Professors Docents
Composició I
3. Competències que l´assignatura vol contribuir a desenvolupar:
Competències instrumentals.
IS 1 Capacitat d´anàlisi i síntesi
IS 3 Coneixements generals bàsics sobre l´àrea d´estudi
IS 5 Comunicació oral i escrita
IS 6 Capacitat d´adquirir coneixements d´una segona llengua
IS 8 Habilitats de gestió de la informació (habilitat per buscar i analitzar informació provinent de fonts diverses)
IS 11 Coneixements bàsics i fonamentals de l´àmbit de formació
Competències interpersonals:
IT 1 Capacitat de crítica i autocrítica
IT 2 Treball en equip
IT 7 Apreciació de la diversitat i multiculturalitat
Competències sistèmiques
CS 1 Capacitat d´aplicar els coneixements a la pràctica
CS 2 Habilitats d´investigació
CS 3 Capacitat d´aprendre
CS 5 Capacitat de generar noves idees. Creativitat
CS 7 Capacitat d´adquirir coneixement de cultures i costums d´altres països
CS 8 Aprenentatge autònom
Competències especifiques:
Grup A (habilitats)
A 6 Ideació gràfica
A 8 Crítica arquitectònica
A 28 Anàlisi tècnic de projectes
Grup B (sabers)
B 1 Funcions pràctiques i simbòliques
B 4 Anàlisi de formes
B 5 Sistemes de representació
B 8 Bases artístiques
B 9 Teoria general de l´arquitectura
B 10 Història general de l´arquitectura
B 11 Bases de l´arquitectura occidental
B 15 Sociologia i història urbanes
B 26 Sistemes constructius convencionals
4. Objectius d´aprenentatge de l´assignatura:
1. Aptitud per analitzar projectes arquitectònics en el que es refereix a les exigències formals i tècniques;
2. Coneixement adequat de la història i de les teories de l´arquitectura, així com de les arts, tecnologia i ciències humanes relacionades;
3. Coneixement dels processos artístics i de pensament com a factor que pot influir en la qualitat de la concepció arquitectònica;
4. Conèixer i desenvolupar amb precisió i rigor les eines i processos de conceptualització i d´expressió -gràfica i escrita- sobre el projecte arquitectònic.
5. Adquirir capacitat crítica al voltant del procés projectual amb la finalitat d´establir un discurs propi de judici artístic.
L´assignatura proposa el desenvolupament de judicis crítics sobre l´obra arquitectònica, a través d´un procés d´anàlisi intencionat del projecte.
No es pot proposar sense conèixer. A las classes es faciliten els coneixements bàsics, i més important si cap, les eines per a conèixer. Es tracta d´obrir noves perspectives, però sobretot de col-locar l´alumne en posició perque ell mateix pugui descobrir.
Cada curs es dedica a un tema concret, que es treballa amb diferents objectes d´estudi corresponents a èpoques i llocs diferents. Es valora la diversitat arquitectònica i cultural per afavorir l´adquisició de punts de vista propis i justificats.
La base d´estudi és sempre l´arquitectura moderna i contemporània, malgrat que es busca el revelar les seves lleis compositives essencials a partir del coneixement d´obres de valor arquitectònic de tots els temps.
Se segueix amb la pràctica de l´anàlisi disciplinari de projecte arquitectònic del curs anterior, que ara s´enfoca a partir de categories específiques. Per a això a les classes teòriques es presenten diversos plantejaments artístics i de pensament sobre els temes tractats i es promou la reflexió personal i el debat.
El procés d´aprenentatge és continu, des de plantejaments generals a particulars, fent les preguntes necessàries amb l´objectiu d´extraure els principis universals de l´obra. Ens endinsem en el coneixement de l´objecte arquitectònic a través del descobriment de les seves lleis d´ordre, que es manifesten en dibuixos esquemàtics, i que seran la base per a una interpretació intencionada a través de maquetes, dibuixos, fotomuntatges i una memòria justificativa.
Aquests treballs es presenten en una exposició i publicació conjunta anual. Així mateix, el programa inclou la visita a exposicions d´interès i l´assistència a conferències.
