El divendres 28 de novembre, a partir de les 12.00 h, es durà a terme a la Sala de Graus de La Salle Campus Barcelona la defensa de tesi de la doctoranda Fabiola Maria Meignen Martinez, titulada 'La implementació del verd en espais intermedis a escala domèstica, comunitària i urbana a Barcelona', i que ha dut a terme sota la direcció de la Dra. Anna Martínez Duran i la Dra. Núria Martí Audí. La doctoranda forma part del grup de recerca Human Environment Research (HER).
Des de l’inici del segle XXI, la ciutat de Barcelona ha impulsat la incorporació de vegetació en la seva estructura urbana com a resposta al creixement dens i a la progressiva pèrdua de verd en el teixit construït, amb impactes negatius sobre la qualitat ambiental. En aquest context, els espais intermedis, zones de transició entre l’interior i l’exterior, es presenten com una oportunitat concreta per articular funcions ambientals, socials i sensorials. Tradicionalment, la natura s’ha associat als espais oberts i l’habitatge a l’espai de refugi interior; l’espai intermedi és un punt de trobada entre ambdós mons i permet recuperar una relació més equilibrada entre l’arquitectura, l’entorn natural i l’acte d’habitar.
La recerca es desenvolupa a partir d’un enfocament multiescalar i comparatiu, estructurat com un compendi de tres articles científics publicats. Cadascun d’aquests aborda un cas d’estudi que exemplifica una escala d’intervenció. El primer tracta l’escala domèstica a través de l’anàlisi de la Casa Figini a Milà; el segon se centra en l’escala comunitària mitjançant l’estudi de projectes de sobreaixecament de La Casa por el Tejado a l’Eixample de Barcelona; i el tercer explora l’escala urbana a partir del pati del poliesportiu Turó de la Peira i els Jardins de Sants. Aquests tres casos constitueixen l’eix analític de la tesi i permeten comparar formes d’integració del verd en diferents contextos arquitectònics.
El treball identifica un conjunt de característiques comunes dels espais intermedis naturalitzats a partir de l’estudi d’obres seleccionades de l’arquitectura moderna del segle XX, tant fora com dins de Barcelona, així com en intervencions recents de projectes a l’Eixample. Aquestes característiques es validen de manera transversal mitjançant la seva aplicació comparada als tres casos d’estudi, demostrant que la incorporació del verd en diferents escales contribueix significativament a millorar el confort climàtic, el benestar sensorial i la qualitat ambiental de l’entorn construït.
Finalment, es plantegen línies futures d’investigació orientades a consolidar el paper dels espais intermedis verds com a infraestructures estratègiques essencials per al desenvolupament de ciutats més sostenibles, resilients i centrades en l’acte d’habitar.
El tribunal està integrat per la presidenta, Dra. Isabela de Rentería Cano; la secretària, Dra. Carla Sentieri Omarrementería; i el vocal, Dr. Carlos Alonso Montolío.