Doble Grau en Filosofia, Política i Economia i Filosofia la salle campus barcelona

Doble Grau en Filosofia, Política i Economia i Filosofia

Comprènels reptes del presentamb una mirada filosòfica, política i econòmica, obtén duestitulacions i prepara't per liderar el canvi.

Literatura i Pensament

Tornar al pla d'estudis

Descripció: 

Partint del gran tòpic filosòfic i cultural de la «crisi de la raó europea», forjat a mitjan segle XIX, i del gran tòpic historicopolític de la «crisi total» en què es troba immers tot el segle XX, aquest curs es proposa introduir l’alumnat en el paper fonamental de la literatura d’aquesta època en l’expressió i transmissió d’aquests tòpics, així com en la rellevància de les idees que els seus autors han acollit per fer de les seves obres nuclis de reflexió interdisciplinària (literària, política i filosòfica).

Tipus assignatura
Optativa
Semestre
Segon
Crèdits
6.00
Coneixements previs: 

No aplica. 

Objectius: 

L’assignatura té com a objectiu introduir l’alumnat en l’estudi de les relacions entre literatura, filosofia i política durant els segles XIX i XX, prenent com a eixos l’anomenada «crisi de la raó europea», gestada a mitjan segle XIX, i la «crisi total» que travessa el segle XX. A partir de la lectura i l’anàlisi de diverses obres literàries, es pretén comprendre el paper de la literatura com a forma d’expressió i transmissió dels principals problemes filosòfics, polítics i culturals de l’època, així com identificar les idees i els corrents de pensament que influeixen en els seus autors. Així mateix, el curs busca proporcionar eines per interpretar l’obra literària com un espai de reflexió interdisciplinària en què convergeixen qüestions literàries, filosòfiques, polítiques, socials i històriques.

Continguts: 

UNITAT 0: Introducció a la connexió entre Literatura i Pensament

  • 0.1. Relació entre veritat literària i veritat filosòfica: continuïtats i discontinuïtats.
  • 0.2. Materialització de la filosofia en l’escriptura: transformacions de la praxi del filòsof en forma literària
  • 0.3. Estratègies d’aproximació a la interconnexió entre literatura i pensament.

UNITAT 1: Lectura i estudi de Walden, o la vida als boscos (1854), de Henry David Thoreau (1817-1862), i de Bartleby, l’escrivent (1853), de Herman Melville (1819-1891)

  • Tema 1: Història sociopolítica dels Estats Units: de la «Guerra de 1812» a la «Guerra Civil» (1861-1865)
    • 1. 1. La forja d’un imperialisme encobert: industrialització, urbanització i el camí cap al gran capitalisme. La doctrina del «Destí manifest» (ca. 1840).
    • 1. 2. Els nuclis de resistència: anarquisme cristià i «no-resistència»: Adin Ballou (1803-1890) i William Lloyd Garrison (1805-1879).
  • Tema 2: El transcendentalisme americà: origen, història i evolució
    • 2. 1. L’herència filosòfica europea: kantisme i romanticisme (continental i britànic).
    • 2. 2. L’herència filosòfica oriental: Upanishads, taoisme i budisme.
    • 2. 3. El model a seguir: el sistema de Ralph Waldo Emerson (1803-1882).
  • Tema 3: La proposta de Thoreau: anàlisi de l’estructura, els temes i els tòpics de l’obra
    • 3. 1. Un «bon salvatge» modern.
    • 3. 2. Allò natural vs. allò civil.
    • 3. 3. El buit del frenesí modern (solitud vs. metròpoli).

