    |
|
Biografia:
| Cantant
i compositor de rock nord-americà, les seves cançons parlen
de temps durs i somnis trencats, però amb un toc d'esperança.
Va néixer el 1949 a Freehold (New Jersey), i als 13 anys va
adquirir una guitarra de 2a ma per imitar a l'Elvis Presley. Va ser autodidacta
en l'estudi de la guitarra, el piano, l'harmònica i l'acordió,
i durant la seva època d'estudiant tocava en bars i clubs d'Asbury
Park, ciutat túristica de la costa de New Jersey. L'any 1972 va
signar una contracte amb Columbia Records, i al 1973 va publicar el seus
primers treballs a Greetings form Asbury Park, seguit de The
Wild, the innocent and the E Street Shuffle l'any següent. Aquests
àlbums, que tingueren força èxit a la costa de New
Jersey, li proporcionaren un grup de seguidors fidels i entusiastes. La
publicació al 1975 de Born to run, que tracta d'un dia en
la vida d'un adolescent desesperat, va suposar la seva projecció
internacional; aquest disc conjuntament amb Darknesss on the edge of
town (1978) i el doble The River (1980) són els seus
treballs elèctrics imprescindibles que representen el seu millor
moment com a compositor de rock. Al 1982 apareix Nebraska, el seu primer
disc en solitari i acústic, el va gravar ell mateix amb un TEAC
de 4 pistes i va representar un fort canvi amb el que havia fet fins llavors.
El major èxit de vendes se'l va endur Born in the USA (1984) amb 13 millons de còpies venudes, convertint a Springsteen com el símbol de la jove classe treballadora americana, i un ídol de masses mundial. El 1987 va obtenir un premi Grammy pel treball Tunnel of love, on es va començar a evidenciar el distanciament amb la E Street Band; aquest disc va ser ben rebut pels crítics però no tant pels "seguidors" que van sorgir a partir del 1984. L'any 1990 es va casar amb Patti Scialfa, fins llavors corista de la banda, i va començar a tenir descendència (Evan, Jessie i Sam). Al 1992 va publicar Human touch, treball poc espontani on es nota una falta de creativitat i textos sense la "poesia" dels seus treballs anteriors; juntament amb aquest disc surt Lucky town que millora l'anterior en tots els aspectes. Poc després, l'any 1993 tornà a guanyar premis Grammy (4) i un Oscar pel tema "Streets of Philadelphia" de la mateixa pel·lícula, que va ser publicat en el Greatest Hits (1995). Aquest disc és un recull de les peces més punxades per les ràdios i a més conté 2 temes nous per a l'ocasió i 2 temes antics fins ara no publicats. A finals de 1995 apareix The ghost of Tom Joad, el seu 2n disc acústic, que està basat en la novela i obra mestra de John Steinbeck Grapes of wrath i en la conseqüent pel·lícula de John Ford. És el seu millor disc dels 90. L'any 1998 va llançar a la venda la caixa de 4 cd's Tracks amb temes inèdits, cares B, i cançons mai publicades, i posteriorment la compilació d'aquesta: 18 Tracks, que el durien a realitzar durant el 1999 i el 2000 una multitudinària amb més de 100 concerts repartits per Europa i Estats Units. L'any 2001 publica un DVD imprescindible amb més de 3 hores de música que mostren perquè els concerts d'en Bruce i la E Street Band són mítics. Finalment al 2002 arriba l'esperat nou disc d'estudi amb la E Street Band: The rising. Amb la moderna producció de Brendan O'Brien, la brillantor recuperada dels textos i les melodies perfectament interpretades, estem davant el millor disc de l'any Jo vaig poder anar al concert del 11/4/1999 de Barcelona que, us asseguro, em va canviar la vida. Posteriorment, el 16/10/2002 a Barcelona vaig tornar a veure'ls, i aquest cop estava a 4 metres del Boss... |
Discografia:
 |
1973
Greetings form Asbury Park, N.J. És el debut. Les seves primeres cançons són tranquil·les amb textos que representen l'esperit d'aquella zona de la costa. Millors cançons: For you i Lost in the flood. |
 |
1974
The wild, the innocent and the E Street Shuffle Àlbum clàssic on hi prenen part instruments de vent. Les peces són llargues i han esdevingut clàssics de la seva discografia. Millors cançons: 4th of july Asbury Park i NYC serenade. |
 |
1975
Born to run Sonoritat molt treballada i lletres gairebé poetiques. És considerat el seu millor treball, amb una estructura perfecte en totes les cançons. Millors cançons: Thunder road i Jungleland. |
 |
1978
