En aquesta assignatura els estudiants entraran en contacte amb la política com a ciència i amb la metodologia que li és pròpia. Se'ls introduirà en el coneixement acumulat en els darrers anys en ciència política sobre el funcionament i l'organització de les nostres societats des d'una perspectiva analítica i empírica. Quins dissenys institucionals afavoreixen el desenvolupament econòmic, la reducció de la desigualtat o l'absència de corrupció. Quins mecanismes permeten introduir la veu dels ciutadans en la presa de decisions polítiques. Quins són els costos i beneficis de cadascun dels sistemes electorals. Com afecta a la democràcia la descentralització dels estats. On resideix la sobirania en una època caracteritzada per la globalització. Com avaluen els ciutadans les nostres democràcies, què esperen els ciutadans dels estats i com avaluen els serveis públics que reben. Aquestes són algunes de les preguntes sobre les quals treballarem amb el nostre alumnat en un marc comparat per familiaritzar-los amb la rellevància de la ciència política per resoldre algun dels problemes de la nostra societat.
UNITAT 1: QUINA ÉS LA MILLOR FORMA DE GOVERN?
Tema 1: Una introducció a la ciència política empírica
1.1 Què és la política i per què suscita tant interès?
1.2 Què pot aportar la ciència política a la solució de problemes rellevants de la nostra societat?
1.3 Conceptes bàsics de recerca en ciència política: variables, correlacions,
teories, paradigmes, hipòtesis, models. Els enfocaments de recerca
Tema 2: La Democràcia i els seus crítics
2.1 La democràcia i les diferents formes o sistemes de govern
2.2 Presentació i discussió dels diferents models ideals de democràcia
2.3 El rendiment real de les democràcies: Discussió de dades objectives, percepció ciutadana i avaluació d'experts
2.4 Qui controla els governs? Diferents dissenys de democràcies representatives
UNITAT 2: QUI PREN LES DECISIONS?
Tema 3: La participació directa dels ciutadans
3.1 Els referèndums
3.2 Altres formes de participació directa en la presa de decisions
3.3 La desigualtat en la participació directa
Tema 4: La participació indirecta dels ciutadans. Les eleccions
4.1 Qui pot votar?
4.2 Qui pot ser elegit?
4.3 Quin mètode és el millor per triar els representants?
Tema 5: Els partits polítics
5.1 Per què sorgeixen els partits?
5.2 Com trien els seus líders?
5.3 En quins temes competeixen pel vot?
UNITAT 3: ON ÉS LA SOBIRANIA?
Tema 6: Estat i sobirania
6.1 Estats i nacions
6.2 La sobirania i els seus límits
Tema 7: El repartiment del poder entre diferents nivells de govern
7.1 La descentralització cap a nivells subestatals
7.2 La cessió de poder cap a nivells supraestatals
7.3 El poder econòmic i la impotència democràtica
UNITAT 4: QUINS SERVEIS DONEN/HAN DE DONAR ELS ESTATS ALS SEUS CIUTADANS?
Tema 8: El paper de l'Estat al benestar de les persones
8.1 Diferents models d'estat de benestar
8.2 L'impacte de la despesa social en el desenvolupament econòmic
Tema 9: Les polítiques públiques
9.1 Quins serveis demanen els ciutadans?
9.2 Satisfacció amb les polítiques públiques
9.3 Atribució de responsabilitats de les polítiques públiques
Amb caràcter general s'espera que els estudiants acudeixin a classe i s'estimularà el desenvolupament del pensament crític i la capacitat analítica a través de debats sobre l'actualitat política vinculats al coneixement acumulat sobre el tema des de la ciència política. Es visionaran sèries relacionades amb la política (The Wire, Borgen, Joc de Trons) com a material del suport docent. Al final de cada classe, hi haurà un debat obert de 15 minuts per comprovar l'assimilació del coneixement i el desenvolupament de la capacitat crítica. Hi haurà classes teòriques i pràctiques, conferències convidades, workshops i presentació de treballs de recerca. Parem especial atenció en els exemples a l'actualitat de la política nacional, estatal i internacional com a fil conductor per associar els temes de l'assignatura (eleccions, partits, democràcia, referèndums, descentralització, sobirania, agenda i polítiques públiques) a casos pràctics.