UNITAT 2: Lectura i estudi de Les flors del mal (1857), de Charles Baudelaire (1821-1867)

  • Tema 1: El segle XIX europeu. Romanticisme i emergència de la modernitat
    • 1. 1. L’adveniment d’un nou discurs filosòfic: anàlisi de la categoria d’allò «modern» després de Kant.
    • 1. 2. La incorporació de l’element marginal: l’ascens del marxisme i de la revolució del pensament social.
    • 1. 3. L’herència literària i la seva transformació: classicisme, decadència, simbolisme.
  • Tema 2: Exploració del mal i descens a les profunditats de l’ésser humà
    • 2. 1. Baudelaire, poeta del mal.
    • 2. 2. La categoria de l’abisme.
    • 2. 3. La relació de Baudelaire amb l’espiritualitat. Relació entre amor i mal.
  • Tema 3: L’estètica de Baudelaire. Anàlisi de l’estructura i dels principals tòpics de Les flors del mal
    • 3. 1. Modernitat de Baudelaire.
    • 3. 2. Poesia i filosofia: tensions i correspondències.
    • 3. 3. Arquitectura del llibre. Cicles.

UNITAT 3: Lectura i estudi de La metamorfosi (1912), de Franz Kafka (1883-1924)

  • Tema 1: La crisi de la raó europea: particularitats polítiques, intel·lectuals i culturals de l’espai germànic
    • 1. 1. La construcció i destrucció d’un imperi: l’Alemanya pre- i postbismarckiana (1850-1890).
    • 1. 2. La qüestió de l’antisemitisme: conflicte social o cultural?
    • 1. 3. L’herència filosòfica i literària: Aufklärung, «Classicisme de Weimar» i Romanticisme alemany.
  • Tema 2: La fallida del sistema antropològic: arrels socials i filosòfiques de la teoria de la psicoanàlisi de Sigmund Freud (1856-1939)
    • 2. 1. «La ment no és l’ànima»: la caiguda de l’antropologia clàssica.
    • 2. 2. «El Jo no és el subjecte»: la caiguda de tota construcció racionalista.
    • 2. 3. La relació Freud-Kafka: un problema historicobiogràfic.
  • Tema 3: Qui/Què és Gregor Samsa? Anàlisi de les principals imatges i símbols de la novel·la
    • 3. 1. «Ungeheuren Ungeziefer».
    • 3. 2. Llibertat, modernitat i alienació.
    • 3. 3. Grete Samsa.

UNITAT 4: Lectura i estudi de L’estranger (1942), d’Albert Camus (1913-1960)

  • Tema 1: El topos històric de la «crisi total»: la situació política d’Europa durant la primera meitat del segle XX
    • 1. 1. El fracàs de la identitat europea: l’auge dels sistemes totalitaris i la ruptura d’una «tensió cultural» mil·lenària.
    • 1. 2. Organicisme, col·lectivisme i eclecticisme: noves vies de solució al problema del Jo i l’Estat.
  • Tema 2: La filosofia del «període d’entreguerres»: els sistemes antropològics radicals
    • 2. 1. L’home vençut: surrealisme i dadaisme.
    • 2. 2. L’home negat: nihilisme i filosofia de l’absurd.
    • 2. 3. L’home «revoltat»: l’existencialisme humanista de Jean-Paul Sartre (1905-1980).
  • Tema 3: L’«heroisme» de Camus: anàlisi dels principals temes i tòpics de la novel·la
    • 3. 1. Novel·la i discurs: el lloc essencial de la consciència i el valor de la vida humana.
    • 3. 2. Elements de la moral de Camus en el personatge de Meursault.
    • 3. 3. Organització simbòlica de l’espai de la novel·la. Motius, símbols, temes i metàfores.

Metodologia: 

El treball de l’alumnat es desenvoluparà bàsicament a l’aula. S’hi duran a terme les activitats següents, que requeriran una participació activa de l’alumnat:

  • Exposicions del professorat, de caràcter magistral, o mitjançant vídeos o videoconferències.
  • Aprofundiment i treball personal de l’alumnat mitjançant la cerca, la lectura i l’estudi de la documentació proposada pel professorat.
  • Presentacions orals individuals dels estudiants sobre temes específics.
  • Realització de comentaris de text o elaboració de treballs escrits.
  • Participació en debats a classe supervisats pel professor o professora, tot dialogant amb el context social de l’alumnat.
  • Tutories individuals personalitzades en què es puguin aclarir dubtes, revisar treballs i exàmens i discutir aspectes formatius relacionats amb la matèria.
  • Tutories grupals (si escau).

