L’obra de Gaudí, més enllà de la forma i de la seva dimensió constructiva, esdevé un llenguatge que articula profundes reflexions filosòfiques i espirituals, que convida a les disciplines a dialogar, a trobar-se i a entendre’s. Aquesta ha estat una de les idees centrals de la sessió en què Francesc Torralba, filòsof, teòleg, assagista i professor de la Facultat de Filosofia La Salle-URL, ha explorat el simbolisme de l’obra gaudiniana, amb especial atenció a la façana de la Glòria de la Sagrada Família, pendent de construcció.
“Gaudí escriu molt poc, ens dona molt poques manifestacions de quina era la seva espiritualitat. Deixa moltes àrees obertes que no precisa, conscient que altres seguirien, i per tant dona un marge de llibertat, tot i que marca uns paràmetres de què hi ha d’haver en la façana de la Glòria”, ha assegurat Torralba, premi Ratzinger i recent guanyador del Josep Pla. La sessió forma part del cicle Vespres de pensament —un espai de reflexió i diàleg al voltant de les grans qüestions del món contemporani que organitza la Facultat de Filosofia La Salle-URL— i s’emmarca en la programació oficial de l’Any Gaudí, que commemora el centenari de la mort de l’arquitecte amb un seguit d’iniciatives i activitats que reivindiquen la vigència del seu llegat des de noves mirades.
La façana de la Glòria, un llenguatge simbòlic
En aquest sentit, Torralba ha situat la façana de la Glòria com a expressió culminant d’aquest llenguatge simbòlic. Concebuda per Gaudí com un mapa del més enllà, aquesta obra ha de representar el judici final, el cel, l’infern i el purgatori, configurant-se com una proposta que transcendeix l’arquitectura per esdevenir una reflexió sobre la condició humana. “Gaudí esculpeix teologia en la pedra”, ha explicat el filòsof.
A partir d’aquesta lectura, la sessió ha aprofundit en com el pensament de Gaudí pot ser reinterpretat avui des d’una mirada contemporània, connectant arquitectura, art i teologia amb els grans interrogants del nostre temps. “La visió de Gaudí és profundament esperançada: la història acabarà bé, encara que no ho sembli”, ha destacat Torralba. Lluny de ser una obra del passat, la Sagrada Família es presenta així com un discurs viu, obert i capaç d’interpel·lar la societat actual. “La façana de la Glòria explica d’on venim i cap a on anem. No a títol individual, a títol col·lectiu”, ha assenyalat el teòleg.
Durant la sessió, Francesc Torralba ha celebrat el geni de Gaudí i la genialitat de la seva gran obra: “La Sagrada Família és una obra d’art total: hi conflueixen arquitectura, escultura, música i art. En aquest sentit, té moltes afinitats amb el que Wagner proposava a les seves òperes”. De fet, i parafrasejant a Armand Puig, Torralba ha equiparat el geni de Gaudí al de Ramon Llull: “Entre l’un i l’altre hi ha set segles, però són els dos genis en llengua catalana, Gaudí i Ramon Llull, la persona que dona nom a la nostra universitat”.
Diàleg transdisciplinari per entendre el present
L’acte ha posat també en valor la importància del diàleg entre disciplines com a eina per comprendre la complexitat del món contemporani. En el parlament de benvinguda, Carles Llinàs, degà de la Facultat de Filosofia La Salle-URL, ha destacat que “la xerrada s’afronta des de la confluència de sabers, quelcom molt propi del nostre campus, on la tecnologia dialoga amb l’humanisme i on les disciplines convergeixen”, subratllant la vocació transdisciplinària del projecte educatiu de La Salle-URL.
Per la seva banda, el director de l’Escola d’Arquitectura, Josep Ferrando, ha tancat l’acte posant en relleu el context excepcional que viu la ciutat, amb Barcelona com a Capital Mundial de l’Arquitectura 2026. També ha reivindicat l’Any Gaudí com una oportunitat per rellegir l’obra de l’arquitecte i aproximar-s’hi des de la interrelació de les seves creacions, acostant-la a la ciutadania i contribuint a la seva conservació i difusió: “L’Any Gaudí ens anima a recordar la seva obra, però també a anar més enllà, a rellegir tot el que va fer des de noves mirades i vocació de futur”.
