Grau en Estudis de l'Arquitectura

Viu una nova forma d'aprendre arquitectura

Seminari de recerca

Descripció
Durant les últimes dècades, s'ha produït una evolució significativa en els objectius de l'urbanisme, que s'ha centrat més explícitament en les necessitats i aspiracions del ciutadà modern. Aquesta transformació ha propiciat un canvi de paradigma, donant lloc a una valoració més profunda del lloc com un espai soci-físic, destacant la seva identitat i la seva història. A més, els arquitectes i urbanistes contemporanis han demostrat un creixent interès en els aspectes relacionals de l'espai, com la sostenibilitat en els seus vessants social, econòmica i ambiental, la inclusivitat, la resiliència comunitària i les diverses formes d'apropiació de l'espai. Aquests components s'han tornat fonamentals en la planificació i el disseny urbanístic contemporani. De manera similar, quant a les característiques de l'objecte arquitectònic, s'ha anat incrementant l'interès per aquelles que faciliten la seva adequació a les expectatives, usos i desitjos de l'usuari enfront d'unes altres que provenen d'una aproximació més estètica i/o tècnica a l'arquitectura. La flexibilitat, l'adaptabilitat dels espais, la seva capacitat per a afavorir relacions socials, així com les qualitats hàptiques de l'edificat, la seva honestedat i economia constructiva són valors cada vegada més benvolguts en el disseny arquitectònic contemporani. En aquest context, l'objectiu principal d'aquest curs és contribuir al reposicionament dels professionals de l'arquitectura i l'urbanisme, en resposta a aquest canvi de paradigma, així com a la redefinició dels seus objectius i mètodes de treball, utilitzant com a cas pràctic les ciutats de Barcelona o altres localitats de l'àrea metropolitana. Per a això es desenvoluparan una diversitat de pràctiques, com per exemple el disseny i posada en pràctica de mètodes participatius en l'arquitectura i l'urbanisme (en col·laboració amb cooperatives d'habitatge en cessió d'ús), l'anàlisi de l'espai habitat utilitzant metodologies interdisciplinàries, la creació de llocs (placemaking), el disseny d'urbanisme tàctic, etc, que coincideixen totes elles a fomentar els vincles entre les persones i els espais on viuen i trobar maneres d'augmentar el sentit de pertinença dels habitants, com un valor clau en l'arquitectura i l'urbanisme contemporani
Tipus assignatura
Optativa
Semestre
Primer
Crèdits
3.00

Professors Titulars

Coneixements previs

SDR, Anàlisi Arquitectònic i Fonaments de Projectes.

Objectius

Els Resultats d’Aprenentatge d’aquesta assignatura són:

RA.01 Ampliació i especialització de coneixements que poden influir en la qualitat de la concepció arquitectònica i urbanística
RA.02 Capacitat per comprendre la responsabilitat de l'arquitecte respecte dels principis bàsics del dret a la ciutat i la sostenibilitat (social, econòmica, ambiental) en els processos de producció de l'hàbitat (urbà, arquitectònic) contemporani
RA.03 Capacitat per elaborar programes arquitectònics i urbanístics considerant els requisits dels usuaris, desenvolupant els programes de necessitats en estreta col·laboració amb aquests.
RA.04 Capacitat per analitzar els precedents i les condicions de localització que cal tenir en compte en els projectes, a escala arquitectònica i urbana.
RA.05 Capacitat per analitzar morfològica, social, psicosocial, culturalment i històricament projectes urbans. Classificar-los i caracteritzar-los.
RA.06 Capacitat per representar i comunicar idees utilitzant els mitjans digitals en un entorn de treball intercultural i participatiu.

Continguts

Els temes que s'aborden en les sessions de treball aborden els diversos factors que incideixen en el projecte d'habitat contemporani:

- Existencials: la relació entre construir, habitar i pensar, segons Martin Heidegger
- Domèstics: definició de les activitats bàsiques que es duen a terme en l'espai domèstic, els objectes i les funcions que caracteritzen l'espai domèstic, la diferència entre intimitat i privacitat (José Luis Pardo); habitar espais sense funció (Georges Perec)
- Antropològics: la dissolució de les estructures socials i familiars i el seu impacte en les formes d'habitar, pèrdua d'identitat col.lectiva: l'individu líquid en la societat líquida (Zygmunt Bauman) ; un habitatge "líquida" per a una societat "líquida".
- Socials: immigració i multiculturalitat com a factors determinants de les formes de l'habitatge i de la ciutat; cohabitació intergeneracional en espais domèstics compartits; participació dels habitants en els processos de disseny de l'espai domèstic (Habraken, Kroll, Friedman), el sentit de pertinença al lloc (Alison / Peter Smithson) legislació i normatives com descripcions dels models consensuats de la forma d'habitar.
- Arquitectònics: disseny d'espais neutres, flexibles, polivalents, versàtils, autonomia de les habitacions; edificis autosuficients energèticament, tipologies de l'habitatge, el vincle entre el programa arquitectònic i les necessitats socials contemporànies.
- Tecnològics: industrialització en la construcció d'habitatges; sistemes oberts (open building); mass customization; habitatges eficients vs. Habitatges efectives.
- Econòmics: l'habitatge com a mercaderia (commodity); habitatge mínim, micropisos, models d'habitatge determinats per criteris econòmics: valor del sòl, espai disponible.
- Urbans: models de ciutat difusa i compacta; comunitats sostenibles, barris autosuficients; integració de diverses escales i funcions en projectes de renovació urbana.