Per poder ser avaluat en la convocatòria ordinària, s?han d?haver realitzat totes les activitats objecte d?avaluació. Les activitats avaluables s?han de lliurar en les dates indicades pel/la professor/a. Si, per alguna raó degudament justificada i comunicada al/a la professor/a, no s?han pogut lliurar dins el període establert, es podran lliurar abans de la data de realització de l?examen de l?assignatura, de manera que el/la professor/a les pugui qualificar, tot i que en aquest cas no estarà obligat/da a fer arribar a l?alumne/a els seus comentaris sobre aquestes activitats.
D?altra banda, l?alumne/a té dret a fer la prova escrita final, encara que no hagi lliurat totes les altres activitats objecte d?avaluació. Tanmateix, només es calcularà la nota final de l?assignatura si ha lliurat totes les activitats, i d?acord amb els criteris d?avaluació i les ponderacions establerts en aquesta guia docent. En cas de no haver lliurat o realitzat alguna activitat objecte d?avaluació, constarà a l?acta com a "No presentat" en la convocatòria.
CONVOCATÒRIA EXTRAORDINÀRIA (PRESENCIAL / NO PRESENCIAL)
Els criteris d?avaluació són els mateixos que en la convocatòria ordinària, per tant, cal aportar totes les activitats d?avaluació previstes durant el curs. Es conservaran les notes de les activitats ja realitzades (inclosa la de la prova escrita final), a l?espera que es completin les activitats pendents. En aquesta avaluació s?aplicaran els mateixos criteris de ponderació que en l?avaluació ordinària.
Aquesta mesura s?aplicarà únicament durant el curs en vigor, de manera que, si no se supera la convocatòria extraordinària, la renovació de la matrícula implicarà la repetició completa de l?assignatura.
EINES D?INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL (IA)
L?ús d?eines d?intel·ligència artificial està prohibit en aquesta assignatura. Així doncs, l?ús d?aquestes eines per part de l?alumnat es considerarà un frau acadèmic i comportarà l?aplicació de la normativa existent en relació amb aquestes infraccions.
- Es farà un examen final sobre el contingut complet del programa: 40%.
- Es realitzarà durant les classes un examen parcial a meitat del curs: 20%.
- Es farà un working paper sobre un tema específic a decidir amb el professor sobre el sistema polític d'un país: 15%.
- Es farà un working paper sobre el llibre clàssic polític a decidir amb el professor: 15%.
- L'assistència a classe és obligatòria. Es requereix participació activa a la classe. La manca de participació pot tenir un impacte negatiu en la qualificació final: 10%.
- Colomer, J. M. (2009) Ciencia de la Política. Barcelona, Editorial Ariel
- Sodaro, M. (ed.) (2006) Política y Ciencia Política: Una Introducción. Madrid,
McGraw Hill Interamericana de España.
- Vallés, J. M. (2006) Ciencia Política: una introducción. Barcelona, Editorial Ariel.
- Hague, R and Harrop, M. Comparative Government and Politics. An Introduction.
8th ed., Palgrave Macmillan, 2010
- Roskin, M.G. et al. (2016) Political Science: An Introduction. 14 edition. Boston:
Pearson
- Bosch, A; Orriols. Ll. Ciència política per a principiants. Editorial UOC, 2011
- Anduiza, E. y Méndez, M. (1999) Metodología para la Ciencia Política, Madrid, CIS.
- Bobbio, N.; Matteucci, N.; Pasquino, G. (dirs.) (1982) Diccionario de Ciencia
Política. México, Siglo XXI.
- Del Pino, E. y Rubio, J (coord.) (2013) Los estados del bienestar en la encrucijada, Tecnos, Madrid.
- Fukuyama, F. (2019) Identidad. Barcelona, Deusto.
- Levitsky, S, y Ziblatt, D. (2018) Cómo mueren las democracias. Barcelona, Ariel.
- Manin, B. (1998) Los principios del gobierno representativo. Madrid, Alianza Editorial.
- Newton, K. y Van Deth, J. (2016) Foundations of comparative politics.
Cambridge, Cambridge University Press.
- Robles, A. y Vargas-Machuca, R, (eds.) (2012) La buena democracia. Claves de su calidad. Granada, Universidad de Granada
- Sartori, G. (2002) Política: lógica y método en las ciencias sociales. México,
Fondo de Cultura Económica.