Accés eStudy La Salle

Estratègies


Aquestes estratègies, que es repeteixen en els diferents casos, han de poder utilitzar-se com guies en l'aplicació de criteris de rehabilitació de casos semblats del litoral, en col·laboració amb els organismes i les institucions implicats.

A continuació es mostren algunes d'aquestes pautes, que s'il·lustren amb els treballs referits als 7 objectes d'estudi.


1. La lectura del lloc.- La primera de les pautes contempla una atenció a la cultura i naturalesa del lloc, en concret a les condicions específiques de l'arquitectura mediterrània. És necessari realitzar una anàlisi prèvia, que reculli les característiques històriques i paisatgístiques del lloc, i la seva evolució en el temps. Solament des d'aquesta consideració les actuacions encaixen en el lloc i generen noves condicions de vida. El gaudir de l'entorn, en activitats culturals o d'oci, enriqueix aquestes poblacions, situades en enclavaments paisatgístics únics que precisen protecció. Importància del desnivell i com usar-ho en benefici del projecte (plataformes). 


2. Assentar l'edifici en el terreny.- L'adaptació a la topografia és una condició que rarament es dóna en l'arquitectura que ens trobem. La resolució d'aquesta concordança amb el plànol de suport, inclogui o no la modificació del subsòl, se sumeixi al respecte a la tradició mediterrània i a la lògica constructiva, aportant a més la possibilitat d'ampliar el volum edificat sense alterar el paisatge urbà i proporcionar a l'edifici atractius espacials i ambientals. 


3. Cota zero lliure.- La cota zero és aquesta capa gruixuda per la qual es transita i des de la qual es posen en relació els edificis amb els habitants. La recerca prioritza l'atenció al vianant i usuari de la ciutat, motiu pel qual les plantes baixes, que es dilaten en *semisótanos i altells, es proposen obertes, transparents, accessibles. La mateixa operació comporta racionalitzar el tràfic rodat, preveient l'accés, descàrrega, i aparcament de vehicles, desvinculant-los de les circulacions per als vianants.


4. Racionalitzar funcionament i circulacions.- La majoria dels edificis objecto d'estudi ha arribat per fi de la seva vida útil després de múltiples reformes desordenades i de baixa qualitat constructiva. En aquests casos és necessari procedir a una valoració de la seva qualitat arquitectònica prèvia a la nova ordenació. També es dirigeix l'anàlisi al funcionament de l'edifici, a les circulacions i jerarquia d'usos, que en tots els casos és necessari racionalitzar. El resultat és la volta a la geometria pura dels patis, al perfil net de les cornises, a la sinceritat volumètrica, la qual cosa aporta claredat arquitectònica i caràcter mediterrani a aquestes construccions. Adhesió d'un volum que resol les circulacions o afegeix programa al volum existent sense modificar la seva configuració original, així com posar en valor els elements arquitectònics, com les cobertes, ja existents. 


5. Mantenir l'estructura original.- Una altra de les pautes consisteix a mantenir l'estructura original de l'edifici, valorant i reforçant les seves característiques constructives, solament modificant-les puntualment per adaptar-les als nous usos i si per ventura per reforçar l'ordre i la unitat de l'edifici. Es tracta d'un principi elemental de sostenibilitat, que en els diferents casos contempla el manteniment d'estructures de murs de càrrega, de pedra o maó, d'estructures de formigó o metàl·liques, fins i tot de complexos i atractius sistemes de voltes a la catalana


6. El pati, forma i ambient.- El pati és en la tradició mediterrània l'espai que estructura, aporta ordre i qualitat ambiental a l'arquitectura. La seva presència en aquesta recerca es valora sobretot en les actuacions als edificis en casc històric o en complexos formats per edificis dispersos. En tots dos casos aquest espai buit, que s'associa a les circulacions i espais comuns, té suficient capacitat per estructurar i aportar unitat formal a la rehabilitació. 


7. Espais intermedis, clima i habitabilitat.- Les sol·licitacions d'eficiència energètica i habitabilitat han canviat des de la construcció original d'aquestes obres. Això implica una revisió dels sistemes constructius i de condicionament climàtic, que en les propostes es resolen prioritzant els sistemes passius. S'adossen façanes lleugeres als edificis, que permeten aquest control climàtic. Es facilita la flexibilitat en l'ús, amb la superposició de filtres de caràcter divers, mantenint la unitat compositiva del projecte. També es tracten les cobertes, amb elements d'ombra i piscines, convertint-les en espais habitables alhora que en mecanismes de control climàtic.