Metodologia

Les sessions de treball presencials tenen lloc setmanalment, en sessions de 3 hores. A més els alumnes desenvolupen els exercicis fora de les hores lectives. En les sessions de treball professors i alumnes exposen els temes de reflexió que donen lloc a un debat a la classe. En aquestes sessions els alumnes presenten els treballs realitzats entre sessions, que són comentats i discutits entre tots els participants del seminari.
La metodologia adoptada és constructivista, en el sentit en què es construeix el coneixement conjuntament entre docents i discents, a partir dels materials subministrats en les classes, i dels coneixements que es van descobrint durant la realització dels exercicis (learning by doing).

Pel que fa al cas d'estudi, s'hi aplica una metodologia d'ensenyament i aprenentatge actiu centrada en la realització de projectes. Aquesta metodologia ajuda els alumnes a desenvolupar estratègies i habilitats necessàries per a la realització del projecte urbà i arquitectònic. D'aquesta manera s'aprenen i desenvolupen competències similars a les que es faran servir en l'àmbit professional.

El model pedagògic es basa en el blended learning, un model d'aprenentatge que combina les activitats presencials amb els treballs realitzats en l'espai virtual facilitat per la plataforma Arclass. Els treballs es desenvolupen en forma de seqüències, que s'enllacen unes amb altres, i en el disseny i implementació participen alumnes i professors de les institucions participants en el programa.
Els alumnes presenten els exercicis a classe, i en l'entorn informàtic. D'aquesta manera, poden desenvolupar la seva capacitat de comunicació, combinant l'expressió personal amb els mitjans de comunicació informatitzats

Avaluació

La valoració dels resultats es realitza conjuntament per professors i alumnes (self-evaluation, peer-evaluation) mitjançant una rúbrica que descriu els resultats de l'aprenentatge per a cadascuna de les tasques realitzades.

Criteris avaluació

Depenent de les diferents tasques es valoraran els següents criteris:

1. Considerar simultàniament els múltiples factors que incideixen en el projecte arquitectònic i urbà contemporani: antropològics, socials, culturals, històrics, psicosocials, tecnològics, i econòmics.
Es valora en les anàlisis i classificació dels precedents, en els casos d'estudi documentats al dipòsit del curs.
2. Desenvolupar la capacitat de valorar críticament els precedents de projectes urbans, atenent simultàniament a les seves característiques tecnològiques, socials i econòmiques.
Es valora la capacitat de l'alumne per a emetre un judici propi a partir de les fonts analitzades en l'anàlisi de precedents.
3. Desenvolupar la capacitat de valorar críticament la integració de les diferents dimensions espacials en el projecte arquitectònic i urbà: domèstica, social, comunitària, psicosocial, cultural, etc.
Es valora en les reflexions efectuades pel propi alumne al voltant dels casos d'estudi, així com en els comentaris i avaluacions dels projectes d'habitatge realitzats per altres alumnes, d'altres institucions.
4. Saber integrar en el projecte els coneixements aportats pels futurs residents, i de dissenyar estratègies que permeten la seva participació en el procés de donar forma al habitar.
Es valora en les activitats específicament dissenyades per promoure el diàleg i la participació dels habitants: reunions de treball, estratègies de comunicació, disseny de mètodes i estratègies que afavoreixin la participació.
5. Adquirir una àmplia base de coneixement multidisciplinar on poden seguir desenvolupant en altres assignatures dels cursos superiors, particularment en les de projectes, urbanisme i composició.
Es valora en les activitats realitzades en els tallers conjunts, on es duen a terme projectes urbanístics i arquitectònics.
6. Desenvolupar la capacitat d'expressió i comunicació combinant els mitjans considerats tradicionals (dibuix, maquetes, fotografia, vídeo) amb els informàtics.
Es valora en els treballs presentats al campus virtual la capacitat de sintetitzar les idees, i comunicar-les de manera efectiva a professionals i no professionals.
7. Desenvolupar la capacitat d'aprendre i treballar de forma autònoma.
Es valora l'ús apropiat de les fonts bibliogràfiques, la seva originalitat i la capacitat de valorar la seva rellevància i pertinència per al tema objecte d'investigació.
8. Desenvolupar la capacitat de treballar creativament en col·laboració, utilitzant les tecnologies de la informació per treballar a distància i en equip.
Es valor l'ús dels diversos mitjans de comunicació digitals, per dur a terme un procés de treball col·lectiu, des del plantejament d'un problema fins a la presentació dels resultats.
9. Aconseguir expressar i comunicar idees i projectes, de forma efectiva, mitjançant l'ús de les tecnologies de la informació.