5. Blocs temàtics en què s´organitzen els continguts de l´assignatura:
Els tems tractats proposen una visió de l´arquitectura des de categories concretes, a través de l´estudi de casos paradigmàtics de la seva història. S´analitzen per exemple les relacions entre l´arquitectura i el lloc, a través de construccions al desert, o a la llacuna (Venècia), la vivenda mínima i transportable, amb exemples de l´arquitectura popular i moderna, o la relació entre cine y arquitectura, amb referències a la historia de ambdues disciplines.
El treball en conjunt de tota la classe, als tallers i les presentacions, permet ampliar el coneixement a la resta d´estudiants sobre les diferents maners d´enfrontar-se a un mateix tema.
El semestre s´estructura en tres fases, que es desenvolupen sobre el mateix tema d´estudi:
1. fase d´aproximació (introducció)
2. fase de desenvolupament (anàlisi)
3. fase de proposta (conclusió)
Cada una de las fases conclou amb la realització d´una pràctica: la primera es realitza en grup, la segona en parelles, i la última és individual.
A part, es realitzen exercicis curts en els que s´apliquen els conceptes tractats a classe, a través d´esbossos i esquemes, o de reflexions escrites. Són aproximacions successives de coneixement des de diferents òptiques.
No es pot proposar sense conèixer. En les classes es faciliten els coneixements bàsics, i el que és més important, les eines per a conèixer. Es tracta d´obrir noves perspectives, però sobre tot de col.locar l´alumne en posició perquè ell mateix pugui descobrir.
El procés d´aprenentatge consisteix en analitzar i extreure conceptes com a procés previ a la proposta i a la seva expressió. Detectar l´ordre de cada projecte per, en un segon pas, exposar les lleis, els invariables, d´una forma clara i personal.
Reflexionar sobre el projecte des de la seva pròpia forma, des del que li és propi i essencial, i no des de factors externs, sempre variables. El punt de vista és el de l´arquitecte que construeix, i per tant els estris de recerca i de representació són també els del projecte arquitectònic.
6. Enfocament metodològic d´ensenyança:
L´assignatura es desenvolupa en horari de taller, en el que s´alternen les classes teòriques amb els debats i el treball a classe.
-Classes teòriques: Els professors imparteixen classes en les que il-lustren els alumnes sobre els diferents processos artístics i arquitectònics, que amplien el seu coneixement de la història i desenvolupen la seva capacitat crítica. Puntualment imparteixen aquestes classes professors invitats especialistes en el tema tractat al curs.
-Classes metodològiques: En aquestes els diferents professors ofereixen les pautes i els criteris a seguir en els processos d´abstracció i proposta, a través d´exemples i referències històriques i contemporànies.
-Treball en taller: Els estudiants treballen en petits grups, amb el suport dels professors, en l´anàlisi de l´obra arquitectònica assignada. A l´últim exercici, la proposta en format pòster i article científic és individual, i es revisa en presentacions públiques.
-Treball a casa: Els alumnes han de complementar la formació mitjançant un treball personal que consisteix bàsicament en el desenvolupament i reflexió sobre els temes plantejats a les classes teòriques, i en el seguiment de les pràctiques.
-Presentacions orals: A cada una de les entregues parcials es realitza una posada en comú dels resultats amb una breu presentació oral i en format ppt.
TEMPORITZACIÓ SEMESTRAL
Dedicació a l´assignatura = 6 crèdits a 26 hores/crèdit = 156 hores
Dedicació semestral = 19 setmanes (17 lectives + 2 de exàmens)
Dedicació setmanal = 137 hores/17 setmanes lectives = 8 hores/setmana
Concepte Total hores
68 Lectives
Teoria
.. 42
Pràctica
26
187 Treball de l´alumne(individual i en grup)
Tutelat
...
.
No tutelat
...
. 68
TOTAL HORES DEDICACIÓ AL MARGEN DE PRESENTACIONS
.......
... 136
Hores de preparació a examen
...
. 17
Hores presentació
..
. 3
Total
156
7. Avaluació del nivell de consecució dels objectius
Amb la finalitat d´avaluar si l´alumne ha obtingut els objectius perseguits en la assignatura es porten a terme diferents proves:
-Entregues de taller: Durant el curs es realitzen tres entregues, corresponents a cada una de les fases del procés de recerca i interpretació, que equivalen en el seu conjunt a un 60% de la nota final.