Avaluació: 

L’assignatura es considerarà superada quan l’alumne hagi obtingut una qualificació mitjana igual o superior a 5 en el conjunt de les activitats d’avaluació i hagi realitzat la totalitat de les activitats previstes:

  • Prova escrita final (35%).
  • Treball escrit (30%).
  • Participació i assistència (35%).

Criteris avaluació: 

L’assignatura es considerarà superada quan l’alumne hagi obtingut una qualificació mitjana igual o superior a 5 en el conjunt de les activitats d’avaluació i hagi realitzat la totalitat de les activitats previstes:

  • Prova escrita final (35%). Examen escrit al final del semestre, que consistirà a desenvolupar una anàlisi conceptual i un comentari pràctic segons els criteris que s’han anat aplicant al llarg de les diferents activitats del semestre. Aprenentatge de conceptes i autors. Capacitat per relacionar idees i argumentar lògicament. Coneixement de dades i referències històriques i socials.
  • Treball escrit (30%). Preparació individual d’un treball escrit de 2. 500 paraules sobre un dels temes estudiats en el programa de l’assignatura. El treball escrit s’adaptarà a l’estructura següent: a) resum del motiu del treball; b) presentació de la pregunta de recerca; c) conclusions; d) referències bibliogràfiques. Es valorarà, en primer lloc, l’originalitat vinculada a les preguntes i lectures proposades durant el curs. En segon lloc, se’n valorarà el rigor acadèmic.
  • Participació i assistència (35%). a) Lectura de cada unitat; b) exposicions públiques de les lectures; c) debat a classe; d) assistència obligatòria. Es valorarà l’actitud durant les sessions i la qualitat de les intervencions de l’alumnat. Es valoraran positivament les exposicions clares, rigoroses i ordenades d’acord amb les guies preparades per a cada lectura. Es valorarà la capacitat d’interacció i les competències per intercanviar opinions fonamentades. Caldrà assistir puntualment a les sessions fixades per a les exposicions i el debat. L’alumnat disposarà d’un màxim de 4 absències no justificades sense perdre la possibilitat d’obtenir la màxima nota en aquest criteri, que dependrà, en aquest cas, de la seva actitud i participació a classe. L’alumnat que tingui 5 absències no justificades podrà optar, com a màxim, a un 5/10 en aquest criteri d’avaluació. L’alumnat que tingui 6 absències no justificades obtindrà un 0/10 en aquest criteri d’avaluació. La justificació d’una absència requereix la presentació d’un document oficial i l’aprovació del tutor, que valorarà el motiu de l’absència.

Bibliografia bàsica: 

Introducció

  • M. Castro Santiago: “Filosofía y literatura como formas de conocimiento”, en:
  • Diálogo Filosófico, 2004, vol. 60, pp. 491-500.
  • R. Crane: “Literature, Philosophy and the History of Ideas”, en: Modern Philology, 1954, vol. 52, n. 2, pp. 73-83.
  • B. Nanay: “Philosophy versus Literature? Against the Discontinuity Thesis”, en: The Journal of Aesthetics and Art Criticism, 2013, vol. 71, n. 4, pp. 349-360.
  • C. Thiebaut: “Filosofía y Literatura: de la retórica a la poética”, en: Isegoría, 1995, n. 11pp. 81-107.