Darkness on the edge of town Un altre gran disc. És pur rock & roll amb cançons mogudes i grans balades que tenen uns textos més realistes que Born to run. Millors cançons: Prove it all night i Darkness on the edge of town. |
 |
1980
The river És doble amb 20 peces. Té el costat festiu i el costat profund. La gravació és espontània i el so brillant. Millors cançons: Fade away i The river. |
 |
1982
Nebraska Primer àlbum en solitari, és totalment acústic (guitarra i harmònica) i les seves lletres són molt crues. És el seu disc preferit. Millors cançons: Atlantic city i Mansion on the hill. |
 |
1984
Born in the USA És el disc que més èxit comercial ha tingut. Inclou cançons molt rockeres i d'altres, descartades del Nebraska, més tranquil·les. Els textos són crítics amb la societat dels USA. Millors cançons: Downbound train i No surrender. |
 |
1986
Live 1975/85 Tot són cançons provinents de concerts que resumeixen els seus primers 10 anys de carrera musical. Repertori impressionant tot i que sobren algunes cançons i en falten d'altres. Millors cançons: Fire i Jersey girl. |
 |
1987
Tunnel of love Disc més personal que trenca amb la rotunditat de Born in the USA, és on per primer cop el Boss parla d'amor. És més acústic i relaxat, amb lletres bastant autobiogràfiques. Millors cançons: Tougher than the rest i Brilliant disguise. |
 |
1992
Human touch Sense la E Street Band, és un àlbum amb composicions força mediocres. Millors cançons: Human touch i Man's job. |
 |
1992
Lucky town És editat al mateix temps que Human Touch, i sense la E Street Band. Conté millors peces i sona molt més espontani. Millors cançons: Better days i Lucky town. |
 |
1993
In concert. Concert a la MTV amb cançons dels Human touch i del Lucky town més algun dels seus èxits. Els músics, a part de Roy Bittan, són els de la banda "sense nom". Millors cançons: Red headed woman i Living proof. |
 |
1995
Greatest hits Recopilació d'algunes de les millors peces, tot i que en falten moltes altres (hauria d'haver estat un CD doble). Hi ha 2 cançons inèdites i 2 de noves. Millors cançons: Born to run i Murder incorporated. |
 |
1995
The ghost of Tom Joad És el 2n àlbum acústic. És molt intimista i les seves cançons són molt tranquiles però musicalment molt bones. Les lletres reflexen el costat obscur del somni Americà. Millors cançons: The ghost of Tom Joad i Across the border. |
 |
1998
Tracks 4 CD's que recullen cançons que no s'havien publicat oficialment fins ara. És una ruta alternativa de la seva carrera musical des de 1973 fins el 1998. Millors cançons: Rendezvous i This hard land. |
 |
1999
18 Tracks Resum del Tracks amb una sel·lecció d'aquest que podria haver esta millor. Inclou 3 peces inèdites extres. Millors cançons: The promise i My love will not let you down. |
 |
2001
Live in New York City Gravat en la última gira inclou un reprtori impressionant, amb noves versions i composicions noves. La banda està millor que mai. Millors cançons: Youngstown i Land of hope and dreams. |
 |
2002
The rising Primer disc d'estudi amb la E Street Band després de uns quants anys. So renovat, diferent i modern, els textos estan marcats per la ombra del 11-S. Disc lluminós i monumental. Millors cançons: Further on (up the road) i My city of ruins. |
The E Street Band (the greatest band in the world):
 |
Roy Bittan: piano, sintetitzadors. Virtuós amb el piano, destaca la seva valuosa aportació en els temes clàssics. |
 |
Clarence Clemons: saxo, percussió. Excel·lent acompanyament amb el saxo, i molta personalitat als concerts. |
 |
Danny Federici: orgue, sintetitzadors, acordió. Domina el hammond com ningú i aporta un toc diferencial a la banda. |
 |
Nils Lofgren: guitarres elèctrica i acústica, pedal steel guitar. A partir de 1984 aporta el seu gran talent, tècnica i uns espectaculars "solos" en els concerts. |
 |
Patti Scialfa: guitarra acústica, veus. La dona d'en Bruce fa harmonies vocals des del 1988. |
 |
Bruce Springsteen: guitarres elèctrica i acústica, harmònica. Simplement "the Boss". |
 |
Garry Tallent: baix. El seu estil amb el baix és molt elegant, i el domina a la perfecció. |
 |
Steve van Zandt: guitarres elèctrica i acústica, mandolina. Guitarrista d'acompanyament i amic íntim del Boss. |
 |
Max Weinberg: bateria. Té un sentit del ritme i una potència increïbles. |
I per acabar: una imatge entranyable.