19 juny 2020

El projecte ‘Sons al balcó’ perfila el mapa sonor del confinament a Catalunya

Compartir:

El projecte ‘Sons al balcó’, que coordina el Grup de recerca en Tecnologies Mèdia (GTM) de La Salle-URL amb la col·laboració de l’ISGlobal, ha rebut un total de 366 vídeos de com ha sonat el confinament a Catalunya: des de les Terres de l’Ebre a la Costa Brava, i també al Pirineu lleidatà, la ciutat de Barcelona i vàries desenes de punts més de tot el territori català. A més de les mostres audiovisuals, ‘Sons al balcó’ també ha recollit, mitjançant una enquesta, la percepció individual de tots els participants en el projecte, que han assegurat majoritàriament que el confinament ha tingut un aspecte positiu: la disminució de la contaminació acústica.

Un 63,4 % dels enquestats han qualificat com a ‘molt bo’ el seu entorn sonor durant el confinament, mentre que només el 16,4 % ha contestat que ja era ‘molt bo’ abans de l’estat d’alarma i el conseqüent període de quarantena. El canvi en la percepció és substancial. “En aquesta línia, també és destacable que només al voltant del 6,8% de la gent valora el seu paisatge sonor com a ‘neutre’, ‘dolent’ o ‘molt dolent’ durant aquests mesos de confinament”, explica la Dra. Rosa Maria Alsina, la investigadora del GTM de La Salle-URL que lidera el projecte. Juntament amb ella, Ferran Orga, el Dr. Roger Mallol i Marc Freixes —tots tres investigadors del GTM— i la Dra. Maria Foraster, que colidera des de l’ISGlobal, estan ara duent a terme el treball posterior a la recollida de dades: comparant mostres, establint diferències i extraient conclusions. 

Els vídeos i les respostes a l’enquesta s’han estat recollint fins que Barcelona va entrar a la fase 2 del període de desescalada. “Tenim vídeos de bona part del territori català, tant de zones rurals com de grans ciutats”, comenta la Dra. Maria Foraster. La ciutat de Barcelona, la capital de Catalunya, és l’espai geogràfic de què ‘Sons al balcó’ té més vídeos: al voltant de 130. En qualsevol cas, les evidències han arribat des de les quatre províncies catalanes, i es tenen mostres de moltes de les comarques del territori. L’equip del projecte podrà, d’aquesta manera, comparar el paisatge sonor de tota mena de municipis i entorns, des de les mostres de les principals ciutats catalanes (Barcelona, Badalona, Girona, Tarragona, Reus o Lleida, entre d’altres) a vídeos que han arribat des de petits municipis de la Catalunya Central o les zones pirenaiques.

Els passos següents del projecte

“D’ara en endavant s’analitzaran els resultats de l’enquesta perceptiva juntament amb els tipus de sons que els ciutadans han destacat en les seves respostes i amb la informació que es pugui extreure dels vídeos proporcionats pels ciutadans”, explica la Dra. Rosa Maria Alsina, directora d’Investigació de La Salle Campus Barcelona-URL. Sobre els següents passos de la recerca comenta que “es realitzarà un estudi de nivell de so i de tipus de sons que hi apareixen, i es treballaran aquestes dades juntament amb les seves ubicacions, que tenen molt a veure amb els sons que s’hi senten”. A continuació, s’utilitzarà la informació visual, estudiant el paisatge que es pot observar en les gravacions recollides per completar les dades que s’hauran processat prèviament.

Rellevància i impacte de la recerca

Molts investigadors i experts han estudiat com l’exposició al soroll pot tenir un impacte molt negatiu en la salut de les persones. En aquest sentit, en un article de recerca publicat recentment al Journal of Environmental Science and Health per dos investigadors iranians, titulat Inflammatory and immunological changes caused by noise exposure: A systematic review, es parla de com l’exposició al soroll pot causar canvis inflamatoris i immunològics. En aquesta línia, l’estudi ‘Sons al balcó’, pioner en el territori català, es va posar en marxa amb la voluntat d’estudiar la modificació en l’ordre acústic com a conseqüència del confinament. El gran nombre de mostres recollides permetrà estudiar l’excepcionalitat sonora provocada per la pandèmia, i fer recerca sobre la importància de la disminució de la contaminació acústica.