El dimecres 18 de desembre, a partir de les 10:30h, es durà a terme a la Sala de Graus de La Salle Campus Barcelona la defensa de tesi de la doctoranda Anna Blanché Gil-Ortega, titulada 'El concepte de persona en el pensament de Diego Gracia' i que ha dut a terme sota la direcció del Dr. Francesc Torralba Rosselló i la Dra. Montserrat Esquerda Aresté.
La bioètica és una disciplina a l’alça que gaudeix de gran actualitat tot i la seva curta vida. En tan sols mig segle d'existència s'han fet avanços importants en aquest camp que han repercutit, d'una banda, en la pràctica clínica i en la manera com entenem la salut, i, per una altra, en la manera com eduquem acadèmicament al personal sanitari. I, si bé la bioètica va néixer durant la dècada de 1970 als Estats Units, la introducció d'aquest àmbit a Europa és un mèrit de Diego Gracia, metge i intel·lectual espanyol que ha dedicat la seva trajectòria professional a l'estudi d'aquesta matèria.
Els debats bioètics, ara, més que mai, han guanyat popularitat i tracten molts temes –es donen, per exemple, entorn als confins de la vida, a la mitigació del dolor, als drets dels pacients o a la relació entre la medicina i les noves tecnologies, entre tants altres. Però una qüestió que rarament se sotmet a debat i que, malgrat tot, és un implícit fonamental en els discursos sobre les ciències de la vida, és la concepció antropològica des de la qual s'estructura el pensament. Tota bioètica sosté una noció de persona determinada, però aquesta es dóna per descomptat, actuant com una mena de supòsit que inspira internament el sistema bioètic defensat. La falta d’explicitació de la pròpia perspectiva antropològica és una mancança que Diego Gracia, figura central d'aquest assaig, també pateix, i aquest és precisament el context de la nostra recerca. El present treball significa, doncs, un esforç per indagar en l'obra de Gràcia amb l'objectiu de reunir i sistematitzar els fragments que, dins dels seus escrits, permeten entreveure la idea antropològica que l'autor sosté a través dels seus plantejaments bioètics i filosòfics. La finalitat última és, per tant, oferir una síntesi explícita sobre el concepte de persona que radica a la base intel·lectual de Diego Gracia.
Per a dur a terme l'objectiu de la nostra tesi, hem jutjat que és essencial tenir una comprensió general del pensament de Diego Gracia. Sense un coneixement ampli d'aquest autor és molt difícil mostrar bé la seva teoria sobre l'ésser humà. Per aquesta raó hem pres els seus orígens com a punt de partida, motiu pel qual ens hem remuntat fins aquells que Gràcia considera els seus mestres: Xavier Zubiri i Pedro Laín Entralgo. Aquests dos intel·lectuals espanyols van conformar el terreny fèrtil sobre el qual Diego Gracia ha fonamentat la seva pròpia filosofia; parlar d'ells és absolutament necessari si es vol entendre al nostre autor en profunditat. Per això, hem dedicat una part de la investigació a presentar degudament totes dues figures, al mateix temps que les hem posat en relació amb Diego Gracia, indicant aquells punts en els quals la seva influència sobre ell ha estat més evident. Seguidament, hem traçat una breu biografia intel·lectual de Diego Gracia, posant l'evolució de les seves teories en el context de les seves vivències i amb la meta d'acostar la seva persona, i no només el seu vessant com a bioeticista, al lector. Una vegada obtingut el perfil biogràfic de Gràcia, i recopilats els trets generals de la seva filosofia que hem anat assenyalant al llarg de tot l'assaig, ens endinsem en la sistematització mateixa de tots els elements que constitueixen el concepte sobre l'ésser humà que rau en el seu pensament. La conclusió de la recerca desemboca, d'aquesta manera, en un relat clar i cohesionat que mostra exhaustivament la idea de persona que sosté els plantejaments bioètics de Diego Gracia.
El tribunal està integrat per la presidenta, Dra. Begoña Román Maestre; la secretària, Dra. Ana Pagès Santacana; i el vocal, Dr. Ignacio Javier Fuster Camp.