Al volant de Walden, o la vida en los boscos (1854)

  • D. Clares: La ética de Thoreau y su relevancia para la cultura global, Universidad de Murcia, 2020.
  • F. Hermo: “Hacer de la vida un experimento: La filosofía en Henry David Thoreau”, en: Hybris, vol. 11, n. 1, pp. 45-77.
  • J. McKenzie: The Political Thought of Henry David Thoreau: Privatism and the Practice of Philosophy, University Press of Kentucky, 2016.
  • P. Rojas Valencia: “La estética de la sencillez: Una reflexión a propósito de La vida en los bosques de Thoreau”, en: Pensamiento, Palabra y Obra, 2018, vol. 19, pp. 26-39.
  • A. Versluis: The Esoteric Origins of the American Renaissance, Oxford University Press, 2001.
  • -------. American Transcendentalism and Asian Religions, Oxford University Press, 1993.

Al voltant de Bartleby (1853)

  • H. Melville, G. Deleuze, G. Agamben, J. L. Pardo: Preferiría no hacerlo: Bartleby el escribiente de Herman Melville, seguido de tres ensayos, Madrid, Pre-Textos, 2000.
  • N. Springer: “Bartleby and the Terror of Limitation”, en: PMLA, set. 1965, vol. LXXX, n. 1 4, part 1, pp. 45-77.

Al voltant de Las flores del mal (1857)

  • Azúa, F. de: Conocer a Baudelaire y su obra, Barcelona, Dopesa, 1978.
  • Jakobson, R. “Les Chats de Charles Baudelaire”, en: Ensayos de poética, Fondo de Cultura Económica, 2014.
  • Ruff, M. A. : L’Esprit du Mal et l’esthétique baudelairienne, Paris, Armand Colin, 1955.

Al voltant de La Metamorfosis (1912)

  • J. Bogaerts: “Sartre, Kafka and the Universality of the Literary Work”, en: Sartre Studies International, 2014, vol. 20, n. 1, pp. 69-85.
  • C. Conchillo Martínez: “La búsqueda de lo real en Kafka: Literatura y Filosofía”, en: STOA, 2021, vol. 12, n. 24, pp. 5-41.
  • A. Cools y V, Liska (eds. ): Kafka and the Universal, De Gruyter, Berlín, 2016.
  • L. La Rubia de Prado: “Recursos narrativos y repercusiones filosóficas: El Doppelgänger en la literatura de ideas (Gógol, Dostoievski y Kafka)”, en Endoxa, 2010. Vol. 26, pp. 107-136.
  • ------- El laberinto kafkiano: Claves hermenéuticas para la comprensión de la obra de Franz Kafka y la categoría estética de lo «kafkiano», UNED, 1999.

Al voltant de El extranjero (1942)

  • V. d’Angelo: “La rebelión existencial de Albert Camus”, en: Azafrea, 2015, vol. 17, pp. 195-217.
  • E. Hugues: The Cambridge Companion to Camus, Cambridge University Press, 2007.
  • A. Ramírez Medina: La filosofía trágica de Albert Camus: El tránsito del absurdo a la rebelión, Universidad de Málaga, 2001.
  • ---------- “La rebeldía humanista y la educación socrática en Albert Camus”, en: Pensamiento, 2021, vol. 77, n. 296, pp. 773-785.
  • D. Walker: Albert Camus and the Political Philosophy of the Absurd.

Material complementari: 