Es valora l'ús de les tècniques digitals ) així com de programes de composició gràfica, dibuix i modelatge, per representar adequadament l'anàlisi d'un cas d'estudi i el desenvolupament d'un projecte arquitectònic i/o urbà.

Bibliografia bàsica

Ábalos, I. The Good Life. A Guided Visit to the Houses of Modernity. Barcelona: Gustavo Gili, Barcelona, 2001
Alexander, C. A pattern language: town, buildings, construction. New York: Oxford University Press, 1977
Arc en rêve (editor) New forms of collective housing in Europe. Basel: Birkhäuser, 2009.
Bauman, Z. Identity: conversations with Benedetto Vecchi. Cambridge, Malden : Polity Press, 2004
Bauman, Z. Liquid modernity. Malden: Polity, 2000
Blundell Jones, P., Petrescu, D., Till, J. (editors) Architecture and participation.London: Spon Press, 2005
Bosma, K. Housing for the millions: John Habraken and the SAR 1960-2000. Rotterdam: NAI Publishers, 2000
Brophy, V., Owen, J. L. A Green Vitruvius. Principles and Practice of Sustainable Architectural Design. Earthscan, James & James, 1999
Costa, X. (editor) Housing and public space. Barcelona: Fundació Mies van der Rohe, Actar, 2010
Edwards, B. Rough guide to sustainability. London : RIBA Enterprises, 2005
Eleb M. L´invention de l´habitation moderne. Paris 1880-1914. Paris: Hazan, 1995
Fernández Per A., Mozas J., Arpa J. DBook- Density, Data, Diagrams, Dwellings. Anàlisis visual de 64 proyectos de vivienda colectiva. Vitoria: A+t ediciones, 2007
Fernandez Per, A., Arpa J. Next - Collective housing in progress. Vitoria: A+t ediciones, 2010
Ferrater C. Casas y habitantes. Barcelona: Actar, 2008
Förster,W. Housing in the 20th and 21st centuries / Wohnen im 20. und 21. Jahrhundert. München, Berlin, London, New York: Prestel, 2006
French H. New Urban Housing. Laurence King, 2006
Gausa M. Open:espacio tiempo información; arquitectura, vivienda y ciudad contemporánea: teoría e historia de un cambio. Barcelona: Actar, 2010
Gausa M., Salazar J. Housing & Singular Housing. Barcelona: Actar, 2001
Gili Galfeti G. Pisos piloto: células domésticas experimentales = Model apartments : experimental domestic cells. Barcelona: Gustavo Gili, 1997
Habraken, N. J. Variations : the systematic design of supports. Cambridge: The MIT Press, 1976
Heiddeger, M. `Construir, habitar, pensar´. En Conferencias y artículos, traducción de Eustaqui Barjau. Barcelona: Ediciones del Serbal, 1994
Kendall, S., Teicher, J. Residential open building. E & FN Spon, 2000
Kieran, S., Timberlake, S. Refabricating architecture. New York: MacGraw Hill, 2004
Kroll, L. An architecture of complexity. Cambridge: The MIT Press, 1986
Lacaton, A., Druot, J.P., Vasal, F. Plus: la vivienda colectiva. Territorios de excepción. Barcelona: Gustavo Gili, 2007
Lapuerta, J. M. Manual de Vivienda Colectiva. Barcelona: Actar, 2007
Lleó, B. Sueño de habitar. Barcelona: Gustavo Gili,1998
McCamant, K., Durrett, C. CoHousing: a contemporary approach to housing ourselves. Berkeley: Ten Speed Press, 1994
Montaner, J. M., Muixí Z. Habitar el presente: vivienda en España : sociedad, ciudad, tecnología y recursos. Madrid: Ministerio de la Vivienda, 2006
Monteys X., Fuertes P. Casa collage, un ensayo sobre la arquitectura de la casa. Barcelona: Gustavo Gili, 2001
Moore Ch., Allen G., Lyndon D. The place of houses. Berkeley, Los Angeles: University of California Press, 1974
Moya, L. Vivienda reducida. Madrid: Mairea, 2007
Pardo, J. L. La intimidad. Valencia: Pretextos, 1996
Perec, G. Espèces d´espaces, Édition Galilée, París, 1974
Rapoport, A. House, form and culture. Englewood Cliffs : Prentice-Hall, 1969
Schittich, C. Cost-effective building. Economic concept and constructions. Basel: Birkhauser Verlag, 2007
Schneider T., Hill J. Flexible Housing. Oxford: Architectural Press, 2007
Wilcox, D. The guide to effective participation. London: Josep Rowntree Foundation, 1994

Material complementari