO, C.; Curso aplicado de Cimentaciones, Servicio de Publicaciones del Colegio Oficial de Arquitectos de Madrid, 5ª edición, Madrid, 1993.

- TERZAGHI, K., PECK, R.B., Mecánica de suelos en ingeniería práctica, Ateneo, Barcelona 1980.

- VENTAYOL, A., et al. Mapa Geotécnico de Barcelona, 1978. Publicació editada pels autors.

- Mapa geotècnic de Barcelona, Institut Cartogràfic de Catalunya. Direcció General d´Actuacions Concertades d´Arquitectura i Habitatge, Bosch i Ventayol Geoserveis, i RSE Aplicaciones Territoriales SA; CD-ROM, Barcelona, 2000.

- Apunts de Construcció IV, Escola Tècnica Superior d´Arquitectura de Barcelona (UPC)

- Manual de Geotècnia i Patologia, Diagnosi i intervenció en fonaments. Col-legi d´Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona, Barcelona, 1998

- Estructures I. Tècniques de recalçament dels fonaments. ITEC, Barcelona 1990.

- Proyecto y cálculo de estructuras de hormigón armado para edificios (2 tomos). J.Calavera (INTEMAC)

Normatives

Código Técnico de la Edificación (CTE), Real Decreto 314/2006; Documento Básico SE-C (Seguridad estructural-Cimientos).

Eurocódigo: 1EC1 Acciones en la edificación

EUROCODIGO 7: Proyecto Geotécnico, Traduït a l´espanyol el març de 1999 per Aenor (Asociación Española de Normalización y Certificación).

Norma Tecnológica: NTE - CEG, Estudios geotécnicos, Ministerio de Obras Públicas y Urbanismo, publicada al BOE els dies 10 i 27 de desembre de 1975.

EHE 98 (llei del formigó estructural); Article 4.

LOE (Llei d´ordenació de l´edificació) 1999 (Capítol responsabilitats)

Normas de ensayos de laboratorio del transporte y mecánica del suelo, Madrid, 1973

NBE-AE-88 Norma básica de la edificación, Real decreto 1370/88.

Norma Española Experimental, UNE-ENV 1997, 1 octubre 1994

Decret 462/1971 - Redacción de Proyectos y Dirección de obras.

Terraplenes y Pedraplenes. Secretaría General Técnica. Centro de Publicaciones del MOPU, Madrid, 1989.

Material complementari

Bibliografia complementària

- CAMBEFORT, H. Geotécnia del Ingeniero. Reconocimiento de suelos, ETA, Barcelona, 1975

- CAMBEFORT, H. Reconocimiento de suelos y cimentaciones especiales, Omega, Barcelona, 1967

- COSTET, J. I SANGLERAT. G. Curso práctico de mecánica de suelos, Ed. Blume, Barcelona, 1975.

- DAPPLES, E.K. Geología básica en ciencia e ingeniería, Ed. Omega, Barcelona.

- GARCIA BOADA, J., MASCAREÑAS, P., VIDAL, J. i ZARROCA, M., Características mecánicas de los suelos, Publicaciones del Col. Oficial d´Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Catalunya. Cedesco Técnico, Barcelona, 1978.

- GRUAUX, D. Fundamentos de mecánica del suelo. Proyecto de muros y cimentaciones, Vol. I, Geotécnia aplicada, ETA,SA, Barcelona, 1970.

- JIMÉNEZ SALAS, J.L. Geotécnia y Cimientos, 4 vols. Ed. Rueda, Madrid.

- MAÑÁ, F., Cimentaciones superficiales, Ed. Blume, Barcelona, 1975.

- MAÑÁ, F., La información geotécnica, Col. Arquitectes de Catalunya, 1990.

- RODRÍGUEZ ORTIZ, J.M., SERRA, J., OTEO, C.; Curso aplicado de Cimentaciones, Servicio de Publicaciones del Colegio Oficial de Arquitectos de Madrid, 5ª edición, Madrid, 1993.

- TERZAGHI, K., PECK, R.B., Mecánica de suelos en ingeniería práctica, Ateneo, Barcelona 1980.

- VENTAYOL, A., et al. Mapa Geotécnico de Barcelona, 1978. Publicació editada pels autors.

- Mapa geotècnic de Barcelona, Institut Cartogràfic de Catalunya. Direcció General d´Actuacions Concertades d´Arquitectura i Habitatge, Bosch i Ventayol Geoserveis, i RSE Aplicaciones Territoriales SA; CD-ROM, Barcelona, 2000.

- Apunts de Construcció IV, Escola Tècnica Superior d´Arquitectura de Barcelona (UPC)

- Manual de Geotècnia i Patologia, Diagnosi i intervenció en fonaments. Col-legi d´Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona, Barcelona, 1998

- Estructures I. Tècniques de recalçament dels fonaments. ITEC, Barcelona 1990.

- Proyecto y cálculo de estructuras de hormigón armado para edificios (2 tomos). J.Calavera (INTEMAC)

Normatives

Código Técnico de la Edificación (CTE), Real Decreto 314/2006; Documento Básico SE-C (Seguridad estructural-Cimientos).

Eurocódigo: 1EC1 Acciones en la edificación

EUROCODIGO 7: Proyecto Geotécnico, Traduït a l´espanyol el març de 1999 per Aenor (Asociación Española de Normalización y Certificación).

Norma Tecnológica: NTE - CEG, Estudios geotécnicos, Ministerio de Obras Públicas y Urbanismo, publicada al BOE els dies 10 i 27 de desembre de 1975.

EHE 98 (llei del formigó estructural); Article 4.

LOE (Llei d´ordenació de l´edificació) 1999 (Capítol responsabilitats)

Normas de ensayos de laboratorio del transporte y mecánica del suelo, Madrid, 1973

NBE-AE-88 Norma básica de la edificación, Real decreto 1370/88.

Norma Española Experimental, UNE-ENV 1997, 1 octubre 1994

Decret 462/1971 - Redacción de Proyectos y Dirección de obras.

Terraplenes y Pedraplenes. Secretaría General Técnica. Centro de Publicaciones del MOPU, Madrid, 1989.