  • Abrams, M. H. (1974). El espejo y la lámpara. Teoría romántica y tradición crítica. Barral.
  • Adorno, Th. W. (2003). Notas sobre literatura. Obra completa, 11. Akal.
  • ______ (2004). Teoría estética. Obras completas, 7. Akal.
  • Barthes, R. (2022). Variaciones sobre la literatura. Paidós.
  • ______ (2022). El grado cero de la escritura y nuevos ensayos. Paidós.
  • Bayón, F. (2009). Filosofía y leyenda. Variaciones sobre la última modernidad (de Tolstói a Musil). Anthropos.
  • ______ (2004). “Crítica literaria”. En Gadamer, H. G. ; Durand, G. ; Ricoeur, P. et alii. , Diccionario de Hermenéutica, Universidad de Deusto, pp. 71-85.
  • Benjamin, W. (2006). “El concepto de crítica de arte en el romanticismo alemán/ «Las afinidades electivas de Goethe»/El origen del Trauerspiel alemán”. En OBRAS COMPLETAS. Libro I/vol. 1. Abada.
  • ______ (2008). “La obra de arte en la época de su reproductibilidad técnica. / Charles Baudelaire, un lírico en la época del altocapitalismo/Sobre el concepto de historia”. En OBRAS COMPLETAS. I/vol. 2. Abada.
  • Blanchot, M. (2005). El libro por venir. Trotta.
  • _____ (1991). De Kafka a Kafka. F. C. E.
  • Bloom, H. (1973). La angustia de las influencias. Monte Ávila Editores.
  • ______ (1995). El canon occidental. Anagrama.
  • Blumenberg, H. Paradigmas para una metaforología. Trotta.
  • ______ (2003). Trabajo sobre el mito. Paidós.
  • Camus, A. (2021). El hombre rebelde. Random House Mondadori.
  • _____ (2021). Vivir la lucidez. Todos los carnets (1935-1959). Debate.
  • Casals, J. (2006). Afinidades vienesas. Sujeto, lenguaje, arte. Anagrama.
  • Cíxous, H. (2004). Deseo de escritura. Reverso.
  • Culler, J. (2000). Breve introducción a la teoría literaria. Crítica.
  • _____ (1998). Sobre la deconstrucción. Cátedra.
  • De Man, P. (1990). La resistencia a la teoría. Visor.
  • ______ (1996). Escritos críticos. Visor.
  • Derrida, J. (2013). La escritura y la diferencia. Anthropos.
  • ______ (20037). De la gramatología. Siglo Veintiuno Editores.
  • ______ (2015). Clamor. Glas. Oficina de Arte y Ediciones.
  • Eagleton, T. (1988). Una introducción a la teoría literaria. Fondo Cultura Económica.
  • _____ (2015). Cómo leer literatura. Península.
  • Eco, U. (1993). Lector in fábula. La cooperación interpretativa en los textos narrativos. Lumen.
  • Fletcher, A. (2002). Alegoría. Teoría de un modo simbólico. Akal.
  • Foucault, M. (1999). Entre filosofía y literatura. Paidós.
  • Frye, N. (1991). Anatomía de la crítica. Monte Ávila.
  • Heidegger, M. (2010). Caminos de bosque. Alianza.
  • Hofmannstahl, H. von. (2008). Una carta (de Lord Philipp Chandos a Sir Francis Bacon). Pre-Textos.
  • Jameson, F. (2018). Las antinomias del realismo. Akal.
  • _____ (2009). Arqueologías del futuro. El deseo llamado utopía y otras aproximaciones de ciencia ficción. Akal.
  • Jauss, H. R. (2012). Caminos de la comprensión. Antonio Machado Libros.
  • Lukács, G. (2016). Teoría de la novela. Debolsillo.
  • Magris, C. (1998). El mito habsbúrgico en la literatura austriaca moderna. UNAM.
  • Millet, K. (2010). Política sexual. Cátedra.
  • Praz, M. (1999). La carne, la muerte y el diablo en la literatura romántica. Acantilado.
  • Ricoeur, P. (2003). Tiempo y narración III. El tiempo narrado. Siglo XXI.
  • Said, E. (2018). Cultura e imperialismo. Debate.
  • Sebald, W. G. (2006). Pútrida patria. Ensayos sobre literatura. Anagrama.
  • Shatz, A. (2024). La clínica rebelde. Las vidas revolucionarias de Frantz Fanon. Debate
  • Sontag, S. (2007). Contra la interpretación. Debolsillo.
  • Spivak, G. CH. (2010). Crítica de la razón poscolonial. Hacia una historia del presente evanescente. Akal.
  • Stach, R. (2016). Kafka. Acantilado
  • Steiner, G. (2002). Tolstoi o Dostoievski. Siruela.
  • Warning, R. (ed). (1989). Estética de la recepción. Visor.