-Exercicis breus d´anàlisi (dibuix i text): En aquests es reflexiona sobre els temes tractats a les classes teòriques, aplicant els conceptes estudiats al cas d´estudi. Es realitzen individualment i s´entreguen el mateix dia. Aquests treballs equivalen al 20% de la nota total.
-Participació a classe: Es valoren els resums sobre les classes, les conferències i exposicions, així com les intervencions dels alumnes i la seva assistència a classe, que equivalen al 20% de la nota.
-Examen final: En els casos en que no s´aproven les diferents pràctiques, es convoca a l´alumne a un examen en el que s´avalua la seva capacitat de síntesi dels temes tractats a les classes teòriques i pràctiques.
Al llarg del curs es recomana una bibliografia més extensa en rel.lació a cada un dels temes desenvolupats a classe. Així mateix es disposa d´una biblioteca de textos digitalizats, que s´empren com a base per a desenvolupar els diferents exercicis.
Bibliografia bàsica:
JOHN BERGER, El sentido de la vista, Alianza Forma, Alianza Ed., Madrid, 1985.
JOHN BERGER, Modos de ver, Ed. Gustavo Gili, Barcelona, 2000.
WALTER BENJAMIN, Pequeña historia de la fotografía.
A. DE LA SOTA, Escritos, conversaciones, conferencias, Ed. Gustavo Gili, Barcelona 2002.
J.MIGUEL HERNÁNDEZ DE LEÓN, Arquitectura y ciudad: La tradición moderna entre la continuidad y la ruptura, Ed. Circulo de Bellas Artes, Madrid 2007.
MARIO DE MICHELI, Las vanguardias artísticas del s.XX, Alianza Editorial, Madrid, 1981.
JOSE ORTEGA Y GASSET, La deshumanización del arte, Alianza Editorial, Madrid, 1984.
A.OZENFANT-CH.E.JEANNERET, Acerca del Purismo. Escritos 1918-1926, `Biblioteca de Arquitectura´, El Croquis Editorial, Madrid 1994.
8. Fonts d´informació bàsica. Bibliografia:
A cada curs es proposa una bibliografia bàsica sobre el tema a tractar, que s´amplia a les classes successives, i que cada alumne ha d´anar augmentant a mesura que avança en el desenvolupament del treball sobre el seu objecte d´estudi concret. S´haurà d´adjuntar en el treball final (bibliografia general, específica i comentada). S´analitzen i valoren les diferents fonts primàries i secundàries sobre l´obra i l´autor, i s´inclou una bibliografia específica del punt de vista utilitzat a l´estudi.
Així mateix, a les diferents classes metodològiques es refereixen els diferents tractats als que l´alumne pot acudir per ampliar els seus coneixements, així com els sistemes de referències, cites bibliogràfiques, etc. a utilitzar. Es proposa la consulta de bibliografia (llibres i revistes), de documentació original (arxius), de fonts documentals en format digital, i quan així és possible, la visita a l´obra estudiada.
Els diferents exercicis, presentacions, textes i la resta d´informació referent al curs es recull en el blogs.salleurl.edu/composició
Algunos textes que es recomanen como bibliografia de referència són:
JOHN BERGER, El sentido de la vista, Alianza Forma, Alianza Ed., Madrid, 1985.
JOHN BERGER, Modos de ver, Ed. Gustavo Gili, Barcelona, 2000.
A. DE LA SOTA, Escritos, conversaciones, conferencias, Ed. Gustavo Gili, Barcelona 2002.
J.MIGUEL HERNÁNDEZ DE LEÓN, Arquitectura y ciudad: La tradición moderna entre la continuidad y la ruptura, Ed. Circulo de Bellas Artes, Madrid 2007.
MARIO DE MICHELI, Las vanguardias artísticas del s.XX, Alianza Editorial, Madrid, 1981.
JOSE ORTEGA Y GASSET, La deshumanización del arte, Alianza Editorial, Madrid, 1984.
A.OZENFANT-CH.E.JEANNERET, Acerca del Purismo. Escritos 1918-1926, `Biblioteca de Arquitectura´, El Croquis Editorial, Madrid 1994.
MONEO, RAFAEL, Inquietud teórica y estrategia proyectual en la obra de ocho arquitectos contemporáneos, Actar, Barcelona, 2004
ROWE, COLIN, Manierismo y arquitectura moderna y otros ensayos, Gustavo Gili, Barcelona